Iniciem aquesta setmana l'advent. La paraula Advent vol dir espera, preparació pel que vindrà.
En el temps d'Advent ens preparem per a poder celebrar, amb tot el cor, una cosa important: el naixement de Jesús. Per això hem d'estar atents: Jesús torna a venir però no ho fa amb soroll, ni porta un exèrcit, ni s'anuncia per la tele.
Jesús torna a néixer i ens demana que aquests dies preparem aquest esdeveniment amb les nostres actituds, amb les nostres maneres d'actuar.
Quan algú espera una cosa està impacient, però en canvi vol que arribi aviat, nosaltres avui comencem a esperar a Jesús, hem de preparar aquesta festa amb molta il·lusió.
Per començar aquesta espera durant els propers dies anirem llegint els missatges dels sobres del calendari d'advent que heu preparat a la tutoria.
Anem a veure aquesta setmana quines són les cinc claus del Papa Francesc sobre l'amistat
"L'amistat és un dels regals més grans que una persona, que un jove, pot rebre i pot oferir", ha dit el Papa Francesc. Però, quan és que un conegut comença a ser un amic? Què és un bon amic?
1. Un bon amic mai et deixa tirat
"Quan un estima algú, està al seu costat, en té cura, l'ajuda, li diu el que pensa, però no el deixa tirat. Així és Jesús amb nosaltres, mai ens deixa tirats".
dimarts 28
2.Un bon amic coneix els teus secrets
"Un amic no és un conegut, amb el qual es passa una bona estona de conversa. L'amistat és una cosa profunda. Cal paciència per forjar una bona amistat entre dues persones. Molt de temps parlant, estant junts, coneixent-se, i així es forja l'amistat. Aquesta paciència en la qual una amistat és real, sòlida".
dimecres 29
3. Un bon amic sempre et defensa
“Feliços els qui saben posar-se al lloc de l'altre, tenen la capacitat d'abraçar, de perdonar. D'errors tots en cometem, d'equivocacions en tenim milers. Per això, feliços els qui són capaços d'ajudar a d'altres en el seu error, en les seves equivocacions. Els que són vertaders amics i no deixen tirat a ningú".
dijous 30
4. Un bon amic no et "ven fum"
Jesús no et ven fum perquè (...) sap que la felicitat veritable està en ser sensibles, en aprendre a plorar amb aquells que ploren, en estar a prop dels qui estan tristos, en posar l'espatlla, en abraçar. Qui no sap plorar no sap riure i, per tant, no sap viure. Jesús sap que en aquest món de tanta competència, enveja i agressivitat, la vertadera felicitat passa per aprendre a ser pacients, a respectar als altres, a no condemnar ni jutjar ningú. La proposta de Jesús és de plenitud. Però per sobre de totes les coses, és una proposta d'amistat, d'amistat veritable, d'aquesta amistat que tots necessitem.”
divendres 1
5. Un bon amic t'encoratja
El Papa Francesc anima a ser veritables amics dels amics. “Però no per quedar-nos sols entre nosaltres, sinó per sortir a la pista, per anar a fer més amics. Per contagiar l'amistat de Jesús pel món, on sigueu: a la feina, en l'estudi, al partit, per WhatsApp, a Facebook o Twitter. Quan sortiu a ballar, o a prendre un bon tereré. A la plaça o jugant un partidet a la pista del barri. Allà és on hi ha els amics de Jesús. No venent fum, sinó acompanyant. Transmetent que som feliços perquè tenim un Pare que està al cel".
dilluns 20 La cançó del grup britànic Coldplay anomenada “Paradise”, del seu disc “Mylo xyloto” ens relata la història d’una noia que no està gens feliç amb el seu món degut a que no és com ella sempre l’havia imaginat. Per això, decideix, cada nit, mentre somia, imaginar-se el paradís. Aquest lloc, per a la noia, és un lloc ideal, un lloc en el qual tothom vol estar, on ella realment podria ser feliç, on hi ha confiança, amor, llibertat, amistat i tot el que ella sempre ha volgut. D'alguna manera està fent la seva recerca espiritual.
Lletra
Videoclip
dimarts 21
Quina joia arribar a casa,
gaudir de la pròpia llar... però molts la somnien aquesta realitat! Senyor, és possible repartir una mica millor? És just tantes vivendes buides quan hi ha tanta gent malvivint...?
dimecres 22
"Beneït sigui el nou dia i el Senyor que ens l'envia"
Aquestes paraules ens fan pensar que cada matí, quans ens despertem, hauríem de donar gràcies a Déu per la vida que hem rebut, per la natura que ens ha ofert i per l'amor que rebrem al llarg de tot el dia que comença.
Demà quan et despertis prova de pregar així.
Quan obris els ulls pren consciència del nou dia que estàs a punt d'estrenar.
Abans de posar-te en marxa torna a tancar els ulls i repeteix la pregària lentament, paraula per paraula, donant-li a cada paraula tota la força que es mereix.
dijous 23
Fet pols? Ets dels nostres!
Mt 11, 28-30
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.
divendres 24 Quan Jesús vol que els qui l’escolten parin atenció, utilitza una curiosa expressió: “mireu el que us dic” (Lc 18,8) I ens preguntem: “mirar el que ens diu? No li correspon a l’oïda oir els mots i no a la vista?”. Però ja entenem que Jesús vol que captem el missatge més enllà dels sons, amb tots els sentits, amb tot el cos i amb tota l’ànima. Sols així ens pot transformar.
Per a avançar a la pregària, t’ajudarà obrir-te a la seva Paraula com si hi fixessis els ulls, la toquessis, la flairessis o t’alimentés, perquè ella vol ser vida per a tu.
Obrir-se a la paraula és silenciar els sorolls que l’emmascaren. El silenci no és absència de vida sinó anunci de la paraula que Déu té per tu ara.
Per això, fes silenci. El silenci que deixa que l’altre parli. Un silenci que espera i no té pressa. Com el pescador que llença la canya esperant pacientment o el pelegrí que espera que pari de ploure per reprendre el camí.
Escolta els sons de fora: els més cridaners i els que solen passar desapercebuts. Allà cerca novetat, sorprèn-te del que s’amagava en l’aparent.
Escolta els sons de dins teu: els batec del cor, el flux de la sang, el frec de l’aire que respires... Escolta també les veus que ressonen de converses recents, de músiques o imatges que t’han atrapat recentment.
La teva atenció busca l’essencial, per això ho capta tot però no es deixa atrapar per res que l’aturi en seu propòsit.
Quan sents que escoltes de tal manera que podries mirar les paraules i assaborir-les d’una en una, tries un fragment de l’Evangeli (el que correspon al dia d’avui, per exemple). I aleshores, mira què diu!
Avui algunes frases motivadores per començar el dia i la setmana amb forces:
El passat és gran, però ja és hora de
fer alguna cosa per tenir un futur millor.
Quan t’aixeques tens dos opcions:
Dormir i seguir somiant o aixecar-te i realitzar els teus somnis.
No esperis a que passi la tempesta.
Aprèn a caminar sota la pluja!
dimarts 14
Mt 7, 24-27
Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. 25 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. 26 En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. 27 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.
dimecres 15
El perdó i el saber perdonar
La cançó que escoltareu ara, tracta del valor de perdonar i saber demanar perdó. Normalment els adolescents d’avui en dia estem tant acostumats a enfadarnos per coses tant insignificants que es necessaria la reconciliació, ja que la vida ens portarà més problemes a enfrontarnos. T’ha de compensar més el perdó que el fet d’estar enfadat amb algú. La cançó ens ens ensenya que de vegades cal reprimirnos i treure el nostre orgull a fora i actuar adecuadament i demanar perdó. El més important de tot això no és el fet de demanar perdó, perquè aquesta paraula no té cap significat si no t’adones de l’error.
