dilluns
TERCERA SETMANA D'ADVENT
Vetlleu. Viviu desperts. En vetlla. Viviu conscientment. Atents a la vida i al que toca viure. Que no se us escapi res. Que no se us escapi la vida...
Vetlleu, hi ha notícies de Déu. Hi ha esperança i motius per a l’esperança. Hi ha futur. Déu s’hi ha compromès.
Estigueu atents, perquè... Déu parla. Ve a aquesta nostra vida. Està venint.
Hi ha qui ens necessita.
En el moment més inesperat pot sorgir quelcom transcendental. Vital.
En qualsevol trobada, em pot canviar la vida.
Déu és així.
Josep Miquel Esteban, sj.
dimarts
OBRE L'ENLLAÇ:
https://drive.google.com/file/d/1xawbZCQEU7DA3IBJrNInnbLTG8wTkiyC/view?usp=share_link
dimecres
La història que sembla explicar la lletra tindria a veure amb conviccions profundes personals. La primera paraula de la cançó és la paraula Déu, tota una declaració d'intencions. I quan s'explicita la força de la presència de Jesús a la pròpia vida, encara més. Potser s'ha esdevingut un canvi en la vida de Robbie Williams que li permet expressar-se d'aquesta manera. Acceptar l'acció de Jesús en la pròpia vida, acceptar el seu exemple de donació suprema, pot ajudar a canviar els horitzons vitals. Robbie Williams sembla parlar de l'interès exagerat pel culte al cos en les nostres societats desenvolupades. La petició expressa que fa així ho mostra: Déu, allibera'm d'una percepció personal que em faci mal, que em destrueixi. Vull la perfecció que més m'ajudarà a sanar, aquella que m'uneix als altres, que no me'n separa ni em fa comparar-m'hi. La cançó parla dels vius i dels morts, de la família i dels qui ens han precedit. Amb tots ells i des de la pròpia experiència de vida, quins són els nostres propis anhels, els nostres propis somnis, com veiem la nostra pròpia vida?
T. Torrelles per pregaria.cat
dijous
A vegades passa que els esquemes i projectes que ens fem es desmonten davant el vent de l'Esperit com un castell de cartes. Però d'aquestes cendres, com un au Fènix, resorgeix una altra persona feta a major imatge i semblança de Déu. No són moments fàcils, les antigues cartes volen tenir un paper en aquesta nova construcció, i cal fer un cert esforç de confiança, d'apostar per la novetat. A voltes la trobada amb algú (la parella, una amistat...) o l'Altre (Jesús i l'evangeli) provoquen aquest trencament, aquesta crida a la contrucció de quelcom nou sense por.
T'has sentit alguna vegada desmuntat i, alhora, empés per una nova tasca? Recordes alguna "crisi" que augmentés la confiança en tu, en els altres, en Déu? Saps apostar per la novetat o et sents lligat de mans i peus pel que els altres esperen de tu o els teus propis projectes?
pregaria.cat
divendres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada