Senyor, guia els nostres passos en aquest etern instant. Que les nostres decisions ressonin com campanades, marcant el ritme dels nostres dies. En la simfonia del temps, fes que trobem l'harmonia, i que cada tic-tac ens recordi la fugacitat de l'existència. Amén.
dimarts
Tirar floretes
Són paraules o expressions boniques que fem servir per animar o per expressar el que sentim. A tots ens agrada que ens animin. A qui no li agrada que li diguin que és el millor jugador de futbol o que es la més simpàtica? A tots. Però si volem que ens tirin floretes ens les hem de merèixer, perquè si no seria una mentida bonica, però mentida, al cap i a la fi.
Jesús també deia coses boniques, però calia ser-ne mereixedors. Un dia deia a la gent:
—Feliços els que saben que necessiten Déu perquè Déu, que és més generós que ningú, els donarà el cel; feliços els que estan tristos, perquè Déu, que és alegre, els consolarà; feliços els que sempre estan disposats a fer el bé, perquè Déu, que és més bo que ningú, els donarà el que desitgen; feliços els que porten pau arreu, perquè Déu els dirà fills seus, ja que són com Ell.
I així, deia moltes coses boniques a la gent, i a nosaltres. Però per guanyar-nos aquest reconeixement hem de transmetre joia, hem de cercar la pau i el bé i eixugar les llàgrimes dels qui pateixen. No és tan difícil, perquè Déu ens hi ajuda.
dimecres
A l'escena de comiat a l'aeroport de Casablanca, Rick Blaine (Humphrey Bogart) sacrifica el seu amor per Ilsa Lund (Ingrid Bergman) perquè ella pugui escapar amb el seu marit, Victor Laszlo, un líder de la resistència. Tot i que Rick i Ilsa comparteixen un amor profund, Rick entén que el lloc d'Ilsa és al costat de Victor, la lluita del qual contra els nazis és crucial. El seu sacrifici és doble: no només renuncia a Ilsa pel seu benestar, sinó també pel bé més gran de la causa de la llibertat.
Rick, que durant gran part de la pel·lícula s'havia mostrat cínic i distant, canvia al final, prioritzant el benestar d'Ilsa i del món per sobre dels seus propis desitjos. En dir-li a Ilsa que si no se'n va amb Victor ho lamentarà, Rick mostra una maduresa emocional que transcendeix l'amor romàntic.
La decisió de Rick no només és un sacrifici personal, sinó també un acte heroic i moral. Ilsa, per la seva banda, accepta la decisió, entenent que la seva relació amb Rick és impossible en el context de la guerra. Aquest sacrifici no només marca el final de la seva relació, sinó que simbolitza la renúncia personal en favor d'un propòsit més elevat.
dijous
divendres
El proïsme no és una cosa que ja existeix. El proïsme és quelcom que un es fa. Proïsme no és qui ja té amb mi relacions de sang, ètnia, negocis o d’afinitat…
Proïsme em faig jo quan, davant d’un ésser humà, fins i tot davant d’algú que m’és estrany o per qui sento hostilitat, decideixo fer un pas endavant per apropar-me, per aproximar-me a ell.
Quan un veu el que passa pel món i en les nostres relacions més properes, semblaria que ens pot el desànim i ens envaeix la solitud: "estic sol, no puc comptar amb els altres, i encara menys amb un Déu que permet que les coses vagin així".
La cançó dels Txarango ens convida a poder ser útil als altres, a que puguin "comptar amb nosaltres". Potser no podrem ser els herois i els salvadors que voldríem ser. Potser no podem fer gaire cosa (o sí), però sempre està de part nostra poder donar un cop de mà, ni que sigui seguir fent camí vora l'altre.
Pregarock
dimarts
Sovint considerem que els joves estan poc implicats en la societat. Ens cal canviar la perspectiva de separar constantment la població per generacions, per llocs d’origen, de cara a construir una societat en que en la que no estiguem parlant dels joves i dels immigrants com si fossin “els altres”. Tots som ciutadans, tots formem part del poble de Déu. Pare i Mare de tots, fes que sapiguem construir un món basat en la convivència, on cadascú tingui l'oportunitat de créixer i de decidir, de formar-se i de treballar, tinguem l’edat que tinguem o vinguem d’on vinguem.
dimecres
Cada dia tenim l’oportunitat de triar. Se’ns posen per davant un munt de disjuntives per triar a cada pas que donem. Des de la nimietat ( o no) de decidir quina roba ens posarem, fins la transcendència de continuar amb la persona que hem escollit per a compartir vida ( ja sigui en parella, en comunitat, en família…).
Cada matí triem, de forma inconscient, renovar el nostre compromís amb la Vida. Això és el que defineix el tipus de persones que decidim ser. Encara que molts cops sigui arriscat, encara que sigui amb por. “ Obre les defenses, no tinguis por de caure… no hi ha res més meravellós que néixer i renéixer un altre cop”
dijous
L’amistat té els seus moments per a compartir l’alegria i la tristesa, l’esforç i l’èxit, el sentit de les coses i la negra nit. “ En aquests temps són necessaris amics forts de Déu”. És veritat, en els temps de nit, de desamor i de dubtes. En els temps de flaqueses i pors. En aquests temps d’avui…necessitem un cor cimentat en Déu, i el Déu que puja a Jerusalem ens necessita a nosaltres.
Senyor, avui venim a tu amb els cors pesants i la ment plena d’imatges de devastació. Els nostres pensaments es dirigeixen als pobles i ciutats inundats, a les famílies que han perdut éssers estimats, les seves llars i els seus somnis. Recordem especialment el que ha passat a l'Horta Sud de València i en altres comunitats, on molts han lluitat per sobreviure, alguns fins i tot atrapats en garatges i túnels, amb l’esperança d’una mà amiga que els salvés.
Pensem en aquells que han hagut de pujar a les teulades buscant cobertura per dir que estaven vius, en els que han caminat entre carrers inundats i en tots els comerciants que han vist com anys de treball eren arrasats pel fang i l’aigua. Sabem que molts ploren la pèrdua d’amics, veïns i familiars, i que la seva vida no tornarà a ser la mateixa.
Et demanem que donis consol als qui senten la pèrdua des de la distància, amb impotència, sense poder ajudar directament. Dona’ns la força i el coratge per estar al costat dels qui ens necessiten, per estendre la mà i ajudar a reconstruir, encara que sigui amb petites accions.
Que aquesta tragèdia ens faci veure la importància de la comunitat, la solidaritat i la cura mútua. Recorda’ns que, fins i tot en moments foscos, podem ser llum i suport pels altres. Que aquesta pregària sigui un compromís per no oblidar mai aquells que ho han perdut tot i per actuar amb bondat i compassió.
Senyor, que la teva pau arribi a les vides trencades per aquesta catàstrofe, i que puguem aprendre a valorar el nostre entorn i les persones que tenim a prop.
Amén.
dimecres
Què vols demanar més que l’alè a aquell qui te’l dóna? Feliços els qui contemplen l’ Amor de Déu. Ell dóna i pot arribar a tots els que hi són, els d’ara i els que han d’arribar.
Quanta brisa? Quant de vent? Quant de Déu hi deixes entrar a la teva vida? És Déu qui et bressola, et tracta com a fill! Acull aquesta Nova, fes-la centre, contempla, mira i seràs Feliç.
Aquesta és la història de Déu per a tots, Ell ho donà tot, no es guardà res. Això sí que no té final, això és per sempre més. Et falta alè? On trobes a Déu en el dia a dia? Has trobat aquesta brisa?
Pregarock
dijous
AVUI ÉS EL DIA DEL PARE PALAU!
Avui estem convidats a viure un dia molt especial en honor al Pare Palau. L’acte començarà a les 9 del matí, i serà una oportunitat per reflexionar i endinsar-nos en la vida conventual i les idees que inspiren el lema d’aquest curs: Cuida’t. Mira’t. Transforma.
Per tal de fer-ho més especial, s’han creat tres portalades, com si fossin les entrades al "convent del Pare Palau". Aquestes portalades estaran situades en diversos espais del col·legi i representaran els tres conceptes principals del lema del curs:
Al pati de les columnes trobareu la portalada “Cuida’t,” amb frases del Pare Palau que ens animen a cuidar-nos.
