SETMANA 16 (Del 19 al 21 de desembre)

dilluns

dimarts

dimecres

BON NADAL!

SETMANA 15 (del 12 al 16 de desembre)

dilluns

TERCERA SETMANA D'ADVENT

Vetlleu. Viviu desperts. En vetlla. Viviu conscientment. Atents a la vida i al que toca viure. Que no se us escapi res. Que no se us escapi la vida... 

Vetlleu, hi ha notícies de Déu. Hi ha esperança i motius per a l’esperança. Hi ha futur. Déu s’hi ha compromès. 

Estigueu atents, perquè...    Déu parla. Ve a aquesta nostra vida. Està venint.

                Hi ha qui ens necessita.

                En el moment més inesperat pot sorgir quelcom transcendental. Vital. 

                En qualsevol trobada, em pot canviar la vida.

                Déu és així.

Josep Miquel Esteban, sj.

dimarts

OBRE L'ENLLAÇ:

https://drive.google.com/file/d/1xawbZCQEU7DA3IBJrNInnbLTG8wTkiyC/view?usp=share_link

dimecres

La història que sembla explicar la lletra tindria a veure amb conviccions profundes personals. La primera paraula de la cançó és la paraula Déu, tota una declaració d'intencions. I quan s'explicita la força de la presència de Jesús a la pròpia vida, encara més. Potser s'ha esdevingut un canvi en la vida de Robbie Williams que li permet expressar-se d'aquesta manera. Acceptar l'acció de Jesús en la pròpia vida, acceptar el seu exemple de donació suprema, pot ajudar a canviar els horitzons vitals. Robbie Williams sembla parlar de l'interès exagerat pel culte al cos en les nostres societats desenvolupades. La petició expressa que fa així ho mostra: Déu, allibera'm d'una percepció personal que em faci mal, que em destrueixi. Vull la perfecció que més m'ajudarà a sanar, aquella que m'uneix als altres, que no me'n separa ni em fa comparar-m'hi. La cançó parla dels vius i dels morts, de la família i dels qui ens han precedit. Amb tots ells i des de la pròpia experiència de vida, quins són els nostres propis anhels, els nostres propis somnis, com veiem la nostra pròpia vida?

 T. Torrelles per pregaria.cat

dijous

A vegades passa que els esquemes i projectes que ens fem es desmonten davant el vent de l'Esperit com un castell de cartes. Però d'aquestes cendres, com un au Fènix, resorgeix una altra persona feta a major imatge i semblança de Déu. No són moments fàcils, les antigues cartes volen tenir un paper en aquesta nova construcció, i cal fer un cert esforç de confiança, d'apostar per la novetat. A voltes la trobada amb algú (la parella, una amistat...) o l'Altre (Jesús i l'evangeli) provoquen aquest trencament, aquesta crida a la contrucció de quelcom nou sense por. 

T'has sentit alguna vegada desmuntat i, alhora, empés per una nova tasca? Recordes alguna "crisi" que augmentés la confiança en tu, en els altres, en Déu? Saps apostar per la novetat o et sents lligat de mans i peus pel que els altres esperen de tu o els teus propis projectes?

pregaria.cat

divendres

SETMANA 14 (del 5 al 9 de desembre)

 dilluns

SEGONA SETMANA D'ADVENT

Si l’Advent fos un paisatge...

Com que imaginar està, encara, a molt bon preu, podríem imaginar que estem davant d’un gran paisatge. I, avui, aquest diumenge, un privilegiat mirador. Immediatament, al mes de desembre. A la temporada d’Advent i Nadal, potser a la meva vida... I m’hi deturo en aquesta  mirada global i de conjunt. Tot mirant aquestes vistes, em ressona l’Evangeli. I, totes soles, apareixen unes qüestions que m’interroguen. Sincerament. Del tot sincerament, 

Espero alguna cosa? Espero la vinguda del Senyor? De debò, confio que vindrà algú a treure’ns de l’atzucac? Serem capaços d’aprendre a viure, algun dia? Aprendrem a relacionar-nos amb bondat i humanitat? Realment, hi ha oportunitat/ ocasió/ possibilitat de trobada amb el Déu de Jesús?  Em deixo sorprendre, o... ja estic de tornada de tot?

Si  l’Advent fos un paisatge, i, tot contemplant-lo acullo aquestes qüestions... potser el descobreixo com una ocasió magnífica –única!!- de revitalitzar el meu viure.

pregaria.cat

dimecres

El llenyataire honrat

Una vegada hi havia un pobre llenyataire que tornava a casa després d’una dura jornada de feina. 

En creuar un pont que travessava un riu li va caure la destral a l’aigua. L’home es va lamentar tristament: 

- Oh! I ara com m’ho faré, jo, per guanyar-me el pa sense destral?

Però tot d’una, d’entre les aigües 

- Oh! Sorpresa! - va sorgir una bella ninfa i li va dir: - Espera, bon home, que et tornaré la destral. 

La nimfa es va enfonsar al riu i al cap de no res va aparèixer amb una destral d’or massís a les mans. 

- Que potser és aquesta, la teva destral? - va preguntar la nimfa. 

- No, no és aquesta. La meva destral no és daurada - va contestar el llenyataire. 

Així la nimfa es va tornar a enfonsar per segona vegada i aparegué poc després amb una destral de plata. 

- I aquesta? És la teva destral? - va tornar a preguntar la nimfa. 

- No, aquesta tampoc no és la meva. La meva no era ni d’or ni de plata - va respondre l’entristit llenyataire. 

I per tercera vegada la nimfa es va submergir a les aigües del riu. En sortir-ne duia a les mans una destral d’acer. 

- Oh! Gràcies! Moltes gràcies! Aquesta sí que és la meva destral! 

- Aquí la tens. Tot i així, com que ets tan honrat te’n regalo les altres dues, bon llenyataire. Has preferit l’honradesa a la mentida i et mereixes aquest premi.

Gràcies, bon Déu, per totes les persones del món que diuen la veritat i no enganyen.

Gràcies per les persones que són sinceres i que volen ser transparents mostrant les coses tal com són.

Que nosaltres també puguem ser d’aquesta manera, dient i fent les coses de tot cor, sense por ni malícia.

https://preguem.blogspot.com/