dilluns
TEMPS DE PASQUA. ELL ESTÀ ALLÍ!
dimarts
Un floc de neu no pesa res, però molts de junts poden trencar branques d'arbre. Els petits, lleugers i humils també poden canviar el món.
Senyor, ja sé que sóc jove i que poca cosa puc fer contra les injustícies del món; però m'agradaria ser el teu llapis i ajudar-te a escriure i dibuixar un món millor.
dimecres
Caminar siempre caminar,
Senderos hechos en el alba,
Mil horizontes desear,
Y querer siempre de verdad,
Lo que he vivido sin nostalgia,
Con la sonrisa despertar.
Senderos hechos en el alba,
Mil horizontes desear,
Y querer siempre de verdad,
Lo que he vivido sin nostalgia,
Con la sonrisa despertar.
Yo he de mirar sin esperar
Volver a ver el medio el mar,
Lo que he vivido en otro instante,
Pues la luz que brilla allá en el
Horizonte, seguramente nos dará,
Razón de nuevo para el hombre.
Volver a ver el medio el mar,
Lo que he vivido en otro instante,
Pues la luz que brilla allá en el
Horizonte, seguramente nos dará,
Razón de nuevo para el hombre.
Y soñar, siempre soñar, y no perder
Lo que te abraza, cada segundo dibujar.
Desear, siempre desear, el cielo abierto
Que nos habla, de la pasión de nuestro mar.
Lo que te abraza, cada segundo dibujar.
Desear, siempre desear, el cielo abierto
Que nos habla, de la pasión de nuestro mar.
Yo he de mirar sin esperar,
Volver a ver el medio el mar,
Lo que he vivido en otro instante,
Pues la luz que brilla allá en el
Horizonte, seguramente nos dará,
Volver a ver el medio el mar,
Lo que he vivido en otro instante,
Pues la luz que brilla allá en el
Horizonte, seguramente nos dará,
Razón de nuevo para el hombre.
dijous
El respirador
Després de millorar la situació d'un home de 93 anys a Itàlia, a l'hospital, se li va demanar que pagués el preu del respirador per un dia i el vell va plorar. El metge li va aconsellar que no plorés per la factura, que li havia salvat la vida.
El que va dir el vell va fer plorar a tots els doctors.
El vell va dir: "no ploro pels diners que he de pagar. Puc pagar tot això."
Ploro perquè he estat respirant l'aire de Déu durant 93 anys, però mai vaig pagar per respirar-lo.
Es necessita 500 euros per utilitzar el respirador a l'hospital durant un dia. Saps quant li dec a Déu? Mai he agraït a Déu per això abans
Les paraules del vell mereixen la nostra reflexió.
Quan respirem lliurement sense dolor ni malaltia, ningú es pren l'aire de debò. Només quan arribem a l'hospital, podem saber que fins i tot respirar oxigen amb respirador artificial costa diners!
Donem gràcies a Déu pel temps que hem passat tota la nostra vida respirant lliurement ..!
Ensenya'ns Senyor a valorar allò que és essencial i invisible als ulls.
divendres
https://www.elperiodico.com/es/videos/ocio-y-cultura/video-manu-guix-pau-dones/2119521.shtmlLa vida és un trajecte d'un tren anomenat Història del qual esperem que tingui sentit i no es llenci al precipici. Pugem a l'estació del naixement, compartim trajecte i en baixem a l'estació de la mort. Què hi ha després? No ho sabem del cert si no és en l'esperança. La cançó comença amb una afirmació positiva: "Mai és massa tard per intentar recuperar aquell tren que passa de llarg". Potser és una afirmació molt agosarada perquè, de fet, passen els díes i, amb ells, les possibilitats d'atrapar-lo. Potser ens cal planificar quins llocs són susceptibles de ser "estacions de vida" per anar a cercar-lo allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada