Demanar perdó acostuma a ser difícil ja que ens costa reconèixer els nostres errors i quan ens fem grans molts cops en el seu lloc s’instal·la l’orgull o la covardia. El perdó és la manera de reconciliar qualsevol relació i és necessari per a la convivència. Perdonar i ser perdonat és clau per al benestar, no perdonar encara produeix més dolor. No fa que s’oblidi el mal, però ajuda a acceptar que el dolor i els errors formen part de la vida, que equivocar-se és humà.
Pregarock
dimecres
Cada dia tenim l’oportunitat de triar. Se’ns posen per davant un munt de disjuntives per triar a cada pas que donem. Des de la nimietat ( o no) de decidir quina roba ens posarem, fins la transcendència de continuar amb la persona que hem escollit per a compartir vida ( ja sigui en parella, en comunitat, en família…).
Cada matí triem, de forma inconscient, renovar el nostre compromís amb la Vida. Això és el que defineix el tipus de persones que decidim ser. Encara que molts cops sigui arriscat, encara que sigui amb por. “ Obre les defenses, no tinguis por de caure… no hi ha res més meravellós que néixer i renéixer un altre cop”
dijous
L’amistat té els seus moments per a compartir l’alegria i la tristesa, l’esforç i l’èxit, el sentit de les coses i la negra nit. “ En aquests temps són necessaris amics forts de Déu”. És veritat, en els temps de nit, de desamor i de dubtes. En els temps de flaqueses i pors. En aquests temps d’avui…necessitem un cor cimentat en Déu, i el Déu que puja a Jerusalem ens necessita a nosaltres.
Sovint considerem que els joves estan poc implicats en la societat. Ens cal canviar la perspectiva de separar constantment la població per generacions, per llocs d’origen, de cara a construir una societat en que en la que no estiguem parlant dels joves i dels immigrants com si fossin “els altres”. Tots som ciutadans, tots formem part del poble de Déu. Pare i Mare de tots, fes que sapiguem construir un món basat en la convivència, on cadascú tingui l'oportunitat de créixer i de decidir, de formar-se i de treballar, tinguem l’edat que tinguem o vinguem d’on vinguem.
Avui és el dia del Pare fundador. La nostra Festa Major.
El Pare Palau no és Sant, és Beat, però la seva vida és plena de vivències i fets que el podrien fer santificar algun dia. Celebrem amb joia el seu dia, recordant tota la seva labor amb els més desfavorits i els infants.
Destaquem avui, el dia que dediquem a honrar la seva memòria, la seva imatge de que és per ell l'Església: L'Església és Crist el cap i nosaltres sóm el cos. Tots junts en unitat.
dimarts
La duresa de les imatges del video que us adjuntem, que reflexa molt bé la lletra de la cançó, ens deixa garratibats. A les portes de la mort les coses es veuen d'una altra manera, per això, mentre el soldadet intenta sobreviure i no morir dessagnat va pensant en allò que farà: reconciliar-se amb la mare, estimar a la seva dona i estimar el seu fill.Una cosa semblant li va passar a un altre "soldadet" fa ja molts anys. Un tal Íñigo, de Loiola (Guipúscoa), també va ser ferit de bala de canó tot defensant la ciutat de Pamplona enfront les tropes franceses. Va tenir sort, i encara va poder salvar la vida i recuperar-se a casa seva. Va ser allà que també s'anava preguntant què podia fer amb la seva vida. Com el protagonista de la cançó, Íñigo també somiava en estimar a una dama i la seva imaginació elaborava tot un gran conjunt de gestes per aconseguir-la. Però, inesperadament, hi havia un somni alternatiu que anava prenent forma: deixar-ho tot i peregrinar a Jerusalem com un pobre. Aquest desig va ser per a ell una bala de vida directa al cor i l'inici del que avui es coneix com el "Camí Ignasià".
dimecres
La rutina ens deixa atordits. Sembla que sempre repetim els mateixos moviments, no sortim d'allà. I ens fa l'efecte que estem donant voltes en un món ben petit. Però l'important no és la quantitat, sinó la qualitat. La direcció de la vida, quina és?
D'escales mecàniques, n'hi ha que pugen, i n'hi ha que baixen. Si volem enlairar la gent i acostar-los a Déu, no importa que rere l'últim graó ens enfonsem de nou a donar la volta, com els graons mecanitzats i les seves baranes, que no paren en aquest cercle virtuós: tot el circuit per més tancat i petit que sembli n'acompanyarà molts cap a dalt, a la llarga, i aquest n'és l'objectiu.
Avui que recomenço la mateixa rutina, Jesús, ajuda'm a elevar els qui m'envolten, com escales mecàniques per als altres.
Joan Morera
dijous
Facebook i/o Instagram provoca una major probabilitat de caure en una depressió. L’explicació semblava senzilla: a les xarxes és més fàcil trobar triomfs que fracassos. La majoria dels usuaris presumeix públicament dels seus èxits, però costa trobar estats en els quals es comparteixi la faceta més dura de la vida. Així el pobre ingenu que estigui passant per una mala ratxa, en veure que els seus contactes no fan més que publicar les seves “glòries”, acaba enfonsant-se més en la seva desolació.
No només al Facebook, en tots els àmbits de relació ens és més fàcil exposar els nostres èxits que les caigudes i desencerts. “ hem de celebrar els nostres fracassos”. Quan compartim aquests fracassos, aquestes derrotes i caigudes amb algú que ens acull, sorgeix un corrent de comunió especial, ens sentim més autèntics i vivim aquest fracàs com una part de la vida que és difícil i preciosa, que repta i recompensa, que colpeja i abraça. Així podríem posar un sincer “ me gusta” a aquests moments difícils que també ens construeixen.
Ahir va ser Tots Sants. Qui més qui menys, tots hem perdut un ésser estimat dins la família o cercle d'amistats. Dediquem avui la pregària aquests éssers estimats: Senyor, preguem per tots aquells que han mort, que hi dediquem uns minuts a recordar-los. Però que aquest dolor no ens faci tirar enrere, que no ens faci perdre el somriure, que no caiguin llàgrimes de tristor dels nostres ulls, sinó llàgrimes d'esperança, i que sapiguem afrontar aquesta pèrdua que tenim al cor com valents, valents que segueixen estimant i recordant que ells segueixen sent part de la nostra família. Us ho demanem Senyor.
dijous
GRÀCIES SENYOR!
divendres
La cançó del grup britànic Coldplay anomenada “Paradise”, del seu disc “Mylo xyloto” ens relata la història d’una noia que no està gens feliç amb el seu món degut a que no és com ella sempre l’havia imaginat. Per això, decideix, cada nit, mentre somia, imaginar-se el paradís. Aquest lloc, per a la noia, és un lloc ideal, un lloc en el qual tothom vol estar, on ella realment podria ser feliç, on hi ha confiança, amor, llibertat, amistat i tot el que ella sempre ha volgut. D'alguna manera està fent la seva recerca espiritual.
Llegim aquest text lentament, quasi paraula per paraula, mirant d'entendre bé el què dèiem: Que la nostra mirada sigui sempre neta i clara. Que els nostres llavis només sàpiguen encoratjar. Que la nostra actitud sigui ben ferma i valenta. Que les nostres mans siguin generoses per a donar. Que el nostre cor estigui obert per estimar tothom. Que els nostres passos ens portin allà on puguem servir i donar alegria. Que la nostra vida sigui radiant i generosa. Que el nostre cor tingui sempre la pau del Senyor. Convertim aquestes paraules en pregària per al Senyor.
dimarts
El temps passa i alguns problems persisteixen, com el drama del Mediterrani. Avui les nostres pregàries van per tots els nens i nenes que estan patint aquest horror.
dimecres
Aquesta cançó de Pau Vallvé es titula Protagonistes. Som protagonistes de les nostres pròpies vides, però també hem de saber que a la vegada som els "extres" de la vida dels altres. És a dir que la nostra seqüència vital l'hem de fer desde un protagonisme compartit amb tot aquell que ens envolta. Només així farem una pel·licula digne d'un Òscar!
dijous
La cançó: La cançó denuncia la falta d'atenció envers el que ens envolta. Falta una mirada contemplativa que estimi el nostre entorn per no anar d'autistes per la vida. El Déu de Jesús és Aquell que escolta, ja sigui el clam del seu poble oprimit a l'Egipte (l'èxode) o fins i tot el crit de desperació de Jesús a la creu. El credo dels jueus és auditiu, atent, i comença amb la frase "Shemà Israel, Adonai Elohenu" (Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu...).
pregaria.cat
Eloi Aran
divendres
On hi hagi odi, que jo hi porti amor.
