dimarts 26 Naixement Gna. Teresa Mira Garcia Nace en Algueña, Alicante - España el 26 de septiembre de 1895. Hija de José y de Teresa. Es la segunda de nueve hermanos. La vida de familia la forma en las virtudes humanas de fraternidad y donación a los otros. Teresa Mira, vivió como Carmelita Misionera Teresiana desde 1915 hasta su muerte, el 26 de febrero de 1941. Su itinerario apostólico fue breve,como su vida, pero intenso en el ejercicio de la caridad. Oremos: Oh Dios, que te complaces en los humildes y sencillos de corazón, glorifica a tu sierva Teresa que hizo ideal de su vida amarte sin ostentación y darse por tu amor a cuantos la trataban, y concédenos que sepamos servirte y amarte como ella, sin reservas, y ahora la gracia que te pedimos por su intercesión. Por Jesucristo Nuestro Señor. Amén dimecres 27 La pregària que agrada a Déu és aquella que passa de la trobada personal amb Ell a una vida consagrada al servei dels altres. L’oració expressa obertura, confiança i sentit de la necessitat de Déu. El que se sent autosuficient no prega, sinó que es complau en ell mateix. L’oració autèntica demana transparència, coherència i autenticitat. Papa Francesc dijous 28 Avui busca un racó tranquil, que t'ajudi a no distreure't. Tanca els ulls i agafa aire pel nas en una inspiració profunda i suau. Deixa'l anar també pel nas, lentament, sense presses. Fes-ho dues o tres vegades, i quan et sentis assossegat comença la teva pregària.
Jesús, ajuda'm a ser generós, a compartir amb els altres allò que sento tan meu. A acceptar també el compartir les coses dels altres, a no depreciar-les per ser diferents o més senzilles que les meves.
Ajuda'm a ...
Te'n dono gràcies.
divendres 29
t’hi va la vida
Hi ha un salm (nº 103) en la línia de la filosofia del "Carpe Diem" que ens recorda que ens fa adonar d'allà que és important i d'allò que no ho és: La vida de l'home dura com l'herba, La seva florida és com la dels camps; desapareix quan hi passa una ventada, I ni es coneix el lloc on era. Però l'amor de Déu pels homes És de sempre i dura sempre; La seva bondat s'estén als fills dels fills..."
dilluns 18 Afrontem la segona setmana. Un cop ja estem tots presentats ja ens podem posar a treballar de veritat.
La feina és un bé com ho és el menjar, l’aigua... i també és un dret de tots. L’escola és necessària per a realitzar-nos com a persones en societat.
Jesús, ajuda’ns a saber valorar des del primer dia l’oportunitat que l’escola representa en la nostra formació con a persones.
Ens comprometem a esforçar-nos per superar els entrebancs, a tenir constància i voluntat en el treball de cada dia, a respectar els mestres i companys, ...
Volem ser uns bons alumnes !
dimarts 19
res no ens separarà de l’amor de Déu
Els Celtas Cortos han descobert un estil de vida autèntic, una aventura plena d'il·lusions, de lluita, de ganes de millorar-se i cambiar coses... i això els fa cantar que "No nos podrán parar". Anant un xic més enllà, amb el pas dels temps, hom pot mirar enrera i, a part de constatar un camí fet, trobar que hi ha hagut Algú altre acompanyant i animant aquest procés. És a dir, repassant la nostra història trobem que, en alguns moments especials com ara uns camps de treball o unes trobades amb uns bons amics, podem dir aquella frase de "aquí ha habido duende" o similar. Quan això s'esdeveneix un es sent, en certa manera, com "sostingut" i "mimat". És a partir d'aquesta experiència, gratuïta i sorpenent, que podem dir que ens sentim fonamentats en una certesa personal inquebrantable. Els primers cristians van formular aquesta certesa en passatges com aquest que tens a continuació. En aquest text la sentència "No nos podrán parar" queda expressada amb el "Res ens podrà separar de l'Amor de Déu". dimecres 20 Seguint amb el fil de la pregària del dia anterior... Què direm, doncs, davant d'això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? Qui s'alçarà per acusar els elegits de Déu, si Déu mateix els fa justos? Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu i intercedeix per nosaltres? Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? Tal com diu l'Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. N'estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.
(Romans 8, 31-39) dijous 21
Ja fa molts dies que ja hem tornt de vacances amb la família i hem passat estones de tot. Divertides i enriolades, molt acompanyades, una mica avorrides, serioses o amb males cares, interessants, diferents, ... totes elles ens han portat a unes experiències i a uns sentiments que hem anat vivint potser sense massa reflexió.
Avui podríem fer una parada i pensar: Com em trobo avui? Tinc alguna cosa per a agrair-li a Déu? Ho faig. Tinc alguna cosa per a lamentar? Demano perdó.
divendres 22 Ser Feliç
Pots tenir defectes, estar ansiós i viure irritat algunes vegades, però no t'oblidis que la teva vida és la major empresa del món.
Només tu pots evitar que ella vagi en decadència.
Hi ha molts que t'aprecien, t'admiren i t'estimen.
M'agradaria que recordessis que ser feliç, no és tenir un cel sense tempestes, un camí sense accidents, treballs sense cansament, relacions sense decepcions.
Ser feliç és trobar força al perdó, esperança en les batalles, seguretat a la llotja de la por, amor en els desencontres.
Ser feliç no és només valoritzar el somriure, sinó també reflexionar sobre la tristesa.
No és just commemorar l'èxit, sinó aprendre lliçons en els fracassos.
No és just tenir alegria amb els aplaudiments, sinó tenir alegria en l'anonimat.
Ser feliç és reconèixer que val la pena viure la vida, malgrat tots els desafiaments, incomprensions, i períodes de crisi.
Ser feliç no és una fatalitat del destí, sinó una conquesta per a qui sap viatjar cap a dins del seu propi ésser.
Mai desisteixis ....
Mai desisteixis de les persones que estimes.
Mai desisteixis de ser feliç, ja que la vida és un espectacle imperdible!.
dimarts 12 Benvinguts de nou a tots al blog de pregàries matinals!
Per aquest curs el lematorna a ser: “Jesús en línia... Clica dins teu”.
La interioritat és una aspecte desconegut fruit del nostre dia a dia
d’estrès i de les ambicioses metes personals i col·lectives que ens anem
marcant.
Necessitem trobar un canal que ens permeti saber qui som realment.
Mirar-nos cap endins.
El proper divendres a tutoria farem una activitat que ens permetrà conèixe'ns i fer silenci per saber
créixer interiorment.
Molts bon curs a tots!
dimecres 13 Com sabeu tots, aquest agost ha sigut dramàtic pels atacs terroristes que hem patit de ben a prop. Dediquem aquest segon dia de classe a fer una estona d'oració per les víctimes d'aquest conflicte. Una pregària per Barcelona
Pels morts, en primer lloc.
Per les seves històries truncades,
per ser víctimes d'una violència terrorista absurda.
Per tot el dolor que aquestes morts sobtades deixen enrere.
Per les altres víctimes, ferits de diferent consideració,
que hauran de bregar com les seqüeles de l'horror experimentat
en aquests minuts de pànic i mort.
Pels familiars i amics que es veuen enfrontats a afrontar
les conseqüències d'aquest terrorisme salvatge.
Pels fanàtics que creuen que la violència aconsegueix alguna cosa,
perquè obrin els ulls, el cor i l'entranya
a una lògica que no es basa en l'odi o la destrucció.
Pels qui han d'intentar que això no passi:
autoritats, forces de seguretat, i tants d'altres.
Que segueixin fent la seva feina amb convicció, amb paciència,
amb generositat i amb perseverança,
encara que de vegades l'agressor aconsegueixi colpejar.
Per la gent de pau que, davant d'això,
seran assenyalades injustament,
per entrar en una etiqueta, una categoria
o una adscripció religiosa.
Per la pau.
Que es converteixi en clam,
en camí i en resultat
dijous 14
Pregària d'inici de curs
Aquí ens tens Senyor; reprenent un nou curs, un nou projecte, un nou grup... Les vacances, potser ens queden lluny, i hem tornat al ritme de les classes, la feina, la rutina... Però ara ens posem davant teu, amb un farcell carregat de projectes i d'il·lusions; tenim molts motius per estar contents i engrescats! Molts nous reptes per afrontar! I moltes inquietuds que ara volem oferir-te.
T'encomanem a Tu aquest nou curs. Sabem que hi seràs present i que faràs camí amb nosaltres. Volem que ens ajudis a saber compartir-lo amb els companys del grup, perquè ens sigui més enriquidor i ens sentim més acompanyats, més comunitat.
Ens agradaria que fos un curs on la pregària i la vivència hi siguin molt presents. On la pregària ens ajudi a millorar el nostre dia a dia, i on la nostra quotidianitat senti la necessitat de buscar el repòs en la pregària. Pregària i Vida. Escoltar i Actuar.
