Forrest Gump diu que la vida és com una capsa de bombons: mai saps què et tocarà. En acabar un any, entenem bé aquesta imatge. No tot ha sortit com esperàvem; hi ha hagut sorpreses dolces i d’altres de difícils d’acceptar. El futur, com aquesta capsa tancada, continua sent incert, i tot i així continuem endavant.
També diu que pots saber molt d’una persona per les seves sabates: mostren per on ha caminat i què ha viscut. Si mirem els nostres, hi veurem les petjades de l’any que s’acaba: camins recorreguts, errors, aprenentatges, moments que ens han canviat sense adonar-nos-en.
L’Any Nou s’assembla a posar-se sabates noves i a obrir una altra capsa de bombons alhora. No sabem què ens espera ni cap a on anirem, però la història de Forrest ens recorda que no cal tenir-ho tot clar per avançar. N’hi ha prou amb caminar, acceptar el que arriba i confiar que, amb el que ens toqui, sabrem continuar.
Potser el millor propòsit no és controlar el camí, sinó caminar-lo amb senzillesa, pas a pas, deixant que la vida ens sorprengui.
Divendres
LA PREGÀRIA DELS ALUMNES.
3r d'ESO 2024-25.
MOTXILLA DE PROBLEMES
El perdó és com treure’s una motxilla
pesada. De vegades, algú ens fa mal i guardem aquest dolor dins, com una pedra
més a la motxilla. Amb el temps, la motxilla pesa més i ens costa caminar. Perdonar
és treure aquestes pedres, una per una i poder sentir-nos més lleugers.
Perdonar no és oblidar el que va passar, sinó
deixar de carregar amb el rancor, i estigui bé o malament el que has fet,
es tracta de no deixar que el dolor controli la teva vida. És un bé que et fas
a tu mateix, perquè et permet seguir endavant sense tant pes.
També és important demanar perdó quan ens
equivoquem. Reconèixer que vam fer mal i intentar esmenar-ho és una forma de
créixer i ser millors persones.
Bon Jesús,
en aquest temps de Nadal volem aturar-nos un moment
per mirar el món amb ulls nous.
Ajuda’ns a recordar que la llum que celebrem
no es troba només als carrers il·luminats,
sinó també en els petits gestos de bondat
que podem tenir cada dia.
Dóna’ns un cor obert
per saber escoltar, ajudar i compartir.
Que siguem capaços de portar pau
allà on hi hagi conflicte,
somriures on hi hagi tristesa
i esperança allà on hi hagi desànim.
Acompanya les nostres famílies,
els nostres amics i tota la gent que ho passa malament.
Que aquest Nadal ens faci més humans,
més solidaris i més agraïts.
L'escena de l'església a "Solo en casa" ofereix una reflexió profunda sobre el penediment, el perdó i l'amor familiar. En aquesta seqüència, Marley, el veí que tothom tem, revela a en Kevin que està allunyat de la seva família per una discussió, i que la por al rebuig i l'orgull l'han mantingut distanciat, fent-lo carregar amb un profund penediment .
En Kevin, amb la seva innocència, i després de reflexionar sobre la seva pròpia situació, li ofereix un consell senzill però poderós: mai no és massa tard per demanar perdó.
Aquesta conversa subratlla que l'amor familiar és un vincle incondicional que es pot reparar amb humilitat i sinceritat. La pel·lícula recorda que, en el cor del Nadal, el més important no són els ornaments ni els regals, sinó les relacions humanes i la capacitat de perdonar i ser perdonat.
Dimecres
“Amazing” (del grup Aerosmith) és una cançó que parla d’aquells moments en què un toca fons i creu que ja no hi ha manera d’aixecar-se. El protagonista reconeix els seus errors, les males decisions i les situacions que el van portar a perdre’s a si mateix. Però també mostra que, fins i tot en els pitjors moments, pot aparèixer una espurna que t’impulsa a canviar. La cançó celebra la capacitat humana de trobar força on semblava que no n’hi havia. Ens recorda que demanar ajuda, aprendre del que hem viscut i fer un pas cap a un futur diferent no és senyal de feblesa, sinó de maduresa. “Amazing” convida a valorar aquelles segones oportunitats que de vegades arriben de manera inesperada. I, sobretot, anima a creure que la transformació personal és possible, fins i tot quan sembla que ja no queda camí.
Dijous
L’anunci de Scalpers ens convida a replantejar-nos què significa el Nadal avui. En mostrar Jesús, ens recorda que moltes vegades celebrem més la tradició que l’essència d’aquestes festes. Ens fa preguntar-nos si seguim les celebracions per costum o perquè realment connectem amb el seu missatge. En un món ple de compres i ajetreig, l’anunci destaca la importància de viure conscientment i valorar allò que realment importa: les nostres accions i els nostres valors. Ens proposa frenar un moment i reflexionar, essent rebels en el sentit de ser fidels a nosaltres mateixos. També ens anima a crear les nostres pròpies tradicions amb sentit, en lloc de repetir rituals automàticament. D’aquesta manera, el Nadal pot deixar de ser només un esdeveniment del calendari i convertir-se en una oportunitat real per reconnectar amb allò fonamental. És una crida a celebrar amb intenció, autenticitat i reflexió.
Divendres
La Pregària dels alumnes.
3r d'ESO 2024-25
L’amor és l’energia que dona sentit a la vida.
Estem envoltats contínuament d’ell, ja sigui en àmbits familiars, d’amics,
parelles…
Cadascú veu l’amor amb diferents perspectives,
hi ha gent que per algunes experiències que ha viscut, ho veu com quelcom
dolorós, d’altres que ho veuen com una meravella, i d’altres que ho veuen com
una cosa inexistent.
Tot i que al final, suposo que tothom està
d’acord en què sense amor no podríem arribar enlloc.
Que seria de nosaltres sense amor?
Tot i que no ens parem a pensar-ho prou,
l’amor és essencial per continuar el camí de la nostra vida. L’amor es pot
viure com quelcom intens, que ens fa sentir moltes emocions en poc temps, i que
ajuda a treure la millor versió de nosaltres mateixos. Per aquests motius,
suposo que tots estareu d’acord en què l’amor és l’energia que dona sentit a la
vida.
L’Advent comença com un murmuri suau que ens convida a despertar. Aquesta primera setmana és, sobretot, una crida a l’esperança: no una esperança ingènua, sinó una esperança que neix enmig del quotidià, fins i tot del que és difícil. Encendre la primera espelma és recordar que, fins i tot en la foscor, sempre apareix una llum que ens guia i ens promet que pot començar alguna cosa nova.
És temps de preparar el cor amb calma, de fer silenci interior i d’obrir espai per al que ha de venir. L’Advent no ens demana córrer, sinó esperar amb confiança. Cada petit gest de bondat, cada moment de pau i cada acte d’atenció es converteixen en una manera concreta d’anar construint el camí cap a la llum que arriba.
Que aquesta primera setmana sigui, doncs, un despertar serè: una invitació a mirar amb esperança i a deixar que la llum comenci, a poc a poc, a transformar les nostres ombres.
Dimarts
La cançó “Despertar” transmet una sensació de cerca interior, de trencament amb allò que pesa i de necessitat d’un canvi profund. A la cançó hi ha un moviment constant entre allò que fa mal, allò que confon i allò que empeny a obrir els ulls per continuar endavant.
Aquest “despertar” es pot entendre també com un acte d'alliberament, i el perdó és precisament això: no esborrar el passat, sinó alliberar-se del pes que impedeix avançar.
El perdó no sempre té a veure amb reconciliar-se amb algú; a vegades la lluita més difícil és amb un mateix: amb la culpa, la ràbia, la decepció o les ferides que han quedat obertes. La cançó suggereix una necessitat de trencar amb allò que empresona i recuperar la pròpia veu, la claredat, la capacitat de començar de nou.
Dimecres
Avui és el dia internacional de les persones amb discapacitat.
El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat és un bon moment per pensar en com tractem aquells que són diferents de nosaltres. De vegades, sense adonar-nos-en, posem barreres amb les nostres actituds, les nostres bromes o simplement ignorant qui necessita suport. Aquest dia ens recorda que tenir una discapacitat no fa ningú menys capaç ni menys valuós; només vol dir que necessita unes condicions determinades per participar com qualsevol altra persona.
A l’escola, la inclusió comença per coses simples: respectar, escoltar, no fer acudits que fereixin i oferir ajuda sense fer sentir malament ningú. També vol dir entendre que tots aprenem a ritmes diferents i que cada persona té talents únics. Quan fem que el nostre entorn sigui més accessible i més amable, tots hi guanyem. Al final, el que importa és construir un lloc on ningú se senta fora, on cadascú puga ser qui és i participar sense por.
Dijous
La pregària dels alumnes.
3r d'ESO, curs 2024-25.
L’empatia és la capacitat de connectar amb els sentiments dels altres. No es tracta només de comprendre, sinó de fer costat amb sensibilitat i respecte. En un món ple de soroll i presses, l’empatia és una veu suau que diu: “estic aquí, t’escolto i m’importes”. És el fil invisible que ens apropa i ens fa més humans.
Al jardí de Getsemaní, Jesús passa per un dels moments més difícils de la seva vida. Estava a punt de viure la seva detenció, l’abandonament de molts seguidors, un judici injust i, finalment, la creu.
En lloc d’afrontar-lo sol, demana als seus amics que es quedin amb ell. Aquest gest ens recorda una cosa important: fins i tot les persones més fortes necessiten companyia. L’amistat verdadera no és només riure plegats, sinó estar a prop quan algú ho està passant malament. De vegades no cal dir res; n’hi ha prou amb escoltar, acompanyar i mostrar que no deixem sol l’altre. Tots necessitem amics així, i també estem cridats a ser aquest tipus d’amic per als altres. Perquè les millors amistats no es mesuren pel temps que duren, sinó per la profunditat amb què es comparteixen els moments importants.
Dimarts
La cançó Blowin’ in the Wind de Bob Dylan planteja preguntes sobre la injustícia, la guerra i el sofriment humà: “Quantes vegades…?” Ens recorda que al món hi ha molts problemes que cal afrontar. Ens convida a obrir els ulls a les necessitats dels altres i a actuar amb amor i compassió.
La lletra també parla d’esperança: la resposta “està volant en el vent” ens recorda que podem trobar solucions al mal i a la desigualtat. En definitiva, ens anima a no quedar-nos indiferents, sinó a ser instruments de pau, justícia i solidaritat al nostre entorn.
Dimecres
“Déu actuarà al seu mode i en el moment que ho consideri convenient. No temeu ni us alegreu encara, ja que allò que desitgem en aquest moment pot significar la nostra destrucció.”
(Drácula, Bram Stoker)
Aquest passatge de la novel·la Drácula reflecteix un valor cristià molt potent: la confiança en Déu.
Van Helsing (líder del grup que lluita contra Dràcula, combinant coneixements científics, fe i intuïció) anima els altres a no perdre la fe, fins i tot quan s’enfronten a un enemic tan terrible com Dràcula. Els recorda que Déu no només és just, sinó misericordiós, i que la seva ajuda pot arribar en el moment més adequat, encara que no coincideixi amb el que nosaltres desitgem immediatament. A més, els encoratja a estar units en la seva missió, reconeixent que la seva lluita no és només física, sinó també moral i espiritual. Així, ens ensenya que la fe i la solidaritat són essencials per afrontar el mal a la vida.
Dijous
L’escena en què es presenten les emocions ens mostra que cada sentiment té un propòsit: alegria, tristesa, por, ira o rebuig ens ajuden a entendre el que vivim i a prendre decisions. Conèixer les nostres emocions és com tenir un mapa del nostre món interior: si no sabem què sentim, és difícil afrontar els problemes o relacionar-nos amb els altres. Riley, la protagonista, aprèn que no es tracta d’eliminar les emocions “negatives”, sinó d'escoltar-les, acceptar-les i aprendre d’elles. Això ens ensenya que la interioritat —prestar atenció al que passa dins nostre— és fonamental per créixer, per cuidar la nostra salut emocional i per construir relacions sanes. Reconèixer el que sentim ens fa més conscients, responsables i capaços d’afrontar la vida amb equilibri.
Divendres
LA PREGÀRIA DELS ALUMNES
3r d'ESO Curs 2024-25
La cançó de Shake It off de Taylor
Swift ens transmet un missatge molt clar: no deixis que les crítiques dels
altres t’afectin. Sempre hi haurà qui jutgi, però no podem viure
condicionats pel que diguin.
A la vida sovint ens trobem amb opinions
negatives o persones que intenten fer-nos sentir malament. Però, en comptes de
quedar-nos atrapats en aquesta negativitat, la millor opció és aprendre a
ignorar-la seguir endavant.
