Tots sense excepció estem cridats a viure l’amor de Déu, i a dir-li “Amén” de tot cor. Amén vol dir “Que així sigui”, i així acaba la Bíblia. Aquest és el desig de Déu i de l’Església, que tots els homes i dones del món puguem dir un Amén ben gran a l’amor de Déu.
dimarts
Jesús va dir: "Jo sóc el pa de vida, qui ve a mi no passarà fam." Una paraula de Jesús ens pot donar forces per a poder continuar el camí quan ens sentim cansats o desanimats. El seu amor és el pa que alimenta el nostre esperit, d'on ha de sortir la força per a viure amb plenitud.
El pa és el símbol de tot el que ens alimenta, de tot el que ens dóna vida. El pa ens enforteix per a la vida de cada dia. Sense pa estem perduts, defallim i quedem aturats. Si escoltem Jesús quan ens parla, ens sentirem forts, segurs i animats a fer les coses ben fetes. A vegades quan preguem només parlem nosaltres i no escoltem el que Jesús ens vol dir. Potser perquè no ens interessa, potser per mandra... Potser perquè no sabem estar en silenci ...
Jesús, tu que ens escoltes quan et parlem, ajuda'ns a escoltar-te quan tu parles. Tu ens alimentes, et necessitem.
dimecres
La justícia és molt més que allò que sentim dir moltes vegades “a ell li dius que sí i a mi no, és injust!” La justícia l’hauríem d’entendre com el reconeixement i la creació de totes les condicions que permetin a qualsevol persona el ple exercici dels seus drets. Si vivim aquest valor, estarem col·laborant a que en el món hi hagi pau, solidaritat, tolerància ... una sèrie de valors que no els podríem viure si no fos per la justícia. Una de les grans dificultats que té la justícia és la desigualtat. Hem de procurar fer camí junts, exercint la igualtat, que ens ajudarà a què tots i puguem participar del camí i de la justícia.
dijous
Els primers cristians s’anomenaven a si mateixos com els seguidors del Camí (Ac 9,1-2), i Jesús es defineix com el camí que de veritat porta a la felicitat, la pau, a la vida plena. Aquesta versió de The way, del grup Worship Central posa veu a l’experiència de trobar Jesús. Després d’anys de donar voltes perdut per la vida, i seguir camins que no portaven enlloc, hem trobat l’únic camí que de veritat ens fa lliures. “Era perdut tu vas venir a trobar-me. Jesús tu ets el camí. Ets la llum que ha brillat en la fosca, Jesús tu ets el camí!”
divendres
Un costum més
Tenim el vici d’acostumar-nos a tot. Ja no ens indignen els barris de misèria, no és notícia l’apartheid ni els milions de morts de fam,cada any.
Ens hi acostumem. Llimem les arestes de la realitat, perquè no ens fereixi, i ens l’empassem tranquil·lament.
Ens desintegrem. No és tan sols el temps que se’ns en va, és la mateixa qualitat de les coses,que es rovella. Tot allò que és més explosiu esdevé rutina i conformisme .
Senyor, tenim el costum d’acostumar-nos a tot. Fins i tot el més feridor, se’ns arriba a oxidar. Voldríem veure les coses sempre com si fos la primera vegada. Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme.
Ensenya’ns a recordar que Tu, has trencat sempre les coordenades del previsible, i sobretot que no ens acostumem a veure cap injustícia sense que la ira i l’actuació se’ns engeguin.
dilluns
FI DE CURS
LES VACANCES: Un temps per als altres, un temps per a fer tot allò que ens agrada i durant el curs no podem fer, un temps de descans... Bones vacances!
Jesús, et preguem que ens acompanyis també durant les vacances.
Durant les vacances podrem...
... estar més hores amb els pares, els avis, els veïns...
... descansar més hores, no llevar-nos tan d’hora, sortir més...
... anar de colònies, fer el casal d’estiu amb els amics, anar a casa els
cosins...
... fer sortides a la muntanya, al mar, visitar altres poblacions...
... fer ceràmica, estudiar música , practicar esports...
No hem d’oblidar que...
... els nostres espais de vacances per a d’altres persones són espais de
treball.
... no hem de perdre el temps. El temps lliure ens permet fer activitats que ens agraden, aprofitem-ho.
... hem de saber-nos divertir sense molestar els altres.
... podem conèixer persones noves i fer nous amics i amigues.
Jesús, et demanem que sapiguem compartir el temps lliure. Que siguem capaços de demostrar estimació a les persones que ens envolten i que estiguem alegres.
Pep Salvà
dimarts
BON ESTIU!!!
Ja és aquí l’estiu i per fi podrem descansar. Finalitza un curs excepcional on hem passat per situacions totalment noves que ens han fet canviar les percepcions que tenim de moltes coses.
Ha sigut un curs on hem hagut d'adaptar-nos i sacrificar moments i instants de compartir com ara sortides, convivències, pati...
A partir d'ara a seguir amb la convivència amb els de casa i amb qui sigui (això cal dosificar-ho) creant al vostre voltant l’ambient cristià. Construim un mon millor de les cendres d'aquesta pandèmia.
Desitjant-vos unes profitoses vacances recordeu: els cristians no es deixen portar per l’ambient, són ells qui creen l’ambient.
Aquesta cançó que escoltarem avui ens transmet tot l’amor que donen els avis, tot això ens fa pensar que hem de compartir més temps amb ells perquè ells en donen alegria, consells per la seva experiència etc.
Laura Riveiro i Marina Millán, 2n ESO
dimarts
"El món necessita a Jesús i nosaltres necessitem portar a Jesús al món"
Nilo Rodríguez, 2n ESO B
dimecres
Aquesta cançó ens parla, en primera persona, de l'important que és la família per a la vida d’un fill. Encara que aquest cometi errors pel desig que té a ser una persona lliure, reconeix que les figures parentesques s’han de posar el primer lloc. La cançó parla indirectament de si la família pot reconèixer al propi fill després d’haver-se equivocat. D’aquesta manera, el fill fa preguntes penedint-se de les seus canvis com a persona. En concret, es cita a la mare, dient-li que ha estat allà sempre per tot el que ha necessitat.
dijous
SAGRAT COR
El Sagrat Cor de Jesús és una de les tres festes de durant l'any, a la litúrgia de l'Església Catòlica, que se celebra el segon divendres després de la festa de Corpus Christi. D'altra banda, aquest devoció també es conrea per l'Església Catòlica en tots els primers divendres de cada mes. Es tracta de la veneració del Cor de Jesús, el més íntim del seu amor.
En general són conegudes com les 12 Promeses del Sagrat Cor, el més important dels quals és la 12a, anomenada la Gran Promesa:
Jo et prometo, en l'excés de misericòrdia del meu Cor, que El meu amor totpoderós concedirà a tots aquells que combreguin els primers divendres de nou mesos seguits, la gràcia de la penitència final, no moriran en La Meva desgràcia ni sense la recepció dels Sagraments, El meu Diví Cor serà el teu refugi en aquest últim moment de la salvació
Santa Teresa d'Àvila és una de les moltes santes i sants que van recomanar aquesta devoció, i d'aquí la nostra vinculació amb el Sagrat Cor.
“Et donem gràcies, Senyor, per la teva immensa bondat i el teu amor per la humanitat”
divendres
Senyor,
Acabant aquest curs volem donar-te gràcies per tot allò que hem rebut.
Gràcies per la vida,
per l'alegria i el dolor,
puix que va ser possible i pel que no va poder ser.
T'oferim el que hem fet en aquest curs:
el treball que hem realitzat,
les coses que han passat per les nostres mans
i el que amb elles hem pogut construir.
Et donem gràcies pels
companys, professors, educadors i treballadors,
amb els quals hem compartit treball, trobades i formacions.
Omple'ns de bondat i d'alegria per a les properes vacances,
a fi que, quants convisquin amb nosaltres o se'ns acostin, trobin en les nostres vides una mica de TU.
“ La flaire d´aquesta planta és molt fina i d´una olor molt intensa i delicada per la salut. Té virtuts especials.”
P.F.Palau
Reflexió :
Què és el que menys t´agrada de tu mateix/a ?
Has pensat alguna vegada que la teva millor qualitat et pot convertir en un “pesat/da” i el teu defecte en una persona comprensiva ?
Pensa això : Déu t´estima tal com ets .
Pregària :
Maria, tu que mai vas rebutjar a ningú, que ens acceptes tal com som i ens estimes així . Fes-nos capaços d´acceptar-nos tal com som i acceptar als altres .
dimarts
La por de perdre algú
Jesús sempre ens ha dit que no tinguem por, que tot es pot arreglar, però segur que molts que heu experimentat la sensació de que perdieu algú, que us distanciàveu d’una persona estimada ja pot ser un amic o amiga, o igual un pare o una mare o un familiar... La següent cançó dona ànims per que els que s’han separat, tornin a parlar-se i a construir ponts que ens apropin i no ens separin.
Jana Agramunt Güixens
2n ESO B
dimecres
Déu ens ha fet a tots diferents d’aspecte físic però iguals en la nostra dignitat com a
persones. Tots tenim grans qualitats que hem de saber valorar.
Valora el que tens ja que altres volen el que tu tens. Per això deus tenir cura de com et comportes i de les coses que dius, ja que tu no saps l'important que és per a una altra persona.
Anira Robles i Gerard Monzón
2n ESO A
dijous
Als evangelis podem trobar que Jesús explica als seus seguidors que han d'estimar i fer el bé a algú sense demanar res a canvi, en definitiva que tractem als altres com volem que ens tractin a nosaltres.
Hem d'ajudar a una persona si veiem que necessita ajuda, ser amables amb les persones que trobem i, en general, fer coses que ens agradaria que ens fessin.
És important saber ajudar i estimar als demés, perquè quan ajudem als nostres germans, és com si ho féssim amb Jesús mateix. (Mt 25, 40)
Iker Acosta, 2n ESO B
divendres
Aquesta cançó “Brother” de Kodaline, tracta sobre uns amics que són com a germans,
van créixer junts des de petits i adolescents, i estaven molt units.
Al fer-se grans, van emprendre camins diferents. Sobretot la cançó ens vol fer veure a on
arriba el sentiment entre dos amics que sense ser de la mateixa mare, s’estimen com a
germans, i encara que estiguin separats, no deixen de pensar un en l’altre, i donarien la seva
vida a canvi de res per ajudar-se mútuament.
Això demostra, que amb les nostres amistats, ( encara que no tinguem la mateixa sang)
podem crear un vincle molt fort. De fet, tal com diu Jesús, en realitat, tots els éssers humans
Per Pentecosta, els cristians celebrem que l’Esperit de Déu, de Jesús està amb nosaltres.
dimarts
Aquest vídeo tracta de l’actitud que tenim davant la vida. Sempre hem d'intentar tenir una
bona actitud encara que alguna cosa que ens passa i no ens agrada.
Hem de ser positius i així tot és millor i va més bé.
Encara que alguns dies puguem estar menys contents, sempre hem de buscar la part més
positiva de tot i veure el got mig ple.
Irene Benito Matamala
Mireia Torres Pontnou
2n ESO B
dimecres
El clavell blanc esquitxat de carmesí i la melissa
La melissa és una herba cultivada a tots els jardins , odorífera i molt aromàtica.
P.F.Palau
Reflexió :
qQuan hi ha una dificultat en un moment puntual i se soluciona ràpidament és relativament fàcil mantenir la calma però no ho és tant quan la dificultat s´allarga. Com sols actuar tu ?
qEn els estudis ets constant o ho deixes tot per l´últim dia ?
qQuan comences alguna cosa ho acabes?
Pregària:
Maria , ajuda´ns a ser ferms i constants en les activitats que comencem, que no llancem la tovallola a la primera dificultat, que visquem amb il.lusió el que ens toca fer i no ens desanimem
dijous
“Si no persegueixes els teus somnis ells et perseguiran a tu”. Aquesta és l'original premissa
el curt d'animació "I Wish ...".
Víctor (director del curtmetratge) ens comenta què és el que volien explicar amb aquest
curtmetratge: "La història va sobre perseguir els nostres somnis i de com habitualment no
ho fem perquè ens deixem portar per la feina i la rutina, per això hem creat un univers en el
qual, quan una persona vol alguna cosa, aquest desig es manifesta a través d'una còpia
etèria de si mateix que li mostra el feliç que li faria complir aquest somni.
Jesús va poder complir el seu somni de salvar-nos a tots per mitjà del seu sacrifici.
Alexsander Borges
Erik García
2n ESO B
divendres
Al festival Burning Man de Nevada de l'any 2015 va haver-hi una escultura que va cridar l'atenció del públic. Era "Love" creada per l'escultor ucraïnès Alexander Milov. Se'ns mostra a dos adults fets de filferro assentats esquena contra esquena, amb els seus dos nens interiors intentant trobar-se des de l'interior. Per la nit els nens interiors s’il·luminen.
Cadascú pot treure la conclusió que vulgui sobre el significat d'aquesta obra. Això és el que va dir l'artista sobre la seva obra: “Demuestra un conflicto entre un hombre y una mujer así como la expresión interna y externa de la naturaleza humana. Su ser interior tiene forma de niños transparentes, quienes se cogen de las manos a través del enrejado. Cuando se oscurece, los niños empiezan a brillar. Este brillo simboliza la pureza y sinceridad que une a la gente y da la oportunidad de arreglar las cosas cuando llegan los tiempos oscuros.”
