SETMANA 12 (27 de noviembre al 1 de desembre)

dilluns

JA ÉS AQUÍ LA CAMPANYA D'AJUDA ALS NOSTRES NENS APADRINATS A LES FILIPINES!!!

Hola! Som els alumnes de 4t d'ESO de servei comunitari i us volem presentar els nostres vuit nens apadrinats a les Filipines, a la nostra escola de Lucena:

JESSA MAE

NECESSITEM LA VOSTRA AJUDA PER ELABORAR LES CISTELLES SOLIDÀRIES COM FEM CADA ANY.

PODEU PORTAR PRODUCTES FESTIUS (torrons, cava, vi, galets, polvorons...) PER PODER ELABORAR LES CISTELLES I AIXÍ FER-NE UN SORTEIG PER RECAPTAR DINERS PER ALS NOSTRES VUIT NENS DE FILIPINES!

MOLTES GRÀCIES! ENTRE TOTS HO ACONSEGUIREM UN ANY MÉS!😃

dimarts

Palestina, l'escenari de bona part de la Bíblia i terra de Jesús, és un indret força àrid i la pluja és viscuda com un do del cel. Els antics profetes, quan volien parlar de la força de Déu en cadascú usaven la imatge de la pluja, comparant-la amb una Paraula regalada-revelada que ens davalla del cel, ens alimenta i ens fa créixer. Un amic em deia que a missa s'hi ha d'anar amb gana i set, perquè així s'activa el desig de ser omplert i satisfet, que això del dejuni espiritual té la seva gràcia. Sovint, com també passa en aquesta cançó, s'associa la pluja amb el desig de ser omplerts, de trobar allò que ens manca en el fons de l'ànima. Avui en dia, de tantes aigües de consum que ens ofereixen, ens oblidem de la set d'aigua viva fins que la nostra pregària esdevé una paradoxa: "Dóna'm un vas de set, que em moro d'aigua!"

Pregrock

dimecres

Què vols demanar més que l’alè a aquell qui te’l dóna? Feliços els qui contemplen l’ Amor de Déu. Ell dóna i pot arribar a tots els que hi són, els d’ara i els que han d’arribar.

Quanta brisa? Quant de vent? Quant de Déu hi deixes entrar a la teva vida? És Déu qui et bressola, et tracta com a fill! Acull aquesta Nova, fes-la centre, contempla, mira i seràs Feliç.

Aquesta és la història de Déu per a tots, Ell ho donà tot, no es guardà res. Això sí que no té final, això és per sempre més. Et falta alè? On trobes a Déu en el dia a dia? Has trobat aquesta brisa?

Pregarock

dijous

Quan un veu el que passa pel món i en les nostres relacions més properes, semblaria que ens pot el desànim i ens envaeix la solitud: "estic sol, no puc comptar amb els altres, i encara menys amb un Déu que permet que les coses vagin així".

La cançó dels Txarango ens convida a poder ser útil als altres, a que puguin "comptar amb nosaltres". Potser no podrem ser els herois i els salvadors que voldríem ser. Potser no podem fer gaire cosa (o sí), però sempre està de part nostra poder donar un cop de mà, ni que sigui seguir fent camí vora l'altre. 

Pregarock

divendres

La cançó transmet una sensació de llibertat i recerca interior. Des d'una perspectiva catòlica, podríem veure la lletra com un crida a elevar-se per sobre de les preocupacions terrenals i buscar una connexió més profunda amb el diví.

La metàfora de volar podria associar-se amb l'anhel espiritual de propiciar-se a Déu, transcendint les limitacions mundanes. La lletra també parla de deixar enrere les càrregues i les lligadures, la qual cosa es podria interpretar com un crida a alliberar-se del pecat i les preocupacions materials que poden allunyar algú de la seva fe.

SETMANA 11 (del 20 al 24 de noviembre)

dilluns

"Don't Stop Me Now" de Queen pot ser interpretada des d'una perspectiva catòlica com una crida a viure plenament la vida amb els dons que Déu ens ha donat. La lletra parla d'una energia contagiant, com si l'intèrpret estigués experimentant la plenitud de l'existència. Des d'una perspectiva catòlica, aquesta plenitud podria ser vista com una expressió de la gràcia divina que omple la nostra vida quan vivim en harmonia amb els ensenyaments de Déu. La llibertat i l'alegria que es descriuen a la cançó podrien interpretar-se com fruits de seguir el camí de Déu amb un cor agraït.

Alhora, és important recordar que la vida plena no ha de ser buscada a través de plaers efímers o desviacions morals. En lloc d'això, la cançó pot recordar-nos la importància de viure amb passió i determinació en el servei de Déu i dels altres, aprofitant cada moment amb gratitud i responsabilitat.

dimarts

Oh Senyor, avui estem amb el cor agraït per aquest dia que has donat. Amb la cançó de l'esperança ressonant als nostres cors, Recordem que amb Tu, cada dia és una oportunitat.

Com el sol que il·lumina la terra amb la seva llum, Que la teva gràcia il·lumini els nostres camins avui. Amb la confiança que afrontarem els desafiaments, Amb la certesa que, amb Tu, res no és impossible ni invencible.

Que cada moment d'avui sigui una ofrena, De les nostres accions, dels nostres somnis, del que som. Guia'ns amb la teva saviesa i amor etern, I que aquest dia sigui ple de beneïcions, com una dolça cançó.

dimecres

Senyor, avui ens acostem amb alegria al teu tron, Amb el cor lleuger, com una melodia animada que ressona. Enmig de les nostres alegries i danses, et lloem, Perquè en la teva presència, trobem la veritable felicitat.

Com la cançó que fa bategar els cors amb alegria, Que la teva pau i amor inundin la nostra vida avui. En els moments de desafiament i de tristesa, Recorda'ns que la teva alegria és la nostra força.

Que siguem instruments de la teva pau, Compartint somriures i esperança com un tresor. Amb un cor agraït per les teves innumerables beneïcions, Celebrem aquest dia amb gratitud i devoció.

dijous

"Las Montañas" de Delaporte pot inspirar una reflexió cristiana sobre la presència de Déu en els moments difícils i la seva capacitat per elevar-nos per sobre dels desafiaments. Les muntanyes sovint simbolitzen els obstacles o dificultats que trobem a la vida, i la cançó parla de superar-les amb força i determinació.

En una perspectiva cristiana, les muntanyes podrien ser vistes com les proves i tribulacions que enfrontem en el nostre camí de fe. La lletra de la cançó, amb referències a superar les tempestes i les caigudes, pot recordar-nos que Déu és la nostra roca, la nostra força en els temps difícils.

En lloc de veure les muntanyes com obstacles insuperables, la cançó ens anima a veure-les com oportunitats per créixer i aprendre. Amb la presència de Déu a prop nostre, les muntanyes es poden moure, i la nostra fe pot donar-nos les ales per elevar-nos per sobre dels desafiaments.

divendres

Aquesta lletra sembla ser una expressió profunda d'amor i esperança, amb elements que es podrien relacionar amb la fe i la confiança en Déu en una perspectiva catòlica.

La imatge de "Agafa'm la mà, porta'm lluny al teu regne" pot evocar la idea de Déu com el guia que ens porta cap a un lloc de pau i amor. És com si l'autor estigués buscant refugi en la presència divina, un lloc on els "vents d'exili" i els moments difícils de la vida puguin ser superats.

La descripció de la "pàtria" com el lloc on es troba la persona estimada recorda la idea que Déu és la nostra veritable llar, i que en la seva presència trobem la nostra autèntica identitat i significat.

La referència a "ballar amb tu sota la tempesta" pot ser una metàfora de la capacitat de trobar alegria i esperança fins i tot enmig dels moments difícils, confiant que Déu està amb nosaltres en tot moment.

La imatge de "Renéixer com el foc que balla en la foguera" també pot connectar amb la idea cristiana de la renovació i la redempció a través de la fe, i el llançament de les penes al mar podria simbolitzar el perdó i la renovació que Déu ofereix.