Sabem que no serà sempre fàcil. El cansament, el desànim, la mandra, els nervis... la por... potser que ens facin perdre de vista aquests nous horitzons, que avui ens proposem. Potser que no s'esdevinguin com avui ens agradaria. Et demanem que també en aquests moments sapiguem trobar-t'hi. Que busquem la força en la pregària, i que el grup sàpiga ser receptiu i acollidor si a algú no li van les coses com voldria. Que en tot el que fem, puguis servir-te de nosaltres per manifestar-te al món.
divendres 15
... som un iogurt amb data de caducitat
Som un iogurt amb data de caducitat. La mort a tots ens agermana, "és el misteri que ens fa a tots iguals". Això no ens ha de desanimar, disposem d'un temps i està a les nostres mans prendre una opció o deixar-ho còrrer. Viure la vida o deixar que aquesta ens visqui i prou, heus ací el dilema. És el mateix dilema que planteja el mag Gandalf a Frodo en la primera part de "El Senyor dels Anells": "(No podem decidir l'època en la que ens ha tocat viure), L'únic que podem decidir és què fer amb el temps que se'ns ha concedit"(Gandalf el Gris)
La lletra d’aquesta cançó descriu un paisatge ideal, on tot es possible siguin quines siguin les circumstàncies. La lletra de la cançó transmet pau, optimisme, tranquil·litat i, com hem dit abans, esperança. Res es prou difícil com per a no superar-ho, sempre s’ha de tenir fe i pensar en positiu. Una relació clara de la cançó amb el tema que tracta, l’esperança, és pot apreciar amb claredat en el 17é vers, on l’autor diu que si algú és capaç de realitzar alguna cosa, per molt difícil que sigui, per què tu no podries?
Tenir esperança és un do, un avantatge. Les persones amb esperança solen ser optimistes, fortes mentalment. Són aquelles que mai es rendeixen, que mai es donen per vençudes, que siguin quines siguin les circumstàncies mai perden l’esperança. Són aquelles que mantenen el cap quan tothom el perd, les que creuen en si mateixes quan tothom dubta d’elles. Les persones amb esperança contagien a la gent que l’ha perdut. Tenir esperança és estimar la vida, les coses, els moments bonics. Amb esperança es guanya molt: amor, felicitar, pau justícia… L’esperança només existeix en les persones optimistes, les que no temen al fracàs, les que s’aixequen totes les vegades que calgui després d’haver caigut, perquè com be diu la frase, l’esperança és l’últim que es perd. dimarts 20
LES VACANCES: Un temps per als altres, un temps per a fer tot allò que ens agrada i durant el curs no podem fer, un temps de descans... Bones vacances!
Jesús, et preguem que ens acompanyis també durant les vacances.
Durant les vacances podrem...
... estar més hores amb els pares, els avis, els veïns...
... descansar més hores, no llevar-nos tan d’hora, sortir més...
... anar de colònies, fer el casal d’estiu amb els amics, anar a casa els
cosins...
... fer sortides a la muntanya, al mar, visitar altres poblacions...
... fer ceràmica, estudiar música , practicar esports...
No hem d’oblidar que...
... els nostres espais de vacances per a d’altres persones són espais de
treball.
... no hem de perdre el temps. El temps lliure ens permet fer activitats que ens agraden, aprofitem-ho.
... hem de saber-nos divertir sense molestar els altres.
... podem conèixer persones noves i fer nous amics i amigues.
Jesús, et demanem que sapiguem compartir el temps lliure. Que siguem capaços de demostrar estimació a les persones que ens envolten i que estiguem alegres.
Comencem, Pare, la nostra feina d’equip: la posem en les teves mans i et donem gràcies per tot el que farem.
Gràcies també per tot el treball fet durant el curs, per tota la vida generada en el nostre centre.
Fes que mai no oblidem que estem col•laborant en l’extensió del teu Regne; que creguem fermament que Tu -de forma misteriosa, invisible- treballes allà on nosaltres sembrem.
I que tinguem sempre la mirada posada en el teu Fill, viu i present en el cor de tot el que portem endavant.
T’ho demanem per Ell, que amb Tu viu i regna pels segles dels segles. Amén
dimarts 13 Fragment de la lletra: No creo en el jamás de Juanes Y necesito silencio para poder encontrar mi propia voz y mi verdad.... Y al final de la oscuridad no me siento solo, se que estás conmigo
Hoy voy a levantarme y no voy a resignar mi corazón hacer lo que quise y no pude No lo voy a aceptar hoy, voy a buscar estar mejor la vida tiene solución, aquí no hay nada imposible no creo en el jamás.... no! dimecres 14
Valora la vida
dijous 15 Per avui uns instants de reflexió. Tanca els ulls... Quines coses positives t'emportes d'aquest curs? A qui no has demanat perdó encara? Què 'agradaria rectificar? A qui li donaries les gràcies abans de començar les vacances? Pensa...
divendres 16
Senyor,
Acabant aquest curs volem donar-te gràcies per tot allò que hem rebut.
Gràcies per la vida,
per l'alegria i el dolor,
puix que va ser possible i pel que no va poder ser.
T'oferim el que hem fet en aquest curs:
el treball que hem realitzat,
les coses que han passat per les nostres mans
i el que amb elles hem pogut construir.
Et donem gràcies pels
companys, professors, educadors i treballadors,
amb els quals hem compartit treball, trobades i formacions.
Omple'ns de bondat i d'alegria per a les properes vacances,
a fi que, quants convisquin amb nosaltres o se'ns acostin, trobin en les nostres vides una mica de TU.
Dediquem aquesta setmana a un terme que utilitzem amb molta assiduïtat: LA JUSTÏCIA dilluns 5
Aquesta cançó "Hijos de un mismo dios" parla sobre les diferents persones al món, sobre que tots som fills d'un creador, que tots som fills d'un mateix Déu. Parla de un món, podriem dir, injust, un món on sempre cauen els mateixos, on cada persona viu una relitat diferent, una relitat que no han escollit sinó que els hi ha tocat. Persones que pateixen una malaltia, persones que viuen en un lloc en guerra, persones amb problemes econòmics, persones pobres... Aquesta cançó reflexa tota aquesta injusticia, aquest per què de les coses, el sentiment de dolor al qual cadascú s'acostuma... i es fa la gran pregunta de "si somos hijos de un mismo dios, porque siempre caen los mismos?" dimarts 6
Justícia és un dels noms de Déu
“Ben bé que aquesta dona és per casar-s’hi, però diu que està enamorada de Déu, que la Justícia és un dels noms de Déu, que Déu és Amor. Diu que l’Amor fa espai perquè siguis qui ets, que convida i espera la teva resposta, que tot el valor del “sí” és perquè pots i és respectat que diguis “no”. Diu que està enamorada de l’Amor que no jutja, com ho fan els nens, un amor que t’estima tal com ets, ara i aquí, que desitja ser estimat però respecta i segueix desitjant de lluny si no és triat. Un Déu que estima de manera única i personal a tots i cadascú, valga’m Déu!, un Déu poliamorós! Aquest Déu és ben bé per enamorar-se’n i comprometre’s i implicar-s’hi i casar-s’hi. Directament amb ella no m’hi casaré però indirectament ja ho estic, perquè jo també estic enamorada del Déu Amor i tot aquest desig d’un món més just i solidari per tots és la meva manera de fer l’Amor amb tothom, la meva promiscuïtat d’aquest Amor no té límit. En un principi la meva companya i el meu company estaven gelosos perquè volien mirar les coses només amb els ulls del cos, però, a hores d’ara estan fent el procés constituent que els ha dut a ampliar la família infinitament i estan encantats de formar part de la comunitat dels Estimadors que tenen una mateixa orientació: l’Amor que inspira a cercar un món millor. Ben bé que els ulls de l’ànima quan veuen, ho veuen tot. Pels aspirants a persones, aquest Amor és del que estem enamorades.” Teresa Forcades dimecres 7 La justícia és molt més que allò que sentim dir moltes vegades “a ell li dius que sí i a mi no, és injust!” La justícia l’hauríem d’entendre com el reconeixement i la creació de totes les condicions que permetin a qualsevol persona el ple exercici dels seus drets. Si vivim aquest valor, estarem col·laborant a que en el món hi hagi pau, solidaritat, tolerància ... una sèrie de valors que no els podríem viure si no fos per la justícia. Una de les grans dificultats que té la justícia és la desigualtat. Hem de procurar fer camí junts, exercint la igualtat, que ens ajudarà a què tots i puguem participar del camí i de la justícia. dijous 8
Senyor, tu enviares el teu Fill
per complir tota justícia.
Proclamà benaurats
els homes i les dones
entossudits en què hi hagi justícia per a tothom.
Posà la llei al servei de la persona,
i no volgué fer l'home esclau de la norma.
Pare just i Déu de la justícia,
els homes hem creat un món
de lleis injustes, de repartiments injustos.
Els pobres, els desheretats, els explotats,
s'han dut sempre la pitjor part del repartiment.
Les injustícies tenen nom:
fam, dolor, analfabetisme,
atur, nens sens pàtria,
homes i dones sense terra i sense sostre.
Senyor, que arribi el teu Regne i la seva justícia,
perquè saltin de goig
els qui han plorat llàgrimes de rebel·lia,
sota la bota injusta dels poderosos,
els pobles espoliats i la seva gent
a qui hem negat el pa i la sal
a la taula comuna preparada per a tots
i per tu generosament abastida.
Senyor, només cessarà la fam de pa,
d'igualtat, d'humanitat i de cultura,
quan els famolencs i assedegats de justícia
sadollin la seva fam i la seva set i quedin tips.
divendres 9 Senyor Jesús, que vau acollir el clam dels sofrents, vau oferir la vostra amistat als pecadors, vau refusar de condemnar la dona adúltera: mireu aquells qui no troben ni compassió ni justícia. Que nosaltres combatem perquè arreu del món tot acusat sigui assistit per un advocat honrat, i judicat equitablement. Preguem.
“ La
flaire d´aquesta planta és molt fina i d´una olor molt intensa i delicada per
la salut. Té virtuts especials.”
P.F.Palau
Reflexió
:
- Què és el que menys
t´agrada de tu mateix/a ?
- Has pensat alguna
vegada que la teva millor qualitat et pot convertir en un “pesat/da” i el teu
defecte en una persona comprensiva ?
Pensa això : Déu
t´estima tal com ets .
Pregària
:
Maria,
tu que mai vas rebutjar a ningú, que ens acceptes tal com som i ens estimes
així . Fes-nos capaços d´acceptar-nos tal com som i acceptar als altres .
dimarts 30
La vainilla
“ La
vainilla ni té flor que sigui maca ni està sola”.
P.F.Palau
Reflexió
:
- A vegades estàs de
“bon rotllo” i d´altres estàs fatal. Què fas quan veus que aquests sentiments
et desborden ?
- Et deixes guiar
només pels sentiments ? Com els orientes ?
Pregària
:
Et
presento Maria la meva manera de ser ,les meves alegries i les meves tristeses.
Ajuda´m a viure cada moment de manera equilibrada, a saber com sóc i a
controlar les meves reaccions .
dimecres 31
La Corona de flors del mes
de Maria
“Reina del cel, t’he ofert les flors i les herbes més formoses i oloroses
del meu jardí, símbols de les virtuts amb què vull viure. Protegeix-me-les,
cultiva-me-les i perfecciona-me-les.”
P. F. Palau
Reflexió:
Déu t’exigeix una corona
adornada amb totes les virtuts.
Te’n falta cap?
Mira-ho
en la teva ànima
dijous 1
Senyor,
Acabant aquest curs volem donar-te gràcies per tot allò que hem rebut.
Gràcies per la vida,
per l'alegria i el dolor,
puix que va ser possible i pel que no va poder ser.
T'oferim el que hem fet en aquest curs:
el treball que hem realitzat,
les coses que han passat per les nostres mans
i el que amb elles hem pogut construir.
Et donem gràcies pels
companys, professors, educadors i treballadors,
amb els quals hem compartit treball, trobades i formacions.
Omple'ns de bondat i d'alegria per a les properes vacances,
a fi que, quants convisquin amb nosaltres o se'ns acostin, trobin en les nostres vides una mica de TU.
Amén.
divendres 2 DIA DEL SAGRAT El Sagrat Cor de Jesús és una de les tres festes de durant l'any, a la litúrgia de l'Església CAtòlica , que se celebra el segon divendres després de la festa de Corpus Christi. D'altra banda, aquesta devocio també es conrea per l'Església Catòlica en tots els primers divendres de cada mes. Es tracta de la veneració del Cor de Jesús, el més íntim del seu amor. Enguany la festivitat cau fora del curs escolar , és per això que ho celebrem avui. El Papa Pius XII deia "L'Església sempre ha tingut en aquesta estima la devoció al Sagrat Cor de Jesús, i de tal manera continua considerant-la, que està totalment compromesa en el sentit de mantenir-la ben viva a tot al món, i de promoure-la per tots els mitjans possibles". Escolta el teu cor. Quin és el teu compromís envers els altres? i envers a Déu? i envers a tú?
