Cada dia, quan vaig a dormir m’agrada tenir una conversa amb Jesús. Li explico com ha anat el dia, què ha passat de bo i què no ha anat tan bé.
Quan anem a la muntanya amb els pares i ens trobem sols, enmig de cel, pedres, arbres i aire, parlo amb Déu. Li dono les gràcies per la meravella de la natura.
Cada matí, quan em llevo, dono gràcies a Déu pel dia que estic a punt de començar i li demano que el sàpiga aprofitar.
Quan penso en tot el que faig i en tot el que tinc, quan m’adono de les persones que m’estimen i m’ajuden, quan valoro qui sóc i com sóc, dins meu sempre surt una pregària:
Senyor, gràcies per la vida i per la natura, pels amics i la família, per haver-me donat capacitat per a disfrutar de tot el que m’envolta i sensibilitat per a viure en pau i harmonia amb la naturalesa i les persones.
Adventés una paraula llatina que vol dir "vinguda", l’Advent és preparar la festa del Naixement de Jesús, preparar la vinguda de Déu constant, quotidiana, de cada dia.
Actituds del temps d'Advent:
L’esperança ... com la del profeta Isaïes , Iesayaú, que significa Yavé és ajuda, que confiava en la bondat absoluta de Déu i les seves promeses i així ho explicava a la gent que l’envoltava.
La pregària ...com la de Sant Joan Baptista, profeta de profunda fe i compromís valent que va tenir la responsabilitat de senyalar amb el dit el Messies.
La joia ...com la de Maria, que se sentí plena de gràcia en ser escollida i no va posar cap obstacle al pla de Déu de donar-nos Jesús. El seu fill ensenyaria els homes a seguir el camí d’amor cap al Pare.
La paciència... com la Josep, l’home just, l’home de la fe i de l’ obediència incondicional que, tot i amb dificultats en la comprensió del que Déu li demanava es va mantenir fidel.
Jesús, vull preparar el Nadal com m’ensenyen aquests personatges bíblics de l’Advent, amb esperança, pregant, ple de joia i amb molta paciència.
Ahir va començar el primer diumenge d'Advent. Quina alegria! Comencem amb un vídeo que ens ajudarà a reflexionar una actitud fonamental per aquest temps: L'espera activa.
L'Esperit de l'Advent és el fonament de tota veritable cultura. S'ha de viure adequadament, no només ens ajuda a donar un bonic pas cap a la nostra conversió personal sinó que també li retorna al món l'energia espiritual que està perdent.
Feliç Advent!!!
dimarts
“Invictus” és un poema del poeta anglès William Ernest Henley. Apareix en la pel·lícula Invictus, sobre el canvi a Sud-àfrica arran de l’accés de Nelson Mandela al poder, amb la fi de la violència racial que es produeix. Ens recorda que no som espectadors, sinó protagonistes de la nostra història, responsables del nostre destí, i que ningú pot viure per nosaltres. La vida és una i ha de ser viscuda amb intensitat i sentit.
dimecres
1.- Posat còmode
2.- Respira amb tranquil·litat 3.- Prega la llum i la saviesa de l'Esperit. 4.- I ara fes-te aquestes preguntes:
Quina expectativa tinc sobre les persones que més estimo? Quina expectativa tinc sobre els meus estudis ? Quines expectatives tinc sobre els meus amics? Quina expectativa tinc a nivell de cultura, art i esport ? Me n'adono de la urgent necessitat de grans canvis a la vida personal. En conjunt mostro una notable disconformitat. Moltes de les situacions no són sostenibles de forma harmoniosa i honrada. Començo a entendre que és important prendre consciència del Nadal , la festa evidentment, i el fons de la qüestió, encara més evident: VINE, SENYOR JESÚS !!!!!
Jesús Renau sj.
dijous
La vida és un trajecte d'un tren anomenat Història del qual esperem que tingui sentit i no es llenci al precipici. Pugem a l'estació del naixement, compartim trajecte i en baixem a l'estació de la mort. Què hi ha després? No ho sabem del cert si no és en l'esperança. La cançó comença amb una afirmació positiva: "Mai és massa tard per intentar recuperar aquell tren que passa de llarg". Potser és una afirmació molt agosarada perquè, de fet, passen els díes i, amb ells, les possibilitats d'atarapar-lo. Potser ens cal planificar quins llocs són susceptibles de ser "estacions de vida" per anar a cercar-lo allà. Eloi Aran (pregarock)
divendres
Quan estic trist i els ànims tinc per terra, quan no he previst que el cor em tracti així, jo vull sentir la força que tu em dónes i que estem junts fins que arribi la nit.
