SETMANA 35 (del 2 al 6 de juny)

dilluns

Per avui algunes frases del Petit Príncep

• Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin). 
• Be he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones. 
• És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres. 

dimarts

A la lletra de la cançó, John Mayer desafia a la juventut d’avui apuntant la mandra, ens desafia a fer canvis. Tot i que les persones som conscients dels grans problemes del món, com la violència en tots els racons del món, no intentem fer canvis, sinó que passem d’aquesta responsabilitat. Hi ha un sentit de responsabilitat que hem de sentir pel nostre futur, així com el de les persones més llunyanes a nosaltres.La gent només espera que passin coses i si ningú no pren cap acció, res canviarà. John Mayer ens fa una crida d’atenció dient que la nostra generació està sent mandrosa i que necessita una lluita pel canvi per a que la pau regni per sempre.
Preguntes​ ​de​ ​reflexió: Per què esperem en lloc de posar-nos en acció? Què estaries disposat a fer per canviar aquesta situació? 

dimecres

Hi ha cançons que no només sonen bé, sinó que ens fan pensar. IKYK (I Know You Know) de la cantant OGI és una d’aquestes. Ens parla de tot allò que a vegades portem dins i no sabem com expressar: pors, silencis, dubtes, ganes de fugir o de trobar-nos. Però també ens parla d’esperança. D’aquell “alguna cosa” que ens diu que, malgrat tot, val la pena continuar caminant.

A la cançó hi ha moments de foscor, però també de llum. I això és molt real. Perquè la vida no és sempre fàcil, i tots hem tingut dies en què ens sentim perduts o sols. Però fins i tot llavors, com diu la cançó, hi ha una veu interior que ens recorda que som més del que ens pensem, que no estem sols, i que hi ha algú —sigui Déu, sigui un amic, sigui la pròpia consciència— que ens coneix i ens acompanya.

Potser avui et sents fort i motivat. O potser no. Tant se val. Aquesta cançó et convida a ser sincer amb tu mateix. A escoltar-te. A parar. I a deixar que el silenci també et parli.

dijous

divendres

Sempre impressiona el fet que, del nostre entorn més proper, la realitat que ens costa més de veure és a nosaltres mateixos, i això que és el que tenim més a prop. De fet, potser és precisament per això. Ens és molt més fàcil veure objectivament els altres que veure’ns a nosaltres mateixos.

Per veure’ns amb una certa objectivitat, ens calen miralls, en definitiva, necessitem realitats que ens retornin la nostra pròpia imatge reflectida . Una de les que ens la retorna són els defectes dels altres. Diuen que quan els defectes dels altres ens molesten de manera especial és perquè hi veiem reflectits els nostres propis defectes . Asseguren que si ens molesten en els altres és perquè ens molesten en nosaltres mateixos.

Tot encaixa perfectament amb aquella dita de Jesús a l’evangeli sobre el fet que som capaços de veure la palla a l’ull del nostre germà i no ho som de veure la biga en el nostre propi ull.