Setmana 22 (del 1 al 4 de març)

dimarts

Anano, de 6 anys, és una actriu infantil. Però la situació en què es troba és molt real. Cada dia, milions de nens i nenes que viuen a la pobresa són ignorats i privats de tot el que necessiten.

Jesús ens va ensenyar a tractar a tots per igual.

Ivan Sánchez i Pau Pascual

DIMECRES DE CENDRA

Avui és Dimecres de Cendra. Comença la Quaresma.  Són 40 dies de preparació per la Pasqua. 

Es diu dimecres de cendra perquè a la celebració d’aquest dia el mossèn fa una creu de cendra al front dels creients tot dient “converteix-te i creu en l’evangeli” com a símbol de cremar i deixar enrere les nostres males accions passades i començar un temps de reflexió que ens ha de portar a ser millors persones.

La QUARESMA és un temps per a vestir-se amb noves actituds i compromisos: el barallar-se, l’egoisme, la mentida, el menyspreu, el desànim, el passotisme, el no respectar, sovint són actituds que portem en el vestit de cada dia. Celebracioó del Dimecres de Cendra.

El signe de desfer les actituds que ens porten per mal camí sempre és la cendra. Però de la mateixa cendra en podem refer moltes actituds, valors i comportaments. La cendra és sovint per a molts pagesos un aliment bo per a la terra per a que surtin cultius més forts i amb molt més fruit. Per això rebrem la cendra com a signe de renovarnos per a donar més de nosaltres, per a comprometre’ns més, per a estimar molt més, per a ser persones noves que donin fruits nous, valors i actituds que canviïn el món. Per tant és voler transformar la nostra vida ajudats pel vestit de la Quaresma i desprendre’ns o desfer tot el que ens impedeix ser persones i seguir Jesús.

 ens sigui més fàcil a tots, i així contribuir a construir un món amb més pau i amb més amor.

dijous

Preguem a Déu perquè s’aturi la guerra a Ucraïna.

Que s’acabin els atacs indiscriminats contra la població,

que els infants no morin sota la pluja de bombes o els nadons  no neixin en búnquers tenebrosos.

Que els habitants d’aquell país no s’hagin de jugar la vida per defensar casa seva o

es vegin obligats a abandonar les seves ciutats, camí d'un futur incert.

Preguem també perquè la comunitat internacional estigui a l’alçada a l’hora de respondre a l’agressió i que tots nosaltres siguem generosos amb el poble ucraïnès i mostrem la nostra solidaritat amb els les persones d’aquell país que viuen entre nosaltres.

Sacerdot greco-catòlic celebrant la Missa des d’un búnquer a Kiev.

divendres

Les capacitats ens vénen donades, són els dons de Déu, i cal que les acceptem i les desenvolupem en el màxim grau, però l'esforç és el que ens permet estirar al màxim el potencial humà que tots portem a dins. Els pares pateixen quan els fills s'esforcen i no aconsegueixen el que es proposen. Senten la temptació de resoldre'ls el problema, de dissoldre les seves contrarietats, però aquest esforç que fan és precisament el que cal educar, perquè l'hauran de conrear al llarg de tota la seva vida i sense ell no podran reeixir com a ciutadans. Fer camí implica un esforç, implica renunciar a coses, si més no, implica renunciar a quedar-nos on som, a deixar la comoditat de la llar per anar vers quelcom promès: el cel nou i la terra nova.

Joel Felipe i Gullem Pérez