L’acció de l’Esperit amb freqüència es compara amb natura, com aigua, foc i vent.
Aigua
L’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna. (Joan 4,12)
Fonda purificació en l’amor de Misericòrdia que arriba. Com aquella abraçada del Pare al fill que tornava a casa. Déu toca el fons del fons i, com una pluja, neteja i et dona vida. Per una estona, totes les sets callen davant la plenitud interior del bateig. Aquesta sí que és aigua transparent i nítida. Sacia. La que Jesús, un dia especial, prometia a la samaritana. En silenci, prega interiorment per renovar-te en Ell.
dimarts 5
L’acció de l’Esperit amb freqüència es compara amb natura, com aigua, foc i vent.
Foc
Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc que es distribuïen i es posaven sobre cadascun d’ells. (Fets dels Apòstols 2,3)
Rebut i acceptat el do de l’Esperit amb una joia que, si crema, no consumeix. Al contrari: és vida en expansió. Ens va transformant en comunitat. Som persona i poble. Si ens miressin des de fora estant, pensarien que hem begut. De tanta vida, estem quasi absolutament quiets. La guspira és petita, impensable, desproporcionada, però va desvetllant una gran força d’amor. Déu és Amor i vol arribar a tothom.
dimecres 6
L’acció de l’Esperit amb freqüència es compara amb natura, com aigua, foc i vent.
El vent bufa allà on vol; en sents la remor però no saps d’on ve ni on va. (Joan 3,8)
N’hi ha molts, de vents, però el més diví és aquell oreig que va entrant per la ment i el cor i va deixant transparència i saviesa. Ha vingut quan ha vingut, no hi ha servei meteorològic. Entra per totes les finestres; també per les esquerdes de la vida mal feta. Són forats de llum. I tu que creies que són impediments per a Ell... Doncs, mira, les ha convertit en canals d’un nou coneixement. Potser a vegades el vent creix i tendeix a allunyar-te del món més sensible. Ell, però, té molta cura que hi tornis amb més realisme i disposició absoluta de servei.
Aigua, foc, vent... pa, vi, paraula, oïda, cor, acció. Llàgrima, abraçada, pas... Déu en nosaltres.
dijous 7
No esperem més
A la lletra de la cançó, John Mayer desafia a la juventut d’avui apuntant la mandra, ens desafia a fer canvis. Tot i que les persones som conscients dels grans problemes del món, com la violència en tots els racons del món, no intentem fer canvis, sinó que passem d’aquesta responsabilitat. Hi ha un sentit de responsabilitat que hem de sentir pel nostre futur, així com el de les persones més llunyanes a nosaltres.La gent només espera que passin coses i si ningú no pren cap acció, res canviarà. John Mayer ens fa una crida d’atenció dient que la nostra generació està sent mandrosa i que necessita una lluita pel canvi per a que la pau regni per sempre.Preguntes de reflexió: Per què esperem en lloc de posar-nos en acció? Què estaries disposat a fer per canviar aquesta situació?
divendres 8
DIA DEL SAGRAT COR
La nostra escola es diu Sagrat Cor, i avui celebrem el dia del Sagrat Cor.
Però sabem el que és i el que significa?
El Sagrat Cor de Jesús és una de les tres festes de durant l'any, a la litúrgia de l'Església Catòlica, que se celebra el segon divendres després de la festa de Corpus Christi. D'altra banda, aquest devoció també es conrea per l'Església Catòlica en tots els primers divendres de cada mes. Es tracta de la veneració del Cor de Jesús, el més íntim del seu amor.
En general són conegudes com les 12 Promeses del Sagrat Cor, el més important dels quals és la 12a, anomenada la Gran Promesa:
Jo et prometo, en l'excés de misericòrdia del meu Cor, que El meu amor totpoderós concedirà a tots aquells que combreguin els primers divendres de nou mesos seguits, la gràcia de la penitència final, no moriran en La Meva desgràcia ni sense la recepció dels Sagraments, El meu Diví Cor serà el teu refugi en aquest últim moment de la salvació
Santa Teresa d'Àvila és una de les moltes santes i sants que van recomanar aquesta devoció, i d'aquí la nostra vinculació amb el Sagrat Cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada