SETMANA 2 (DEL 14 AL 18 DE SETEMBRE)

Dilluns

Dimarts

La cançó Tu ets la llum de Lax’n’Busto es pot entendre com una pregària cristiana. Quan diu “tu ets la llum”, recorda Jesús com “la llum del món”, guia i esperança enmig de la foscor. El compromís de seguir-lo “si cal lluitar amb el diable” reflecteix la lluita contra el pecat i les temptacions que tot creient afronta. Expressa una entrega total: confiar fins i tot quan no s’entén el camí, obeir encara que sigui difícil. La recerca constant d’aquesta llum mostra que la vida espiritual és un procés, no un estat fix. També reflecteix la set del cor humà per Déu, que només se sacia en Ell. Així, la cançó ens convida a caminar amb fe, perseverança i amor, deixant que Crist il·lumini cada pas i transformi la nostra vida en testimoni d’esperança i confiança.

Dimecres

En l’escena més famosa de Un omingo cualquiera, el discurs d’Al Pacino al vestidor és una metàfora profunda de la vida. Parla de com, en el futbol i en l’existència, cada petita decisió compta: un pas més, un segon més, una polzada més poden marcar la diferència entre guanyar i perdre. 

L’entrenador reconeix els seus propis errors i debilitats, mostrant que la humilitat és essencial per créixer. El seu missatge convida a lluitar amb tot, no només per un mateix, sinó també per l’equip, recordant que ningú no aconsegueix la victòria tot sol. 

Aquesta escena reflecteix la importància de la unitat, de l’esforç col·lectiu i del sacrifici personal per un bé més gran. També recorda que la vida es juga “en polzades”, en petits actes quotidians que, sumats, ens apropen o ens allunyen de les nostres metes. Al final, Pacino motiva els seus jugadors —i a nosaltres— a no rendir-se, a lluitar per cada instant i a trobar en aquesta lluita un sentit profund.

Dijous

Carlo Acutis: un sant del nostre temps

Carlo Acutis va néixer a Londres el 1991 i va créixer a Itàlia. Era un noi molt semblant a vosaltres: li agradaven els videojocs, el futbol i tenia amics amb qui sortia i es divertia. Però també va viure la fe de manera molt intensa i natural. Des de petit va mostrar una gran devoció a l’Eucaristia i va utilitzar els seus coneixements d’informàtica per difondre la fe, creant una pàgina web amb miracles eucarístics d’arreu del món.

Als 15 anys li van diagnosticar una malaltia  molt agressiva i va morir molt ràpidament, el 2006. La va viure amb serenor i confiança en Déu, oferint el seu patiment pels altres. Moltes persones es van sentir inspirades per la seva fe senzilla, però profunda.

La seva canonització  que va tenir lloc el passat 7 de setembre(reconèixer-lo oficialment com a sant) es deu a la seva vida de santedat viscuda en el quotidià i també als miracles atribuïts a la seva intercessió després de la mort. L’Església el presenta com a exemple de que la santedat no és només per a persones d’altres èpoques, sinó que és possible avui i a qualsevol edat.

El paper dels sants a l’Església
Els sants són models de vida cristiana i amics que intercedeixen per nosaltres davant Déu. No són superherois llunyans, sinó persones reals que, amb les seves limitacions, van viure la fe de manera extraordinària. Ens mostren que cadascú de nosaltres pot arribar a ser sant vivint l’amor i la fe en la vida quotidiana.

Carlo Acutis és un sant jove, “millennial”, que connecta especialment amb vosaltres: un exemple que es pot ser cristià i modern alhora, usant les xarxes i la tecnologia per fer el bé i donar testimoni.

Divendres

La cançó I Still Haven’t Found What I’m Looking For de U2 reflecteix la inquietud profunda de l’ésser humà per alguna cosa que transcendeix allò material. A través de les seves estrofes, es percep l’experiència d’algú que ha provat diversos camins i èxits, però que encara sent un buit interior.

Aquesta sensació és comuna en la vida espiritual: el desig de plenitud i de trobar un sentit últim que cap cosa terrenal no pot satisfer. La lletra expressa una recerca constant, marcada per l’esperança i la insatisfacció, com si la persona sabés que existeix una veritat més gran, però que encara no l’ha assolit plenament. 

Aquesta dinàmica recorda l’experiència de fe, on Déu es presenta com a meta i font de sentit, però també com a misteri que es descobreix a poc a poc. La interioritat esdevé així l’espai on s’escolten aquestes inquietuds i es discerneix la presència divina. En el fons, la cançó parla de la set de l’ànima, aquella necessitat de transcendir que ens empeny a seguir caminant. Trobar Déu no és un fet immediat, sinó un procés, un pelegrinatge interior cap a la plenitud i l’amor vertader.