dijous 16 ESFORÇ AMB SENTIT
Una
ostra va dir a la seva veïna: "Sento com un gran dolor dintre meu. És com un pes que porto a dins i que m'està deixant totalment
esgotada". I l'altra, com alegrant-se del mal de la seva companya, li va
contestar: "Gràcies al cel i al mar, jo no sento cap dolor. Estic molt bé,
i em noto ben sana per dintre i per fora". En
aquell moment passava per allí un pacífic cranc que va escoltar la conversa de
les dues ostres. I li va dir a la que se sentia sana per dintre i per
fora: "Sí, certament. Tu estàs bé, i et notes sana per dintre i per fora. Però el
dolor que la teva companya porta dins seu, dintre de poc serà una perla d'una
extraordinària bellesa".
Les coses que valen la pena a vegades suposen esforç. Però no per això s'ha de
renunciar a elles. El fruit que després aconseguim ens omple d'alegria.
divendres 17
El treball no és només un mitjà per a
guanyar-se la vida, sinó també un camí per a esdevenir persona. Et preguem,
Pare, pels més joves, que tot just acaben els seus estudis i volen iniciar una
nova etapa tan important com la laboral, puguin veure assolit el seu objectiu
per contribuir d'aquesta manera a la millora de la nostra societat.
Moltes vegades el dolor ens fa estar de mal humor i ens fa sentir sols i
desgraciats. Si algú ens acompanya en el sofriment, el dolor es transforma, es
fa més suportable i el nostra ànim canvia.
Senyor, fes que estigui atent a les persones que pateixen al meu voltant i
que pugui ajudar-les amb paraules amables i amb la meva companyia. I que quan
jo no estigui bé sempre trobi algú amb qui compartir la meva pena.
dimarts 7
DIA
DEL PARE PALAU
Avui
és un dia molt especial: celebrem la Festa del nostre fundador, el Beat Freancesc Palau. És per això que avui no farem classe normal. Sortirem a caminar tots junts, compartirem, riurem, farem família i escola!
El millor per començar el dia és fer-ho recordant algunes de les seves
paraules:
-
No podem estimar allà que no coneixem, però per conèixer hem de buscar.
-
Tens el cor ple? De què? Mira-ho, t’interessa moltíssim.
-
Quan es reuneix l’escola, allà està Jesús al mig de la seva família.
Gràcies,
Senyor, pel Beat Francesc Palau, per les Germanes Carmelites Missioneres, per
la comunitat educativa i les persones que ens envolten.
dimecres 8
Visioneu aquest curt animat:
Quin és el problema del personatge?
Com ho soluciona?
Què significa per vosaltres la creu?
Què és el per vosaltres el cel (heaven)?
dijous 9
Estimat Pare,
Els fonaments trontollen i em pregunto: som
portadors de pau o de guerra?
Pare, guia'ns per saber lluitar per la
justícia, social i personal. Ajuda'ns a tenir les mans i el cor ocupat per
servir a totes les persones. Fes que el nostre crit arribi tant per els qui
pateixen com per els qui governen.
Us ho demanem Senyor.
divendres 10
- Vigila la motxilla, que no pesi massa!
Sí, noi, l'avi té raó. Cada dia quan surto de casa penso que potser porto massa coses a la motxilla i em prometo que quan torni d'escola miraré de fer neteja.
A la motxilla portem tot allò que ens cal per poder passar el dia fora de casa. Entrepans per a esmorzar i berenar, material per a treballar, algun joc o algun llibre per si tenim temps lliure, la roba d'esport, ... Cada dia ens cal revisar-la i fer neteja d'allò que no ens és necessari, sinó arribaria un moment que estaria massa plena i no ens hi cabria res més.
Per fer el camí de la nostra vida també ens cal una motxilla en la que anirem acumulant l'amor que rebem i el que donem, l'alegria que sentim i la que fem sentir, la bondat i l'amistat,... Si cada dia, quan anem a dormir, fem neteja i eliminem les males experiències i només hi deixem les bones, la nostra motxilla serà més fàcil de portar i la nostra vida molt més agradable.
Jesús, tu ens acompanyes en el camí de la vida. Ajuda'ns a omplir la nostra motxilla de bones experiències i a saber deixar de banda les que no ens ajuden a caminar.
La cançó de Dani Martín “Cero” ens anima a mirar cap endavant després d’haver comès un error i preparar-nos per començar una nova etapa de la nostra vida. En aquest cas l’autor ens parlar d’amor però també ho podem aplicar en altres àmbits com per exemple quan comencem un nou curs, un nou camí...Quan comencem un nou curs o una nova etapa en la qual no estem acostumats a vegades les coses no surten com nosaltres volem; i com diu la cançó no ens hem de rendir, hem de continuar esforçant-nos i lluitant pel que volem. La cançó ens anima a mirar cap endavant i solucionar les coses, a veure el que hem fet malament per desprès poder rectificar i corregir el nostre error, i si en algun cas es necessari, tornar a començar des de zero. dimarts 31
Com cada any arriba la festa de Tots Sants. La dediquem a tots els sants independentment que tinguin o no un altre dia especialment dedicat, i a totes les persones justes que ja no són entre nosaltres i es troben amb Déu Pare.
Demà és 1 de novembre. Aquesta celebració va associada al dia dels difunts, que s’escau l’endemà, de manera que existeix el costum d’anar ja el dia de Tots Sants a visitar els cementiris.
Preguem per tots els sants de la nostra família que ens han dibuixat el camí que ens porta a conèixer Jesús.
Et donem gràcies, Senyor, perquè ens has donat la llibertat interior. Cada dia “votem” i escollim què fem: coses bones o dolentes.
També celebrarem la castanyada i menjarem panellets amb la família i els amics. Que no falti l’alegria!
dijous 2
Jesús també fou un insubmís i no violent.
Acusat de tot, culpable de res, se’l van endur empresonat, fou torturat i
executat mentre ell perdonava als seus botxins.
En portaven també dos més, que eren
criminals, per executar-los amb ell.Quan arribaren a
l'indret anomenat la Calavera,
hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a
l'esquerra. Jesús deia:
--Pare, perdona'ls, que no saben el que fan.
Després es repartiren els
seus vestits i se'ls jugaren als daus. (Lc 23, 34)
divendres 3 ESFORÇ AMB SENTIT
Una
ostra va dir a la seva veïna: "Sento com un gran dolor dintre meu. És com un pes que porto a dins i que m'està deixant totalment
esgotada". I l'altra, com alegrant-se del mal de la seva companya, li va
contestar: "Gràcies al cel i al mar, jo no sento cap dolor. Estic molt bé,
i em noto ben sana per dintre i per fora". En
aquell moment passava per allí un pacífic cranc que va escoltar la conversa de
les dues ostres. I li va dir a la que se sentia sana per dintre i per
fora: "Sí, certament. Tu estàs bé, i et notes sana per dintre i per fora. Però el
dolor que la teva companya porta dins seu, dintre de poc serà una perla d'una
extraordinària bellesa".
Les coses que valen la pena a vegades suposen esforç. Però no per això s'ha de
renunciar a elles. El fruit que després aconseguim ens omple d'alegria.
