Al festival Burning Man de Nevada de l'any 2015 va haver-hi una escultura que va cridar l'atenció del públic. Era "Love" creada per l'escultor ucraïnès Alexander Milov. Se'ns mostra a dos adults fets de filferro assentats esquena contra esquena, amb els seus dos nens interiors intentant trobar-se des de l'interior. Per la nit els nens interiors s’il·luminen.
Cadascú pot treure la conclusió que vulgui sobre el significat d'aquesta obra. Això és el que va dir l'artista sobre la seva obra:
“Demostra un conflicte entre un home i una dona, així com l’expressió interna i externa de la naturalesa humana. El seu ésser interior té forma de nens transparents, que s’agafen de les mans a través de l’enreixat. Quan es fa fosc, els nens comencen a brillar. Aquesta lluentor simbolitza la puresa i la sinceritat que uneixen la gent i dona l’oportunitat d’arreglar les coses quan arriben els temps foscos.”
Dimarts
El curtmetratge Pedra, paper o tisora
mostra com les diferències poden provocar rebuig i soledat quan les persones
només accepten aquells que són com elles. A vegades jutgem els altres pel seu
aspecte, la seva manera de ser o pel fet de no encaixar en un grup. Això també
passa a l’escola, on algunes persones poden sentir-se excloses o ignorades.
Jesús s’acostava precisament a les persones
rebutjades i ensenyava a tractar tothom amb respecte i amor. Cada persona té
valor, encara que sigui diferent. Les diferències no haurien de separar-nos,
sinó ajudar-nos a aprendre els uns dels altres. Ser un bon company no
consisteix només a portar-se bé amb els amics, sinó també a incloure qui està
sol. Al final, construir amistat i respecte fa la vida millor per a tothom.
Dimecres
La cançó Good Riddance (Time of Your Life) de Green day parla dels canvis, les decisions i el pas del temps. Al llarg de la vida vivim moments que no sempre entenem, però que ens ajuden a créixer. El videoclip mostra records i situacions quotidianes que ens recorden que la vida està feta de petits instants. Això ens ajuda a pensar que Déu també és present en els nostres dubtes, canvis i etapes difícils. Jesús no buscava persones perfectes, sinó persones autèntiques, capaces d’estimar i d’aprendre. La cançó convida a valorar cada moment i a preguntar-nos com estem vivint la nostra vida. Moltes vegades volem controlar-ho tot, però la fe també consisteix a confiar quan no tenim totes les respostes. Viure bé no significa només tenir èxit, sinó deixar una empremta positiva en els altres. Cada experiència, bona o dolenta, pot ajudar-nos a créixer com a persones. Al final, la veritable pregunta és si simplement deixem passar el temps o si estem aprenent a viure amb sentit.
Dijous
Divendres
"—Y ahora, señores —dijo d’Artagnan—, uno para todos y todos para uno; ese será nuestro lema, ¿no es así?
—¡Sí! —respondieron Athos, Porthos y Aramis al mismo tiempo.
Y, estrechándose las manos, los cuatro amigos juraron ayudarse mutuamente en cualquier circunstancia."
(Dumas, A. (1844). Los tres mosqueteros)
Els mosqueters van entendre que la veritable amistat no consisteix només a divertir-se junts, sinó també a ajudar-se, defensar-se i mantenir-se units en els moments difícils. Jesús també va ensenyar una cosa semblant quan parlava de l’amor al proïsme i de tenir cura els uns dels altres. A l’escola, a casa o amb els amics, tots necessitem persones que ens escoltin, ens ajudin i caminin al nostre costat.
"Les virtuds naturals les rebem de Déu, autor de la natura . Creixen dins nosaltres com un do natural; sentim vers elles una gran devoció".
P.F.Palau
Reflexió:
Què faig amb les meves qualitats ?Les cuido? Com les utilitzo ?
Dono gràcies per aquestes qualitats ?
Maria, tu que has estat una de les persones que més qualitats has tingut i mai les vas utilitzar per presumir-ne, sinó tot el contrari, ensenya´ns a ser senzills i agraïts.
Dimarts
(Girasol)
“ Maria va conèixer el seu destí a mesura que li va ser revelat. Va oferir tota la vida per la seva missió i va actuar sempre amb molta prudència.”
P.F.Palau
Reflexió :
Ets prudent?
Mires de callar quan creus que pots ferir algú amb els teus comentaris ?
Busques el moment més adequat per a dir les coses ?
Maria,encara que moltes vegades no entenies el què passava , i t´hagués agradat preguntar, et vas mostrar prudent i pacient.
Dimecres
Moltes vegades vivim en un món ple de discussions, injustícies i preocupacions, i això també afecta els joves. La cançó If I can dream d'Elvis Presley ens recorda que sempre hi ha motius per tenir esperança i continuar endavant. Jesús ens ensenya que podem ser llum per als altres amb petits gestos de respecte, ajuda i amistat. Encara que de vegades sembli difícil canviar les coses, cada acció bona compta. Somiar en un món millor no és perdre el temps, sinó creure que tots podem aportar alguna cosa positiva. La fe ens dona força per superar moments complicats i per no rendir-nos. Déu ens acompanya cada dia, especialment quan ens sentim sols o insegurs. Igual que diu la cançó, sempre hi pot haver una llum brillant enmig de la foscor. Com a cristians, estem cridats a transmetre esperança i confiança als altres. Viure amb fe és confiar que l’amor i el bé sempre són més forts que l’odi i la por.
