dilluns, 20 de novembre del 2017

Pregàries setmana 11 (del 20 al 24 de novembre)

dilluns 20

 La cançó del grup britànic Coldplay anomenada “Paradise”, del seu disc “Mylo xyloto” ens relata la història d’una noia que no està gens feliç amb el seu món degut a que no és com ella sempre l’havia imaginat. Per això, decideix, cada nit, mentre somia, imaginar-se el paradís. Aquest lloc, per a la noia, és un lloc ideal, un lloc en el qual tothom vol estar, on ella realment podria ser feliç, on hi ha confiança, amor, llibertat, amistat i tot el que ella sempre ha volgut.  D'alguna manera està fent la seva recerca espiritual.

               Lletra





Videoclip
















dimarts 21


Quina joia arribar a casa, gaudir de la pròpia llar...
però molts la somnien aquesta realitat!
Senyor, és possible repartir una mica millor?
És just tantes vivendes buides
quan hi ha tanta gent malvivint...?

dimecres 22


"Beneït sigui el nou dia i el Senyor que ens l'envia"

Aquestes paraules ens fan pensar que cada matí, quans ens despertem, hauríem de donar gràcies a Déu per la vida que hem rebut, per la natura que ens ha ofert i per l'amor que rebrem al llarg de tot el dia que comença.
Demà quan et despertis prova de pregar així.
Quan obris els ulls pren consciència del nou dia que estàs a punt d'estrenar.
Abans de posar-te en marxa torna a tancar els ulls i repeteix la pregària lentament, paraula per paraula, donant-li a cada paraula tota la força que es mereix.

dijous 23




Fet pols? Ets dels nostres!

Mt 11, 28-30
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.

divendres 24

Quan Jesús vol que els qui l’escolten parin atenció, utilitza una curiosa expressió: “mireu el que us dic” (Lc 18,8)
I ens preguntem: “mirar el que ens diu? No li correspon a l’oïda oir els mots i no a la vista?”. Però ja entenem que Jesús vol que captem el missatge més enllà dels sons, amb tots els sentits, amb tot el cos i amb tota l’ànima. Sols així ens pot transformar.


Per a avançar a la pregària, t’ajudarà obrir-te a la seva Paraula com si hi fixessis els ulls, la toquessis, la flairessis o t’alimentés, perquè ella vol ser vida per a tu.


Obrir-se a la paraula és silenciar els sorolls que l’emmascaren. El silenci no és absència de vida sinó anunci de la paraula que Déu té per tu ara.


Per això, fes silenci. El silenci que deixa que l’altre parli. Un silenci que espera i no té pressa. Com el pescador que llença la canya esperant pacientment o el pelegrí que espera que pari de ploure per reprendre el camí.   


Escolta els sons de fora: els més cridaners i els que solen passar desapercebuts. Allà cerca novetat, sorprèn-te del que s’amagava en l’aparent.


Escolta els sons de dins teu: els batec del cor, el flux de la sang, el frec de l’aire que respires... Escolta també les veus que ressonen de converses recents, de músiques o imatges que t’han atrapat recentment.


La teva atenció busca l’essencial, per això ho capta tot però no es deixa atrapar per res que l’aturi en seu propòsit.


Quan sents que escoltes de tal manera que podries mirar les paraules i assaborir-les d’una en una, tries un fragment de l’Evangeli (el que correspon al dia d’avui, per exemple).   I aleshores, mira què diu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

Apadrinaments Filipines 2017