Setmana 38 i final (del 13 de juny al 22 de juny)

dilluns

Un costum més

Tenim el vici d’acostumar-nos a tot. Ja no ens indignen els barris de misèria, no és notícia l’apartheid ni els milions de morts de fam,cada any.

Ens hi acostumem. Llimem les arestes de la realitat, perquè  no ens fereixi, i ens l’empassem tranquil·lament.

Ens desintegrem. No és tan sols el temps que se’ns en va, és la mateixa qualitat de les coses,que es rovella. Tot allò que és més explosiu esdevé rutina i conformisme .

Senyor, tenim el costum d’acostumar-nos a tot. Fins i tot el més feridor, se’ns arriba a oxidar. Voldríem veure les coses sempre com si fos la primera vegada. Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme.

Ensenya’ns a recordar que Tu, has trencat sempre les coordenades del previsible, i sobretot que no ens acostumem a veure cap injustícia sense que la ira i l’actuació se’ns engeguin.

Mirem aquest vídeo per reflexionar-hi. Què hi veiem? Transportar un conflicte llunyà en el nostre context occidental ens fa ésser més conscients dels problemes d'aquest món?

dimarts

La lletra d’aquesta cançó descriu un paisatge ideal, on tot es possible siguin quines siguin les circumstàncies. La lletra de la cançó transmet pau, optimisme, tranquil·litat i, com hem dit abans, esperança. Res es prou difícil com per a no superar-ho, sempre s’ha de tenir fe i pensar en positiu. Una relació clara de la cançó amb el tema que tracta, l’esperança, és pot apreciar amb claredat en el 17é vers, on l’autor diu que si algú és capaç de realitzar alguna cosa, per molt difícil que sigui, per què tu no podries? 

Tenir esperança és un do, un avantatge. Les persones amb esperança solen ser optimistes, fortes mentalment. Són aquelles que mai es rendeixen, que mai es donen per vençudes, que siguin quines siguin les circumstàncies mai perden l’esperança. Són aquelles que mantenen el cap quan tothom el perd, les que creuen en si mateixes quan tothom dubta d’elles.
Les persones amb esperança contagien a la gent que l’ha perdut.
Tenir esperança és estimar la vida, les coses, els moments bonics. Amb esperança es guanya molt: amor, felicitar, pau justícia…
L’esperança només existeix en les persones optimistes, les que no temen al fracàs, les que s’aixequen totes les vegades que calgui després d’haver caigut, perquè com be diu la frase, l’esperança és l’últim que es perd.

dimecres

Aquest és un dels grans temes del irlandesos U2, els quals s’han caracteritzat entre d’altres coses per no defugir el tema religiós de forma explícita en algunes de les seves cançons. En aquesta cançó es planteja el tema de la recerca espiritual. Aquesta es realitza en diferents àmbits, des de la ciutat a les relacions se parella passant per la creença en Jesucrist. Si hi ha alguna cosa que el protagonista sap del cert és que el Regne vindrà, que aquest portarà a la comunió i que Crist porta al seu damunt la creu de les seves vergonyes, o el que tradicionalment s’anomena pecat.

Un tret característic de la recerca espiritual és que aquesta no s’acaba mai. Passa com amb la utopia o l’endinsament en el Misteri, quan més avances cap a ella més distància hi trobes i més perdut estàs. Per això no li escau a l’home amb el seu propi esforç aconseguir allò que no pot abastar, només és un regal que s’ofereix per la fe, tot i que l’home té la necessitat imperant de cercar-lo.

Eloi Aran. Pregarock

dijous

A la lletra de la cançó, John Mayer desafia a la juventut d’avui apuntant la mandra, ens desafia a fer canvis. Tot i que les persones som conscients dels grans problemes del món, com la violència en tots els racons del món, no intentem fer canvis, sinó que passem d’aquesta responsabilitat. Hi ha un sentit de responsabilitat que hem de sentir pel nostre futur, així com el de les persones més llunyanes a nosaltres.La gent només espera que passin coses i si ningú no pren cap acció, res canviarà. John Mayer ens fa una crida d’atenció dient que la nostra generació està sent mandrosa i que necessita una lluita pel canvi per a que la pau regni per sempre.
Preguntes​ ​de​ ​reflexió: Per què esperem en lloc de posar-nos en acció? Què estaries disposat a fer per canviar aquesta situació? 

divendres

Senyor,

Acabant aquest curs volem donar-te gràcies per tot allò que hem rebut.