Dijous
A la pel·lícula L'imperi contraataca, Yoda ensenya a Luke Skywalker que el costat fosc no és més fort, sinó més fàcil i ràpid. A la nostra vida també passa el mateix. A vegades és més còmode respondre amb enfadament, burlar-se dels altres o pensar només en nosaltres mateixos. Fer el bé sol costar més esforç: perdonar, ajudar, estudiar o dir la veritat. Jesús també va ensenyar que el camí correcte no sempre és el més fàcil, però sí el que ens fa millors persones. La veritable força no és a la violència ni a la ràbia, sinó a saber controlar les nostres accions i tractar bé els altres. Igual que Luke necessita aprendre a dominar les seves pors, nosaltres també hem d’aprendre a escollir el bé encara que costi. Cada decisió que prenem ens va convertint en el tipus de persona que volem ser. Déu ens acompanya i ens dona força per triar l’amor abans que l’egoisme. Viure amb valors cristians significa no deixar-se portar pel “camí fàcil”, sinó actuar amb respecte, esperança i bondat.
Divendres
La pregària dels alumnes.
2n ESO 2025-26.
Avui vull donar gràcies a Déu per aquest dia i per tot el que tinc. Estic agraït per la meva família, pels meus amics i per totes les persones que m’ajuden cada dia. Li demano a Déu que m’ajudi a ser bo, a compartir, a no enfadar-me i a estimar els altres. També li prego que cuidi les persones que estan tristes, malaltes o que se senten soles. Vull que Déu m’acompanyi sempre, a l’escola, a casa i a tot arreu on vagi. Gràcies Déu per estimar-me sempre.
El Dia de la Mare, que es va celebrar aquest diumenge, és una ocasió per recordar la importància de l’amor i la cura que moltes mares ofereixen cada dia. Com a mare, la Verge Maria també és un exemple de lliurament, senzillesa i fortalesa, una figura que simbolitza l’acompanyament i la confiança fins i tot en els moments difícils. Més enllà de les creences de cada persona, la seva imatge pot inspirar valors com la tendresa i el servei als altres. Aquest dia també ens convida a agrair de manera sincera a les nostres mares la seva presència constant, moltes vegades silenciosa però fonamental. En la vida dels adolescents, on hi ha tants canvis i dubtes, aquest suport es torna especialment important. Per això, el Dia de la Mare no hauria de quedar-se només en una celebració puntual, sinó ajudar-nos a valorar més aquests vincles en el dia a dia.
Dijous
La cançó “Crazy Little Thing Called Love” de Queen presenta l’amor com una emoció intensa, espontània i sovint difícil de controlar. En l’adolescència, aquestes sensacions es viuen amb especial força i poden descol·locar la persona. La cançó mostra que l’amor pot aparèixer de sobte i generar confusió, però també forma part de l’experiència de créixer. Des d’una perspectiva cristiana, l’amor es pot entendre com un reflex de l’amor de Déu, que és pacient, generós i fidel. La Verge Maria és un exemple d’aquest amor basat en la confiança i l’entrega als altres. Encara que l’amor humà pugui semblar “una cosa boja”, també pot ser una oportunitat de creixement. Per això és important aprendre a reconèixer les emocions i viure-les amb responsabilitat. L’amor no és només impuls, sinó també cura i respecte cap als altres. Aquestes experiències ajuden a madurar tant personalment com espiritualment.
Divendres
“Estimades filles, potser el món serà dur,
però no deixeu mai que això apagui el vostre cor.
Sigueu pacients, sigueu valentes,
i recordeu que sempre tindreu en mi
un lloc on descansar i tornar.”
(Mujercitas, Louisa May Alcott, 1868-69)
L' amor d’una mare és silenciós però immens. És refugi enmig de la tempesta, és força quan tot sembla feble, és presència constant que acompanya sense demanar res.
Com Maria, moltes mares estimen des de la discreció, amb tendresa i sacrifici, ensenyant-nos a confiar, a aixecar-nos i a caminar amb esperança.
Que sapiguem reconèixer aquest amor i acollir-lo amb gratitud cada dia.
La cançó Apologize, de One Republic, ens convida a reflexionar sobre el valor del respecte propi en les relacions. A vegades demanem perdó o acceptem disculpes massa tard, quan el mal ja ha deixat empremta. És també una oportunitat de pensar com gestionar els conflictes amb sinceritat i a temps. La cançó mostra que no tot s’arregla amb paraules si no hi ha canvis reals. També recorda la importància de reconèixer quan alguna cosa ja no és sana i saber posar límits. Aprendre a dir “fins aquí” és una manera de cuidar-se. A més, ensenya que les decisions emocionals tenen conseqüències. En definitiva, és un missatge sobre dignitat, honestedat i creixement personal.
Senyor, ajuda’ns a reconèixer els nostres errors a temps, a perdonar amb sinceritat i a cuidar el nostre cor amb saviesa. Amén.
Dimecres
La cançó Waitin' on a Sunny Day de Bruce Springsteen transmet un missatge d’esperança enmig de les dificultats. Tot i els moments difícils, la lletra ens recorda que sempre podem esperar dies millors. És una invitació a no rendir-se quan les coses no surten com voldríem. També ens ensenya la importància de mantenir una actitud positiva i confiar que els problemes passen. La música alegre contrasta amb les dificultats que s’hi descriuen, mostrant que podem trobar llum fins i tot en dies grisos. Aprendre a tenir paciència i esperança és clau en el creixement personal. A més, reforça la idea que compartir els moments amb altres ens ajuda a seguir endavant. En definitiva, és una lliçó de resiliència i optimisme.
Senyor, ajuda’ns a confiar en els dies bons que han de venir, a mantenir l’esperança en moments difícils i a compartir la nostra alegria amb els altres. Amén.