Al passadís del pati de sorra hi haurà la portalada “Mira’t,” on també podrem llegir frases inspiradores sobre la importància de conèixer-nos millor.
Al passadís trobarem la portalada “Transforma,” un espai dedicat a com podem millorar el nostre entorn.
Cada portalada tindrà una cortina feta amb cors de paper, creats pels alumnes d’Infantil i Primària, que simbolitzen l’amor i agraïment de tota la comunitat cap al Pare Palau.
Tots els alumnes, des de Batxillerat fins a Infantil, passarem per les portalades, endinsant-nos en aquest món palautià que ens convida a fer un viatge cap a la nostra interioritat. Com diu Santa Teresa en el seu "Castell Interior", volem trobar Jesús dins nostre, per estar en pau amb nosaltres mateixos (cuida’t i mira’t) i, així, sortir al món i ajudar a millorar la societat (transforma).
Quan tots ens trobem junts al pati, formarem un gran mosaic amb cartolines blanques, blaves i marrons, creant així una imatge simbòlica en honor al Pare Palau. En aquell moment, mentre escoltem l’himne del 150 aniversari de la Congregació, farem una pregària de gratitud i compromís.
Aquesta jornada és una oportunitat per celebrar junts els valors palautians i per recordar que tots podem ser agents de canvi en el món si cuidem la nostra interioritat. Que aquest sigui un dia de celebració, reflexió i comunitat!
IMPORTANT!!
Planificació de la baixada de les classes
A continuació, detallem la baixada de les classes per anar passant per les portalades i situar-se a la pista gran. Recordeu, han de baixar amb les cartolines del color que els ha tocat. Cada alumne una cartolina a la mà.
9:05-9:10 Batxillerat i 2n cicle ESO
9:10-9:15 1r cicle ESO
9:15-9:20 6è i 5è
9:20-9:25 4t i 3r
9:25-9:30 2n i 1r
9:30-9:35 I5 i I4
9:35-9:45 I3 i I2
Recorregut
3r, 4t d'ESO i 1r i 2n de Batxillerat: Passar pel passadis dels despatxos d'ED, baixar escales Sagrat Cors, sortit al pati de columnes per porteria.
1r i 2n d'ESO: Baixar per les escales grans de Santa Teresa.
TOTS:
Passar per sota de la cortina que hi ha al pati de columnes.
Anar cap al pati de I3 (passareu per la segona cortina).
Passar pel pati dels arbres i creuar per la última portalada.
Arribareu a la pista i ja us podeu col·locar al vostre lloc per fer l’acte de celebració.
Col·locació pista gran Mosaic Bandera Palautiana
Quan arribem a la pista gran, després del recorregut per les cortines i portalades, els i les alumnes s’hauran de col·locar respectant el color de la cartolina que tenen a la mà. A la pista, trobareu uns cons que us guiaran. Us deixem un esquema de com quedarà el pati.
Blau: I4, I5, 1r Prim, 2 Prim, 3r Prim
Blanc: 4t Prim, 5 Prim, 6 Prim i 1r ESO
Marró: 2n ESO, 3r ESO, 4t ESO i Bat
MOLT BON DIA DEL PARE PALAU!!!!
divendres
No t’ha passat mai que un cert paissatge, un objecte, una olor o una cançó et porten el record d’una persona estimada? Això és el que explica el cantant Sting en aquesta cançó: el camp de blat daurat li recorda el cabell daurat de l’estimada del protagonista de la cançó.
Hi ha gent que escull com ser recordada, i aquest és el cas de Jesús de Natzaret que, en el darrer sopar amb els seus amics, els va donar dues pistes per tal que el poguèssin trobar sempre: el servei als altres (el lavatori de peus) i trobar-se per celebrar l’eucaristia (el pa i el vi).
La imatge empreda per Sting també val per recordar la presència de Crist en el món per als cristians. El camp de blat apareix diverses vegades al llarg de la Bíblia i, especialment, en les paràboles de Jesús (El bon sembrador, la paràbola del blat i el jull…). Passejar per un camp de blat pot ser també una molt bona manera de fer pregària i obrir-se a l’Evangeli.
Avui ens apropem a Tu amb cors plens de gratitud i reconeixement. Donem gràcies pel regal de les mares, aquelles dones valents que han guiat els seus fills amb amor incondicional i sacrifici.
Recordem avui la meravellosa campanya "Thank You, Mom" de Procter & Gamble, que ens recorda la força, la dedicació i l'amor infinit de les mares. En les seves paraules i accions, veiem el reflex del teu amor diví.
Beneeix totes les mares al voltant del món, aquelles que han donat la vida i aquelles que han acollit fills amb cor obert. Concedeix-los força en els moments de desafiament i alegria en els moments de celebració.
Dóna'ns la capacitat d'agrair sincerament les nostres mares, de reconèixer els seus sacrificis silenciosos i d'expressar amor de maneres que transcendin les paraules.
Que les mares siguin fonts d'inspiració per a tots nosaltres, mostrant-nos la importància de la dedicació, la paciència i la generositat en les nostres pròpies vides.
Gràcies, Déu, per les mares que il·luminen el nostre camí. Que la seva influència continuï ressonant com una melodia de bondat i amor a través de les generacions.
Amén.
dimarts
Avui ens acostem a Tu amb cors oberts, influïts per les lletres profundes de la cançó "Snap" de Rosa Linn. Enmig de la seva música, descobrim expressions de passió, desig, i potser fins i tot una recerca espiritual.
En aquesta pregària, volem reflexionar sobre la naturalesa efímera de moltes coses a la vida. A vegades, les relacions semblen ser com un "snap," un moment efímer que esdevé inoblidable. Aprofundint-nos en aquesta idea, preguem per aprofundir les nostres pròpies relacions, fent-les més significatives i plenes d'amor.
dimecres
Enfrontant-nos a la inevitabilitat de la mort, la cançó ens convida a reflexionar sobre la durada atemporal de l'amor. Com les notes ressonen, semblen recordar-nos que l'amor veritable viu més enllà dels nostres dies a la Terra. És una connexió eterna que no es desvaneix amb el temps ni amb la separació física.
Així, la música de Rozalén esdevé un recordatori consolador de la continuïtat de l'amor, fins i tot en la presència de la mort. Les lletres, plenes de calor i empatia, transmeten la idea que l'amor del bo persisteix com una llum que il·lumina els nostres camins més enllà de la foscor de la pèrdua.
En aquest sentit, la cançó pot ser percebuda com una celebració de la vida que va més enllà dels límits de la vida física, defensant la idea que l'amor autèntic és l'herència més duradora que podem deixar darrere nostre. Així, "Amor del bo" ens recorda que, fins i tot en la cara de la mort, l'amor pot ser una força eterna i consoladora.
Llegim aquest text lentament, quasi paraula per paraula, mirant d'entendre bé el què dèiem: Que la nostra mirada sigui sempre neta i clara. Que els nostres llavis només sàpiguen encoratjar. Que la nostra actitud sigui ben ferma i valenta. Que les nostres mans siguin generoses per a donar. Que el nostre cor estigui obert per estimar tothom. Que els nostres passos ens portin allà on puguem servir i donar alegria. Que la nostra vida sigui radiant i generosa. Que el nostre cor tingui sempre la pau del Senyor. Convertim aquestes paraules en pregària per al Senyor.
dimarts
Aquesta cançó de Pau Vallvé es titula Protagonistes. Som protagonistes de les nostres pròpies vides, però també hem de saber que a la vegada som els "extres" de la vida dels altres. És a dir que la nostra seqüència vital l'hem de fer desde un protagonisme compartit amb tot aquell que ens envolta. Només així farem una pel·licula digne d'un Òscar!
dimecres
Uns ho tenen tot; altres, res. I seria molt positiu que descobrissim les causes de per què el món és així. Causes? Les conegudes, que no hem de convertir en tòpic: egoisme, injustícia, no pensar en els altres, falta de responsabilitat; insensibilitat envers als qui no tenen res. És a dir, el muntatge escandalós de la societat, però que ES POT REPETIR EN L’ÀMBIT DE LES NOSTRES VIDES:
Poeu posar eexemples de la vida de l’escola, del que veieu a la televisió, d’algun company que sembla no “veure res del que passa al seu entorn”, que té comportaments egoistes, prepotents, individualistes. Sense culpabilitzar, però sense ocultar...
