SETMANA 16 (Del 19 al 21 de desembre)

dilluns

dimarts

dimecres

BON NADAL!

SETMANA 15 (del 12 al 16 de desembre)

dilluns

TERCERA SETMANA D'ADVENT

Vetlleu. Viviu desperts. En vetlla. Viviu conscientment. Atents a la vida i al que toca viure. Que no se us escapi res. Que no se us escapi la vida... 

Vetlleu, hi ha notícies de Déu. Hi ha esperança i motius per a l’esperança. Hi ha futur. Déu s’hi ha compromès. 

Estigueu atents, perquè...    Déu parla. Ve a aquesta nostra vida. Està venint.

                Hi ha qui ens necessita.

                En el moment més inesperat pot sorgir quelcom transcendental. Vital. 

                En qualsevol trobada, em pot canviar la vida.

                Déu és així.

Josep Miquel Esteban, sj.

dimarts

OBRE L'ENLLAÇ:

https://drive.google.com/file/d/1xawbZCQEU7DA3IBJrNInnbLTG8wTkiyC/view?usp=share_link

dimecres

La història que sembla explicar la lletra tindria a veure amb conviccions profundes personals. La primera paraula de la cançó és la paraula Déu, tota una declaració d'intencions. I quan s'explicita la força de la presència de Jesús a la pròpia vida, encara més. Potser s'ha esdevingut un canvi en la vida de Robbie Williams que li permet expressar-se d'aquesta manera. Acceptar l'acció de Jesús en la pròpia vida, acceptar el seu exemple de donació suprema, pot ajudar a canviar els horitzons vitals. Robbie Williams sembla parlar de l'interès exagerat pel culte al cos en les nostres societats desenvolupades. La petició expressa que fa així ho mostra: Déu, allibera'm d'una percepció personal que em faci mal, que em destrueixi. Vull la perfecció que més m'ajudarà a sanar, aquella que m'uneix als altres, que no me'n separa ni em fa comparar-m'hi. La cançó parla dels vius i dels morts, de la família i dels qui ens han precedit. Amb tots ells i des de la pròpia experiència de vida, quins són els nostres propis anhels, els nostres propis somnis, com veiem la nostra pròpia vida?

 T. Torrelles per pregaria.cat

dijous

A vegades passa que els esquemes i projectes que ens fem es desmonten davant el vent de l'Esperit com un castell de cartes. Però d'aquestes cendres, com un au Fènix, resorgeix una altra persona feta a major imatge i semblança de Déu. No són moments fàcils, les antigues cartes volen tenir un paper en aquesta nova construcció, i cal fer un cert esforç de confiança, d'apostar per la novetat. A voltes la trobada amb algú (la parella, una amistat...) o l'Altre (Jesús i l'evangeli) provoquen aquest trencament, aquesta crida a la contrucció de quelcom nou sense por. 

T'has sentit alguna vegada desmuntat i, alhora, empés per una nova tasca? Recordes alguna "crisi" que augmentés la confiança en tu, en els altres, en Déu? Saps apostar per la novetat o et sents lligat de mans i peus pel que els altres esperen de tu o els teus propis projectes?

pregaria.cat

divendres

SETMANA 14 (del 5 al 9 de desembre)

 dilluns

SEGONA SETMANA D'ADVENT

Si l’Advent fos un paisatge...

Com que imaginar està, encara, a molt bon preu, podríem imaginar que estem davant d’un gran paisatge. I, avui, aquest diumenge, un privilegiat mirador. Immediatament, al mes de desembre. A la temporada d’Advent i Nadal, potser a la meva vida... I m’hi deturo en aquesta  mirada global i de conjunt. Tot mirant aquestes vistes, em ressona l’Evangeli. I, totes soles, apareixen unes qüestions que m’interroguen. Sincerament. Del tot sincerament, 

Espero alguna cosa? Espero la vinguda del Senyor? De debò, confio que vindrà algú a treure’ns de l’atzucac? Serem capaços d’aprendre a viure, algun dia? Aprendrem a relacionar-nos amb bondat i humanitat? Realment, hi ha oportunitat/ ocasió/ possibilitat de trobada amb el Déu de Jesús?  Em deixo sorprendre, o... ja estic de tornada de tot?

Si  l’Advent fos un paisatge, i, tot contemplant-lo acullo aquestes qüestions... potser el descobreixo com una ocasió magnífica –única!!- de revitalitzar el meu viure.

pregaria.cat

dimecres

El llenyataire honrat

Una vegada hi havia un pobre llenyataire que tornava a casa després d’una dura jornada de feina. 

En creuar un pont que travessava un riu li va caure la destral a l’aigua. L’home es va lamentar tristament: 

- Oh! I ara com m’ho faré, jo, per guanyar-me el pa sense destral?

Però tot d’una, d’entre les aigües 

- Oh! Sorpresa! - va sorgir una bella ninfa i li va dir: - Espera, bon home, que et tornaré la destral. 

La nimfa es va enfonsar al riu i al cap de no res va aparèixer amb una destral d’or massís a les mans. 

- Que potser és aquesta, la teva destral? - va preguntar la nimfa. 

- No, no és aquesta. La meva destral no és daurada - va contestar el llenyataire. 

Així la nimfa es va tornar a enfonsar per segona vegada i aparegué poc després amb una destral de plata. 

- I aquesta? És la teva destral? - va tornar a preguntar la nimfa. 

- No, aquesta tampoc no és la meva. La meva no era ni d’or ni de plata - va respondre l’entristit llenyataire. 

I per tercera vegada la nimfa es va submergir a les aigües del riu. En sortir-ne duia a les mans una destral d’acer. 

- Oh! Gràcies! Moltes gràcies! Aquesta sí que és la meva destral! 

- Aquí la tens. Tot i així, com que ets tan honrat te’n regalo les altres dues, bon llenyataire. Has preferit l’honradesa a la mentida i et mereixes aquest premi.

Gràcies, bon Déu, per totes les persones del món que diuen la veritat i no enganyen.

Gràcies per les persones que són sinceres i que volen ser transparents mostrant les coses tal com són.

Que nosaltres també puguem ser d’aquesta manera, dient i fent les coses de tot cor, sense por ni malícia.

https://preguem.blogspot.com/

Setmana 13 (del 28 de novembre al 2 de desembre)

dilluns

Quan un veu el que passa pel món i en les nostres relacions més properes, semblaria que ens pot el desànim i ens envaeix la solitud: "estic sol, no puc comptar amb els altres, i encara menys amb un Déu que permet que les coses vagin així".

La cançó dels Txarango ens convida a poder ser útil als altres, a que puguin "comptar amb nosaltres". Potser no podrem ser els herois i els salvadors que voldríem ser. Potser no podem fer gaire cosa (o sí), però sempre està de part nostra poder donar un cop de mà, ni que sigui seguir fent camí vora l'altre. 

Pregarock

dimarts

No t’ha passat mai que un cert paissatge, un objecte, una olor o una cançó et porten el record d’una persona estimada? Això és el que explica el cantant Sting en aquesta cançó: el camp de blat daurat li recorda el cabell daurat de l’estimada del protagonista de la cançó.

Hi ha gent que escull com ser recordada, i aquest és el cas de Jesús de Natzaret que, en el darrer sopar amb els seus amics, els va donar dues pistes per tal que el poguèssin trobar sempre: el servei als altres (el lavatori de peus) i trobar-se per celebrar l’eucaristia (el pa i el vi).

La imatge empreda per Sting també val per recordar la presència de Crist en el món per als cristians. El camp de blat apareix diverses vegades al llarg de la Bíblia i, especialment, en les paràboles de Jesús (El bon sembrador, la paràbola del blat i el jull…). Passejar per un camp de blat pot ser també una molt bona manera de fer pregària i obrir-se a l’Evangeli.

Pregarock

dimecres 

Què vols demanar més que l’alè a aquell qui te’l dóna? Feliços els qui contemplen

l’ Amor de Déu. Ell dóna i pot arribar a tots els que hi són, els d’ara i els que han d’arribar.

Quanta brisa? Quant de vent? Quant de Déu hi deixes entrar a la teva vida? És Déu qui et bressola, et tracta com a fill! Acull aquesta Nova, fes-la centre, contempla, mira i seràs Feliç.

Aquesta és la història de Déu per a tots, Ell ho donà tot, no es guardà res. Això sí que no té final, això és per sempre més. Et falta alè? On trobes a Déu en el dia a dia? Has trobat aquesta brisa?

Pregarock

dijous

Et mires i te n’adones de que no ets ben bé el que pots ser.. que guardes els teus tresors sota la sorra perquè no es facin malbé, per por a perdre’ls o per mandra a treure’ls. Més desmotivat, menys autèntic, més egoísta o més desconfiat, menys sincer o més conformista... no es tracta només d’un ideal... es tracta d’un “tu mateix” que has viscut en altres moments, moments en que has deixat de ser el centre i el mirall del teu melic, quan li has donat més importància a les coses essencials i has sabut relativitzar les coses que t’esclavitzen, quan no valoraves tant prestigi que et donaven les teves habilitats sinó el bé que podien fer en els altres, quan has trobat les forces per ser tu mateix.

• Quines coses, situacions o persones t'impedeixen ser tu mateix? Quines t'ajuden?
• Els Whiskyn's ens parlen d'un lloc (potser un lloc dins de nosaltres mateixos) ON no haver de guardar la roba, ON tornar a creure en la gent, ON morin per sempre els fantasmes... Si tu fessis la teva pròpia cançó quines coses hi posaries darrera d'aquest ON?
• Jesús ens proposa que fem ús de les nostres virtuds per tal de trobar aquest lloc. Quin sentit té aquesta proposta?

Pregarock

divendres

Palestina, l'escenari de bona part de la Bíblia i terra de Jesús, és un indret força àrid i la pluja és viscuda com un do del cel. Els antics profetes, quan volien parlar de la força de Déu en cadascú usaven la imatge de la pluja, comparant-la amb una Paraula regalada-revelada que ens davalla del cel, ens alimenta i ens fa créixer. Un amic em deia que a missa s'hi ha d'anar amb gana i set, perquè així s'activa el desig de ser omplert i satisfet, que això del dejuni espiritual té la seva gràcia. Sovint, com també passa en aquesta cançó, s'associa la pluja amb el desig de ser omplerts, de trobar allò que ens manca en el fons de l'ànima. Avui en dia, de tantes aigües de consum que ens ofereixen, ens oblidem de la set d'aigua viva fins que la nostra pregària esdevé una paradoxa: "Dóna'm un vas de set, que em moro d'aigua!"

Pregrock

Setmana 12 (del 21 al 25 de novembre)

dilluns

JA ÉS AQUÍ LA CAMPANYA D'AJUDA ALS NOSTRES NENS APADRINATS A LES FILIPINES!!!

Hola! Som els alumnes de 4t d'ESO de servei comunitari i us volem presentar els nostres vuit nens apadrinats a les Filipines, a la nostra escola de Lucena:

ARDIE JARDILLO

DANTE RAMA

JALFAH SALOMON

MARIANETH QUIJANO

BEA CABARLE

JASPER CALADO

JESSAE MAE

ALVIN PERDON

NECESSITEM LA VOSTRA AJUDA PER ELABORAR LES CISTELLES SOLIDÀRIES COM FEM CADA ANY.

PODEU PORTAR PRODUCTES FESTIUS (torrons, cava, vi, galets, polvorons...) PER PODER ELABORAR LES CISTELLES I AIXÍ FER-NE UN SORTEIG PER RECAPTAR DINERS PER ALS NOSTRES VUIT NENS DE FILIPINES!

MOLTES GRÀCIES! ENTRE TOTS HO ACONSEGUIREM UN ANY MÉS!😃

dimarts

La Carla, cantant de la banda de worship de la parròquia de Sant Pere del Masnou, canta la versió en català del clàssic mundial de Hillsong, Oceans. Una cançó que ens convida a escoltar la crida de Jesús a fiar-nos, i així caminar sobre les aigües sense enfonsar-nos.

dimecres

Tirar floretes

Són paraules o expressions boniques que fem servir per animar o per expressar el que sentim. A tots ens agrada que ens animin. A qui no li agrada que li diguin que és el millor jugador de futbol o que es la més simpàtica? A tots. Però si volem que ens tirin floretes ens les hem de merèixer, perquè si no seria una mentida bonica, però mentida, al cap i a la fi.

Jesús també deia coses boniques, però calia ser-ne mereixedors. Un dia deia a la gent:

—Feliços els que saben que necessiten Déu perquè Déu, que és més generós que ningú, els donarà el cel; feliços els que estan tristos, perquè Déu, que és alegre, els consolarà; feliços els que sempre estan disposats a fer el bé, perquè Déu, que és més bo que ningú, els donarà el que desitgen; feliços els que porten pau arreu, perquè Déu els dirà fills seus, ja que són com Ell.

I així, deia moltes coses boniques a la gent, i a nosaltres. Però per guanyar-nos aquest reconeixement hem de transmetre joia, hem de cercar la pau i el bé i eixugar les llàgrimes dels qui pateixen. No és tan difícil, perquè Déu ens hi ajuda.

dijous

Jesús tractava els seus deixebles com a amics i no com a servents.

Com a amics els explicava tot allò que havia sentit del Pare, tot allò que havia experimentat de Déu en el seu cor. Va compartir amb ells els seus pensaments més íntims.

La tradició ens diu que Joan era el deixeble estimat de Jesús, i com que havia experimentat l’amor de Jesús envers ell com cap altre, era capacitat com cap altre per a estimar. D’ell són les paraules “Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics”.

Jesús estimava els seus amics.

Nosaltres sabem estimar els nostres amics? Què designem com a amic o amiga? Som capaços d’amistat o simplement tenim companys?

Per Jesús, l’amistat consisteix a donar la vida per als amics. Què vol dir això per a mi?  Què dono per als meus amics? L’amistat, és part de mi, del meu cor, de la meva vida?

Jesús, ensenya’m a ser AMIC.

divendres

Davant la mort, tots tenim por. Matt Maher va versionar "Abide with me" un conegut himne anglès que havia escoltat de petit en molts funerals, i que fou escrit per Francis Lite quan estava morint. És un clam a Jesús a la creu, demanant la seva ajuda i esperança, davant d'un final que es veu proper. Jesús tu també vas sentir por a Getsemaní, per tant "saps què és patir. Queda't amb mi. No em deixis caure, tampoc fugir. Camina amb mi, no em deixis sol". Però jo sé, que si tu vas ressuscitar, també jo puc "aixecar el cap a l'eternitat".

SETMANA 11 ( del 14 al 18 de novembre)

dilluns

EN POSITIU MILLOR!

dimarts

El perdó

Demanar perdó acostuma a ser difícil ja que ens costa reconèixer els nostres errors i quan ens fem grans molts cops en el seu lloc s’instal·la l’orgull o la covardia. El perdó és la manera de reconciliar qualsevol relació i és necessari per a la convivència. Perdonar i ser perdonat és clau per al benestar, no perdonar encara produeix més dolor. No fa que s’oblidi el mal, però ajuda a acceptar que el dolor i els errors formen part de la vida, que equivocar-se és humà.

Pregarock

dimecres

Cada dia tenim l’oportunitat de triar. Se’ns posen per davant un munt de disjuntives per triar a cada pas que donem. Des de la nimietat ( o no) de decidir quina roba ens posarem, fins la transcendència de continuar amb la persona que hem escollit per a compartir vida ( ja sigui en parella, en comunitat, en família…).

Cada matí triem, de forma inconscient, renovar el nostre compromís amb la Vida. Això és el que defineix el tipus de persones que decidim ser. Encara que molts cops sigui arriscat, encara que sigui amb por. “ Obre les defenses, no tinguis por de caure… no hi ha res més meravellós que néixer i renéixer un altre cop”

dijous

L’amistat té els seus moments per a compartir l’alegria i la tristesa, l’esforç i l’èxit, el sentit de les coses i la negra nit. “ En aquests temps són necessaris amics forts de Déu”. És veritat, en els temps de nit, de desamor i de dubtes. En els temps de flaqueses i pors. En aquests temps d’avui…necessitem un cor cimentat en Déu, i el Déu que puja a Jerusalem ens necessita a nosaltres.

divendres

https://www.telemadrid.es/programas/buenos-dias-madrid/Jovenes-solidarios-trabajar-voluntarios-Caritas-2-2358984085--20210713112101.html

Sovint considerem que els joves estan poc implicats en la societat. Ens cal canviar la perspectiva de separar constantment la població per generacions, per llocs d’origen, de cara a construir una societat en que en la que no estiguem parlant dels joves i dels immigrants com si fossin “els altres”. Tots som ciutadans, tots formem part del poble de Déu. Pare i Mare de tots, fes que sapiguem construir un món basat en la convivència, on cadascú tingui l'oportunitat de créixer i de decidir, de formar-se i de treballar, tinguem l’edat que tinguem o vinguem d’on vinguem. 