Dins la novel·la Els Miserables (Victor Hugo, 1862) trobem un dels moments més potents de la literatura universal sobre la transformació humana. Jean Valjean, un home que ha passat 19 anys a presó i que només coneix l'odi i el menyspreu de la societat, és acollit pel bisbe Myriel. Malgrat la seva bondat, en Valjean el traeix i li roba la plata de la casa. Quan la policia el deté i el porta davant el bisbe, tothom espera una condemna, però el que passa canvia la vida de Valjean per sempre.
"—Ah! Aquí esteu! —va exclamar el bisbe mirant en Jean Valjean—. M'alegra veure-us. Però, com! Us havia donat també els canelobres, que són de plata com la resta, i pels quals podeu treure ben bé dos-cents francs. Per què no us els heu emportat amb les vostres forquilles i les vostres culleres?
Jean Valjean va obrir els ulls i va mirar el venerable bisbe amb una expressió que cap llengua humana podria descriure. [...]
—Jean Valjean, germà meu, vós ja no pertanyeu al mal, sinó al bé. Jo compro la vostra ànima; la retiro de l'esperit de perversitat i la lliuro a Déu."
El bisbe Myriel ensenya que la misericòrdia i el perdó són més poderosos que el càstig, ja que la por només sotmet, mentre que l'amor transforma els cors i retorna la dignitat perduda. Davant un món que reclama venjança, aquesta lliçó ens recorda que oferir una segona oportunitat és l'única via real per vèncer el mal i generar llibertat.
Dimarts
Un molt mal consell:
En Sonny és un gàngster. La seva filosofia és, en realitat, el refugi d'un home que ha fracassat en el més humà: ser estimat. En afirmar que la por és millor perquè "dura més", en Sonny confessa que és incapaç de generar confiança real, optant per una forma de control que és símptoma de debilitat, no de força. La por que ell defensa no és lideratge, és una tècnica de supervivència en un entorn tòxic que l'obliga a viure paranoic i escortat. Per a un jove, comprar aquesta idea significa renunciar a la llibertat de ser un mateix per convertir-se en un personatge a qui els altres han de témer per no ser atacat. Aquesta visió és profundament cínica, ja que assumeix que l'ésser humà només reacciona davant l'amenaça, ignorant que les fites més grans de la història han nascut de la cooperació i no del terror. Al cap i a la fi, la vida d'en Sonny és un advertiment: la por et dona obediència, però et treu la pau i la possibilitat de tenir vincles vertaders. Ser temut no és un èxit; és el preu que pagues per no saber com fer que et respectin de debò.
Dimecres
La cançó “Las calles están ardiendo” de M-Clan reflecteix un ambient de tensió, caos i descontentament social que es pot relacionar amb la realitat actual. Avui vivim en un món marcat per conflictes bèl·lics, desigualtats i decisions polítiques que afecten milions de persones, generant frustració i incertesa. Tanmateix, no es pot afirmar que tota la societat hagi perdut la raó, ja que conviuen actituds molt diverses: des de la violència fins al compromís per la pau. De la mateixa manera, encara que alguns governants prenen decisions qüestionables, també hi ha esforços per resoldre conflictes mitjançant el diàleg. La sensació que “tot crema” es veu amplificada pels mitjans i les xarxes socials. Per això, més que concloure que el món està fora de control, és important fomentar una mirada crítica i reflexiva. La cançó convida a preguntar-nos com actuem davant aquestes situacions i quin paper tenim com a ciutadans.
Senyor Déu, enmig del soroll i els conflictes, dona’ns serenor per comprendre, valentia per actuar amb justícia
i compassió per no oblidar aquells que pateixen. Guia aquells que tenen poder perquè busquin la pau i ajuda’ns a ser constructors d’un món més humà.
Dijous
Senyor Déu, en aquesta Diada de Sant Jordi, et donem gràcies per la cultura, les paraules i l’amor que compartim. Ajuda’ns a estimar amb sinceritat, a cuidar els altres i a fer créixer la pau en el nostre entorn.
Com Sant Jordi, dona’ns coratge per vèncer les nostres pors i les injustícies del món. Que sapiguem defensar la veritat, respectar la diversitat i construir ponts entre les persones.
Beneeix les nostres famílies, els nostres amics i tots aquells que avui celebren amb una rosa o un llibre. Fes-nos instruments de bondat i esperança. Amén.
Divendres
La pregària dels alumnes.
2n d'ESO 2025-26
De vegades estem tan centrats en el que ens falta o ens comparem amb les persones que tenen més, que oblidem valorar tot el que ja tenim. Ser agraïts ens ajuda a reconèixer la importància de les persones que ens envolten, del món en què vivim i de Déu,que ens acompanya cada dia, ja que el mínim que tenen algunes persones, es el máxim d’altres i tenim que aprendre a ser agraïts per aixó. Aprendre a agrair ens ensenya a ser més humils, més atents i a gaudir més de la vida.
Vivim en un món on és fàcil posar etiquetes: “el pesat”, “la popular”,“el que treu males notes”... Però… què passaria si miréssim més enllà? Veiem persones… o només el que fan? Ens aturem a entendre els altres… o només jutgem? Cada persona és molt més del que sembla. I potser, el que més necessita algú… no és que el jutgin, sinó que l’escoltin.
Senyor,
ajuda’m a mirar els altres amb ulls més humans,
a no quedar-me només amb les aparences.
Dona’m un cor capaç d’escoltar,
de comprendre,
i de tractar cada persona amb respecte i amor.
Amén.