dijous
El temps passa i alguns problems persisteixen, com el drama del refugiats. Avui les nostres pregàries van per tots els nens i nenes que estan patint aquest horror.
divendres
La cançó: La cançó denuncia la falta d'atenció envers el que ens envolta. Falta una mirada contemplativa que estimi el nostre entorn per no anar perduts per la vida. El Déu de Jesús és Aquell que escolta, ja sigui el clam del seu poble oprimit a l'Egipte (l'èxode) o fins i tot el crit de desperació de Jesús a la creu. El credo dels jueus és auditiu, atent, i comença amb la frase "Shemà Israel, Adonai Elohenu" (Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu...).
Malgrat el to vitalista, alegre i festiu... la cançó parla d’un fet molt trist: la mort d’un fill esperat abans del seu naixement, un avortament. Des d’aquí s’entén tot el que va explicant la cançó i l’esforç de la mare per no oblidar el seu fill. La mare no pot entendre el seu fill no nat com una mera “extensió corporal” o una “propietat privada” que s’ha malmès accidentalment. Era un cor que bategava, una persona que ja no hi és; per això mereix tot l’amor que estava allà en potència i que no s’ha pogut realitzar. Què hauria estat? No ho sabem, però sí és cert que era un convit a donar el millor de nosaltres mateixos. A voltes ens trobem amb aquestes desgràcies, però passat el dol cal reinvertir aquesta donació, aquest lliurament vital, en les persones que ens envolten i en la creació de noves oportunitats de vida autèntica, lliurada.
dimarts
Avui és SANTA TERESA DE JESÚS i una bona manera de recordar aquesta figura clau dins la nostra congregació és recordar una de les seves grans metàfores: comparar la nostra ànima com un gran castell, on només és possible entrar amb l'oració. “.… considerar nuestra alma como un castillo todo de un diamante o muy claro cristal adonde hay muchos aposentos, así como en el cielo hay muchas moradas…y en el centro y mitad de todas éstas tiene la más principal, que es adonde pasan las cosas de mucho secreto entre Dios y el alma… la puerta para entrar en este castillo es la oración y consideración, no digo más mental que vocal; que como sea oración, ha de ser con consideración; porque no advierte con quien habla y lo que pide y quien es quien pide y a quien, no la llamo yo oración, aunque mucho menee los labios…” Seriem capaços per uns instants de desconectar-nos d'allò terrenal (internet, mòbil, televisió) i conectar-nos mentalment i no vocalment amb nosaltres mateixos i a amb Déu com feia la Santa? Heu entrar mai dins del vostre castell de diamants?
dimecres
En aquesta cançó podem observar des d'una imatge infantil els valors del treball dur i l’esforç que hem de posar sempre en el que fem. Aquesta cançó, a través de la famosa història de La Blancaneus i els 7 nans, transmet un missatge molt important per nosaltres i la gent jove perquè ens vol inculcar que amb treball dur podrem arribar a realitzar el nostres somnis (en la cançó ens ho mostra amb el diamants) i que amb ganes, esforç i treballant amb els teus companys tots a la una i amb companyerisme podrem aconseguir coses que ni tan sols nosaltres podem imaginar.
dijous
"Un cachito de luz" ens convida a reflexionar sobre la importància de trobar la llum de Déu en els moments de foscor. La vida està plena de dificultats, però la fe ens ensenya que sempre hi ha esperança. Igual que Jesús va dir que Ell és la llum del món, nosaltres podem confiar que, fins i tot en els moments més difícils, Déu ens guia i ens sosté.
Quan ens sentim perduts o desanimats, recordar que Déu està amb nosaltres és trobar aquest "cachito de luz" que ens dona força. També, com a cristians, som cridats a ser llum pels altres, oferint suport, amor i comprensió als que ens envolten. L’amor de Crist ens anima a superar els obstacles, amb confiança en la seva voluntat i la seva gràcia.
divendres
DOMUND 2024 (20 octubre)
Un any més tornem a paricipar de la campanya del DOMUND, una jornada mundial de l'Església Catòlica per posar en valor el paper de les missions i els missioners arreu del món.