SETMANA 10 (del 7 al 11 de novembre)

dilluns

PARE PALAU

Avui és el dia del Pare fundador. La nostra Festa Major. 

El Pare Palau no és Sant, és Beat, però la seva vida és plena de vivències i fets que el podrien fer santificar algun dia. Celebrem amb joia el seu dia, recordant tota la seva labor amb els més desfavorits i els infants.

Destaquem avui, el dia que dediquem a honrar la seva memòria, la seva imatge de que és per ell l'Església: L'Església és Crist el cap i  nosaltres sóm el cos. Tots junts en unitat. 

dimarts

La duresa de les imatges del video que us adjuntem, que reflexa molt bé la lletra de la cançó, ens deixa garratibats. A les portes de la mort les coses es veuen d'una altra manera, per això, mentre el soldadet intenta sobreviure i no morir dessagnat va pensant en allò que farà: reconciliar-se amb la mare, estimar a la seva dona i estimar el seu fill.Una cosa semblant li va passar a un altre "soldadet" fa ja molts anys. Un tal Íñigo, de Loiola (Guipúscoa), també va ser ferit de bala de canó tot defensant la ciutat de Pamplona enfront les tropes franceses. Va tenir sort, i encara va poder salvar la vida i recuperar-se a casa seva. Va ser allà que també s'anava preguntant què podia fer amb la seva vida. Com el protagonista de la cançó, Íñigo també somiava en estimar a una dama i la seva imaginació elaborava tot un gran conjunt de gestes per aconseguir-la. Però, inesperadament, hi havia un somni alternatiu que anava prenent forma: deixar-ho tot i peregrinar a Jerusalem com un pobre. Aquest desig va ser per a ell una bala de vida directa al cor i l'inici del que avui es coneix com el "Camí Ignasià".

dimecres

La rutina ens deixa atordits. Sembla que sempre repetim els mateixos moviments, no sortim d'allà. I ens fa l'efecte que estem donant voltes en un món ben petit. Però l'important no és la quantitat, sinó la qualitat. La direcció de la vida, quina és?

D'escales mecàniques, n'hi ha que pugen, i n'hi ha que baixen. Si volem enlairar la gent i acostar-los a Déu, no importa que rere l'últim graó ens enfonsem de nou a donar la volta, com els graons mecanitzats i les seves baranes, que no paren en aquest cercle virtuós: tot el circuit per més tancat i petit que sembli n'acompanyarà molts cap a dalt, a la llarga, i aquest n'és l'objectiu.

Avui que recomenço la mateixa rutina, Jesús, ajuda'm a elevar els qui m'envolten, com escales mecàniques per als altres.

Joan Morera

dijous

Facebook i/o Instagram provoca una major probabilitat de caure en una depressió. L’explicació semblava senzilla: a les xarxes és més fàcil trobar triomfs que fracassos. La majoria dels usuaris presumeix públicament dels seus èxits, però costa trobar estats en els quals es comparteixi la faceta més dura de la vida. Així el pobre ingenu que estigui passant per una mala ratxa, en veure que els seus contactes no fan més que publicar les seves “glòries”, acaba enfonsant-se més en la seva desolació.

No només al Facebook, en tots els àmbits de relació ens és més fàcil exposar els nostres èxits que les caigudes i desencerts.  “ hem de celebrar els nostres fracassos”. Quan compartim aquests fracassos, aquestes derrotes i caigudes amb algú que ens acull,  sorgeix un corrent de comunió especial, ens sentim més autèntics i vivim aquest fracàs com una part de la vida que és difícil i preciosa, que repta i recompensa, que colpeja i abraça. Així podríem posar un sincer “ me gusta” a aquests moments difícils que també ens construeixen.

divendres

Exercici de relaxació