dilluns
La vida és un regal molt gran. Enmig de tanta grandesa i de sentir-se perdut en quelcom tan gran, apareixes Tu i coincidim. I aquest moment tan especial que després ens deixa trasbalsats es va formant en el quotidià, en el dia a dia. El quotidià marca la nostra forma d'actuar, és en ell que hem d'incidir."Entre trrossets de vida t'he trobat"... i alhora estem "perduts" perquè no sabem explicar-ne la melodia, ni expresar la grandesa del que hem sentit. L'experiència de Déu és tan gran que se'ns escola entre els dits.
"Si hom no s'esforça, fins en els més petits detalls, per posar la seva vida quotidiana en harmonia amb les seves més nobles idees que professa, aquestes idees no tenen cap sentit" (Etty Hillesum, Diari)
Pregàries.cat
La vida és un regal molt gran. Enmig de tanta grandesa i de sentir-se perdut en quelcom tan gran, apareixes Tu i coincidim. I aquest moment tan especial que després ens deixa trasbalsats es va formant en el quotidià, en el dia a dia. El quotidià marca la nostra forma d'actuar, és en ell que hem d'incidir."Entre trrossets de vida t'he trobat"... i alhora estem "perduts" perquè no sabem explicar-ne la melodia, ni expresar la grandesa del que hem sentit. L'experiència de Déu és tan gran que se'ns escola entre els dits.
"Si hom no s'esforça, fins en els més petits detalls, per posar la seva vida quotidiana en harmonia amb les seves més nobles idees que professa, aquestes idees no tenen cap sentit" (Etty Hillesum, Diari)
Pregàries.cat
dimarts
Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.
Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.
Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.
dimecres
Fa un parell d'estius ens va deixar Pau Donés, el cantant de Jarabe de palo, després de patir un càncer aquests últims anys. Mesos abans ens va publicar aquesta cançó. Una manera de testament vital, una crida a l'alegria i l'agraïment per tot el que ha viscut i el que li ha donat la vida, Especialment un agraiment a la seva filla
Ell mateix ens deia: “Eso que tú me das es la manera que tengo de agradeceros la generosidad que habéis demostrado conmigo, y que siempre ha sido mucha más de la que realmente me he merecido”.
dijous
Qui es vol quedar ancorat en un instant? Qui no aspira a anar omplint la pròpia vida de relats, trobades, passions, gestos, lliçons, idees i sentiments? Aquest és el món nostre de joventuts eternes. No va malament recordar de quan en quan que la vida no és una cosa estàtica ni està feta de moments congelats.
Que cada dia és únic, i en cadascun d’ells anem construint una història irrepetible i anem recorrent un camí per al qual no hi ha marxa enrere. Que viure ( i creure) és créixer, sempre, fins el darrer dia. Que la vida no es va consumint, ben al contrari: es va construint. I el temps que passa no és temps que vas descomptant, sinó un relat que vas creant.
divendres
Vull que m'escoltis sense jutjar-me.
Vull que opinis sense aconsellar-me.
Vull que confiïs en mi sense exigir-me.
Vull que m'ajudis sense intentar decidir per mi.
Vull que tinguis cura de mi sense anul·lar-me.
Vull que em miris sense projectar les teves coses en mi.
Vull que m'abracis sense asfixiar-me.
Vull que m'animis sense empènyer-me.
Vull que em sostinguis sense fer-te càrrec de mi.
Vull que em protegeixis sense mentides.
Vull que t'apropis sense envair-me.
Vull que coneguis el que més et disgusta de mi.
Que ho acceptis i no provis de canviar-ho.
Vull que sàpigues... que avui pots comptar amb mi...
sense condicions.
Vull que confiïs en mi sense exigir-me.
Vull que m'ajudis sense intentar decidir per mi.
Vull que tinguis cura de mi sense anul·lar-me.
Vull que em miris sense projectar les teves coses en mi.
Vull que m'abracis sense asfixiar-me.
Vull que m'animis sense empènyer-me.
Vull que em sostinguis sense fer-te càrrec de mi.
Vull que em protegeixis sense mentides.
Vull que t'apropis sense envair-me.
Vull que coneguis el que més et disgusta de mi.
Que ho acceptis i no provis de canviar-ho.
Vull que sàpigues... que avui pots comptar amb mi...
sense condicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada