dilluns
El cantant va de dedicar aquesta cançó als seus fills. Els hi dedica per enviar-los un missatge de recolzament i d’estima. Els hi diu que ell no podrà estar allà sempre en els moments difícils i els hi adverteix que, evidentment, hi haurà moments tristos però que han de tirar endavant i no enfonsar-se.
Aquest pare, com la majoria, vol el millor pels seus fills. Els pares sempre intenten advertir-nos dels perills perquè no els hi agrada veure’ns patir i això és el que fa Robbie Williams a la cançó. Els fills són molt importants pels pares i els hi donen molta felicitat sense que ells se n’adonin. Per aquesta raó, els hi dirigeix aquesta lletra tan bonica.
Els nostres pares, sempre miraran pel nostre bé des de la seva experiència. Encara que molts cops creiem que no, ens entenen millor del que ens pensem i sempre intentaran estar allà.
dimarts
dimecres
El gira-sol
P.F.Palau
Reflexió :
dijous
La vainilla
divendres
Ara que creixen les relacions entre Occident i la Xina, pot ser interessant tenir notícia d’un dels precursors d’aquestes relacions. El missioner jesuïta Matteo Ricci (1552-16010) va connectar amb un cert èxit l’Europa renaixentista amb la Xina del final de la dinastia Ming
Les màximes de Ricci dibuixen l’amistat en base a diverses característiques. Per exemple:
El reforçament mutu de la virtut: “Si tolerem els vicis d’un amic, aleshores aquests vicis passen a ser nostres”. “Un home va demanar a un amic que fes quelcom d’injust, però quan l’amic s’hi va negar, li va dir: Si no fas això que et demano, quina classe d’amic ets? L’altre replicà: Si em demanes que faci quelcom d’injust, quina classe d’amic ets tu?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada