Setmana 8 (del 23 al 27 d'octubre)

dilluns

"Un Recuerdo" és una reflexió melòdica que ens recorda que el temps és com una obra d'art canviant, i cada record és una pinzellada que contribueix a la nostra narrativa. A través d'aquesta pregària musical, ens convida a ser agraïts pel passat, acceptar el present i mirar amb expectació cap al que el futur ens reserva

dimarts

La lletra ens convida a submergir-nos en el laberint de l'existència, explorant la dualitat de la realitat. De vegades, ens parla de la melangia de l'efímer, mentre que en altres ocasions celebra la intensitat de l'instant present. És com si la cançó fos una pregària, una súplica a l'univers per entendre el propòsit darrere de cada gir i volta en el viatge de la vida.

Al igual que en una reflexió espiritual, "El món" ens convida a qüestionar-nos, a buscar significat en el que aparentment és caòtic. Pot ser interpretada com una connexió profunda amb la humanitat, una cerca de respostes en el vast llenç de l'existència. La música mateixa es converteix en un portal que ens transporta a diferents dimensions emocionals, recordant-nos que la vida està plena de matisos, i que cada nota, cada paraula, és una expressió única d'aquesta complexitat.

dimecres

Gairebé tots anem a més velocitat de la recomanable. Ho veiem en el trànsit urbà, ho constatem a les 9 del matí a les portes de les escoles o quan estem fent cua a la sala d’espera de cal metge. Com si una força interior ens estirés per córrer, per arribar a algun port llunyà. Velocitat de creuer arreu

La força que ens tiba passa per dintre del nostre cor i de la nostra ment. El que en diuen serenitat, pau, una cosa darrera l’altra estan en general ben absents dels nostres dies.

 Ens perdem moltes coses, a vegades les millors de la vida. Passen pel costat i ni les veiem. Que poc ens aturem per veure  ni que sigui una breu estona: un arbre, una flor, el mar immens, una persona que té la paciència d’esperar que el semàfor es posi verd.

 Avui, però, has decidit reduir la velocitat de creuer.

         Per què vaig amb tanta pressa?

         Què potser hi ha algú o alguna cosa que em persegueix?

         No serà que no tinc cap meta concreta?

         Què significa omplir el temps? Què potser està buit?

         La velocitat... no és la forma de fumigar l’angoixa?

         Quan m’aturo una mica... no torna a sortir la mateixa angoixa?

dijous

Us en recordeu de l’encanteri “Ridículus” d'en Harry Potter? Es tractava de pensar en la nostra més gran por i presentar-la de manera tan ridícula que mou a la hilaritat. També passa el mateix en el relat del “El cavaller de l’armadura rovellada”, de Robert Fisk, on el drac terrible acaba sent una granota.

Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades, també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus. Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses, a viure oberts a la confiança malgrat tot, perquè només obrint-nos cap als altres podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança. Per als cristians només hi ha una temeritat possible, la de viure des de l’amor, perquè:

“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer.” (1Joan 4, 10)

Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor de Déu, l’Esperit de Jesús, incrustat en les nostres vides. És des d’aquest amor que ens sentim cridats a superar les nostres pors tot i que som conscients de la nostra fragilitat i “punyeteria”, que som “el que som”, que portem aquest tresor en gerres de terrissa (2Co 4, 7).

divendres

Una ostra va dir a la seva veïna: "Sento com un gran dolor dintre meu. És com un pes que porto a dins i que m'està deixant totalment esgotada". I l'altra, com alegrant-se del mal de la seva companya, li va contestar: "Gràcies al cel i al mar, jo no sento cap dolor. Estic molt bé, i em noto ben sana per dintre i per fora".
En aquell moment passava per allí un pacífic cranc que va escoltar la conversa de les dues ostres. I li va dir a la que se sentia sana per dintre i per fora: "Sí, certament. Tu estàs bé, i et notes sana per dintre i per fora. Però el dolor que la teva companya porta dins seu, dintre de poc serà una perla d'una extraordinària bellesa".
Les coses que valen la pena a vegades suposen esforç. Però no per això s'ha de renunciar a elles. El fruit que després aconseguim ens omple d'alegria.