El cantant va de dedicar aquesta cançó als seus fills. Els hi dedica per enviar-los un missatge de recolzament i d’estima. Els hi diu que ell no podrà estar allà sempre en els moments difícils i els hi adverteix que, evidentment, hi haurà moments tristos però que han de tirar endavant i no enfonsar-se.
Aquest pare, com la majoria, vol el millor pels seus fills. Els pares sempre intenten advertir-nos dels perills perquè no els hi agrada veure’ns patir i això és el que fa Robbie Williams a la cançó. Els fills són molt importants pels pares i els hi donen molta felicitat sense que ells se n’adonin. Per aquesta raó, els hi dirigeix aquesta lletra tan bonica.
Els nostres pares, sempre miraran pel nostre bé des de la seva experiència. Encara que molts cops creiem que no, ens entenen millor del que ens pensem i sempre intentaran estar allà.
dimarts
“L´amor és actuar: no n´hi ha prou amb la bona voluntat i un cor compassiu;cal alleugerir les dificultats dels altres “
P.F.Palau
Reflexió :
- Com fas entendre a les persones que de debò les estimes ?
- Creus que demostres suficient estimació als que dius que estimes?
Pregària :
Maria, ensenya´m a estimar de debò , a cercar el més necessari per les persones que estimo, com tu ho vas fer amb Jesús i Josep .
Fes-me reaccionar davant les angoixes i el sofriment dels altres.
dimecres
El gira-sol
“ Maria va conèixer el seu destí a mesura que li va ser revelat. Va oferir tota la vida per la seva missió i va actuar sempre amb molta prudència.”
P.F.Palau Reflexió :
- Ets prudent?
- Mires de callar quan creus que pots ferir algú amb els teus comentaris ?
- Busques el moment més adequat per a dir les coses ?
Pregària :
Maria,encara que moltes vegades no entenies el què passava , i t´hagués agradat preguntar, et vas mostrar prudent i pacient.
Ensenya´ns a saber esperar els moments adequats per a no ferir a ningú .
dijous
La vainilla
“La vainilla ni té flor que sigui maca ni està sola”.
P.F.Palau
Reflexió :
- A vegades estàs de “bon rotllo” i d´altres estàs fatal. Què fas quan veus que aquests sentiments et desborden ?
- Et deixes guiar només pels sentiments ? Com els orientes ?
Pregària :
Et presento Maria la meva manera de ser ,les meves alegries i les meves tristeses. Ajuda´m a viure cada moment de manera equilibrada, a saber com sóc i a controlar les meves reaccions .
divendres
Ara que creixen les relacions entre Occident i la Xina, pot ser interessant tenir notícia d’un dels precursors d’aquestes relacions. El missioner jesuïta Matteo Ricci (1552-16010) va connectar amb un cert èxit l’Europa renaixentista amb la Xina del final de la dinastia Ming Les màximes de Ricci dibuixen l’amistat en base a diverses característiques. Per exemple: El reforçament mutu de la virtut: “Si tolerem els vicis d’un amic, aleshores aquests vicis passen a ser nostres”. “Un home va demanar a un amic que fes quelcom d’injust, però quan l’amic s’hi va negar, li va dir: Si no fas això que et demano, quina classe d’amic ets? L’altre replicà: Si em demanes que faci quelcom d’injust, quina classe d’amic ets tu?”
Esta es la historia de un hombre al que yo definiría como buscador Un buscador es alguien que busca. No necesariamente es alguien que encuentra. Tampoco esa alguien que sabe lo que está buscando. Es simplemente para quien su vida es una búsqueda. Un día un buscador sintió que debía ir hacia la ciudad de Kammir. Él había aprendido a hacer caso riguroso a esas sensaciones que venían de un lugar desconocido de sí mismo, así que dejó todo y partió. Después de dos días de marcha por los polvorientos caminos divisó Kammir, a lo lejos. Un poco antes de llegar al pueblo, una colina a la derecha del sendero le llamó la atención. Estaba tapizada de un verde maravilloso y había un montón de árboles, pájaros y flores encantadoras. La rodeaba por completo una especie de valla pequeña de madera lustrada… Una portezuela de bronce lo invitaba a entrar. De pronto sintió que olvidaba el pueblo y sucumbió ante la tentación de descansar por un momento en ese lugar. El buscador traspaso el portal y empezó a caminar lentamente entre las piedras blancas que estaban distribuidas como al azar, entre los árboles. Dejó que sus ojos eran los de un buscador, quizá por eso descubrió, sobre una de las piedras, aquella inscripción … “Abedul Tare, vivió 8 años, 6 meses, 2 semanas y 3 días”.
Se sobrecogió un poco al darse cuenta de que esa piedra no era simplemente una piedra. Era una lápida, sintió pena al pensar que un niño de tan corta edad estaba enterrado en ese lugar… Mirando a su alrededor, el hombre se dio cuenta de que la piedra de al lado, también tenía una inscripción, se acercó a leerla decía “Llamar Kalib, vivi ó 5 años, 8 meses y 3 semanas”. El buscador se sintió terrible mente conmocionado. Este hermoso lugar, era un cementerio y cada piedra una lápida. Todas tenían inscripciones similares: un nombre y el tiempo de vida exacto del muerto, pero lo que lo contactó con el espanto, fue comprobar que, el que más tiempo había vivido, apenas sobrepasaba 11 años. Embargado por un dolor terrible, se sent ó y se puso a llorar. El cuidador del cementerio pasaba por ahí y se acercó, lo miró llorar por un rato en silencio y luego le preguntó si lloraba por algún familiar. – No ningún familiar – dijo el buscador – ¿Qué pasa con este pueblo?, ¿Qué cosa tan terrible hay en esta ciudad? ¿Por qué tantos niños muertos enterrados en este lugar? ¿Cuál es la horrible maldición que pesa sobre esta gente, que lo ha obligado a construir un cementerio de chicos?.
El anciano sonrió y dijo: -Puede usted serenarse, no hay tal maldición, lo que pasa es que aquí tenemos una vieja costumbre. Le contaré: cuando un joven cumple 15 años, sus padres le regalan una libreta, como esta que tengo aquí, colgando del cuello, y es tradición entre nosotros que, a partir de allí, cada vez que uno disfruta intensamente de algo, abre la libreta y anota en ella: a la izquierda que fu lo disfrutado…, a la derecha, cuanto tiempo duró ese gozo. ¿ Conoció a su novia y se enamoró de ella? ¿Cuánto tiempo duró esa pasión enorme y el placer de conocerla?…¿Una semana?, dos?, ¿tres semanas y media?… Y después… la emoción del primer beso, ¿cuánto duró?, ¿El minuto y medio del beso?, ¿Dos días?, ¿Una semana? … ¿y el embarazo o el nacimiento del primer hijo? …, ¿y el casamiento de los amigos…?, ¿y el viaje más deseado…?, ¿y el encuentro con el hermano que vuelve de un país lejano…?¿Cuánto duró el disfrutar de estas situaciones?… ¿horas?, ¿días?… Así vamos anotando en la libreta cada momento, cuando alguien se muere, es nuestra costumbre abrir su libreta y sumar el tiempo de lo disfrutado, para escribirlo sobre su tumba. Porque ese es, para nosotros, el único y verdadero tiempo vivido.
dimarts
ALEGRIA DE VIURE
dimecres
La malva-rosa i la passionera
“ La paciència és suportar les dificultats que la vida ens porta . Qui sap ser pacient arriba al seu objectiu de manera serena .
P.F.Palau
Reflexió :
- La paciència no és alguna cosa només natural ,pots ser pacient si t´ho proposes. Té algun valor per a tu la paciència ?
- La paciència no és “passotisme”, té a veure amb la serenitat. Com et sents quan arribes a algun lloc tard i en lloc de què t´esbronquin, t´agraeixen que estiguis amb aquella persona ? Està a les teves mans ser diferent .
Pregària :
Volem disfrutar al màxim cada moment. Maria , ensenya´ns a saber tenir paciència amb els nostres somnis perquè poguem veure com es fan realitat .
dijous
ASCENSIÓ DEL SENYOR
L'Ascensió és una festa cristiana que se celebra quaranta dies després del diumenfe de Pasqua; així, sempre cau en dijous, generalment durant el mes de maig. La festa commemora l'Ascensió del Senyor al cel quaranta dies després de la seva resurrecció. El dijous de l'Ascensió és dia festiu a molts països.
Hi ha constància documental de la seva celebració des del segle v però aquests documents afirmen que data del temps dels primers cristians.
divendres
Els clavells
“ La fortalesa s´expressa en la bondat i generositat, en la paciència i la constància “
P.F.Palau
Reflexió :
- Quan hi ha dificultats,què fas ?
- Has provat d´afrontar allò que més t´espanta ?
- Creus que dins teu hi ha més força de la que aparentment sembla ?
Pregària :
Maria, tu que vas ser forta i valenta ,sobretot als peus de la creu.
Ajuda´ns a afrontar les nostres pors i acompanya´ns en les dificultats.
