Pregàries setmana 36 (Del 18 al 22 de juny)

dilluns 18

Senyor,

Acabant aquest curs volem donar-te gràcies per tot allò que hem rebut.

Gràcies per la vida,

per l'alegria i el dolor,

puix que va ser possible i pel que no va poder ser.

T'oferim el que hem fet en aquest curs:

el treball que hem realitzat,

les coses que han passat per les nostres mans

i el que amb elles hem pogut construir.

Et donem gràcies pels

companys, professors, educadors i treballadors,

amb els quals hem compartit treball, trobades i formacions.

Omple'ns de bondat i d'alegria per a les properes vacances,

a fi que, quants convisquin amb nosaltres o se'ns acostin, trobin en les nostres vides una mica de TU.

Amén.

dimarts 19

És una escena en la que el pare i el fill estan jugant a bàsquet, el pare li diu al fill que no podrà ser un professional perquè no té un nivell molt alt. Llavors el nen es posa molt trist i ell li dona la lliçó i li diu: no t’has de deixar influenciar, has de fer el que et faci feliç.


dimecres 20

Jesús va dir: "Jo sóc el pa de vida, qui ve a mi no passarà fam."
Una paraula de Jesús ens pot donar forces per a poder continuar el camí quan ens sentim cansats o desanimats. El seu amor és el pa que alimenta el nostre esperit, d'on ha de sortir la força per a viure amb plenitud.

El pa és el símbol de tot el que ens alimenta, de tot el que ens dóna vida. El pa ens enforteix per a la vida de cada dia. Sense pa estem perduts, defallim i quedem aturats.
Si escoltem Jesús quan ens parla, ens sentirem forts, segurs i animats a fer les coses ben fetes. A vegades quan preguem només parlem nosaltres i no escoltem el que Jesús ens vol dir. Potser perquè no ens interessa, potser per mandra... Potser perquè no sabem estar en silenci ...

Jesús, tu que ens escoltes quan et parlem, ajuda'ns a escoltar-te quan tu parles.
Tu ens alimentes, et necessitem.

dijous 21
Senyor, us prego:
per tots aquells joves que ja no tenen
capacitat per a l’entusiasme;
per aquells joves que no troben ningú
que els allargui la mà per ajudar-los a aixecar-se;
per aquells joves que es troben ensopits
i despreocupats davant els problemes de la humanitat;
per aquells joves que estan disposats a
deixar el món tal com l’han trobat;
per aquells joves que se senten incompresos.

Perquè siguin cada dia més els joves que
us prenguin a vós com a ideal de la seva vida;
doneu-los valentia i constància per a ser veritable llevat;
perquè siguin cada dia més els joves inquiets amb afany
de renovellar la joventut que els envolta;
perquè els vulgueu assistir en la lluita,
els doneu fortalesa en la temptació
i els empenyeu cap a ideals sublims;
perquè no falsegin l’amor ni el confonguin amb l’egoisme;
perquè tots tinguem més fe en la nostra joventut

Amén

divendres 22

Ja és aquí l’estiu i per fi podrem descansar. Si més no, no ens llevarem tant d’hora i no estarem tant afeixugats pel ritme de cada dia Tindrem molt de temps lliure.

Lliure sona a taxi, però també sona a llibertat.

La llibertat autèntica sempre és bona perquè sempre és un do de Déu . Així , doncs, el temps lliure també és un do de Déu .

Malgrat que el temps és una criatura de Déu, no en té de llibertat. La llibertat la tenim nosaltres que també tenim el temps.

Per tant, com farem servir la llibertat per aprofitar el temps lliure ?

“That’s the question !” Per tant, estimats nois i noies, aquí teniu aquesta recepta:

Molta convivència amb els de casa i amb qui sigui (això cal dosificar-ho) creant al vostre voltant l’ambient cristià.

Desitjant-vos unes profitoses vacances recordeu : els cristians no es deixen portar per l’ambient, són ells qui creen l’ambient.

Pregàries setmana 35 (del 11 al 15 de juny)

dilluns 11

Un costum més

Tenim el vici d’acostumar-nos a tot. Ja no ens indignen els barris de misèria, no és notícia l’apartheid ni els milions de morts de fam,cada any.

Ens hi acostumem. Llimem les arestes de la realitat, perquè  no ens fereixi, i ens l’empassem tranquil·lament.

Ens desintegrem. No és tan sols el temps que se’ns en va, és la mateixa qualitat de les coses,que es rovella. Tot allò que és més explosiu esdevé rutina i conformisme .

Senyor, tenim el costum d’acostumar-nos a tot. Fins i tot el més feridor, se’ns arriba a oxidar. Voldríem veure les coses sempre com si fos la primera vegada. Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme.

Ensenya’ns a recordar que Tu, has trencat sempre les coordenades del previsible, i sobretot que no ens acostumem a veure cap injustícia sense que la ira i l’actuació se’ns engeguin.

Mirem aquest vídeo per reflexionar-hi. Què hi veiem? Transportar un conflicte llunyà en el nostre context occidental ens fa ésser més conscients dels problemes d'aquest món?


dimarts 12

El nen que no jugava

Estava molt be jugant amb els meus amics,

Quan m’he adonat que en el fons,

Apartat de tota aquella diversió,

Hi havia un nen que no jugava,

Tot plegat se m’ha acudit anar a buscar-lo,

I ara, senyor, sóc feliç,

Aquest nen també ha jugat amb nosaltres.

Això m’ha fet pensar que a vegades som molt egoistes

I només pensem a divertir-nos nosaltres amb els nostres amics.

Senyor et demano que no busquem la nostra felicitat, sinó la dels altres.

Gràcies senyor per saber compartir i pensar en els demés.

dimecres 13

Potser ha arribat el moment

de triar entre tibar o empènyer.

Potser si m’hi fixo bé

no estic tan malament.

Alguna cosa em diu que segueixi

i em demana que no em rendeixi.

Alguna cosa diu que no dubti de mi.

Fragment de la cançó Alguna cosa de Gossos

dijous 14

Aquesta cançó ens parla, en primera persona, de l'important que és la família per a la vida d’un fill. Encara que aquest cometi errors pel desig que té a ser una persona lliure, reconeix que les figures parentesques s’han de posar el primer lloc. La cançó parla indirectament de si la família pot reconèixer al propi fill després d’haver-se equivocat. D’aquesta manera, el fill fa preguntes penedint-se de les seus canvis com a persona. En concret, es cita a la mare, dient-li que ha estat allà sempre per tot el que ha necessitat.

divendres 15

Si la pedra digués , “una pedra no pot construir una casa”, no hi hauria casa.

Si la gota digués, “ una gota no pot formar un riu”, no hi hauria oceà .

Si la llavor digués , “una llavor no pot sembrar un camp”,no hi hauria collita .

Si tu i jo diguéssim, “ un gest d’amor no pot canviar la humanitat”, mai hi hauria justícia, ni pau ,ni dignitat,ni felicitat de cap tipus sobre la terra.

Pensa que tu , junt amb els teus dons,pots fer canviar el món sencer. Només cal que estiguis disposat a fer-ho .

Senyor, ajuda’m a saber aprofitar els dons que m’has regalat.

Pregàries setmana 34 (Del 4 al 8 de juny)

dilluns 4

L’acció de l’Esperit amb freqüència es compara amb natura, com aigua, foc i vent.

Aigua
L’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna. (Joan 4,12)
Fonda purificació en l’amor de Misericòrdia que arriba. Com aquella abraçada del Pare al fill que tornava a casa. Déu toca el fons del fons i, com una pluja, neteja i et dona vida. Per una estona, totes les sets callen davant la plenitud interior del bateig. Aquesta sí que és aigua transparent i nítida. Sacia. La que Jesús, un dia especial, prometia a la samaritana. En silenci, prega interiorment per renovar-te en Ell.

dimarts 5

L’acció de l’Esperit amb freqüència es compara amb natura, com aigua, foc i vent.

Foc
Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc que es distribuïen i es posaven sobre cadascun d’ells. (Fets dels Apòstols 2,3)
Rebut i acceptat el do de l’Esperit amb una joia que, si crema, no consumeix. Al contrari: és vida en expansió. Ens va transformant en comunitat. Som persona i poble. Si ens miressin des de fora estant, pensarien que hem begut. De tanta vida, estem quasi absolutament quiets. La guspira és petita, impensable, desproporcionada, però va desvetllant una gran força d’amor. Déu és Amor i vol arribar a tothom.


dimecres 6

L’acció de l’Esperit amb freqüència es compara amb natura, com aigua, foc i vent.

Vent
El vent bufa allà on vol; en sents la remor però no saps d’on ve ni on va. (Joan 3,8)
N’hi ha molts, de vents, però el més diví és aquell oreig que va entrant per la ment i el cor i va deixant transparència i saviesa. Ha vingut quan ha vingut, no hi ha servei meteorològic. Entra per totes les finestres; també per les esquerdes de la vida mal feta. Són forats de llum. I tu que creies que són impediments per a Ell... Doncs, mira, les ha convertit en canals d’un nou coneixement. Potser a vegades el vent creix i tendeix a allunyar-te del món més sensible. Ell, però, té molta cura que hi tornis amb més realisme i disposició absoluta de servei.

Aigua, foc, vent... pa, vi, paraula, oïda, cor, acció. Llàgrima, abraçada, pas... Déu en nosaltres.


dijous 7

No esperem més

A la lletra de la cançó, John Mayer desafia a la juventut d’avui apuntant la mandra, ens desafia a fer canvis. Tot i que les persones som conscients dels grans problemes del món, com la violència en tots els racons del món, no intentem fer canvis, sinó que passem d’aquesta responsabilitat. Hi ha un sentit de responsabilitat que hem de sentir pel nostre futur, així com el de les persones més llunyanes a nosaltres.La gent només espera que passin coses i si ningú no pren cap acció, res canviarà. John Mayer ens fa una crida d’atenció dient que la nostra generació està sent mandrosa i que necessita una lluita pel canvi per a que la pau regni per sempre.
Preguntes​ ​de​ ​reflexió: Per què esperem en lloc de posar-nos en acció? Què estaries disposat a fer per canviar aquesta situació? 

divendres 8

DIA DEL SAGRAT COR

La nostra escola es diu Sagrat Cor, i  avui celebrem el dia del Sagrat Cor.

Però sabem el que és i el que significa?

El Sagrat Cor de Jesús és una de les tres festes de durant l'any, a la litúrgia de l'Església Catòlica, que se celebra el segon divendres després de la festa de Corpus Christi. D'altra banda, aquest devoció també es conrea per l'Església Catòlica en tots els primers divendres de cada mes. Es tracta de la veneració del Cor de Jesús, el més íntim del seu amor.

 En general són conegudes com les 12 Promeses del Sagrat Cor, el més important dels quals és la 12a, anomenada la Gran Promesa:

Jo et prometo, en l'excés de misericòrdia del meu Cor, que El meu amor totpoderós concedirà a tots aquells que combreguin els primers divendres de nou mesos seguits, la gràcia de la penitència final, no moriran en La Meva desgràcia ni sense la recepció dels Sagraments, El meu Diví Cor serà el teu refugi en aquest últim moment de la salvació

Santa Teresa d'Àvila és una de les moltes santes i sants que van recomanar aquesta devoció, i d'aquí la nostra vinculació amb el Sagrat Cor.