Dimarts
A l’escena de Spider-Man amb l’oncle Ben, en Peter escolta una frase que sembla senzilla, però que té un significat molt profund: “un gran poder comporta una gran responsabilitat”. En aquell moment, ell no li dona gaire importància, com ens passa sovint quan algú ens dona un bon consell. Però la vida li farà veure que cada decisió té conseqüències. Aquesta escena ens convida a pensar en les petites responsabilitats del dia a dia: com tractem els altres, què diem, què decidim fer. No es tracta de tenir grans poders, sinó de saber utilitzar bé el que ja tenim. A vegades podem fer el bé i no ho fem, pensant que no és important. Però cada acció compta. Déu confia en nosaltres i ens dona oportunitats per estimar millor. La qüestió és si estem disposats a assumir aquesta responsabilitat o si preferim mirar cap a una altra banda.
Dimecres
Hi ha moments a la vida en què sembla que ho tenim tot: popularitat, èxits, seguretat… Però també hi ha moments en què tot pot canviar de cop. Aquesta cançó parla d’algú que ho tenia tot… i ho ha perdut.
A vegades ens identifiquem molt amb el que tenim, però… què passa quan això desapareix? Qui sóc jo realment, sense tot això? En què es basa el meu valor com a persona? Potser el més important no és el que tenim… sinó el que som.
Senyor,
ajuda’m a no definir-me només pel que tinc o pel que els altres pensen de mi.
Ajuda’m a descobrir qui sóc de veritat,
i a construir la meva vida sobre coses que no desapareixen:
l’amor, l’amistat, la confiança.
Amén.
Dijous
La pregària dels alumnes.
2n d'ESO, curs 2025-26
La cançó “ Don’t worry be happy ” de Bobby McFerrin vol recordar-nos que no li donem importància a les coses minoritàries i no perdem energia en preocupacions petites que ens roben l’alegria, sinó que siguem feliços i ens fixem en les coses que ens fan alegres. També que tinguem un cor tranquil, capaç d’acceptar el que no podem canviar i gaudir el present sense por. És important aprendre a ser feliços amb el que som i amb el que tenim, i a viure amb confiança, somriure i serenor.
Divendres
Senyor,
et demanem per totes les persones que pateixen a causa de les guerres d’avui.
Pels infants i famílies que han perdut casa seva,
pels qui viuen amb por i incertesa,
i pels qui han hagut de fugir buscant seguretat.
Dona’ls força enmig del dolor i esperança enmig de la foscor.
I a nosaltres, ajuda’ns a no quedar-nos indiferents,
sinó a ser persones que busquen la pau amb els seus gestos de cada dia.
"Passat el dissabte, a trenc d’alba del primer dia de la setmana, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a veure el sepulcre.
Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol, perquè un àngel del Senyor baixà del cel, s’acostà, remové la pedra i s’hi assegué al damunt.
El seu aspecte era com un llampec, i el seu vestit blanc com la neu.
De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i quedaren com morts.
Però l’àngel digué a les dones: No tingueu por, vosaltres; sé que busqueu Jesús, el crucificat.
No és aquí, ha ressuscitat, tal com havia dit. Veniu, mireu el lloc on era posat.
I aneu de pressa a dir als seus deixebles: Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea; allà el veureu. Ja us ho he dit.
Elles se n’anaren de seguida del sepulcre, amb por però amb una gran alegria, i corrien a portar la notícia als deixebles.
I tot d’una, Jesús els sortí al pas i els digué: Déu vos guard! Elles s’hi acostaren, li abraçaren els peus i el van adorar.
Aleshores Jesús els digué: No tingueu por; aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i allà em veuran."
Dimecres
La Pasqua ens recorda que després dels moments difícils sempre pot haver-hi un nou començament. La resurrecció de Jesús és un símbol d’esperança i de vida que venç la foscor. Aquesta idea també apareix a la cançó “Resurrección” de Amaral, que parla d’aixecar-se després de caure i de no rendir-se. Al llarg de la vida, tots passem per situacions complicades, com fracassos, decepcions o moments de tristesa. Tanmateix, tant la Pasqua com la cançó ens ensenyen que aquests moments no són el final. Sempre hi ha la possibilitat de tornar a començar, d’aprendre i de continuar endavant. “Ressuscitar” pot significar recuperar la il·lusió, perdonar o donar-se una altra oportunitat. És una invitació a no perdre l’esperança, fins i tot quan tot sembla difícil. En el dia a dia, això es pot aplicar als estudis, les amistats o els problemes personals. En definitiva, la Pasqua i la cançó ens animen a creure en la capacitat de tornar a començar.
Dijous
La cançó “Human” de The Killers planteja una pregunta sobre com vivim: si actuem de manera automàtica o si som realment conscients de les nostres decisions. Ser humà significa viure amb llibertat, dignitat i capacitat d’estimar, tal com ens ensenya Jesús. De vegades seguim el que fa tothom sense pensar, com si fóssim “ballarins” que repeteixen passos sense sentit. Tanmateix, la fe convida a reflexionar i a triar el bé en cada situació. També mostra una recerca interior, un desig de trobar sentit a la vida. Per als cristians, aquest sentit es troba en Déu i en l’amor als altres. Viure de veritat implica no deixar-se portar només per la pressió o les modes. Significa actuar amb responsabilitat, consciència i valors. En el dia a dia, això es reflecteix en com tractem els altres i en les decisions que prenem. En definitiva, la cançó ens convida a preguntar-nos si vivim amb sentit o simplement seguim la corrent.
Divendres
Senyor Jesús,
gràcies per la teva vida i la teva resurrecció.
Gràcies perquè ens ensenyes que sempre hi ha esperança
i que fins i tot en els moments difícils podem començar de nou.
Ajuda’ns a viure amb alegria, a perdonar, a estimar i a compartir la teva llum amb els altres.
Que la teva resurrecció ens inspiri a ser valents i a creure en la vida nova cada dia.
Amén.
El proper diumenge és Diumenge de Rams. Aquest dia marca l’inici de la Setmana Santa i té un significat molt especial dins la fe cristiana.
Recorda l’entrada de Jesús a Jerusalén, quan la gent el rep amb alegria i estenent rams i mantells pel camí, com si fos un rei. Aquest gest expressa entusiasme i esperança: el poble veu en Jesús algú que pot canviar les coses.
Però també té un missatge profund: Jesús no entra com un rei poderós, sinó amb humilitat i senzillesa. Això ens ensenya que el seu regne no es basa en la força, sinó en l’amor i el servei.
El més important és el contrast que es viu: la mateixa gent que l’aclama al principi de la setmana, després el rebutjarà. Això ens fa pensar en la nostra pròpia vida: a vegades també passem de seguir Jesús amb entusiasme a oblidar-lo o allunyar-nos.
Per això, el Diumenge de Rams ens convida a començar la Setmana Santa amb una pregunta sincera: volem seguir Jesús només en els moments fàcils o també en els difícils? És una invitació a viure la fe amb coherència i fidelitat.
Dimarts
En la pel·lícula La passió de Crist, la escena de l’Últim sopar mostra un moment clau de la vida de Jesús ple de significat. Tot comença amb el lavatori dels peus: Jesús, tot i ser el Mestre, s’abaixa per servir els seus deixebles. Amb aquest gest ens ensenya que estimar de veritat vol dir servir els altres amb humilitat, sense sentir-nos superiors.
Després, en compartir el pa i el vi, Jesús dona un pas encara més profund: s’ofereix a si mateix. El pa es converteix en signe del seu cos i el vi en la seva sang, expressant un amor total, fins al punt de donar la vida. No és només un gest simbòlic, sinó una invitació a viure com Ell: estimant sense límits.
Aquesta escena ens recorda que seguir Jesús no és només creure en Ell, sinó imitar-lo. Vol dir saber servir, perdonar i donar-nos als altres en el dia a dia. El lavatori dels peus i l’Eucaristia estan units: no podem compartir el pa si no estem disposats també a compartir la vida. En definitiva, Jesús ens mostra que el veritable amor es fa acció i es converteix en do per als altres.
Dimecres
La cançó Starlight de Muse parla d’algú que se sent lluny, amb el desig de tornar a casa i retrobar-se amb allò que estima. Aquest sentiment encaixa amb el que vivim a la Setmana Santa: Jesús també passa per un moment de foscor, de dolor i de solitud, especialment a la creu. És com si estigués “lluny”, però en realitat està fent el camí de l’amor fins al final.
La llum de les estrelles pot simbolitzar l’esperança que no s’apaga, fins i tot en els moments més difícils. Durant la Setmana Santa, aquesta llum és discreta, però present. I és a Pasqua quan aquesta esperança es fa plena: la resurrecció mostra que la foscor no té l’última paraula.
Així, Starlight ens pot ajudar a entendre aquest camí: de sentir-se perdut o lluny, a retrobar la llum i tornar “a casa”. En clau cristiana, aquest retorn és la Pasqua, on descobrim que Déu sempre ens guia i ens porta cap a la vida i l’esperança.
Dijous
l’escena de l’oració de Jesús a l'hort de Getsemaní mostra un moment de gran angoixa i profunditat. Jesús sent por davant el patiment que ha de viure, i en la seva pregària es veu la seva humanitat, ja que demana si pot evitar aquell sofriment. Tot i això, acaba confiant plenament en Déu i acceptant la seva voluntat. Al mateix temps, apareix Satanàs, que simbolitza la temptació i el dubte, intentant fer-lo desistir del seu camí. Aquesta presència representa totes les veus que ens desanimen i ens allunyen del bé. Però Jesús resisteix i es manté fidel, mostrant una gran força interior. Així, aquesta escena ens ensenya que tenir por no és dolent, però que cal confiar en Déu en els moments difícils. També ens recorda que tots tenim lluites interiors, però que amb fe podem superar-les. És un missatge d’esperança i de fidelitat enmig de la dificultat.
Just després d'aquest moment, Jesús és traït per Judes i arrestat pels soldats. Els seus deixebles fugen, i Ell queda sol davant del que ha de venir.
Comença així el camí de la passió, que conduirà a la creu en Divendres Sant.
Divendres
Joan 19, 25 Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
--Dona, aquí tens el teu fill.
27 Després digué al deixeble:
--Aquí tens la teva mare.
I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
La mirada de Jesús es va creuar amb la de la seva mare, Maria. Tota la història viscuda a Nazaret, la seva discreció i el seguiment durant els anys de la vida pública, tot hi era en aquelles dues mirades que es trobaven. Va ser tan intensa l’ajuda que va rebre de la seva Mare que va parlar a Joan perquè trobés llar a casa seva. Dels ulls al cor, del cor a la proposta acollidora. Mirem amb sensibilitat, des de dintre dels nostres millors sentiments que ens ajudin a cercar solucions per a la gent. Moltes persones avui necessiten sobretot una mirada humana respectuosa i d’estimació.
en aquest temps de Quaresma vull tornar a Tu amb un cor senzill. Ajuda’m a reconèixer els meus errors, a perdonar de veritat i a viure amb més amor.
Que el silenci, la pregària i els petits sacrificis m’acostin més a la teva llum. Renova el meu cor, enforteix la meva fe i guia’m per caminar amb Tu cada dia.
Amén.
Dimarts
Las Bodas de Caná (Paolo Veronese. Museu del Louvre)
L’episodi del casament de Caná mostra el primer miracle de Jesús, quan transforma l’aigua en vi durant la festa. Aquest moment ens recorda que Déu és present també en els moments quotidians de la nostra vida, com una festa o una celebració familiar. No apareix només en els grans esdeveniments, sinó també en allò senzill i humà.
