SETMANA 30 (DEL 20 AL 24 D'ABRIL)

Dilluns

Dins la novel·la Els Miserables (Victor Hugo, 1862) trobem un dels moments més potents de la literatura universal sobre la transformació humana. Jean Valjean, un home que ha passat 19 anys a presó i que només coneix l'odi i el menyspreu de la societat, és acollit pel bisbe Myriel. Malgrat la seva bondat, en Valjean el traeix i li roba la plata de la casa. Quan la policia el deté i el porta davant el bisbe, tothom espera una condemna, però el que passa canvia la vida de Valjean per sempre.

"—Ah! Aquí esteu! —va exclamar el bisbe mirant en Jean Valjean—. M'alegra veure-us. Però, com! Us havia donat també els canelobres, que són de plata com la resta, i pels quals podeu treure ben bé dos-cents francs. Per què no us els heu emportat amb les vostres forquilles i les vostres culleres?

Jean Valjean va obrir els ulls i va mirar el venerable bisbe amb una expressió que cap llengua humana podria descriure. [...]

—Jean Valjean, germà meu, vós ja no pertanyeu al mal, sinó al bé. Jo compro la vostra ànima; la retiro de l'esperit de perversitat i la lliuro a Déu."

El bisbe Myriel ensenya que la misericòrdia i el perdó són més poderosos que el càstig, ja que la por només sotmet, mentre que l'amor transforma els cors i retorna la dignitat perduda. Davant un món que reclama venjança, aquesta lliçó ens recorda que oferir una segona oportunitat és l'única via real per vèncer el mal i generar llibertat.

Dimarts

Un molt mal consell:

En Sonny és un gàngster. La seva filosofia és, en realitat, el refugi d'un home que ha fracassat en el més humà: ser estimat. En afirmar que la por és millor perquè "dura més", en Sonny confessa que és incapaç de generar confiança real, optant per una forma de control que és símptoma de debilitat, no de força. La por que ell defensa no és lideratge, és una tècnica de supervivència en un entorn tòxic que l'obliga a viure paranoic i escortat. Per a un jove, comprar aquesta idea significa renunciar a la llibertat de ser un mateix per convertir-se en un personatge a qui els altres han de témer per no ser atacat. Aquesta visió és profundament cínica, ja que assumeix que l'ésser humà només reacciona davant l'amenaça, ignorant que les fites més grans de la història han nascut de la cooperació i no del terror. Al cap i a la fi, la vida d'en Sonny és un advertiment: la por et dona obediència, però et treu la pau i la possibilitat de tenir vincles vertaders. Ser temut no és un èxit; és el preu que pagues per no saber com fer que et respectin de debò.

Dimecres

La cançó “Las calles están ardiendo” de M-Clan reflecteix un ambient de tensió, caos i descontentament social que es pot relacionar amb la realitat actual. Avui vivim en un món marcat per conflictes bèl·lics, desigualtats i decisions polítiques que afecten milions de persones, generant frustració i incertesa. Tanmateix, no es pot afirmar que tota la societat hagi perdut la raó, ja que conviuen actituds molt diverses: des de la violència fins al compromís per la pau. De la mateixa manera, encara que alguns governants prenen decisions qüestionables, també hi ha esforços per resoldre conflictes mitjançant el diàleg. La sensació que “tot crema” es veu amplificada pels mitjans i les xarxes socials. Per això, més que concloure que el món està fora de control, és important fomentar una mirada crítica i reflexiva. La cançó convida a preguntar-nos com actuem davant aquestes situacions i quin paper tenim com a ciutadans.

Senyor Déu, enmig del soroll i els conflictes, 
dona’ns serenor per comprendre, 
valentia per actuar amb justícia

 i compassió per no oblidar aquells que pateixen. 
Guia aquells que tenen poder 
perquè busquin la pau 
i ajuda’ns a ser constructors d’un món més humà.

Dijous

Senyor Déu, en aquesta Diada de Sant Jordi, et donem gràcies per la cultura, les paraules i l’amor que compartim. Ajuda’ns a estimar amb sinceritat, a cuidar els altres i a fer créixer la pau en el nostre entorn.

Com Sant Jordi, dona’ns coratge per vèncer les nostres pors i les injustícies del món. Que sapiguem defensar la veritat, respectar la diversitat i construir ponts entre les persones.

Beneeix les nostres famílies, els nostres amics i tots aquells que avui celebren amb una rosa o un llibre. Fes-nos instruments de bondat i esperança. Amén.

Divendres

La pregària dels alumnes.

2n d'ESO 2025-26

De vegades estem tan centrats en el que ens falta o ens comparem amb les persones que tenen més, que oblidem valorar tot el que ja tenim. Ser agraïts ens ajuda a reconèixer la importància de les persones que ens envolten, del món en què vivim i de Déu,que ens acompanya cada dia, ja que el mínim que tenen algunes persones, es el máxim d’altres i tenim que aprendre a ser agraïts per aixó. Aprendre a agrair ens ensenya a ser més humils, més atents i a gaudir més de la vida.