Com diu el títol de la cançó shake it off (sacseja't),
desfés-te de les males vibres, de la gent que no t'aporta positivitat. Segur
que algun cop has sentit una esgarrifança quan estaves al costat d'algú que no
et donava bones sensacions, el teu cos és savi i quan percep negativitat
intenta desfer-se d’ella, produint una sacsejada.
I a tu t’importa l’opinió dels altres? En el
cas que diguis que sí vull que hi reflexionis. Per què t’ha d’importar el que
pensin de els altres?
Ahir 16 de novembre va ser la Jornada Mundial dels Pobres.
“Tots estem cridats a crear signes d’esperança que testimoniïn la caritat cristiana.” (Papa Lleó XIV)
PREGÀRIA PELS POBRES
Senyor Jesús,
en aquesta Jornada Mundial dels Pobres
obre els nostres ulls i el nostre cor.
Ajuda’ns a veure cada persona necessitada
com un germà i una germana teus.
Que no siguem indiferents,
que tinguem el valor d’acostar-nos,
escoltar, acompanyar i compartir.
Fes-nos joves amb mans solidàries,
amb paraules que animen
i amb gestos que construeixen esperança.
Que el teu amor transformi la nostra mirada
i ens empenyi a canviar allò que fa mal al món.
Acompanya els qui pateixen
i ensenya’ns a ser part del seu consol.
Amén.
Dimarts
En aquesta escena de El
joven Sheldon veiem una cosa molt valuosa: de vegades no parlem d’idees per
guanyar una discussió, sinó per cuidar algú.
Tot i que en Sheldon és
molt racional i normalment no creu en Déu, intenta utilitzar la lògica per
donar pau a la seva mare (que és una profunda creient). Això mostra que l’afecte pot ser més fort que les
diferències.
També s’hi veu que fe
i ciència no han de barallar-se: cadascuna és una manera diferent
d’entendre el món. La Mary viu la seva fe des del cor; en Sheldon, des del cap.
Però tots dos aprenen a respectar la manera de pensar de l’altre.
L’escena ensenya que,
fins i tot quan no compartim creences, podem escoltar-nos, acompanyar-nos i
donar-nos suport. I que, de vegades, el més important no és tenir la raó,
sinó ser al costat de l’altra persona.
Dimecres
La cançó “Ama, ama, ama y ensancha el alma” d'Extremoduro ens recorda una cosa molt profunda: quan estimem de debò, creixem per dins. No es tracta d’un amor romàntic o superficial, sinó d’aquell amor que et fa millor persona. Això connecta totalment amb el que Jesús ensenyava: que l’amor és la força que transforma el món.
Estimar és obrir el cor, deixar entrar els altres, perdonar, acompanyar, aixecar qui està caigut. I cada vegada que ho fem, la nostra ànima s’eixampla, s’omple de llum.
Al fons, la cançó i l’Evangeli diuen el mateix: quan estimes, et fas més gran, més lliure i més tu.
Dijous
LA PREGÀRIA DELS ALUMNES
3r ESO curs 2024-25
Alguna vegada heu sentit que passeu per
dificultats i us penseu que és la fi del món? Us sentiu incomplets encara que
passin coses bones?
Sembla que només ens fixem en les coses
dolentes i no ens fixem en les bones. Poden ser petits detalls durant el dia
als quals no prestem atenció però estan allà. No valorem aquests moments quan
són els que realment importen i els que ens donen força per seguir endavant.
També tendim a donar-li massa importància als problemes quan moltes vegades no
són tan greus com els pintem. És per això, pel que hem d’intentar donar-li
valor als bons moments i no menjar-nos el cap amb les coses dolentes.
La cançó d’U2 anomenada “Beautiful Day” és un
molt bon exemple d’aquesta positivitat que hem de tenir en tot moment.
Divendres
La cançó “Happier” parla d’emocions difícils: tristesa, pèrdua i la lluita per acceptar allò que no podem canviar. Tot i que tracta d’un desamor, ens recorda una cosa molt important: mirar dins nostre i reconèixer el que sentim.
D'això se'n diu interioritat: prestar atenció al nostre cor, a les nostres emocions i pensaments, sense amagar-los ni ignorar-los. Déu vol que siguem sincers amb nosaltres mateixos i amb Ell, per poder sanar i créixer.