Em dónes força per superar els obstacles, em dónes força per creuar l’oceà. Sóc tan fort quan dintre meu et sento. Em dónes força per sempre et vull amb mi.
Em dónes força per superar els obstacles, em dónes força per creuar l’oceà. Vull sentir la força que tu em dónes i que estem junts tota l’eternitat
Sergio Dalma i Escolania de Montserrat - Marató TV3 2011
Són paraules o expressions boniques que fem servir per animar o per expressar el que sentim. A tots ens agrada que ens animin. A qui no li agrada que li diguin que és el millor jugador de futbol o que es la més simpàtica? A tots. Però si volem que ens tirin floretes ens les hem de merèixer, perquè si no seria una mentida bonica, però mentida, al cap i a la fi.
Jesús també deia coses boniques, però calia ser-ne mereixedors. Un dia deia a la gent:
—Feliços els que saben que necessiten Déu perquè Déu, que és més generós que ningú, els donarà el cel; feliços els que estan tristos, perquè Déu, que és alegre, els consolarà; feliços els que sempre estan disposats a fer el bé, perquè Déu, que és més bo que ningú, els donarà el que desitgen; feliços els que porten pau arreu, perquè Déu els dirà fills seus, ja que són com Ell.
I així, deia moltes coses boniques a la gent, i a nosaltres. Però per guanyar-nos aquest reconeixement hem de transmetre joia, hem de cercar la pau i el bé i eixugar les llàgrimes dels qui pateixen. No és tan difícil, perquè Déu ens hi ajuda.
dimarts
Jesús tractava els seus deixebles com a amics i no com a servents.
Com a amics els explicava tot allò que havia sentit del Pare, tot allò que havia experimentat de Déu en el seu cor. Va compartir amb ells els seus pensaments més íntims.
La tradició ens diu que Joan era el deixeble estimat de Jesús, i com que havia experimentat l’amor de Jesús envers ell com cap altre, era capacitat com cap altre per a estimar. D’ell són les paraules “Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics”.
Jesús estimava els seus amics.
Nosaltres sabem estimar els nostres amics? Què designem com a amic o amiga? Som capaços d’amistat o simplement tenim companys?
Per Jesús, l’amistat consisteix a donar la vida per als amics. Què vol dir això per a mi? Què dono per als meus amics? L’amistat, és part de mi, del meu cor, de la meva vida?
Jesús, ensenya’m a ser AMIC.
dimecres
Els Taurons de Miami, equip de futbol americà es troben en últim descans de la final de la Super Bowl i van perdent. Llavors l’entrenador, el senyor D’Amato, els parla de la diferència entre donar-ho tot i jugar a mitges, i entre anar al teu o ser un veritable equip …
Perquè viure consisteix a donar el màxim en el dia a dia, “lluitar” per les polzades que tinguem davant. Aprofitar les coses bones que la vida ens posa davant i afrontar, amb d’altres, els desafiaments i complicacions que ens sorgeixin.
Volem lluitar per les polzades que se’ns posin al davant? ¿Què faràs?
«He comès tots els errors que un home de mitjana edat pot cometre, he malgastat tots els meus diners, he trobat a la meva vida a tot el que m’ha estimat, i darrerament ni tan sols suporto la cara que veig al mirall, quan et fas major en la vida hi ha coses que se’n van, això és part de la vida, però només aprens això quan comences a perdre aquestes coses ».
