SETMANA 29 (del 7 al 11 d'abril)

dilluns

Senyor Jesús,

En l'hort de Getsemaní, vas experimentar l'angoixa més profunda, però vas confiar plenament en el Pare, acceptant la seva voluntat per damunt de tot.​

Ajuda'ns a seguir el teu exemple, a buscar la voluntat de Déu en les nostres vides, i a trobar consol en la pregària quan ens enfrontem a les nostres pròpies lluites.​

Que, com tu, puguem dir: "No es faci la meva voluntat, sinó la teva."​

Amén.

dimarts

Marc 15,  21 I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp.

El telèfon ha sonat repetidament. Ens comuniquen que el nostre amic està ingressat a urgències de l’hospital entre la vida i la mort. Teníem mil coses a fer. Ho hem deixat tot, i hem anat corrent al seu costat. Li donem la mà, li traiem la suor del front. Pateix i sembla que ja no pot més. Ens mira. Gràcies.

Gràcies Simó de Cirene... gràcies a tants i tantes que ajuden a portar les creus de tanta gent que ho passa fatal.

Gràcies a tantes persones que han estat o estan al meu costat en hores dures... també vull ser com vosaltres, com Simó, com Jesús.

dimecres

Joan 19, 25 Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:

--Dona, aquí tens el teu fill.

27 Després digué al deixeble:

--Aquí tens la teva mare.

I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.

La mirada de Jesús es va creuar amb la de la seva mare, Maria. Tota la història viscuda a Nazaret, la seva discreció i el seguiment durant els anys de la vida pública, tot hi era en aquelles dues mirades que es trobaven. Va ser tan intensa l’ajuda que va rebre de la seva Mare que va parlar a Joan perquè trobés llar a casa seva. Dels ulls al cor, del cor a la proposta acollidora. Mirem amb sensibilitat, des de dintre dels nostres millors sentiments que ens ajudin a cercar solucions per a la gent. Moltes persones avui necessiten sobretot una mirada humana respectuosa i d’estimació.

dijous

Vas compartir el pa i el vi, símbols de la teva entrega, i ens vas ensenyar que estimar és donar-se sense reserves. Amb un gest humil, rentant els peus als teus amics, ens vas recordar que el veritable poder és servir i que la grandesa neix de la humilitat.

Avui, davant teu, volem aprendre a estimar com tu:
A estimar sense por, sense límits, sense esperar res a canvi.
A servir els altres amb mans obertes i cor sincer.
A ser instruments de pau, de comprensió i de fraternitat.

Que el record d’aquell Sant Sopar il·lumini la nostra vida, i que en cada gest d’amor i servei, et reconeguem present entre nosaltres.

Amén.

divendres

Jesús, amic i company de camí,
en aquesta Setmana Santa volem acostar-nos a Tu.
Volem comprendre el teu amor immens,
un amor que es dona sense límits,
un amor que ens convida a estimar.

Acompanyem-te en el Dijous Sant,
quan vas rentar els peus dels deixebles
i ens vas ensenyar que servir és estimar.
Ajuda’ns a ser humils i generosos,
a saber donar la mà als qui ens envolten.

Acompanyem-te en el Divendres Sant,
quan vas patir i vas donar la vida per nosaltres.
Fes que sapiguem portar amb esperança
les dificultats i les creus del nostre dia a dia.

Acompanyem-te en el Dissabte Sant,
en el silenci i l’espera.
Que sapiguem confiar en Tu
fins i tot en els moments de foscor.

I celebrem amb alegria el Diumenge de Pasqua!
Jesús, Tu has vençut la mort,
Tu ets vida, llum i esperança.
Ajuda’ns a viure com a persones noves,
a sembrar alegria i pau al nostre voltant.

Amén.