Reflexionar sobre la nostra interioritat ens ajuda a entendre les nostres pors, aprendre de les ferides i obrir espai per a la pau i l’alegria autèntica. Quan confiem en Déu i deixem que ens guiï, podem transformar el dolor en aprenentatge i la tristesa en força per estimar i perdonar.
La interioritat ens ensenya que cuidar el nostre cor és el primer pas per ser realment feliços.
En aquesta il·lustració, Kuczynski retrata amb cruesa el conformisme i l’homogeneïtzació social que pot sorgir en l’era digital. Els nens, símbols de futur, curiositat i creixement, apareixen encorbats i absorts en les seves pantalles, tots en la mateixa postura, iguals entre ells. La tecnologia, que hauria d’ampliar la ment, aquí sembla encadenar-la a la uniformitat.
La figura amb la tallagespa, que talla el cap de qui s’atreveix a aixecar-lo, representa la pressió del sistema per mantenir-nos dòcils i alineats: no pensar diferent, no mirar més enllà, no qüestionar.
La imatge no condemna només la tecnologia, sinó la renúncia col·lectiva al pensament crític.
Jesús va ser, en el seu temps, qui va aixecar el cap davant d’un món que vivia ajupit sota la llei, el costum i la por. Es va atrevir a mirar el Pare per damunt de les normes humanes, a parlar amb llibertat, a estimar sense mesura. En una societat que preferia el silenci i l’obediència cega, la seva paraula va ser una sacsejada.
Dimarts
La cançó “Amén” de Sebastián Yatra és com una oració cantada. Parla de moments en què ens sentim cansats, confosos o tristos, i necessitem que algú més gran ens ajudi. No és només sobre religió, sinó sobre tenir esperança i confiança quan les coses no van bé.
Quan cantem “Amén”, no és rendir-nos, sinó dir que confiem en Déu o en alguna cosa més gran que ens cuida. La cançó també mostra que totes les generacions, grans i petits, tenim els nostres moments de dubte i de necessitat, i que tots podem buscar ajuda i força.
Ens ensenya que parlar des del cor, encara que no tinguem totes les respostes, ja és una forma de trobar pau. Al final de la cançó, se sent com si tot es tranquil·litzés, com si deixéssim que Déu ens sostenís i ens donés esperança. És un recordatori que, encara que sigui difícil, sempre podem aixecar el cap i confiar.
Dimecres
En aquesta escena de “L'Últim Samurai”, Nathan Algren es troba sol, contemplant la vida tranquil·la del poblat samurai després de la batalla. Observa la dedicació dels habitants a l’harmonia, la disciplina i la tradició, i se sent impactat per la profunditat espiritual que impregna cada acció quotidiana. Aquesta escena ens convida a reflexionar sobre com l’espiritualitat no sempre s’expressa en temples o rituals visibles, sinó també en la vida senzilla, en la coherència amb els propis valors i en el respecte cap als altres.
Descobreix que la veritable força dels seus habitants no està només en l’habilitat física o en la tradició, sinó en la profunditat de la seva interioritat: la seva capacitat de viure en harmonia, de cuidar el seu cor i d’actuar amb respecte i coherència. Aquesta escena mostra com l’espiritualitat autèntica neix de mirar cap a dins, de cultivar la pau interior i d’estar connectats amb allò que realment importa.
Algren comença a qüestionar la seva pròpia vida, les seves decisions i la seva recerca de sentit, comprenent que la força més duradora sorgeix de la serenor interior i de la entrega a quelcom superior a un mateix. Això ens recorda que Déu també es troba en la vida interior, en la reflexió, l’oració i la fidelitat als valors d’amor i compassió. L’escena ens ensenya que la veritable transformació comença dins nosaltres i que la interioritat és clau per viure amb plenitud i coherència.
Dijous
La pregària dels alumnes
3r ESO 2024-25
L’Esforç és aquella força invisible que ens
ajuda a continuar, fins i tot quan les coses es posen difícils. És el que
transforma els somnis en realitats, pas a pas, dia rere dia. No sempre deixa
marca en la nostra manera de ser. En un món que sovint busca el camí fàcil,
l’esforç ens recorda el valor de la constància, del compromís i de la superació
d’un mateix. Cada caiguda, avenç, forma part del procés que ens enriqueix molt
més que qualsevol cosa que fàcilment hagis aconseguit.
Perquè al final, no és només el que aconseguim
sinó que també compta tot el que volem fer per aconseguir aquella cosa.