«Un diumenge qualsevol», d’Oliver Stone
dijous
El proïsme no és una cosa que ja existeix. El proïsme és quelcom que un es fa. Proïsme no és qui ja té amb mi relacions de sang, ètnia, negocis o d’afinitat…
Proïsme em faig jo quan, davant d’un ésser humà, fins i tot davant d’algú que m’és estrany o per qui sento hostilitat, decideixo fer un pas endavant per apropar-me, per aproximar-me a ell.
divendres
La cançó del grup britànic Coldplay anomenada “Paradise”, del seu disc “Mylo xyloto” ens relata la història d’una noia que no està gens feliç amb el seu món degut a que no és com ella sempre l’havia imaginat. Per això, decideix, cada nit, mentre somia, imaginar-se el paradís. Aquest lloc, per a la noia, és un lloc ideal, un lloc en el qual tothom vol estar, on ella realment podria ser feliç, on hi ha confiança, amor, llibertat, amistat i tot el que ella sempre ha volgut. D'alguna manera està fent la seva recerca espiritual.res
SETMANA DE LA CIÈNCIA Fragment d'una entrevista al showman i físic W. D. Phillips
Vostè és creient i membre actiu d’una església. Hi ha gent que pensa que això és estrany en un científic.
Jo no penso que sigui gens estrany. Molts dels científics que conec creuen en Déu. No crec que existeixi això que alguns anomenen “conflicte entre ciència i religió”. Hi ha vegades que la gent es dedica a fabricar conflictes.
Però hi ha passatges de la Bíblia que contradiuen la ciència actual.
La ciència ens diu que l’Univers va començar fa 13.700 milions d’anys i que ha estat evolucionant tot aquest temps per donar lloc a tot el que veiem. ¿No és fascinant, això? I jo m’ho crec, perquè hi ha proves molt sòlides que és veritat. En canvi, segons la Bíblia la Terra té una edat d’uns quants milers d’anys, que és molt poc. Això, que sembla un conflicte, en realitat és molt fàcil de resoldre.
Com es fa?
La Bíblia no és un llibre sobre els orígens científics de l’Univers sinó sobre la nostra relació amb Déu i la relació que vol que tinguem entre nosaltres. A parer meu, la Bíblia no es preocupa de detalls com ara quan es va crear la Terra sinó de per què es va crear i de què espera Déu de la seva creació. Aquest és el missatge de la Bíblia, i jo no hi veig cap conflicte amb el missatge que transmet la ciència.
dimarts
El perdó
Demanar perdó acostuma a ser difícil ja que ens costa reconèixer els nostres errors i quan ens fem grans molts cops en el seu lloc s’instal·la l’orgull o la covardia. El perdó és la manera de reconciliar qualsevol relació i és necessari per a la convivència. Perdonar i ser perdonat és clau per al benestar, no perdonar encara produeix més dolor. No fa que s’oblidi el mal, però ajuda a acceptar que el dolor i els errors formen part de la vida, que equivocar-se és humà.
dimecres
t’hi va la vida
Hi ha un salm (nº 103) en la línia de la filosofia del "Carpe Diem" que ens recorda que ens fa adonar d'allà que és important i d'allò que no ho és: La vida de l'home dura com l'herba, La seva florida és com la dels camps; desapareix quan hi passa una ventada, I ni es coneix el lloc on era. Però l'amor de Déu pels homes És de sempre i dura sempre; La seva bondat s'estén als fills dels fills..."
pregaries.cat
dijous
Un temaclàssicde JohnnyCashversionatper GabrielSopeña icantada perLoquillo.Un temaproueloqüentque ens parladel dolper unmóntrencat.Hasmirat elmóniencaraetpreguntesel per què? Al seu torn ésuna cançó al'esperança, certamentla violència, laguerra, la soledat, la injustíciasón presentsen la nostra vida, peròaquestacançó ensqüestionaquè potsfer tu? Una invitacióa seguir endavant, lluitant, mésenllà de lesdificultats.Fins que lallum, nobrillide veritat,vaig denegreide negreemveuràs.
divendres
JA ÉS AQUÍ LA CAMPANYA D'AJUDA ALS NOSTRES NENS APADRINATS A LES FILIPINES!!!
Hola! Som els alumnes de 4t d'ESO de servei comunitari i us volem presentar els nostres vuit nens apadrinats a les Filipines, a la nostra escola de Lucena:
JESSA MAE
MARIANETH QUIJANO
BEA CABARLE
JALFAH SALOMON
DANTE RAMA
JASPER CALADO
ARDIE JARDILLO
ALVIN PERDON
NECESSITEM LA VOSTRA AJUDA PER ELABORAR LES CISTELLES SOLIDÀRIES COM FEM CADA ANY.
A PARTIR DE DILLUNS PODEU PORTAR PRODUCTES FESTIUS (torrons, cava, vi, galets, polvorons...) PER PODER ELABORAR LES CISTELLES I AIXÍ FER-NE UN SORTEIG PER RECAPTAR DINERS PER ALS NOSTRES VUIT NENS DE FILIPINES!
AVUI ELS TUTORS US HO EXPLICARAN TOT!
MOLTES GRÀCIES! ENTRE TOTS HO ACONSEGUIREM UN ANY MÉS!😃
Ahir va ser 7 de novembre, un dia gran a l'escola. No estariem aquí sinó fós perquè el Pare Palau va creure en la necessitat de posar un centre formatiu pel més necessitats en aquesta Vila també per altra banda tant necessitada tot just fa una mica més de 150 anys. Destaquem avui, el dia que dediquem a honrar la seva memòria, la seva faceta més rebel davant de les injustícies del seu temps; i com l'opció de fer carrera religiosa era un risc que ell va assumir:
«Cuando hice mi profesión religiosa la revolución tenía ya en sus manos la tea incendiaria para abrasar todos los establecimientos religiosos... No ignoraba yo el peligro apremiante a que me exponía, ni las reglas de previsión para sustraerme a él. Me comprometí, sin embargo, con votos solemnes a un estado, cuyas reglas creía poder practicar hasta la muerte, independiente de todo humano acontecimiento» (Vida Solitaria).
dimarts
El perdó i el saber perdonar
La cançó que escoltareu ara, tracta del valor de perdonar i saber demanar perdó. Normalment els adolescents d’avui en dia estem tant acostumats a enfadarnos per coses tant insignificants que es necessaria la reconciliació, ja que la vida ens portarà més problemes a enfrontarnos. T’ha de compensar més el perdó que el fet d’estar enfadat amb algú. La cançó ens ens ensenya que de vegades cal reprimirnos i treure el nostre orgull a fora i actuar adecuadament i demanar perdó. El més important de tot això no és el fet de demanar perdó, perquè aquesta paraula no té cap significat si no t’adones de l’error.
dimecres
En unes colònies d'estiu s'havia programat una excursió d'una tarda, que no suposava excessiva dificultat. Calia pujar fins a l'ermita d'una muntanya propera, i des d'allí estant, veure la panoràmica del lloc. Però en algun moment el camí de pujada estava una mica difícil i costava passar-hi; i, com passa en la majoria d'aquests casos, alguns nois i noies començaven a desanimar-se i a dir que no volien continuar. Malgrat tot, tothom va ser capaç d'arribar-hi, perquè tothom va fer l'esforç de superar les dificultats del camí, a vegades sol, a vegades amb l'ajuda dels altres. En arribar a la part de dalt de la muntanya i veure el paisatge que des d'allí es contemplava, un noi petit (que no ho havia passat molt bé en la pujada) va dir a un monitor: "Saps què? Ara veig que valia la pena pujar-hi!" Encara que a vegades d’entrada no ho sembli, l'esforç que fem té sentit, i quan veiem els seus resultats el sabem apreciar. La llàstima és que moltes vegades ens desanimem i ens voldríem tirar enrere. Quan experimentem uns bons moments de convivència (amb els companys, o amb la família), comprovem que val la pena l'esforç que fem per crear aquell bon ambient.
dijous
“ No podem decidir l’època en la
que ens ha tocat viure, l’únic
que podem decidir és què fer
amb el temps que se’ns ha
concedit”
divendres
S´ha de creure. És possible. Més enllà de les nostres forces i els nostres límits. Més enllà de les nostres derrotes, malgrat se’ns hagin trencat les ales. Més enllà de la fragilitat que ens fa dubtar. Més enllà d’enfadar-nos amb el món, amb nosaltres mateixos, amb els altres, o amb Déu…S’ha de creure. Creure i plantar cara als nostres fantasmes amb decisió, valentia i creativitat. Tal vegada també tu tens les teves pròpies ferides i inseguretats? Potser també tu et sents abatut, trencat, enfurismat, incapaç i tancat en la foscor de fora o del teu interior? No et rendeixis!!!