On hi hagi ofensa, que jo hi porti perdó.
On hi hagi discòrdia, que jo hi porti veritat.
On hi hagi dubte, que jo hi porti la fe.
On hi hagi desesperació, que jo hi porti l’esperança.
Dissabte va ser Santa Teresa de Jesús i al Vendrell vam celebrar la Fira que porta el seu nom. Però qui va ser Santa Teresa?
Teresa va néixer a Àvila el 28 de març de 1515. Als divuit anys va entrar al Carmel. D'un gran esperit religiós, va tenir grans experiències místiques. Als quaranta-cinc anys, i per tal de respondre a les gràcies extraordinàries del Senyor, va començar una nova vida que tenia per lema: «O sofrir o morir.» Gràcies a les seves qualitats humanes va dur a terme la reforma carmelitana amb gran eficàcia, enmig d'una forta oposició. Llavors va fundar el convent de Sant Josep d'Àvila, primer dels quinze Carmels que va establir a Espanya. És una clàssica de la literatura castellana, com el seu col·laborador apostòlic Joan de la Creu. Els seus escrits són una guia segura per als camins de l'oració i de la perfecció. Va morir a Alba de Tormes el vespre del 4 d'octubre de 1582. Pau VI la va declarar doctora de l'Església el 27 de setembre de 1970.
Preguem:
Santa Teresa,
Enforteix en nosaltres el fonament de la veritable humilitat, d'un renovat despreniment, de l'amor fratern incondicional, a l'escola de Maria, la nostra Mare.
Amén
dimarts
La cançó de Macaco ens presenta diferents situacions de patiment i injustícia que “clamen al cel” demanant una resposta a un mateix Déu del qual s’atribueix la paternitat de tota la humanitat. La tornada de la cançó esdevé una afirmació i un condicional alhora. Afirma “Sí, som tots fills d’un mateix Déu” i, alhora, “Si som fills d’un mateix Déu...” per què aquest mal entre nosaltres?. La creença en un Déu-Pare sorgeix com una certesa joiosa que ens mena a la fraternitat.
A les portes principals de la façana de la Glòria de la Basílica de la Sagrada Família hi trobem representada la pregària del Parenostre. No és un tema menor. Fer nostre el Parenostre és accedir al cor de Jesús, al misteri que el mou. Accedir al temple és accedir a la fraternitat universal volguda per un Déu que, si alguna cosa el caracteritza, és que és Abbà, paraula aramea que és el diminutiu de “pare”. El pare universal de Jesús és, també, un déu amb minúscula, una alteritat amorosa.
Eloi Aran (Pregarock)
dimecres
En la relació amb Déu passa com amb la figura de Jesús en l’Evangeli de Sant Joan, mai para quiet i no hi ha manera de retenir-lo o apresar-lo, sempre defuig de les faixes i els calaixos on el volem posar. N’hi ha que aquest fet els incomoda, i acaben reduint el Misteri a una de les seves mediacions, ja sigui un ritus religiós, una determinada pràctica moral, una ideologia... fins al punt que allò que és relatiu s’acaba tornant un absolut com deia R. Tagore: “Quan el savi apunta la Lluna, el neci mira el dit”.
La cançó de l’ex-beatle George Harrison és força honesta respecte Déu, a qui anomena “el meu dolç Senyor”. Canta des de la nostàlgia d’una relació o una trobada amb Déu que té per perduda, la qual activa el seu desig religiós: Vull tornar-te a veure, vull tornar a estar amb Tu... com qui fa una trucada perduda al mòbil de l’Altre dient-li “estic aquí”.
dijous
Uns ho tenen tot; altres, res. I seria molt positiu que descobrissim les causes de per què el món és així. Causes? Les conegudes, que no hem de convertir en tòpic: egoisme, injustícia, no pensar en els altres, falta de responsabilitat; insensibilitat envers als qui no tenen res. És a dir, el muntatge escandalós de la societat, però que ES POT REPETIR EN L’ÀMBIT DE LES NOSTRES VIDES:
Poeu posar eexemples de la vida de l’escola, del que veieu a la televisió, d’algun company que sembla no “veure res del que passa al seu entorn”, que té comportaments egoistes, prepotents, individualistes. Sense culpabilitzar, però sense ocultar...
divendres
Aquest diumenge serà el Diumenge per les missiones (DOMUND).
Recordeu que podeu participar en aquesta campanya comprant la bossa de crispetes (1,5€).
En aquesta cançó podem observar des d'una imatge infantil els valors del treball dur i l’esforç que hem de posar sempre en el que fem. Aquesta cançó, a través de la famosa història de La Blancaneus i els 7 nans, transmet un missatge molt important per nosaltres i la gent jove perquè ens vol inculcar que amb treball dur podrem arribar a realitzar el nostres somnis (en la cançó ens ho mostra amb el diamants) i que amb ganes, esforç i treballant amb els teus companys tots a la una i amb companyerisme podrem aconseguir coses que ni tan sols nosaltres podem imaginar.
dimarts
"El riu és vida" quants cops no ho hem sentit? Un riu és molt més que aigua, és una metàfora de la vida (“mai et banyaràs dos cops en un mateix riu” deia el filòsof), és una canal de comunicació, és un feix de records... El que val per al riu del que parla la cançó d’Amaral val per a d’altres elements de la natura. També podríem parlar de boscos contaminats o muntanyes fetes malbé... per no parlar ja directament de la contaminació dels mars. Valgui aquest crit a la consciència que ens feia ja fa uns anys el grup aragonès d’Amaral per tenir present el clam de la terra.
dijous
Gràcies, Jesús, perquè no us canseu mai de nosaltres. Ens estimeu sempre, fins i tot, quan pequem. Gràcies pel perdó que ens heu donat avui. Ajudeu-nos a ser sempre bons amics vostre i a seguir el camí que ens proposeu. Ens volem esforçar per estimar el Pare del cel i els germans com Vós els estimeu. Amén
divendres
Malgrat el to vitalista, alegre i festiu... la cançó parla d’un fet molt trist: la mort d’un fill esperat abans del seu naixement, un avortament. Des d’aquí s’entén tot el que va explicant la cançó i l’esforç de la mare per no oblidar el seu fill. La mare no pot entendre el seu fill no nat com una mera “extensió corporal” o una “propietat privada” que s’ha malmès accidentalment. Era un cor que bategava, una persona que ja no hi és; per això mereix tot l’amor que estava allà en potència i que no s’ha pogut realitzar. Què hauria estat? No ho sabem, però sí és cert que era un convit a donar el millor de nosaltres mateixos. A voltes ens trobem amb aquestes desgràcies, però passat el dol cal reinvertir aquesta donació, aquest lliurament vital, en les persones que ens envolten i en la creació de noves oportunitats de vida autèntica, lliurada.
TUTORIA
DOMUND 2022
Un any més tornem a paricipar de la campanya del DOMUND, una jornada mundial de l'Església Catòlica per posar en valor el paper de les missions i els missioners arreu del món.
Nosaltres podem col·laborar amb aquesta campanya comprant per un 1,5€ una bossa de crispetes que ens podrem menjar mentre mirem una pel·lícula el dimarts 25 d'octubre.
Si voleu col·laborar tan sols heu d'aportar aquesta quantitat al tutor el divendres 21 d'octubre.
ANIMA'T!!!
Descobreix aquí quin són els seus projectes: https://omp.es/
Visioneu aquest vídeo d'experimentació social fet per UNICEF.
Quines conclusions es poden extreure?
dimarts
Dóna'ns, Senyor, la llum que ens permeti veure
el teu amor al món malgrat les equivocacions dels homes.
Dóna'ns la fe per confiar en la teva bondat
malgrat la nostra ignorància i debilitat.
Dóna'ns la saviesa perquè puguem continuar pregant
amb un cor humil.
I mostra'ns el que cadascun de nosaltres pot fer
per afavorir l'arribada del dia de la pau universal.
(F. Borman, astronauta al voltant de la Lluna)
dimecres
La paràbola del bon samarità és una història narrada a l'evangeli segons Lluc (Lc 10:25-37).
dijous
divendres
Posem-nos aquesta cançó al començar el dia. Fem-la servir com un "Oferiment del dia". Prenem-nos la vida com un gran repte. Preguem amb la nostra agenda al davant i pensem en la gent que ens trobarem durant el dia, en les tasques a fer, en els nous camins per tombar...
