SETMANA 8 (del 28 al 30 d'octubre)

dilluns

Avui ens apropem a Tu amb cors plens de gratitud i reconeixement. Donem gràcies pel regal de les mares, aquelles dones valents que han guiat els seus fills amb amor incondicional i sacrifici.

Recordem avui la meravellosa campanya "Thank You, Mom" de Procter & Gamble, que ens recorda la força, la dedicació i l'amor infinit de les mares. En les seves paraules i accions, veiem el reflex del teu amor diví.

Beneeix totes les mares al voltant del món, aquelles que han donat la vida i aquelles que han acollit fills amb cor obert. Concedeix-los força en els moments de desafiament i alegria en els moments de celebració.

Dóna'ns la capacitat d'agrair sincerament les nostres mares, de reconèixer els seus sacrificis silenciosos i d'expressar amor de maneres que transcendin les paraules.

Que les mares siguin fonts d'inspiració per a tots nosaltres, mostrant-nos la importància de la dedicació, la paciència i la generositat en les nostres pròpies vides.

Gràcies, Déu, per les mares que il·luminen el nostre camí. Que la seva influència continuï ressonant com una melodia de bondat i amor a través de les generacions.

Amén.

dimarts

Avui ens acostem a Tu amb cors oberts, influïts per les lletres profundes de la cançó "Snap" de Rosa Linn. Enmig de la seva música, descobrim expressions de passió, desig, i potser fins i tot una recerca espiritual.

En aquesta pregària, volem reflexionar sobre la naturalesa efímera de moltes coses a la vida. A vegades, les relacions semblen ser com un "snap," un moment efímer que esdevé inoblidable. Aprofundint-nos en aquesta idea, preguem per aprofundir les nostres pròpies relacions, fent-les més significatives i plenes d'amor.

dimecres

Enfrontant-nos a la inevitabilitat de la mort, la cançó ens convida a reflexionar sobre la durada atemporal de l'amor. Com les notes ressonen, semblen recordar-nos que l'amor veritable viu més enllà dels nostres dies a la Terra. És una connexió eterna que no es desvaneix amb el temps ni amb la separació física.

Així, la música de Rozalén esdevé un recordatori consolador de la continuïtat de l'amor, fins i tot en la presència de la mort. Les lletres, plenes de calor i empatia, transmeten la idea que l'amor del bo persisteix com una llum que il·lumina els nostres camins més enllà de la foscor de la pèrdua.

En aquest sentit, la cançó pot ser percebuda com una celebració de la vida que va més enllà dels límits de la vida física, defensant la idea que l'amor autèntic és l'herència més duradora que podem deixar darrere nostre. Així, "Amor del bo" ens recorda que, fins i tot en la cara de la mort, l'amor pot ser una força eterna i consoladora.

SETMANA 7 (del 21 al 25 d'octubre)

dilluns 

Llegim aquest text lentament, quasi paraula per paraula, mirant d'entendre bé el què dèiem:

Que la nostra mirada sigui sempre neta i clara.
Que els nostres llavis només sàpiguen encoratjar.
Que la nostra actitud sigui ben ferma i valenta.
Que les nostres mans siguin generoses per a donar.
Que el nostre cor estigui obert per estimar tothom.
Que els nostres passos ens portin allà on puguem servir i donar alegria.
Que la nostra vida sigui radiant i generosa.
Que el nostre cor tingui sempre la pau del Senyor.

Convertim aquestes paraules en pregària per al Senyor.

dimarts

Aquesta cançó de Pau Vallvé es titula Protagonistes. Som protagonistes de les nostres pròpies vides, però també hem de saber que a la vegada som els "extres" de la vida dels altres. És a dir que la nostra seqüència vital l'hem de fer desde un protagonisme compartit amb tot aquell que ens envolta. Només així farem una pel·licula digne d'un Òscar!

dimecres

Uns ho tenen tot; altres, res. I seria molt positiu que  descobrissim les causes de per què el món és així. Causes? Les conegudes, que no hem de convertir en tòpic: egoisme, injustícia, no pensar en els altres, falta de responsabilitat; insensibilitat envers als qui no tenen res. És a dir, el muntatge escandalós de la societat, però que ES POT REPETIR EN L’ÀMBIT DE LES NOSTRES VIDES: 

Poeu posar eexemples de la vida de l’escola, del que veieu a la televisió, d’algun company que sembla no “veure res del que passa al seu entorn”, que té comportaments egoistes, prepotents, individualistes. Sense culpabilitzar, però sense ocultar...

dijous

El temps passa i alguns problems persisteixen, com el drama del refugiats. Avui les nostres pregàries van per tots els nens i nenes que estan patint aquest horror.

divendres

La cançó: La cançó denuncia la falta d'atenció envers el que ens envolta. Falta una mirada contemplativa que estimi el nostre entorn per no anar perduts per la vida. El Déu de Jesús és Aquell que escolta, ja sigui el clam del seu poble oprimit a l'Egipte (l'èxode) o fins i tot el crit de desperació de Jesús a la creu. El credo dels jueus és auditiu, atent, i comença amb la frase "Shemà Israel, Adonai Elohenu" (Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu...). 

pregaria.cat

Eloi Aran

SETMANA 6 (Del 14 al 18 d'octubre)

dilluns

Malgrat el to vitalista, alegre i festiu... la cançó parla d’un fet molt trist: la mort d’un fill esperat abans del seu naixement, un avortament. Des d’aquí s’entén tot el que va explicant la cançó i l’esforç de la mare per no oblidar el seu fill. La mare no pot entendre el seu fill no nat com una mera “extensió corporal” o una “propietat privada” que s’ha malmès accidentalment. Era un cor que bategava, una persona que ja no hi és; per això mereix tot l’amor que estava allà en potència i que no s’ha pogut realitzar. Què hauria estat? No ho sabem, però sí és cert que era un convit a donar el millor de nosaltres mateixos. A voltes ens trobem amb aquestes desgràcies, però passat el dol cal reinvertir aquesta donació, aquest lliurament vital, en les persones que ens envolten i en la creació de noves oportunitats de vida autèntica, lliurada.

dimarts

Avui és SANTA TERESA DE JESÚS i una bona manera de recordar aquesta figura clau dins la nostra congregació és recordar una de les seves grans metàfores: comparar la nostra ànima com un gran castell, on només és possible entrar amb l'oració.

“.… considerar nuestra alma como un castillo todo de un diamante o muy claro cristal adonde hay muchos aposentos, así como en el cielo hay muchas moradas…y en el centro y mitad de todas éstas tiene la más principal, que es adonde pasan las cosas de mucho secreto entre Dios y el alma… la puerta para entrar en este castillo es la oración y consideración, no digo más mental que vocal; que como sea oración, ha de ser con consideración; porque no advierte con quien habla y lo que pide y quien es quien pide y a quien, no la llamo yo oración, aunque mucho menee los labios…”

Seriem capaços per uns instants de desconectar-nos d'allò terrenal (internet, mòbil, televisió) i conectar-nos mentalment i no vocalment amb nosaltres mateixos i a amb Déu com feia la Santa?

Heu entrar mai dins del vostre castell de diamants?

dimecres

En aquesta cançó podem observar des d'una imatge infantil els valors del treball dur i l’esforç que hem de posar sempre en el que fem. Aquesta cançó, a través de la famosa història de La Blancaneus i els 7 nans, transmet un missatge molt important per nosaltres i la gent jove perquè ens vol inculcar que amb treball dur podrem arribar a realitzar el nostres somnis (en la cançó ens ho mostra amb el diamants) i que amb ganes, esforç i treballant amb els teus companys tots a la una i amb companyerisme podrem aconseguir coses que ni tan sols nosaltres podem imaginar.

dijous

"Un cachito de luz" ens convida a reflexionar sobre la importància de trobar la llum de Déu en els moments de foscor. La vida està plena de dificultats, però la fe ens ensenya que sempre hi ha esperança. Igual que Jesús va dir que Ell és la llum del món, nosaltres podem confiar que, fins i tot en els moments més difícils, Déu ens guia i ens sosté.