Presses, fums, sobredosis
d'informació, atabalament de veus, cacofonia, agressions visuals, ritme de
semàfors, retícula de carrers, retícula de finestres, retícula d'horaris,
problemes de veïns, la feina, la ràdio de fons en tot moment, la tele, els
anuncis, el supermercat, l'ascensor cansat d'escoltar xerrades sobre un temps
exterior que ell mai veu, passadissos de metro inacabables, pidolaires bruts a
les cantonades, conversació supèrflua de café, les darreres modes de vestits,
músiques i tabacs... heus aquí el marc de fons per cercar Déu. La ciutat és el
nou claustre i la nova capella del monjo de l'asfalt. Estàs disposat a cercar
Déu entre el formigó?.
dimarts 24
Millor en equip
“Mejores son dos que uno: porque
tienen mejor paga de su trabajo. Porque si cayere, el uno levantará a su
compañero: pero ¡ay del solo! Que cuando cayere no habrá segundo que lo
levante. Y si alguno prevaleciere contra uno, dos resistirán; y cordón de tres
dobleces no se rompe pronto”
Proverbios, 4,9-12
COMENTARI
Aquest text bíblic ens vol fer veure que si treballem en equip ens serà molt
més fàcil aconseguir el nostre objectiu, ja que, si no ens en sortim amb alguna
cosa, el nostre entorn ens podrà ajudar i, entre tots, assolirem les nostres
metes. Tot i que de vegades és més còmode anar per lliure i no tenir en compte
els altres, normalment necessitem la seva col•laboració per tirar endavant i
continuar el nostre “camí”.
dimecres 25
A vegades passa que els esquemes i projectes
que ens fem es desmonten davant el vent de l'Esperit com un castell de cartes.
Però d'aquestes cendres, com un au Fènix, resorgeix una altra persona feta a
major imatge i semblança de Déu. No són moments fàcils, les antigues cartes
volen tenir un paper en aquesta nova construcció, i cal fer un cert esforç de
confiança, d'apostar per la novetat. A voltes la trobada amb algú (la parella,
una amistat...) o l'Altre (Jesús i l'evangeli) provoquen aquest trencament,
aquesta crida a la contrucció de quelcom nou sense por.
dijous 26
Mt 22, 18-21
Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut. Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: De qui són aquesta cara i aquesta inscripció? Li responen: Del Cèsar. Jesús els diu: Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
divendres 27 Aquesta cançó de Pau Vallvé es titula Protagonistes. Som protagonistes de les nostres pròpies vides, però també hem de saber que a la vegada som els "extres" de la vida dels altres. És a dir que la nostra seqüència vital l'hem de fer desde un protagonisme compartit amb tot aquell que ens envolta. Només així farem una pel·licula digne d'un Òscar!
dilluns 16 Ahir va ser SANTA TERESA DE JESÚS i una bona manera de recordar aquesta figura clau dins la nostra congregació és recordar una de les seves grans metàfores: comparar la nostra ànima com un gran castell, on només és possible entrar amb l'oració. “.… considerar nuestra alma como un castillo todo de un diamante o muy claro cristal adonde hay muchos aposentos, así como en el cielo hay muchas moradas…y en el centro y mitad de todas éstas tiene la más principal, que es adonde pasan las cosas de mucho secreto entre Dios y el alma… la puerta para entrar en este castillo es la oración y consideración, no digo más mental que vocal; que como sea oración, ha de ser con consideración; porque no advierte con quien habla y lo que pide y quien es quien pide y a quien, no la llamo yo oración, aunque mucho menee los labios…” Seriem capaços per uns instants de desconectar-nos d'allò terrenal (internet, mòbil, televisió) i conectar-nos mentalment i no vocalment amb nosaltres mateixos i a amb Déu com feia la Santa? Heu entrar mai dins del vostre castell de diamants? dimarts 17 LLEGIM AQUEST text lentament, quasi paraula per paraula, mirant d'entendre bé el què dèiem: Que la nostra mirada sigui sempre neta i clara. Que els nostres llavis només sàpiguen encoratjar. Que la nostra actitud sigui ben ferma i valenta. Que les nostres mans siguin generoses per a donar. Que el nostre cor estigui obert per estimar tothom. Que els nostres passos ens portin allà on puguem servir i donar alegria. Que la nostra vida sigui radiant i generosa. Que el nostre cor tingui sempre la pau del Senyor. Convertim aquestes paraules en pregària per al Senyor. dimecres 18
El perdó
Demanar perdó acostuma a ser difícil ja que ens costa reconèixer els nostres errors i quan ens fem grans molts cops en el seu lloc s’instal·la l’orgull o la covardia. El perdó és la manera de reconciliar qualsevol relació i és necessari per a la convivència. Perdonar i ser perdonat és clau per al benestar, no perdonar encara produeix més dolor. No fa que s’oblidi el mal, però ajuda a acceptar que el dolor i els errors formen part de la vida, que equivocar-se és humà. dijous 19
Mt 9, 35-38
Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles: La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
divendres 20 Aquest proper diumenge és el DOMUND. A l'escola durant tota la setmana hem recaptat dineres per aquesta gran missió internacional de la nostra església. Mirem-nos d'aprop el lema d'enguany...
DOMUND 2017
“SÉ VALIENTE, LA MISIÓN TE ESPERA”
“Sé valiente”. El papa Francisco invita continuamente a tener el valor de retomar la audacia del Evangelio. Coraje y valentía para salir de nosotros mismos, para resistir la tentación de la incredulidad, para gastarnos por los demás y por el Reino, para soñar con llegar al más apartado rincón de la Tierra. Es la hora de tener valor para tomar parte en la actividad misionera de la Iglesia.
“La misión te espera”. Hasta el último confín, sin límites ni fronteras. Todos estamos llamados a la misión. El anuncio del Evangelio se ha transformado en una necesidad del creyente: es como la respiración. La mayoría de los bautizados viven la misión en el lugar donde habitan, algunos son enviados por la Iglesia a otros ámbitos geográficos; pero todos sienten la necesidad de transformar su existencia en un compromiso misionero.
dilluns 9 Posem-nos aquesta cançó al començar el dia. Fem-la servir com un "Oferiment del dia". Prenem-nos la vida com un gran repte. Preguem amb la nostra agenda al davant i pensem en la gent que ens trobarem durant el dia, en les tasques a fer, en els nous camins per tombar...
dimarts 10
Un floc de neu no pesa res, però molts de junts poden trencar branques d'arbre. Els petits, lleugers i humils també poden canviar el món.
Senyor, ja sé que encara sóc molt jove i que poca cosa puc fer contra les injustícies del món; però m'agradaria ser el teu llapis i ajudar-te a escriure i dibuixar un món millor.
dimecres 11
Mt 18, 21-22
Aleshores Pere preguntà a Jesús: Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
dilluns 2 Ahir va ser Santa Teresa de Lisieux doctora de l'església i patrona de les missions.
Aquestes són paraules del propi Joan Pau II fent referència a la Santa:
«Creo que los jóvenes pueden encontrar efectivamente en ella una auténtica inspiradora para guiarles en la fe y en la vida eclesial, en una época en la que el camino puede estar lleno de pruebas y dudas», explicó el Santo Padre al recibir en audiencia a los peregrinos que habían venido a Roma para participar en la proclamación de la tercer mujer como doctora de la Iglesia universal «Teresa experimentó diferentes pruebas, pero recibió la fuerza para permanecer fiel y confiada».
dimarts 3
Siempre estoy soñando
Fito & Fitipaldis - Lo más lejos, a tu lado
Mientras me aguanten los huesos yo quiero seguir cantando
quiero estar estar cerca de tí, lo mas lejos.... a tu lado
Tu mirada en un balcón; tú te asomas yo te canto
He "pintaó" mi corazón con el rojo de tus labios
Sé que no puedo dormir porque siempre estoy soñando
En invierno con el sol...
...con las nubes en verano
Aquest fragment de cançó ens parla d'algú que no es vol separar d'una persona estimada. Jesús, en una de les seves paràboles, ens diu que per més que volguem, no ens podrem allunyar d'Ell, que Ell ens cuidarà, ens guiarà i ens consolarà quan ho necessitem... conèixes la paràbola de la que et parlem? Demà resolem em misteri...
dimecres 4
La paràbola del pastor (Joan 10)
Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler.
