SETMANA 28 (Del 27 al 31 de març)

dilluns

Jesús va haver de romandre 40 dies al desert i va tenir temptacions, però sense ser fàcil, se'n va sortir. Nosaltres aquests dies, encara que tampoc sigui fàcil, hem de fer un pensament per treure la nostra ànima tots aquells mals pensaments i impureses que ens tormenten.
En el nostre dia a dia sorgeixen conflictes, ens distraiem amb facilitat i treballem per béns materials i no per ajudar. En tot això, ens pot semblar que Déu no ens vegi patir, però Ell es present veient com enllestim el camí. Així que per Ell, però sobretot per nosaltres, aquests dies ens hem de desfer de la maldat, de les mentides, del rancor, de  l'egocentrisme. Aquests dies més que mai hem d'allotjar en el nostre cor l'amabilitat amb els altres, siguin amics, germans o coneguts. Hem d'aprendre a compartir i ser generosos, a demostrar el nostre amor als altres, i a dir la veritat i reconèixer els errors.
 El nostre cor hauria d'omplir-se de bondat, empatia i agraïment.
Preguem aquests dies de Quaresma, perquè quan acabin siguem millors persones.

Paula Sotoca

dimarts

40 dies de reflexió

són 40 dies de comunicació

Una comunicació plena de solidaritat

i també de responsabilitat

En aquests dies,

la tolerància i l'esperança,

conviuen entre tots nosaltres.

40 dies i 40 nits van passar,

i molts valors es van forjar.

Perdó, amor i amistat,

esperança, oració i veritat.

La Quaresma,

un temps propi per les renúncies,

privem-nos cada dia d'alguna cosa

per ajudar als altres.

Senzill,

estimar als altres,

estimar a un mateix,

estimar a Déu.

La Quaresma és una qüestió d'estimar.

Júlia Juan i Mariona Rovira

dimecres

Marc 15,  21 I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp.

El telèfon ha sonat repetidament. Ens comuniquen que el nostre amic està ingressat a urgències de l’hospital entre la vida i la mort. Teníem mil coses a fer. Ho hem deixat tot, i hem anat corrent al seu costat. Li donem la mà, li traiem la suor del front. Pateix i sembla que ja no pot més. Ens mira. Gràcies.

Gràcies Simó de Cirene... gràcies a tants i tantes que ajuden a portar les creus de tanta gent que ho passa fatal.

Gràcies a tantes persones que han estat o estan al meu costat en hores dures... també vull ser com vosaltres, com Simó, com Jesús.

dijous

Joan 19, 25 Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:

--Dona, aquí tens el teu fill.

27 Després digué al deixeble:

--Aquí tens la teva mare.

I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.

La mirada de Jesús es va creuar amb la de la seva mare, Maria. Tota la història viscuda a Nazaret, la seva discreció i el seguiment durant els anys de la vida pública, tot hi era en aquelles dues mirades que es trobaven. Va ser tan intensa l’ajuda que va rebre de la seva Mare que va parlar a Joan perquè trobés llar a casa seva. Dels ulls al cor, del cor a la proposta acollidora. Mirem amb sensibilitat, des de dintre dels nostres millors sentiments que ens ajudin a cercar solucions per a la gent. Moltes persones avui necessiten sobretot una mirada humana respectuosa i d’estimació.

divendres

Jesús ens mou a pregar per als que pateixen.

Després de la seva arribada triomfal a Jerusalem, Jesús sabia que s’acostava la seva hora i es va reunir amb els seus amics i van fer un sopar de comiat. Ell els deia que sempre estaria amb ells i que no els deixaria mai. Encara avui roman amb nosaltres, guiant els nostres passos i conduint-nos cap el Pare.

Veure en la cara d’aquesta imatge el sofriment que devia patir Jesús clavat a la creu, ens fa pensar en la necessitat de pregar per tots els que pateixen actualment víctimes, com Ell, de les injustícies,  de l’esclavitud i les guerres.

Que, com Jesús, tots ells trobin la força del Pare en els seus cors i s’adonin que els està esperant, que no els ha abandonat i no els abandonarà mai.

Déu ens estima, som els seus fills.

Déu, Pare, et demanem per la Pau al món, per la justícia del homes i per l’amor a tota la creació. Que la mort de Jesús i el seu retorn ens il·luminin.

"La resurrecció és el fonament de la fe i de l'esperança cristiana"

Papa Francesc