En el relat, la Verge Maria s’adona que falta vi i confia en el seu fill. La seva frase “feu el que Ell us digui” és una invitació a confiar en Jesús fins i tot quan no entenem del tot el que passa. El miracle ens ensenya que quan posem el poc que tenim a les mans de Déu, Ell pot transformar-ho en una cosa molt més gran.
L’aigua convertida en vi simbolitza també la transformació interior que Déu pot fer en les nostres vides. A vegades la nostra fe pot semblar com una aigua senzilla, però amb la presència de Crist pot convertir-se en una cosa plena d’alegria i sentit. Així, el missatge del quadre ens convida a confiar, a escoltar Jesús i a creure que Déu pot transformar la nostra vida en una cosa nova.
Dimecres
La cançó Don't Look Back in Anger de Oasis convida a mirar la vida sense quedar-se atrapat en el ressentiment o en els errors del passat. Moltes vegades les persones carreguem amb ferides, enuigs o records que ens impedeixen avançar. Aquesta cançó ens recorda la importància del perdó. Jesús ens ensenya que perdonar no significa oblidar el que ha passat, sinó alliberar el cor del pes del rancor. Quan vivim mirant constantment enrere amb ira, ens tanquem a la possibilitat de començar de nou. La fe cristiana proposa confiar que Déu sempre ofereix una nova oportunitat. Ell ens convida a guarir les nostres ferides i a reconciliar-nos amb els altres. Perdonar és un acte d’amor que transforma tant qui el dona com qui el rep. Per això, mirar endavant sense ira també és un camí de llibertat. Així, el cristià aprèn a viure amb un cor més obert, confiant en l’amor i la misericòrdia de Déu.
Dijous
Avui 19 de març és Sant Josep, el dia del pare.
Sant Josep,
exemple de pare bo i senzill,
ensenya’ns a cuidar els altres
amb respecte, responsabilitat i amor.
Beneeix els nostres pares
i tots aquells que ens acompanyen cada dia,
ajuda’ns a valorar el seu esforç
i a aprendre del seu exemple.
Que a les nostres famílies
hi hagi sempre comprensió,
suport i estima.
Amén.
Divendres
La pregària dels alumnes.
2n d'ESO 2025-26
De vegades vivim amb la sensació que sempre anem tard, com si la vida fos una
cursa i nosaltres estiguéssim obligats a arribar abans que els altres. Ens exigim
decisions ràpides, èxits immediats i respostes clares, sense donar-nos el temps
necessari per créixer, equivocar-nos o simplement comprendre què volem de veritat.
Aquesta pressa constant ens fa oblidar que cada etapa té el seu sentit i que no tot
ha de passar ara. No avançar al ritme que esperàvem no vol dir fracassar; sovint
vol dir madurar. Aprendre a esperar també és una forma d’avançar.
Cal permetre’s aturar-se, escoltar-se i acceptar que el present no és un obstacle,
sinó part del camí. La vida no demana ser conquerida, sinó viscuda amb atenció i
paciència. Quan deixem de competir amb el temps, descobrim que tot arriba quan
estem realment preparats per rebre-ho.
Confiar en el procés, encara que no l’entenguem del tot, és un acte de saviesa.
No cal córrer cap al futur: la vida sap on ens porta.
Ahir va ser 8 de març, dia internacional de la dona.
Déu de la vida,
avui et volem donar gràcies per totes les dones del món:
per la seva força, la seva entrega i la seva esperança.
Et demanem per les dones que lluiten cada dia
per la justícia, la igualtat i la dignitat.
Acompanya aquelles que pateixen discriminació, violència o silenci,
i dona’ls consol, protecció i llibertat.
Ajuda’ns a construir un món
on dones i homes caminin junts,
amb respecte, oportunitats i pau.
Que aprenguem a reconèixer el valor de cada dona:
a les nostres famílies, a l’escola, a la feina
i a tota la societat.
Fes-nos persones valentes
per defensar la igualtat, cuidar la vida
i sembrar justícia cada dia.
Amén.
Dimarts
Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusión!,
que una fontana fluía
dentro de mi corazón.
Di, ¿por qué acequia escondida,
agua, vienes hasta mí,
manantial de nueva vida
de donde nunca bebí?
(Anoche cuando dormía, Antonio Machado)
En aquest poema, Machado parla d’una cosa molt interessant: una font que brolla dins del seu propi cor. No està fora, en el paisatge, sinó dins d’ell. Aquesta imatge ens convida a pensar en aquell espai interior on habiten els nostres pensaments, sentiments, somnis i preguntes més profundes.
Moltes vegades vivim amb pressa, pendents del que passa fora: les xarxes, els exàmens, les opinions dels altres. Però el poema ens recorda que també necessitem mirar cap a dins.
Dins de cada persona hi ha una font de vida, i quan aprenem a escoltar el nostre interior, aquesta font pot omplir la nostra vida de sentit i d’esperança.
Dimecres
La cançó “Wind of Change” de Scorpions es va convertir en un símbol d’esperança a finals del segle XX. Va ser escrita en un moment històric molt important: el final de la guerra freda i la caiguda del mur de Berlín. En aquell temps, moltes persones sentien que un “vent de canvi” recorria Europa i el món, portant llibertat, reconciliació i un futur diferent.
La cançó parla precisament d’això: que les coses poden canviar per a millor. Parla de deixar enrere els conflictes, confiar en el futur i creure que les persones poden construir un món nou.
La Quaresma també és un temps de canvi, però en aquest cas un canvi interior. Així com a la cançó bufa un “vent de canvi” que transforma la història, a la Quaresma se’ns convida a deixar que bufi un vent de canvi dins del nostre cor.