Quan ens sentim perduts o desanimats, recordar que Déu està amb nosaltres és trobar aquest "cachito de luz" que ens dona força. També, com a cristians, som cridats a ser llum pels altres, oferint suport, amor i comprensió als que ens envolten. L’amor de Crist ens anima a superar els obstacles, amb confiança en la seva voluntat i la seva gràcia.

divendres

DOMUND 2024 (20 octubre)

Un any més tornem a paricipar de la campanya del DOMUND, una jornada mundial de l'Església Catòlica per posar en valor el paper de les missions i els missioners arreu del món.

A les tutories us explicaran quina activitat farem per poder col·laborar. 

ANIMEU-VOS

Senyor, qui ens resta per convidar a la vostra festa? 

Guieu els nostres passos cap a ells 

i "inspireu-nos el gest 

i la paraula oportuna", 

perquè puguin descobrir-vos 

a través de la nostra proximitat, 

la nostra tendresa, la nostra compassió 

i el nostre anunci d'esperança. 

Us demanem d'un mode especial 

per tots els missioners i missioneres 

que us anuncien entre els més pobres. 

Feu que junts, ells i nosaltres,

 recolzats en l'oració, units a Vós, 

portem incansablement al món 

la vostra invitació al Banquet de la fraternitat, 

al qual ens congregueu cada diumenge 

i el que no tindrà fi, en el cel. 

Santa Maria de la festa de noces, 

pregueu per nosaltres. 

Amén.

SETMANA 5 (del 7 al 11 d'octubre)

dilluns

Avui ens ajuntem en pregària Per recordar que el temps és un regal diví, Com les paraules d'aquesta cançó Que ens recorda que mai es perd el temps.

Que ens donis la força per viure plenament, Per abraçar cada moment com si fos l'últim, Com si fossin pedres precioses al nostre camí, Com cants d'ocells a la nostra ànima.

Que mai oblidem que la vida és efímera, Que el temps passa ràpidament com l'aigua d'un riu, Però en cada moment trobem la gràcia De ser vius i sentir la teva presència.

Ajuda'ns a estimar i apreciar la vida, A viure amb gratitud i esperança, Com ens recorda la cançó que diu Que mai es perd el temps, només es gaudeix.

dimarts

Avui ens reunim com a joves que anhelem un món de pau i comprensió. Estenem les nostres mans i cors cap a Tu, cercant la teva guia i la teva llum enmig de les ombres de la discordia.

Et demanem especialment per la terra beneïda del Pròxim Orient, on els teus fills israelians i palestins han compartit històries i somnis al llarg dels segles. Inspira'ls a cercar la pau amb valentia i amor en lloc de rancor i por.

Dona la teva gràcia sobre els líders de totes dues comunitats, perquè trobin el coratge necessari per prendre decisions que promoguin la reconciliació i la convivència pacífica. Que les seves accions reflecteixin la compassió i la justícia que ens ensenyes.

Enforteix els llaços d'amistat entre joves israelians i palestins, perquè a través de la comprensió mútua, puguin construir ponts que superin les barreres del passat.

Que el teu amor transformador toqui cada cor, recordant-nos que tots som els teus fills, independentment de les nostres diferències. Concedeix-nos la saviesa per abraçar la diversitat i construir un futur on la pau sigui la melodia que ressoni a cada racó de la terra.

Que l'esperança floreixi fins i tot en els moments més foscos i que la pau, com un riu constant, flueixi abundantment al Pròxim Orient i arreu del món.

Amén.

dimecres

PREGÀRIA DE L'ESPECTADOR

https://www.youtube.com/watch?v=R8HmR5rHkmk&list=PLCiK7zXZkfUV6vi7XQCi56NWoiut4ftIP&index=1

Copieu l'enllaç i l'enganxeu en una compte personal o no associada amb l'escola per poder visonar el vídeo.

L'escena del discurs de Charles Chaplin a El gran dictador és un poderós al·legat humanista que transcendeix el seu context històric. Chaplin, a través del seu personatge, parla contra la tirania i l'opressió, elevant un missatge d'esperança, llibertat i unitat per a la humanitat. En un temps marcat per l'auge del nazisme i la guerra, el seu discurs ofereix una visió de fraternitat i pau, rebutjant l'odi i la cobdícia que alimenten els règims totalitaris. La veu del comediant es converteix en una crida urgent a la consciència, exhortant els éssers humans a recordar la seva essència: la bondat i l'amor pel proïsme. El contrast entre la figura d'un dictador caricaturesc i un missatge tan profundament ètic subratlla la ironia i l'absurd de la violència. Avui dia, continua sent un recordatori intemporal de la lluita per la dignitat humana, la justícia i l'esperança en un món millor.  

dijous

"El riu és vida" quants cops no ho hem sentit? Un riu és molt més que aigua, és una metàfora de la vida (“mai et banyaràs dos cops en un mateix riu” deia el filòsof), és una canal de comunicació, és un feix de records... El que val per al riu del que parla la cançó d’Amaral val per a d’altres elements de la natura. També podríem parlar de boscos contaminats o muntanyes fetes malbé... per no parlar ja directament de la contaminació dels mars. Valgui aquest crit a la consciència que ens feia ja fa uns anys el grup aragonès d’Amaral per tenir present el clam de la terra.

divendres

Oh divina melodia de la vida, En el compàs dels nostres dies, La teva llum resplandeix, Alegria de Viure.

Sota el cel serè de l'existència, Guiats per l'harmonia de les teves notes, Et demanem fortalesa i gratitud.

Que en cada alba trobem esperança, Com acords suaus acaricien l'ànima, Alegria de Viure, guia el nostre caminar.

Amén.

SETMANA 4 (del 30 de setembre al 4 d'octubre)

dilluns

Aquest és un dels grans temes del irlandesos U2, els quals s’han caracteritzat entre d’altres coses per no defugir el tema religiós de forma explícita en algunes de les seves cançons. En aquesta cançó es planteja el tema de la recerca espiritual. Aquesta es realitza en diferents àmbits, des de la ciutat a les relacions se parella passant per la creença en Jesucrist. Si hi ha alguna cosa que el protagonista sap del cert és que el Regne vindrà, que aquest portarà a la comunió i que Crist porta al seu damunt la creu de les seves vergonyes, o el que tradicionalment s’anomena pecat.

Un tret característic de la recerca espiritual és que aquesta no s’acaba mai. Passa com amb la utopia o l’endinsament en el Misteri, quan més avances cap a ella més distància hi trobes i més perdut estàs. Per això no li escau a l’home amb el seu propi esforç aconseguir allò que no pot abastar, només és un regal que s’ofereix per la fe, tot i que l’home té la necessitat imperant de cercar-lo.

dimarts

Avui volem recordar santa Teresa de l’Infant Jesús, Carmelita, amb aquelles paraules seves que parlaven de l’oració:

“Que n’és, doncs, de gran, el poder de la pregària! Per a mi,   la pregària és un impuls del cor, és una senzilla mirada  dirigida al cel, és un crit d’agraïment i d’amor, tant enmig de  la prova com enmig de la joia. En fi, és una cosa gran, sobrenatural, que m’eixampla l’ànima i m’uneix a Jesús”.

Ens sentim amics de Santa Teresina. Com  ella, escoltem la SEVA veu en la pregària.

dimecres

PREGÀRIA DE L'ESPECTADOR

A l'escena de "Seven" on els detectius Somerset i Mills conversen en un bar, el tema central és l'apatia de la societat.

Somerset, el detectiu veterà, està profundament desil·lusionat amb l'estat del món. Per a ell, la humanitat ha arribat a un punt d'indiferència i deteriorament moral, on les persones no només toleren el mal, sinó que s'han tornat insensibles davant d'ell

Per altra banda, Mills, el detectiu més jove, encara té fe en la capacitat de la justícia per prevaldre. Ell creu que el mal s'ha d'enfrontar, que no és inútil lluitar pel que és correcte, per molt difícil que sigui. Mills simbolitza l'esperança i la resistència davant la resignació i l'acceptació que el món és inherentment cruel.

L'apatia es veu no només com un mal en si mateix, sinó com la causa de la perpetuació de la maldat. El diàleg es converteix en una reflexió sobre el pes de la responsabilitat personal:

Fins a quin punt es pot lluitar contra un mal tan arrelat i generalitzat sense caure en el desànim?

Som responsables de l'estat d'apatia en què vivim? O la maldat del món és una càrrega massa gran perquè una sola persona pugui canviar res?

És l'apatia una forma de protegir-nos de la desesperació? O és precisament aquesta falta d'acció el que perpetua el mal al món?

dijous

Aquesta lletra parla de moments difícils i del dolor en una relació, però ofereix una lliçó important: la importància de somriure davant l'adversitat. Des d'una perspectiva cristiana, podem aprendre diverses coses.

Primer, somriure davant els problemes no significa ignorar-los, sinó confiar en Déu i mantenir l’esperança, tal com Jesús ens ensenya. A més, quan algú ens fa mal o ens diu coses dures, com “t’odio”, estem cridats a perdonar i a respondre amb amor, seguint l’exemple de Jesús.

També, la cançó menciona deixar enrere coses negatives, un gest que recorda la crida de Jesús a la renovació i a viure una vida plena de gràcia. Finalment, malgrat la foscor, som convidats a trobar l'alegria i la pau en la confiança en Déu.

En resum, aquesta lletra ens recorda que, amb fe, amor i esperança, podem superar les dificultats i trobar llum fins i tot en els moments més foscos.

divendres

Qui es vol quedar ancorat en un instant? Qui no aspira a anar omplint la pròpia vida de relats, trobades, passions, gestos, lliçons, idees i sentiments? Aquest és el món nostre de joventuts eternes. No va malament recordar de quan en quan que la vida no és una cosa estàtica ni està feta de moments congelats.

Que cada dia és únic, i en cadascun d’ells anem construint una història irrepetible i anem recorrent un camí per al qual no hi  ha marxa enrere. Que viure ( i creure) és créixer, sempre, fins el darrer dia. Que la vida no es va consumint, ben al contrari: es va construint. I el temps que passa no és temps que vas descomptant, sinó un relat que vas creant.

SETMANA 3 (del 23 al 27 de setembre)

dilluns

Oh, Déu nostre, avui ens prosternem davant Teu, Com la cançó "Desaprenent" ens ensenya a viure. Ajuda'ns a desaprendre el que ens limita, Per créixer i avançar amb amor i sense ferides.

Ensenya'ns a deixar anar el que ja no ens serveix, Per trobar la pau i la veritat que el cor percep. Que en cada pas que fem en aquest camí, Puguem aprendre, créixer i ser més sencers.

Que l'ego i l'orgull s'esvaeixin davant la humilitat, I que la cançó de la vida ens guïi en la veritat. Que aprenguem a estimar amb un cor sincer, I en cada desaprenentatge, trobarem un nou camí.

Amén.

dimarts

Pren-te temps per somniar

és la ruta de la fantasia.
Pren-te temps per caminar
estimaràs la natura.
Pren-te temps per callar i escoltar
aprendràs dels altres.
Pren-te temps per cantar
és la font de l'alegria.
Pren-te temps per superar-te
en tens obligació.
Pren-te temps per a la pobresa
és la felicitat veritable.
Pren-te temps per caminar
descobriràs nous camins.
Pren-te temps per realitzar-te
arribaràs a ser persona.
Pren-te temps per construir
serà un profit per als altres.

Pregària Taizé

dimecres

PREGÀRIA DE L'ESPECTADOR

L'escena en què Lorenzo i Sonny discuteixen per Calogero és una de les més potents i emocionalment carregades de Una història del Bronx. En aquesta, s'enfronten el pare biològic de Calogero, Lorenzo, un home treballador i honest, amb Sonny, el gàngster que ha exercit una gran influència sobre el jove. Aquesta confrontació no només exposa la tensió entre tots dos personatges, sinó que també posa al centre la lluita per l'ànima de Calogero.

Lorenzo, arriba a enfrontar-se a Sonny després d'assabentar-se que el seu fill ha estat involucrat en activitats pròximes al món del crim, influenciat pel poder i el carisma de Sonny. Per a Lorenzo, el seu fill està en perill, no només físic, sinó moral. La por de Lorenzo és que Calogero s'allunyi dels valors que ha intentat inculcar-li: el treball honest, la família i la integritat.

Sonny creu que està protegint Calogero de l'entorn perillós en què tots dos viuen, ensenyant-lo a navegar pel barri amb intel·ligència i astúcia. En la seva visió, ell també és una figura paternal, encara que el seu ensenyament estigui basat en el pragmatisme del carrer, no en l'ètica del treball dur.

La discussió entre Lorenzo i Sonny és més que un conflicte entre dues figures paternes: és una representació de dues filosofies de vida oposades. Lorenzo representa l'honestedat, la lluita diària per guanyar-se el pa, la convicció que el respecte i la dignitat s'aconsegueixen amb esforç. Mentre que Sonny encarna una visió més cínica i pragmàtica del món: el poder es pren, no es demana; el respecte ve del control, no del sacrifici.

Per a Calogero, és un punt d'inflexió. Ha de decidir a qui seguir, i aquesta decisió determinarà el seu futur.

dijous

Encara que a primera vista sembla una escena de pura alegria i moviment col·lectiu, la dansa simbolitza la connexió amb la vida, la llibertat del cos i de l'ànima, i la unió amb els altres. L'ús de colors vius i la simplicitat de les formes donen a la pintura una sensació de lleugeresa i benestar, destacant la importància de trobar l'equilibri interior i expressar-se lliurement.

Aquest acte de dansar i la fluïdesa de les figures podrien representar el concepte de "cuida't" en termes d'autocura emocional i física, animant-nos a trobar moments de joia, moviment i connexió amb nosaltres mateixos i el nostre entorn.

divendres

Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.
Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.

SETMANA 2 (del 16 al 20 de setembre)

dilluns

Acollim aquests primers dies i al llarg de curs aquells companys més necessitats, amb més dificultats, siguin visibles o internes. Cuidem-nos!

dimarts

Aquesta cançó, "Este Segundo" d'Alejandro Sanz, ens recorda que la vida és efímera i que cada moment és un regal. Avui ens inclinem davant teu amb gratitud.

Ajuda'ns a valorar cada segon, a estimar amb passió i a abraçar amb calidesa els qui tenim al costat. Que les nostres paraules i gestos reflecteixin aquest agraïment.

En aquest precís instant, reconeixem que la vida és fràgil i que cada moment és únic. Que la teva llum ens guïi per a viure plenament, estimar profundament i ser conscients del present.

dimecres

Llavors Moisès, amb els israelites, va entonar aquest càntic en honor del Senyor: "Canto al Senyor per la seva gran victòria; ha tirat al mar cavalls i cavallers". (Ex 15, 1) Quan el poble d'israel va ser rescatat de les aigües del mar mort, fugint del faraó, va entonar un cant de lloança. Com un nou cant dels redimits, aquesta versió de No longer slaves ens recorda que hem estat alliberats i per tant ja no som esclaus de la por a la mort. Jesús ha ressuscitat i nosaltres, gràcies a les aigües del baptisme, podem cantar que som fills de Déu! Cap onada, per molt gran que sigui, podrà ja enfonsar-nos! I ara puc cantar: "Jo soc un fill de Déu"

dijous

Step Into Your Power" convida a una reflexió sobre la llibertat i la responsabilitat. L’autèntica llibertat, des d’un punt de vista religiós, no és fer qualsevol cosa, sinó viure de manera coherent amb la pròpia vocació espiritual. Aquesta llibertat comporta responsabilitat, com la que Déu dóna als éssers humans perquè gestionin els seus dons per a la glòria divina i el bé de la comunitat.

Així, la cançó de Ray LaMontagne pot ser vista com una crida a reconèixer, acceptar i viure en plenitud amb el poder que ens ha estat donat, tant a nivell personal com espiritual.

divendres

Aquesta imatge podria simbolitzar el compromís a llarg termini, la dedicació i l'amor inquebrantable que es manté fort al llarg del temps. Reflecteix la idea que el compromís no només és un acte momentani, sinó que també implica una continuïtat i una devoció duradores.