SETMANA 11 (del 13 al 17 de novembre)

dilluns

t’hi va la vida

Hi ha un salm (nº 103) en la línia de la filosofia del "Carpe Diem" que ens recorda que ens fa adonar d'allà que és important i d'allò que no ho és:
 
La vida de l'home
dura com l'herba,
La seva florida és com la dels camps;
desapareix quan hi passa una ventada,
I ni es coneix el lloc on era.
 
Però l'amor de Déu pels homes
És de sempre i dura sempre;
La seva bondat s'estén
als fills dels fills..."

pregaries.cat

dimarts 

Un tema clàssic de Johnny Cash versionat per Gabriel Sopeña i cantada per Loquillo. Un tema prou eloqüent que ens parla del dol per un món trencat. Has mirat el món i encara et preguntes el per què?
Al seu torn és una cançó a l'esperança, certament la violència, la guerra, la soledat, la injustícia són presents en la nostra vida, però aquesta cançó ens qüestiona què pots fer tu?
Una invitació a seguir endavant, lluitant, més enllà de les dificultats. Fins que la llum, no brilli de veritat, vaig de negre i de negre em veuràs.

dimecres

Tirar floretes

Són paraules o expressions boniques que fem servir per animar o per expressar el que sentim. A tots ens agrada que ens animin. A qui no li agrada que li diguin que és el millor jugador de futbol o que es la més simpàtica? A tots. Però si volem que ens tirin floretes ens les hem de merèixer, perquè si no seria una mentida bonica, però mentida, al cap i a la fi.

Jesús també deia coses boniques, però calia ser-ne mereixedors. Un dia deia a la gent:

—Feliços els que saben que necessiten Déu perquè Déu, que és més generós que ningú, els donarà el cel; feliços els que estan tristos, perquè Déu, que és alegre, els consolarà; feliços els que sempre estan disposats a fer el bé, perquè Déu, que és més bo que ningú, els donarà el que desitgen; feliços els que porten pau arreu, perquè Déu els dirà fills seus, ja que són com Ell.

I així, deia moltes coses boniques a la gent, i a nosaltres. Però per guanyar-nos aquest reconeixement hem de transmetre joia, hem de cercar la pau i el bé i eixugar les llàgrimes dels qui pateixen. No és tan difícil, perquè Déu ens hi ajuda.

dijous

Senyor, guia els nostres passos en aquest etern instant. Que les nostres decisions ressonin com campanades, marcant el ritme dels nostres dies. En la simfonia del temps, fes que trobem l'harmonia, i que cada tic-tac ens recordi la fugacitat de l'existència. Amén.

divendres

SETMANA 10 (del 6 al 10 de novembre)

dilluns

La duresa de les imatges del video que us adjuntem, que reflexa molt bé la lletra de la cançó, ens deixa garratibats. A les portes de la mort les coses es veuen d'una altra manera, per això, mentre el soldadet intenta sobreviure i no morir dessagnat va pensant en allò que farà: reconciliar-se amb la mare, estimar a la seva dona i estimar el seu fill.Una cosa semblant li va passar a un altre "soldadet" fa ja molts anys. Un tal Íñigo, de Loiola (Guipúscoa), també va ser ferit de bala de canó tot defensant la ciutat de Pamplona enfront les tropes franceses. Va tenir sort, i encara va poder salvar la vida i recuperar-se a casa seva. Va ser allà que també s'anava preguntant què podia fer amb la seva vida. Com el protagonista de la cançó, Íñigo també somiava en estimar a una dama i la seva imaginació elaborava tot un gran conjunt de gestes per aconseguir-la. Però, inesperadament, hi havia un somni alternatiu que anava prenent forma: deixar-ho tot i peregrinar a Jerusalem com un pobre. Aquest desig va ser per a ell una bala de vida directa al cor i l'inici del que avui es coneix com el "Camí Ignasià".

pregarock

dimarts

DIA DEL PARE PALAU

Avui és el dia del Palau i us convidem a escoltar aquest cant, que presenta l'aventura espiritual i la passió per l'Església del místic carmelita descalç Francesc Palau, fundador del Carmel missioner (carmelites missioneres i carmelites missioneres teresianes): 'Per l'Església visc i viuré, per ella donaré el meu cor i tot el que sóc'.

