La frase “la por pesa, fill” reflecteix com la por no és només una emoció passatgera, sinó una càrrega que pot limitar les nostres accions i decisions. La por ens immobilitza, ens tanca i, en certa manera, ens roba la llibertat. A la novel·la "La partida" de Miguel Delibes, aquesta idea subratlla la duresa de la vida i la lluita interior dels personatges davant d’un entorn hostil. Reconèixer el pes de la por és el primer pas per enfrontar-s’hi, perquè només en anomenar-la i acceptar-la podem començar a alliberar-nos-en. Així, la frase ens convida a reflexionar sobre la importància de la valentia i la resiliència per continuar avançant malgrat les dificultats.
Dimarts
La cançó "Hello" d’Adele reflecteix el pes emocional que deixen els errors i les relacions trencades. A través de la seva lletra, es percep la necessitat de reconnectar i demanar perdó, encara que la resposta no sigui sempre la desitjada. Des d’una mirada cristiana, el perdó és un acte d’amor profund que ens acosta a Déu i ens permet viure segons l’exemple de Jesús. Reconèixer les nostres errades és un acte d’humilitat, que ens convida a la conversió i a la reconciliació, no només amb els altres, sinó també amb nosaltres mateixos i amb Déu. De vegades, el perdó no implica reconciliació immediata, sinó aprendre a deixar anar el ressentiment. Tal com passa a la cançó, no sempre podem canviar el que ha succeït, però sí la manera com ho vivim a la llum de la fe. Perdonar és, doncs, obrir el cor a la gràcia i caminar cap a la pau que només Déu pot donar.
Dimecres
1 d'octubre: Celebració del dia de Santa Teresa de Lisieux
Pregària a Santa Teresa de Lisieux
Santa Teresa,
tu que vas descobrir Déu en les coses senzilles
i ens vas ensenyar el “camí petit” de l’amor,
ajuda’ns a veure la seva presència en el nostre dia a dia.
Ensenya’ns a confiar en Jesús
quan tinguem por o dubtes,
i a oferir-li les nostres alegries,
els nostres esforços i també els nostres errors.
Que aprenguem, com tu,
a estimar els altres amb petits gestos,
amb paraules que construeixin i amb un cor humil.
Santa Teresa, acompanya’ns en el nostre camí de fe,
perquè, pas a pas, ens apropem més a Déu
i descobrim l’alegria de viure com a fills seus.
Amén.
Dijous
En aquesta escena de Rocky Balboa es revela una de les lliçons més poderoses de la saga. Rocky li recorda al seu fill que la vida no sempre serà justa i que, inevitablement, portarà cops i dificultats. Tot i així, el que realment importa no és la força amb què colpegem, sinó la capacitat d’aixecar-nos després de caure i continuar endavant.
Rocky anima el seu fill a no culpar els altres pels seus fracassos, recordant-nos que cadascú és responsable de la seva pròpia vida i de respondre amb integritat davant l’adversitat
La veritable fortalesa no està en evitar les caigudes, sinó a tenir el coratge de continuar caminant, fins i tot quan tot sembla en contra.
Divendres
S'apropa el DOMUND (DOmingo MUNDial de las misiones).
Aquest any, el vídeo de la campanya recorda el passat missioner del Papa Lleó XIV.
L'any 1959, l'empresa Volvo va crear el cinturó de seguretat de tres punts. En comptes de guardar-se la patent per guanyar diners va decidir regalar-la al món. D'aquesta manera, els seus competidors també la van implementar.
L'objectiu era més gran que les ganàncies: salvar vides.
Gràcies a aquesta decisió, milions de persones avui dia poden contar la seva història després d'un accident.
Un recordatori que la veritable grandesa no està en el que guardes... sinó en el que comparteixes.
Dimarts
On hi hagi odi, que jo hi porti amor.
On hi hagi ofensa, que jo hi porti perdó.
On hi hagi discòrdia, que jo hi porti veritat.
On hi hagi dubte, que jo hi porti la fe.
On hi hagi desesperació, que jo hi porti l’esperança.
On hi hagi tristesa, que jo hi porti la joia.
On hi hagi tenebra, que jo hi porti la llum.
Oh Mestre,
fes que jo vulgui més aviat
consolar que no pas ser consolat;
comprendre, més que no pas ser comprès;
estimar, més que no pas ser estimat.
Perquè és donant-nos que obtenim,
és oblidant-nos que ens trobem,
és perdonant que som perdonats,
és morint que ressuscitem a la vida eterna!
Sant Francesc d’Assís
Dimecres
“No podem decidir l’època en la
que ens ha tocat viure, l’únic
que podem decidir és què fer
amb el temps que se’ns ha
concedit”
Dijous
No t’ha passat mai que un cert paissatge, un objecte, una olor o una cançó et porten el record d’una persona estimada? Això és el que explica el cantant Sting en aquesta cançó: el camp de blat daurat li recorda el cabell daurat de l’estimada del protagonista de la cançó.
Hi ha gent que escull com ser recordada, i aquest és el cas de Jesús de Natzaret que, en el darrer sopar amb els seus amics, els va donar dues pistes per tal que el poguèssin trobar sempre: el servei als altres (el lavatori de peus) i trobar-se per celebrar l’eucaristia (el pa i el vi).
La imatge emprada per Sting també val per recordar la presència de Crist en el món per als cristians. El camp de blat apareix diverses vegades al llarg de la Bíblia i, especialment, en les paràboles de Jesús (El bon sembrador, la paràbola del blat i el jull…). Passejar per un camp de blat pot ser també una molt bona manera de fer pregària i obrir-se a l’Evangeli.
(pregaria.cat)
Divendres
Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.
Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.
La cançó Tu ets la llum de Lax’n’Busto es pot entendre com una pregària cristiana. Quan diu “tu ets la llum”, recorda Jesús com “la llum del món”, guia i esperança enmig de la foscor. El compromís de seguir-lo “si cal lluitar amb el diable” reflecteix la lluita contra el pecat i les temptacions que tot creient afronta. Expressa una entrega total: confiar fins i tot quan no s’entén el camí, obeir encara que sigui difícil. La recerca constant d’aquesta llum mostra que la vida espiritual és un procés, no un estat fix. També reflecteix la set del cor humà per Déu, que només se sacia en Ell. Així, la cançó ens convida a caminar amb fe, perseverança i amor, deixant que Crist il·lumini cada pas i transformi la nostra vida en testimoni d’esperança i confiança.
Dimecres
En l’escena més famosa de Un omingo cualquiera, el discurs d’Al Pacino al vestidor és una metàfora profunda de la vida. Parla de com, en el futbol i en l’existència, cada petita decisió compta: un pas més, un segon més, una polzada més poden marcar la diferència entre guanyar i perdre.
L’entrenador reconeix els seus propis errors i debilitats, mostrant que la humilitat és essencial per créixer. El seu missatge convida a lluitar amb tot, no només per un mateix, sinó també per l’equip, recordant que ningú no aconsegueix la victòria tot sol.
Aquesta escena reflecteix la importància de la unitat, de l’esforç col·lectiu i del sacrifici personal per un bé més gran. També recorda que la vida es juga “en polzades”, en petits actes quotidians que, sumats, ens apropen o ens allunyen de les nostres metes. Al final, Pacino motiva els seus jugadors —i a nosaltres— a no rendir-se, a lluitar per cada instant i a trobar en aquesta lluita un sentit profund.
Dijous
Carlo Acutis: un sant del nostre temps
Carlo Acutis va néixer a Londres el 1991 i va créixer a Itàlia. Era un noi molt semblant a vosaltres: li agradaven els videojocs, el futbol i tenia amics amb qui sortia i es divertia. Però també va viure la fe de manera molt intensa i natural. Des de petit va mostrar una gran devoció a l’Eucaristia i va utilitzar els seus coneixements d’informàtica per difondre la fe, creant una pàgina web amb miracles eucarístics d’arreu del món.
Als 15 anys li van diagnosticar una malaltia molt agressiva i va morir molt ràpidament, el 2006. La va viure amb serenor i confiança en Déu, oferint el seu patiment pels altres. Moltes persones es van sentir inspirades per la seva fe senzilla, però profunda.
La seva canonització que va tenir lloc el passat 7 de setembre(reconèixer-lo oficialment com a sant) es deu a la seva vida de santedat viscuda en el quotidià i també als miracles atribuïts a la seva intercessió després de la mort. L’Església el presenta com a exemple de que la santedat no és només per a persones d’altres èpoques, sinó que és possible avui i a qualsevol edat.
El paper dels sants a l’Església Els sants són models de vida cristiana i amics que intercedeixen per nosaltres davant Déu. No són superherois llunyans, sinó persones reals que, amb les seves limitacions, van viure la fe de manera extraordinària. Ens mostren que cadascú de nosaltres pot arribar a ser sant vivint l’amor i la fe en la vida quotidiana.
Carlo Acutis és un sant jove, “millennial”, que connecta especialment amb vosaltres: un exemple que es pot ser cristià i modern alhora, usant les xarxes i la tecnologia per fer el bé i donar testimoni.
Divendres
La cançó I Still Haven’t Found What I’m Looking For de U2 reflecteix la inquietud profunda de l’ésser humà per alguna cosa que transcendeix allò material. A través de les seves estrofes, es percep l’experiència d’algú que ha provat diversos camins i èxits, però que encara sent un buit interior.
Aquesta sensació és comuna en la vida espiritual: el desig de plenitud i de trobar un sentit últim que cap cosa terrenal no pot satisfer. La lletra expressa una recerca constant, marcada per l’esperança i la insatisfacció, com si la persona sabés que existeix una veritat més gran, però que encara no l’ha assolit plenament.
Aquesta dinàmica recorda l’experiència de fe, on Déu es presenta com a meta i font de sentit, però també com a misteri que es descobreix a poc a poc. La interioritat esdevé així l’espai on s’escolten aquestes inquietuds i es discerneix la presència divina. En el fons, la cançó parla de la set de l’ànima, aquella necessitat de transcendir que ens empeny a seguir caminant. Trobar Déu no és un fet immediat, sinó un procés, un pelegrinatge interior cap a la plenitud i l’amor vertader.
Dins del lema "CUIDA'T, MIRA'T, TRANSFORMA" que vam iniciar el curs passat, enguany farem ènfasi en la paraula "MIRA'T".
De vegades vivim tan ocupats amb l'escola, les xarxes socials, els amics i les activitats diàries, que ens oblidem d'una cosa molt important: mirar cap a dins. La interioritat és aquell espai interior on podem escoltar els nostres pensaments, emocions i somnis. És com un lloc secret dins nostre que ens ajuda a entendre qui som i què volem a la vida.
Quan cultivem la interioritat i l'autoconeixement, aprenem a viure amb més pau i confiança. Ens tornem més forts davant els reptes i més conscients de com les nostres accions afecten els altres. En poques paraules, mirar cap a dins ens ajuda a créixer i a construir la millor versió de nosaltres mateixos (transformar).
PREGÀRIA:
Pare del cel, et donem gràcies per aquest nou curs que comencem. Et demanem saviesa per aprendre, força per superar les dificultats i coratge per créixer com a persones.
Ajuda’ns a respectar-nos i a col·laborar, a descobrir els nostres dons i a posar-los al servei dels altres. Que la teva llum ens guiï cada dia i que junts construïm una comunitat d’esperança i de pau.
Amén.
Dimarts
Després de viure una gran aventura amb els Venjadors, en Peter Parker (Spiderman) torna a la seva rutina diària com un adolescent més. Aquesta escena reflecteix el contrast entre allò extraordinari i el quotidià, recordant-nos que, encara que visquem moments únics, sempre hem de tornar a la nostra realitat i responsabilitats. En Peter se sent emocionat, però també una mica frustrat, perquè vol demostrar el seu valor i créixer. Ens ensenya que, no importa el que hàgim aconseguit, el més important és mantenir els peus a terra i aprendre de cada experiència. Igual que en Peter, tots tenim reptes que semblen enormes i d’altres que formen part del nostre dia a dia. Hem d'aconseguir trobar equilibri entre tots dos mons. Així, descobrim qui som i com volem actuar a la vida.
Dimecres
La cançó "It's My Life" de Bon Jovi és un poderós recordatori que som els protagonistes de la nostra pròpia història.
El seu missatge ens convida a prendre decisions amb valentia, sense deixar que altres marquin el nostre camí.
En iniciar un nou curs escolar, aquesta lletra pot inspirar-nos a afrontar els reptes amb determinació i confiança.
Cada començament representa una pàgina en blanc que tenim l’oportunitat d’escriure a la nostra manera.
Bon Jovi ens anima a no quedar-nos en el passat, sinó a mirar endavant amb energia i actitud positiva.
Tornar a començar pot fer por, però també porta amb si l’emoció de l’inconegut.
La cançó ens recorda que no hem de viure seguint les expectatives alienes.
Al contrari, hem d’atrevir-nos a perseguir les nostres metes, fins i tot si el camí és difícil.
