SETMANA 7 (del 17 al 21 d'octubre)

dilluns 

SANTA TERESA DE JESÚS

Dissabte va ser Santa Teresa de Jesús i  al Vendrell vam celebrar la Fira que porta el seu nom. Però qui va ser Santa Teresa?

Teresa va néixer a Àvila el 28 de març de 1515. Als divuit anys va entrar al Carmel. D'un gran esperit religiós, va tenir grans experiències místiques. Als quaranta-cinc anys, i per tal de respondre a les gràcies extraordinàries del Senyor, va començar una nova vida que tenia per lema: «O sofrir o morir.» Gràcies a les seves qualitats humanes va dur a terme la reforma carmelitana amb gran eficàcia, enmig d'una forta oposició. Llavors va fundar el convent de Sant Josep d'Àvila, primer dels quinze Carmels que va establir a Espanya. És una clàssica de la literatura castellana, com el seu col·laborador apostòlic Joan de la Creu. Els seus escrits són una guia segura per als camins de l'oració i de la perfecció. Va morir a Alba de Tormes el vespre del 4 d'octubre de 1582. Pau VI la va declarar doctora de l'Església el 27 de setembre de 1970.

Preguem:

Santa Teresa,

Enforteix en nosaltres el fonament
de la veritable humilitat,
d'un renovat despreniment,
de l'amor fratern incondicional,
a l'escola de Maria, la nostra Mare.

Amén

dimarts

La cançó de Macaco ens presenta diferents situacions de patiment i injustícia que “clamen al cel” demanant una resposta a un mateix Déu del qual s’atribueix la paternitat de tota la humanitat. La tornada de la cançó esdevé una afirmació i un condicional alhora. Afirma “Sí, som tots fills d’un mateix Déu” i, alhora, “Si som fills d’un mateix Déu...” per què aquest mal entre nosaltres?. La creença en un Déu-Pare sorgeix com una certesa joiosa que ens mena a la fraternitat.

A les portes principals de la façana de la Glòria de la Basílica de la Sagrada Família hi trobem representada la pregària del Parenostre. No és un tema menor. Fer nostre el Parenostre és accedir al cor de Jesús, al misteri que el mou. Accedir al temple és accedir a la fraternitat universal volguda per un Déu que, si alguna cosa el caracteritza, és que és Abbà, paraula aramea que és el diminutiu de “pare”. El pare universal de Jesús és, també, un déu amb minúscula, una alteritat amorosa.

Eloi Aran (Pregarock)

dimecres

En la relació amb Déu passa com amb la figura de Jesús en l’Evangeli de Sant Joan, mai para quiet i no hi ha manera de retenir-lo o apresar-lo, sempre defuig de les faixes i els calaixos on el volem posar. N’hi ha que aquest fet els incomoda, i acaben reduint el Misteri a una de les seves mediacions, ja sigui un ritus religiós, una determinada pràctica moral, una ideologia... fins al punt que allò que és relatiu s’acaba tornant un absolut com deia R. Tagore: “Quan el savi apunta la Lluna, el neci mira el dit”.

La cançó de l’ex-beatle George Harrison és força honesta respecte Déu, a qui anomena “el meu dolç Senyor”. Canta des de la nostàlgia d’una relació o una trobada amb Déu que té per perduda, la qual activa el seu desig religiós: Vull tornar-te a veure, vull tornar a estar amb Tu... com qui fa una trucada perduda al mòbil de l’Altre dient-li “estic aquí”.

dijous

Uns ho tenen tot; altres, res. I seria molt positiu que  descobrissim les causes de per què el món és així. Causes? Les conegudes, que no hem de convertir en tòpic: egoisme, injustícia, no pensar en els altres, falta de responsabilitat; insensibilitat envers als qui no tenen res. És a dir, el muntatge escandalós de la societat, però que ES POT REPETIR EN L’ÀMBIT DE LES NOSTRES VIDES: 

Poeu posar eexemples de la vida de l’escola, del que veieu a la televisió, d’algun company que sembla no “veure res del que passa al seu entorn”, que té comportaments egoistes, prepotents, individualistes. Sense culpabilitzar, però sense ocultar...

divendres

Aquest diumenge serà el Diumenge per les missiones (DOMUND). 

Recordeu que podeu participar en aquesta campanya comprant la bossa de crispetes (1,5€).