SETMANA 11 (del 18 al 22 de novembre)

dilluns

Senyor, guia els nostres passos en aquest etern instant. Que les nostres decisions ressonin com campanades, marcant el ritme dels nostres dies. En la simfonia del temps, fes que trobem l'harmonia, i que cada tic-tac ens recordi la fugacitat de l'existència. Amén.

dimarts

Tirar floretes

Són paraules o expressions boniques que fem servir per animar o per expressar el que sentim. A tots ens agrada que ens animin. A qui no li agrada que li diguin que és el millor jugador de futbol o que es la més simpàtica? A tots. Però si volem que ens tirin floretes ens les hem de merèixer, perquè si no seria una mentida bonica, però mentida, al cap i a la fi.

Jesús també deia coses boniques, però calia ser-ne mereixedors. Un dia deia a la gent:

—Feliços els que saben que necessiten Déu perquè Déu, que és més generós que ningú, els donarà el cel; feliços els que estan tristos, perquè Déu, que és alegre, els consolarà; feliços els que sempre estan disposats a fer el bé, perquè Déu, que és més bo que ningú, els donarà el que desitgen; feliços els que porten pau arreu, perquè Déu els dirà fills seus, ja que són com Ell.

I així, deia moltes coses boniques a la gent, i a nosaltres. Però per guanyar-nos aquest reconeixement hem de transmetre joia, hem de cercar la pau i el bé i eixugar les llàgrimes dels qui pateixen. No és tan difícil, perquè Déu ens hi ajuda.

dimecres

A l'escena de comiat a l'aeroport de Casablanca, Rick Blaine (Humphrey Bogart) sacrifica el seu amor per Ilsa Lund (Ingrid Bergman) perquè ella pugui escapar amb el seu marit, Victor Laszlo, un líder de la resistència. Tot i que Rick i Ilsa comparteixen un amor profund, Rick entén que el lloc d'Ilsa és al costat de Victor, la lluita del qual contra els nazis és crucial. El seu sacrifici és doble: no només renuncia a Ilsa pel seu benestar, sinó també pel bé més gran de la causa de la llibertat.

Rick, que durant gran part de la pel·lícula s'havia mostrat cínic i distant, canvia al final, prioritzant el benestar d'Ilsa i del món per sobre dels seus propis desitjos. En dir-li a Ilsa que si no se'n va amb Victor ho lamentarà, Rick mostra una maduresa emocional que transcendeix l'amor romàntic.

La decisió de Rick no només és un sacrifici personal, sinó també un acte heroic i moral. Ilsa, per la seva banda, accepta la decisió, entenent que la seva relació amb Rick és impossible en el context de la guerra. Aquest sacrifici no només marca el final de la seva relació, sinó que simbolitza la renúncia personal en favor d'un propòsit més elevat.

dijous

divendres

El proïsme no és una cosa que ja existeix. El proïsme és quelcom que un es fa. Proïsme no és qui ja té amb mi relacions de sang, ètnia, negocis o d’afinitat…

Proïsme em faig jo quan, davant d’un ésser humà, fins i tot davant d’algú que m’és estrany o per qui sento hostilitat, decideixo fer un pas endavant per apropar-me, per aproximar-me a ell.