A les tutories us explicaran quina activitat farem per poder col·laborar.
ANIMEU-VOS
Senyor, qui ens resta per convidar a la vostra festa?
Avui ens ajuntem en pregària
Per recordar que el temps és un regal diví,
Com les paraules d'aquesta cançó
Que ens recorda que mai es perd el temps.
Que ens donis la força per viure plenament,
Per abraçar cada moment com si fos l'últim,
Com si fossin pedres precioses al nostre camí,
Com cants d'ocells a la nostra ànima.
Que mai oblidem que la vida és efímera,
Que el temps passa ràpidament com l'aigua d'un riu,
Però en cada moment trobem la gràcia
De ser vius i sentir la teva presència.
Ajuda'ns a estimar i apreciar la vida,
A viure amb gratitud i esperança,
Com ens recorda la cançó que diu
Que mai es perd el temps, només es gaudeix.
dimarts
Avui ens reunim com a joves que anhelem un món de pau i comprensió. Estenem les nostres mans i cors cap a Tu, cercant la teva guia i la teva llum enmig de les ombres de la discordia.
Et demanem especialment per la terra beneïda del Pròxim Orient, on els teus fills israelians i palestins han compartit històries i somnis al llarg dels segles. Inspira'ls a cercar la pau amb valentia i amor en lloc de rancor i por.
Dona la teva gràcia sobre els líders de totes dues comunitats, perquè trobin el coratge necessari per prendre decisions que promoguin la reconciliació i la convivència pacífica. Que les seves accions reflecteixin la compassió i la justícia que ens ensenyes.
Enforteix els llaços d'amistat entre joves israelians i palestins, perquè a través de la comprensió mútua, puguin construir ponts que superin les barreres del passat.
Que el teu amor transformador toqui cada cor, recordant-nos que tots som els teus fills, independentment de les nostres diferències. Concedeix-nos la saviesa per abraçar la diversitat i construir un futur on la pau sigui la melodia que ressoni a cada racó de la terra.
Que l'esperança floreixi fins i tot en els moments més foscos i que la pau, com un riu constant, flueixi abundantment al Pròxim Orient i arreu del món.
Copieu l'enllaç i l'enganxeu en una compte personal o no associada amb l'escola per poder visonar el vídeo.
L'escena del discurs de Charles Chaplin a El gran dictador és un poderós al·legat humanista que transcendeix el seu context històric. Chaplin, a través del seu personatge, parla contra la tirania i l'opressió, elevant un missatge d'esperança, llibertat i unitat per a la humanitat. En un temps marcat per l'auge del nazisme i la guerra, el seu discurs ofereix una visió de fraternitat i pau, rebutjant l'odi i la cobdícia que alimenten els règims totalitaris. La veu del comediant es converteix en una crida urgent a la consciència, exhortant els éssers humans a recordar la seva essència: la bondat i l'amor pel proïsme. El contrast entre la figura d'un dictador caricaturesc i un missatge tan profundament ètic subratlla la ironia i l'absurd de la violència. Avui dia, continua sent un recordatori intemporal de la lluita per la dignitat humana, la justícia i l'esperança en un món millor.
dijous
"El riu és vida" quants cops no ho hem sentit? Un riu és molt més que aigua, és una metàfora de la vida (“mai et banyaràs dos cops en un mateix riu” deia el filòsof), és una canal de comunicació, és un feix de records... El que val per al riu del que parla la cançó d’Amaral val per a d’altres elements de la natura. També podríem parlar de boscos contaminats o muntanyes fetes malbé... per no parlar ja directament de la contaminació dels mars. Valgui aquest crit a la consciència que ens feia ja fa uns anys el grup aragonès d’Amaral per tenir present el clam de la terra.
divendres
Oh divina melodia de la vida,
En el compàs dels nostres dies,
La teva llum resplandeix, Alegria de Viure.
Sota el cel serè de l'existència,
Guiats per l'harmonia de les teves notes,
Et demanem fortalesa i gratitud.
Que en cada alba trobem esperança,
Com acords suaus acaricien l'ànima,
Alegria de Viure, guia el nostre caminar.
%20(1).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