“Wind of Change” ens recorda que els canvis importants comencen amb esperança i amb persones que creuen que alguna cosa nova és possible. La Quaresma ens convida a fer el mateix: obrir-nos al canvi, millorar com a persones i preparar el cor per a alguna cosa nova. Igual que el vent no es veu però es nota, els canvis interiors tampoc sempre es veuen, però poden transformar la nostra vida i la dels altres.
Dijous
La pregària dels alumnes.
2n d'ESO curs 2025-26.
Estimats lectors, us demano que avui obriu el vostre cor amb agraïment per allò que teniu. Per la vostra família, els amics i totes aquelles persones que amb el seu amor i dedicació fan que la vida sigui més plena. Perquè sovint no sabem valorar el que tenim fins que ho perdem i llavors només ens adonem del temps que hauria valgut la pena compartir, i de la importància dels petits gestos. Que el sacrifici de donar amor i suport als altres ens ompli d’alegria, i que la nostra gratitud ens ajudi a recordar cada dia que la vida és un regal per ser estimat i per estimar amb tot el cor. Que sapiguem mostrar aquesta gratitud no només amb paraules sinó amb actes, abraçades i temps compartit, perquè ser agraïts ens dona alegria i ens fa conscients de la fragilitat de cada moment que vivim amb aquells que estimem.
Divendres
Senyor,
en aquest temps de Quaresma volem aprendre a caminar pel nostre desert interior,
on de vegades sentim sequedat, cansament o soledat.
Que siguem com aquell cactus resilient,
ferm i fort,
capaç de sobreviure en l’assequedat i florir fins i tot en les proves.
Dóna’ns humilitat per reconèixer les nostres debilitats
i confiança per acceptar la teva ajuda.
Que cada dificultat esdevingui una ocasió per créixer,
En els darrers anys, el món sembla viure un augment de tensions i conflictes armats. Guerres com la d’Ucraïna, la violència a Gaza, la greu situació al Sudan, els anys de guerra a Síria o les tensions i enfrontaments relacionats amb Iran ens mostren que la pau no és una realitat assegurada.
Per a vosaltres, que sou joves, moltes d’aquestes guerres semblen llunyanes. Però darrere de cada notícia hi ha persones reals: nois i noies de la vostra edat que no poden anar a l’escola, famílies que han de marxar de casa seva, persones que viuen amb por cada dia. La guerra no és només un problema de fronteres o de política; és un problema humà que afecta la vida i el futur de milions de persones.
Pregària per les víctimes de la guerra
Déu de la vida i de la pau,
et demanem per totes les persones que pateixen a causa de la guerra.
Pels infants que han perdut casa seva o algun ésser estimat.
Pels joves que veuen el seu futur ple d’incertesa.
Per les famílies que viuen amb por i dolor.
Dona consol als qui ploren, força als qui han de començar de nou
i esperança als qui pensen que ja no en queda.
Il·lumina els responsables de les nacions
perquè triïn el camí del diàleg i no el de la violència.
I ajuda’ns a nosaltres a ser persones de pau,
capaces de respectar, escoltar i estimar.
Que mai no ens acostumem al sofriment dels altres
i que treballem cada dia per un món més just i fratern.
Amén.
Dimarts
La cançó “Amor del bo” de Rozalen i Sílvia Pérez Cruz parla d’un amor sincer i generós, que no busca reconeixement ni recompensa, només dóna i comparteix. Aquest amor ens recorda com Jesús ens estima: de manera incondicional, pacient i compassiva.
La Quaresma ens convida a practicar aquest tipus d’amor en el dia a dia: perdonant qui ens fa mal, ajudant els que ho necessiten i estant atents als altres. Estimar de veritat significa ser solidaris, humils i valents, encara que no sigui fàcil.
Cada gest d’afecte, d’escolta o de suport és un pas per viure com Jesús ens va ensenyar, transformant la nostra vida i la de qui ens envolta. Aquesta cançó ens inspira a mirar el món amb el cor obert i a estimar “del bo”, de veritat i amb entrega.
Dimecres
La cançó Here I Go Again de Whitesnake parla d’algú que torna a començar després d’una decepció, sentint-se sol i amb dubtes sobre el camí que té al davant. Moltes vegades nosaltres també ens sentim així: quan alguna cosa no surt bé, quan perdem una amistat o quan hem de prendre decisions importants.
“Tornar a començar” no és un fracàs, sinó una oportunitat. La fe ens ensenya que Déu sempre ens dona una nova ocasió per aixecar-nos i continuar endavant. Encara que a vegades pensem que caminem sols, Jesús ens recorda que Ell és amb nosaltres cada dia.
La vida és un camí amb errors i aprenentatges. El més important no és no caure mai, sinó tenir el coratge d’aixecar-se. Cada “aquí torno a anar” pot convertir-se en un acte de confiança: confiar en Déu, en els altres i en un mateix.
Dijous
L'escena del discurs de Charles Chaplin a El gran dictador és un poderós al·legat humanista que transcendeix el seu context històric. Chaplin, a través del seu personatge, parla contra la tirania i l'opressió, elevant un missatge d'esperança, llibertat i unitat per a la humanitat. En un temps marcat per l'auge del nazisme i la guerra, el seu discurs ofereix una visió de fraternitat i pau, rebutjant l'odi i la cobdícia que alimenten els règims totalitaris. La veu del comediant es converteix en una crida urgent a la consciència, exhortant els éssers humans a recordar la seva essència: la bondat i l'amor pel proïsme. El contrast entre la figura d'un dictador caricaturesc i un missatge tan profundament ètic subratlla la ironia i l'absurd de la violència. Avui dia, continua sent un recordatori intemporal de la lluita per la dignitat humana, la justícia i l'esperança en un món millor.
(Clica sobre "Ver en youtube")
Divendres
La pregària dels alumnes.
2n d'ESO 2025-26
Recorda'm, encara que hagi de partir, no permetis que el meu cor s'arronsi pel dolor. Porta'm amb tu a cada pas, que la teva presència m'abraci encara que no et vegi. Senyor, guarda a la meva memòria cada riure, cada gest, i ajuda'm a recordar sempre que l'amor veritable perdura, més enllà de la distància i del temps.
Senyor,
gràcies per aquest nou dia i per la setmana que comença.
Ajuda’m a donar el millor de mi en cada tasca, en cada amistat i en cada decisió.
Que els meus esforços i paraules reflecteixin bondat, respecte i alegria.
Dóna’m força per superar els reptes i humilitat per aprendre dels errors.
Que aquesta setmana sigui una oportunitat per créixer, compartir i acostar-me més a Tu.
Amén.
Dimarts
A l'escena de comiat a l'aeroport de Casablanca, Rick Blaine (Humphrey Bogart) sacrifica el seu amor per Ilsa Lund (Ingrid Bergman) perquè ella pugui escapar amb el seu marit, Victor Laszlo, un líder de la resistència. Tot i que Rick i Ilsa comparteixen un amor profund, Rick entén que el lloc d'Ilsa és al costat de Victor, la lluita del qual contra els nazis és crucial. El seu sacrifici és doble: no només renuncia a Ilsa pel seu benestar, sinó també pel bé més gran de la causa de la llibertat.
Rick, que durant gran part de la pel·lícula s'havia mostrat cínic i distant, canvia al final, prioritzant el benestar d'Ilsa i del món per sobre dels seus propis desitjos. En dir-li a Ilsa que si no se'n va amb Victor ho lamentarà, Rick mostra una maduresa emocional que transcendeix l'amor romàntic.
La decisió de Rick no només és un sacrifici personal, sinó també un acte heroic i moral. Ilsa, per la seva banda, accepta la decisió, entenent que la seva relació amb Rick és impossible en el context de la guerra. Aquest sacrifici no només marca el final de la seva relació, sinó que simbolitza la renúncia personal en favor d'un propòsit més elevat.
Dimecres
La cançó “I’d Do Anything for Love (But I Won’t Do That)” de Meat Loaf ens convida a reflexionar sobre el veritable significat de l’amor. Com a cristians, sabem que estimar no és fer qualsevol cosa, sinó fer el bé. Jesús ens va ensenyar l’amor més gran: un amor que es lliura, que perdona i que és fidel a Déu. Tanmateix, Ell mai no va fer res contrari a la voluntat del Pare. Per això, l’amor autèntic també sap dir “no” quan alguna cosa ens allunya de Déu o danya la nostra dignitat. No tot el que es demana “per amor” és correcte. El veritable amor respecta, cuida i ajuda a créixer. Estimar com Crist és escollir el que és correcte, encara que costi. És donar el millor de nosaltres sense deixar de ser fidels a Déu.
Dijous
Avui 26 de febrer celebrem el Dia de la germana Teresa Mira a l'escola.
Teresa Mira va ser una de les figures més importants que van formar part de les Carmelites Missioneres Teresianes.
No va ser una persona famosa ni va buscar protagonisme, però va tenir un paper molt important en els inicis de la congregació. Va col·laborar estretament en l’organització de les primeres comunitats i en la posada en marxa d’escoles dedicades a l’educació cristiana de nenes i joves.
En una època en què la dona tenia poques oportunitats i l’educació femenina no era una prioritat social, Teresa Mira va destacar per la seva valentia, el seu compromís i la seva profunda vida de fe. Va entendre que educar no era només ensenyar matèries, sinó formar persones amb valors, criteri i amor a Déu.
La seva importància per a les Carmelites Missioneres Teresianes rau en la seva fidelitat, el seu esperit de servei i la seva capacitat de treballar en equip per tirar endavant un projecte que començava amb moltes dificultats.
Per a vosaltres, com a alumnes d’una escola palautiana, el seu exemple es pot traduir en quelcom molt concret: compromís, responsabilitat, coherència i una fe viscuda en el dia a dia. Teresa Mira demostra que transformar el món no sempre significa fer coses espectaculars, sinó ser constants, generosos i fidels en allò que ens toca viure cada dia.
Divendres
“Tirant, abans d’entrar en batalla, s’agenollà i pregà a Déu que li donés força i saviesa, no per a la seva glòria, sinó perquè triomfés la justícia i fos defensada la fe cristiana.”
(Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba).
Tirant lo Blanc és una de les obres més importants de la literatura catalana i europea del segle XV. Combina aventures cavalleresques amb reflexions sobre la justícia, l’honor i la fe cristiana. El seu valor literari i moral continua inspirant lectors joves i adults, mostrant com viure amb valentia i rectitud.
Aquest fragment ens mostra que Tirant no confia només en la seva habilitat com a cavaller. Abans d’actuar, prega. Això és molt significatiu: reconeix que necessita Déu.
D’aquí podem treure tres idees importants:
Humilitat: Tirant és valent, però sap que no és autosuficient. Com a cristians, confiar en Déu no és debilitat, sinó saviesa.
Intenció correcta: No busca la seva pròpia glòria, sinó la justícia. També nosaltres podem preguntar-nos: per què faig el que faig? Per quedar bé o per fer el bé?
Fe que es concreta en accions: Tirant no es queda només pregant; després actua. La fe cristiana no és només paraules, sinó compromís.
