Setmana 24 (del 14 a 18 de març)

dilluns

La Quaresma no és un temps amb l'objectiu de passar-ho malament, sinó de redirigir cos i esperit cap a la direcció de Jesús. Es tracta d'anticipar el Regne.Els atletes tenen un objectiu: arribar primers a la meta. Per aconseguir-lo, dediquen mesos i anys a simular que estan en el mateix lloc on estaran el dia de la prova, a repetir allò que faran, per tal que es creï en ells un hàbit, per tal que al cos no li repugni aquella activitat, no li resulti estrany aquell espai ni aquella dificultat, no sentin flaquejar les forces...
 
La Quaresma és l'entrenament del Regne, que és Jesús. Per arribar a ell, ens posem les piles: estar en els mateixos llocs on el Regne brilla —entre malalts, refugiats, empresonats, pobres...—, repetir les mateixes dinàmiques de posar-nos al servei dels altres, unificar el nostre interior vers aquesta meta des de l'autèntica relació silenciosa amb Déu... per tal que el nostre entrenament de cos i esperit ens prepari a reconèixer-lo, sense trobar a faltar el sofà o les meves possessions, sinó lliures i amb sensibilitat. Aquesta Quaresma, ens entrenem pel Regne?

Joan Morera

dimarts

Avui resem aquest Pare Nostre que tantes vegades hem resat a l'escola, per demanar al Senyor que ens ajudi a portar amb serenor aquests temps que ens ha tocat viure.

dimecres

PREGÀRIA DE QUARESMA

dijous

Crist no té mans

Ser enviat en missió comporta, en certa manera, esdevenir "un altre Crist" per al món d'avui. Per això aquesta pregària és una invitació a que la nostra vida pugui ser transparència d'Aquell de qui es vol donar testimoni.

Crist no té mans; només té les nostres mans per allargar-les a aquell qui ho necessita.

Crist no té peus; només té els nostres peus per caminar amb aquell qui camina sol.

Crist no té llavis; només té els nostres llavis per consolar a aquell qui està trist.

Crist no té ajuda; només té la nostra ajuda per ser portadors del seu missatge.

Nosaltres som el darrer missatge de Déu escrit en fets i paraules.

Nosaltres som la única Bíblia que la gent pot llegir encara.

(Anònim s.XIV)

divendres

La cançó ens parla d'una relació que ho omple tot, el nostre ser, els nostres somnis ...
“Me despierto contigo”.
Una relació que és llum per al camí ...
“Y si me quedo a oscuras, luz de la locura, ven y alúmbrame.”
On l'amor és l'accent ...
“Si en cada canción que escribo corazón eres tú el acento.”
Un amor comunicat ...
“Para decirte lo que nunca canto,
para cantarte lo que nunca digo”
Relacions com aquestes no s'improvisen, són aquelles que ens acompanyen durant anys, potser al llarg de tota la nostra vida.
Dir-li a algú l'important que és per a nosaltres dóna vida a aquesta relació.
propostes:
Re-escolta la cançó, re-llegeix la lletra, quin és la frase o frases que més t'agraden, que més et criden l'atenció?
Pensa en els teus amics, familiars, parella / es ... ¿com han estat aquestes relacions?
Pots pregar per ells / es, pots dir ...
Com ha estat la relació amb Jesús al llarg de la nostra història? Com és ara?