Gràcies per la vida,

per l'alegria i el dolor,

puix que va ser possible i pel que no va poder ser.

T'oferim el que hem fet en aquest curs:

el treball que hem realitzat,

les coses que han passat per les nostres mans

i el que amb elles hem pogut construir.

Et donem gràcies pels

companys, professors, educadors i treballadors,

amb els quals hem compartit treball, trobades i formacions.

Omple'ns de bondat i d'alegria per a les properes vacances,

a fi que, quants convisquin amb nosaltres o se'ns acostin, trobin en les nostres vides una mica de TU.

Amén.

dilluns

Aquesta cançó ens parla, en primera persona, de l'important que és la família per a la vida d’un fill. Encara que aquest cometi errors pel desig que té a ser una persona lliure, reconeix que les figures parentesques s’han de posar el primer lloc. La cançó parla indirectament de si la família pot reconèixer al propi fill després d’haver-se equivocat. D’aquesta manera, el fill fa preguntes penedint-se de les seus canvis com a persona. En concret, es cita a la mare, dient-li que ha estat allà sempre per tot el que ha necessitat.

dimarts

La cançó parla de la tensió entre l'acomodar-se, estimar la pròpia realitat, i avançar, desinstal·lar-se vers el que hom espera i somia. En el fons espera una nit, una inspiració, que li doni forçes per optar i poder fer un gir a la vida, donar un pas més vers allò que es pot considerar com més plé (Per què riuré? Què estimaré per sempre?). En color cristià aquesta tensió s'assembla al que en diuem "respondre a la crida vocacional", és a dir, esperar un moment de sortida d'un mateix per concretar el nostre seguiment de l'estil de Jesús en les nostres vides. La referència a la nit "màgica" en que tot pot fer un gir inesperat també té ressons bíblics, com ara la crida de Samuel (1 Samuel 3, 1-10) o la nit de Pentecostés (Fets 2, 1-13). Però el text que millor enllaça amb el sentir de la cançó és la tensió que trobem en el text del jove ric (Mt 19, 16-22), un home que vol seguir a Jesús, que no és mala persona i fa el que creu que ha de fer, que vol viure a fons... però que es troba aferrat al seu estat de vida.Podeu llegir el text del jove ric assota i compartir les següents preguntes:

• Jo sóc dels que vol més o em limito a l'anar passant dels dies?
• Quines han estat les teves nits màgiques en que has ensumat que la vida pot fer un gir inesperat?
• Malgrat tot, dónes gràcies per tot el que trens? Vas fent el que cal a cada instant? No és poca cosa!

dimecres

Ja és aquí l’estiu i per fi podrem descansar. Si més no, no ens llevarem tant d’hora i no estarem tant afeixugats pel ritme de cada dia Tindrem molt de temps lliure.

Lliure sona a taxi, però també sona a llibertat.

La llibertat autèntica sempre és bona perquè sempre és un do de Déu . Així , doncs, el temps lliure també és un do de Déu .

Malgrat que el temps és una criatura de Déu, no en té de llibertat. La llibertat la tenim nosaltres que també tenim el temps.

Per tant, com farem servir la llibertat per aprofitar el temps lliure ?

“That’s the question !” Per tant, estimats nois i noies, aquí teniu aquesta recepta:

Molta convivència amb els de casa i amb qui sigui (això cal dosificar-ho) creant al vostre voltant l’ambient cristià.

Desitjant-vos unes profitoses vacances recordeu : els cristians no es deixen portar per l’ambient, són ells qui creen l’ambient.