SETMANA 22 (del 13 al 17 de febrer)

dilluns

Et manca sentit? Estas desesperat?... Tot el missatge de Jesús és aixó: "Déu és Pare, t'estima i et diu: Tu sí que vals!, Aixeca't i cambia la teva vida!".  Si ens fixem en els evangelis veurem que els "miracles" de curació de Jesús no interessen tant per ser una mena de fenòmen "paranormal", sinó perquè alliberen a les persones de tot allò que els impedeix ser feliços de debó i de viure encarats a Déu, la Fe, l'Esperança...            

 La cançó dels Celtas Cortos també parla d'alliberar-se d'allò que ens anorrea (el consum, el nihilisme, el desamor, la desesperança, la droga...) i ens torna cecs i paralítics. Nosaltres, però, sabem que això no ho aconseguirem, només, a base del propi esforç i lluita. La nostra predisposició per a cambiar és bàsica, però creiem que Jesús ens pot donar la lucidesa per obrir-nos els ulls i reconéixer tot allò que ens paralitza i ens anorrea (el que en la tradició cristiana s'ha anat anomenant "pecat").

dimarts

D’ençà que t’he trobat

Escolta, Déu meu.

Ells em van dir que tu 

no existies pas 

i com un beneit m’ho vaig creure. 

L’altra tarda, des del fons d’un forat d’obús

vaig veure el teu cel...

Tot de cop vaig comprendre 

que m’havien dit una mentida.

Si m’hagués entretingut més 

a mirar les coses que has fet

hauria vist ben clar que 

aquella gent refusava d’anomenar a un gat, gat.

Jo em pregunto, Déu, 

si consentiries a agafar-me la mà.

I, tanmateix, endevino que tu ho comprendràs.

És curiós que m’hagi estat necessari de venir

a aquest lloc infernal

abans de tenir temps de veure el teu rostre.

Jo t’estimo terriblement:

vet aquí el que vull que sàpigues.

Hi haurà aviat un combat horrible. 

Qui sap? Potser arribi a casa teva aquest vespre mateix...

No hem estat camarades fins avui i em pregunto, Déu meu,

si m’esperaràs a la porta. Tu, mira, estic plorant.

Jo, vessar llàgrimes.

Ah! si t’hagués conegut més aviat...

Bé, anem, cal que me’n vagi.

És curiós, d’ençà que t’he trobat ja no tinc por de morir.

A reveure!

Text trobat damunt del cos d’un soldat americà en el desembarcament 

a Àfrica del Nord durant la Segona Guerra Mundial.

Contes i textos per a la pregària i reflexió

dimecres

dijous

Quan Jesús va dir als seus amics que eren “la sal de la terra” estava pensant en aquelles qualitats extraordinàries de la sal: única, preuada, exclusiva... Així ets tu per a Jesús: ets una persona única i meravellosa.

divendres

Tu em mantens la llàntia encesa.
Fe.

La llàntia amb llum viva o dèbil.
Llum encesa que ens deixa veure el camí.

Llum que 
ens acompanya en la nit 
fins que arriba el dia.

Llum que ens il·lumina 
la mà oberta del germà que ens ajuda.

Llum que  
ens fa veure el Crist en aquell camí, 
en aquell afer, 
en aquell home o 
en aquella dona...

La fe, una llàntia encesa.

Tens por que s’apagui?

No.
Col·locada al bell mig del poble, 
ben enlaire, 
la comunitat se’n gaudeix.

Tota la família viu en una sola llum, 
en una sola fe, 
és llum que agermana, 
és llum que engendra amor, 
és llum que dona serenor a la vida de convivència, 
que posa paraules assenyades als llavis.

La fe informa tota la vida.

És la fe compartida la que parla sense por 
perquè no vacil·la, 
perquè es ferma. 

La fe compartida és llum que dona ciència, 
saviesa i amor.

Tu em mantens la llàntia encesa.

Maria Alavedra