El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i
elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
Per això Jesús continuà:
-Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.
Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.
Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
dijous 5
Pregària soldat americà Text trobat damunt del cos mort d’un soldat americà, víctima en el desembrac de l’Àfrica del Nord durant la segona guerra mundial.
Escolta, Déu meu, m'han dit que Tu no existeixes,
i com un poca-solta n'he fet cas.
Ahir vespre, dintre el cor d'un obús, vaig veure el teu firmament...
De sobte, vaig descobrir que m'havien enganyat.
Si hagués dedicat temps a contemplar les coses que Tu has fet,
hauria observat que aquesta gent refusa d'anomenar el que és pa, pa.
Jo em pregunto, Déu, si Tu consentiries d'allargar-me la mà per una
encaixada.
Això no obstant, tinc la impressió que em comprendràs.
No deixa de ser curiós que m'hagi calgut venir en aquest lloc infernal
abans de tenir temps de veure el teu rostre.
T'estimo amb totes les meves forces, heus aquí el que jo vull que sàpigues.
D'aquí a pocs moments tindrà lloc un terrible combat.
Qui ho sap? Pot succeir que arribi a casa teva aquest mateix vespre...
No hem pas estat companys fins ara.
I jo em pregunto, Déu meu, si em deus esperar a la porta.
Mira per on, ara resulta que ploro, jo, a llàgrima viva.
Ah! Si t'hagués conegut més aviat...
És curiós, després d'haver-te trobat, he perdut la por a morir.
dimarts 26 Naixement Gna. Teresa Mira Garcia Nace en Algueña, Alicante - España el 26 de septiembre de 1895. Hija de José y de Teresa. Es la segunda de nueve hermanos. La vida de familia la forma en las virtudes humanas de fraternidad y donación a los otros. Teresa Mira, vivió como Carmelita Misionera Teresiana desde 1915 hasta su muerte, el 26 de febrero de 1941. Su itinerario apostólico fue breve,como su vida, pero intenso en el ejercicio de la caridad. Oremos: Oh Dios, que te complaces en los humildes y sencillos de corazón, glorifica a tu sierva Teresa que hizo ideal de su vida amarte sin ostentación y darse por tu amor a cuantos la trataban, y concédenos que sepamos servirte y amarte como ella, sin reservas, y ahora la gracia que te pedimos por su intercesión. Por Jesucristo Nuestro Señor. Amén dimecres 27 La pregària que agrada a Déu és aquella que passa de la trobada personal amb Ell a una vida consagrada al servei dels altres. L’oració expressa obertura, confiança i sentit de la necessitat de Déu. El que se sent autosuficient no prega, sinó que es complau en ell mateix. L’oració autèntica demana transparència, coherència i autenticitat. Papa Francesc dijous 28 Avui busca un racó tranquil, que t'ajudi a no distreure't. Tanca els ulls i agafa aire pel nas en una inspiració profunda i suau. Deixa'l anar també pel nas, lentament, sense presses. Fes-ho dues o tres vegades, i quan et sentis assossegat comença la teva pregària.
Jesús, ajuda'm a ser generós, a compartir amb els altres allò que sento tan meu. A acceptar també el compartir les coses dels altres, a no depreciar-les per ser diferents o més senzilles que les meves.
Ajuda'm a ...
Te'n dono gràcies.
divendres 29
t’hi va la vida
Hi ha un salm (nº 103) en la línia de la filosofia del "Carpe Diem" que ens recorda que ens fa adonar d'allà que és important i d'allò que no ho és: La vida de l'home dura com l'herba, La seva florida és com la dels camps; desapareix quan hi passa una ventada, I ni es coneix el lloc on era. Però l'amor de Déu pels homes És de sempre i dura sempre; La seva bondat s'estén als fills dels fills..."