L'Església no són les estructures humanes, sinó el Poble sant de Déu Pare, l'Esposa de Crist, el temple de l'Esperit Sant.

Així escrigué el pare Palau: 'T'he trobat i t'estimo. Tu ho saps: la meva vida és el mínim que puc oferir-te en correspondència al teu amor. La passió de l'amor que em devora trobarà en tu el seu combustible (el seu alè), perquè ets tan bella com Déu, ets infinitament amable. El meu cor va ser creat per estimar-te, aquí el tens, teu és, et estima. Jo t'estimo i tu saps correspondre al meu amor: jo sé que em fas l'amor amb amor pur i lleial, ferm i invariable. Jo ja no sóc cosa meva, sinó propietat teva; perquè t'estimo, disposa de la meva vida, de la meva salut i repòs i de tot el que sóc i tinc'.

Et donem gràcies, Senyor, perquè a través de la nostra mare l'Església ens dóna tot el que necessitem per arribar a tu. Et demanem, per intercessió del beat Francesc Palau i Quer, que creixi el nostre amor a l'Església i que el teu Esperit ens faci testimonis d'entrega gojosa en ella. Per Jesucrist, el nostre Senyor. Amén."

Extret del blog: https://padreeduardosanzdemiguel.blogspot.com/2019/11/por-la-iglesia-vivo-y-vivire-por-ella.html

Gaudiu amb joia i alegria d'aquest dia que és el del Pare fundador!

dimecres

Avui em dirigeixo a Tu amb les paraules de la cançó "Sargento de Hierro" de Morgan. Les lletres expressen una fortalesa extraordinària, un esperit indomable i una determinació inquebrantable.

Senyor, en aquest moment, us demano la força i la valentia per enfrontar els desafiaments com un autèntic sargento de ferro. Que la teva gràcia ens guiï i la nostra fe ens sostingui quan ens trobem davant les batalles de la vida.

Com el sargento de ferro de la cançó, que siguem capaços de mantenir-nos forts, de marxar endavant amb determinació i de defensar allò que creiem.

Que la música ens recordi la nostra pròpia força i la teva presència constant en els moments de prova. Guia'ns, Senyor, en aquesta jornada, fent-nos soldats valents i fidels al teu amor.

Amb aquesta pregària, t'agraeixo per la inspiració que trobem en la música i per la teva guia constant en les nostres vides.

Amén.

dijous

En aquest moment de por i incertesa, vinc amb un cor sincer. Il·lumina el meu camí i dóna'm fortalesa per confiar en el teu pla perfecte. Guia'm i concedeix-me pau enmig de les meves pors.

Ajuda'm a comprendre els teus principis i a seguir amb valentia els teus camins. Superant la por i la incertesa, caminaré amb confiança sabent que el teu amor em sostenirà.

Si en el meu viatge hi ha moments de grans desafiaments, et demano que m'avisis. Mantingues la meva humilitat i centrada en el teu amor.

Amb el teu Esperit Sant, transforma el meu cor i dona'm claredat per prendre decisions sàvies. En les alçades de la vida, guia'm i dóna'm la força per avançar amb esperança i sense por.

Amén.

divendres

Facebook i/o Instagram provoca una major probabilitat de caure en una depressió. L’explicació semblava senzilla: a les xarxes és més fàcil trobar triomfs que fracassos. La majoria dels usuaris presumeix públicament dels seus èxits, però costa trobar estats en els quals es comparteixi la faceta més dura de la vida. Així el pobre ingenu que estigui passant per una mala ratxa, en veure que els seus contactes no fan més que publicar les seves “glòries”, acaba enfonsant-se més en la seva desolació.

No només al Facebook, en tots els àmbits de relació ens és més fàcil exposar els nostres èxits que les caigudes i desencerts.  “ hem de celebrar els nostres fracassos”. Quan compartim aquests fracassos, aquestes derrotes i caigudes amb algú que ens acull,  sorgeix un corrent de comunió especial, ens sentim més autèntics i vivim aquest fracàs com una part de la vida que és difícil i preciosa, que repta i recompensa, que colpeja i abraça. Així podríem posar un sincer “ me gusta” a aquests moments difícils que també ens construeixen.

Setmana 9 (del 30 d'octubre al 3 de novembre)

dilluns

Avui ens acostem a Tu amb cors oberts, influïts per les lletres profundes de la cançó "Snap" de Rosa Linn. Enmig de la seva música, descobrim expressions de passió, desig, i potser fins i tot una recerca espiritual.

En aquesta pregària, volem reflexionar sobre la naturalesa efímera de moltes coses a la vida. A vegades, les relacions semblen ser com un "snap," un moment efímer que esdevé inoblidable. Aprofundint-nos en aquesta idea, preguem per aprofundir les nostres pròpies relacions, fent-les més significatives i plenes d'amor.

dimarts

TOT SANTS

Demà és el dia de Tots Sants. Qui més qui menys, tots hem perdut un ésser estimat dins la família o cercle d'amistats. Dediquem avui la pregària aquests éssers estimats:

Enfrontant-nos a la inevitabilitat de la mort, la cançó ens convida a reflexionar sobre la durada atemporal de l'amor. Com les notes ressonen, semblen recordar-nos que l'amor veritable viu més enllà dels nostres dies a la Terra. És una connexió eterna que no es desvaneix amb el temps ni amb la separació física.

Així, la música de Rozalén esdevé un recordatori consolador de la continuïtat de l'amor, fins i tot en la presència de la mort. Les lletres, plenes de calor i empatia, transmeten la idea que l'amor del bo persisteix com una llum que il·lumina els nostres camins més enllà de la foscor de la pèrdua.

En aquest sentit, la cançó pot ser percebuda com una celebració de la vida que va més enllà dels límits de la vida física, defensant la idea que l'amor autèntic és l'herència més duradora que podem deixar darrere nostre. Així, "Amor del bo" ens recorda que, fins i tot en la cara de la mort, l'amor pot ser una força eterna i consoladora.

dijous

Avui ens apropem a Tu amb cors plens de gratitud i reconeixement. Donem gràcies pel regal de les mares, aquelles dones valents que han guiat els seus fills amb amor incondicional i sacrifici.

Recordem avui la meravellosa campanya "Thank You, Mom" de Procter & Gamble, que ens recorda la força, la dedicació i l'amor infinit de les mares. En les seves paraules i accions, veiem el reflex del teu amor diví.

Beneeix totes les mares al voltant del món, aquelles que han donat la vida i aquelles que han acollit fills amb cor obert. Concedeix-los força en els moments de desafiament i alegria en els moments de celebració.

Dóna'ns la capacitat d'agrair sincerament les nostres mares, de reconèixer els seus sacrificis silenciosos i d'expressar amor de maneres que transcendin les paraules.

Que les mares siguin fonts d'inspiració per a tots nosaltres, mostrant-nos la importància de la dedicació, la paciència i la generositat en les nostres pròpies vides.

Gràcies, Déu, per les mares que il·luminen el nostre camí. Que la seva influència continuï ressonant com una melodia de bondat i amor a través de les generacions.

Amén.

divendres

La cançó "Los amigos" de Joan Colomo és una peça que emana una atmosfera melancòlica i introspectiva. Les lletres de Colomo sovint es caracteritzen per la seva sinceritat i la seva capacitat d'expressar les complexitats de les relacions humanes. En "Los amigos," sembla que Colomo reflexiona sobre l'amistat i potser la seva pròpia relació amb els seus amics.

Potser la cançó suggereix que les amistats poden ser complicades i, en alguns casos, efímeres. Potser destaca la idea que les persones canvien, i a vegades aquest canvi pot afectar les relacions que compartim amb els altres. També podria ser una crida a valorar les amistats autèntiques i duradores, malgrat els desafiaments que puguin sorgir.

En definitiva, "Los amigos" podria ser una reflexió sobre la naturalesa canviant de les relacions i la importància de mantenir una connexió genuïna amb els amics, fins i tot enmig de les vicissituds de la vida. Què en penses?

Setmana 8 (del 23 al 27 d'octubre)

dilluns

"Un Recuerdo" és una reflexió melòdica que ens recorda que el temps és com una obra d'art canviant, i cada record és una pinzellada que contribueix a la nostra narrativa. A través d'aquesta pregària musical, ens convida a ser agraïts pel passat, acceptar el present i mirar amb expectació cap al que el futur ens reserva

dimarts

La lletra ens convida a submergir-nos en el laberint de l'existència, explorant la dualitat de la realitat. De vegades, ens parla de la melangia de l'efímer, mentre que en altres ocasions celebra la intensitat de l'instant present. És com si la cançó fos una pregària, una súplica a l'univers per entendre el propòsit darrere de cada gir i volta en el viatge de la vida.

Al igual que en una reflexió espiritual, "El món" ens convida a qüestionar-nos, a buscar significat en el que aparentment és caòtic. Pot ser interpretada com una connexió profunda amb la humanitat, una cerca de respostes en el vast llenç de l'existència. La música mateixa es converteix en un portal que ens transporta a diferents dimensions emocionals, recordant-nos que la vida està plena de matisos, i que cada nota, cada paraula, és una expressió única d'aquesta complexitat.

dimecres

Gairebé tots anem a més velocitat de la recomanable. Ho veiem en el trànsit urbà, ho constatem a les 9 del matí a les portes de les escoles o quan estem fent cua a la sala d’espera de cal metge. Com si una força interior ens estirés per córrer, per arribar a algun port llunyà. Velocitat de creuer arreu

La força que ens tiba passa per dintre del nostre cor i de la nostra ment. El que en diuen serenitat, pau, una cosa darrera l’altra estan en general ben absents dels nostres dies.

 Ens perdem moltes coses, a vegades les millors de la vida. Passen pel costat i ni les veiem. Que poc ens aturem per veure  ni que sigui una breu estona: un arbre, una flor, el mar immens, una persona que té la paciència d’esperar que el semàfor es posi verd.

 Avui, però, has decidit reduir la velocitat de creuer.

         Per què vaig amb tanta pressa?

         Què potser hi ha algú o alguna cosa que em persegueix?

         No serà que no tinc cap meta concreta?

         Què significa omplir el temps? Què potser està buit?

         La velocitat... no és la forma de fumigar l’angoixa?

         Quan m’aturo una mica... no torna a sortir la mateixa angoixa?

dijous

Us en recordeu de l’encanteri “Ridículus” d'en Harry Potter? Es tractava de pensar en la nostra més gran por i presentar-la de manera tan ridícula que mou a la hilaritat. També passa el mateix en el relat del “El cavaller de l’armadura rovellada”, de Robert Fisk, on el drac terrible acaba sent una granota.

Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades, també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus. Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses, a viure oberts a la confiança malgrat tot, perquè només obrint-nos cap als altres podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança. Per als cristians només hi ha una temeritat possible, la de viure des de l’amor, perquè:

“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer.” (1Joan 4, 10)

Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor de Déu, l’Esperit de Jesús, incrustat en les nostres vides. És des d’aquest amor que ens sentim cridats a superar les nostres pors tot i que som conscients de la nostra fragilitat i “punyeteria”, que som “el que som”, que portem aquest tresor en gerres de terrissa (2Co 4, 7).

divendres

Una ostra va dir a la seva veïna: "Sento com un gran dolor dintre meu. És com un pes que porto a dins i que m'està deixant totalment esgotada". I l'altra, com alegrant-se del mal de la seva companya, li va contestar: "Gràcies al cel i al mar, jo no sento cap dolor. Estic molt bé, i em noto ben sana per dintre i per fora".
En aquell moment passava per allí un pacífic cranc que va escoltar la conversa de les dues ostres. I li va dir a la que se sentia sana per dintre i per fora: "Sí, certament. Tu estàs bé, i et notes sana per dintre i per fora. Però el dolor que la teva companya porta dins seu, dintre de poc serà una perla d'una extraordinària bellesa".
Les coses que valen la pena a vegades suposen esforç. Però no per això s'ha de renunciar a elles. El fruit que després aconseguim ens omple d'alegria.