Setmana 16 (del 17 al 21 de gener)

dilluns 

La pregària és com una connexió sense fils (wifi): encara que desconectem, Déu segueix buscant, incansable, algú que sintonitzi. Quan connectem, obre el nostre interior a un Univers sense límits.

dimarts

Dediquem una estona a imaginar com serien els dos personatges que surten al costat de Jesús: el seu rostre, els seus vestits, els seu caràcter (que potser descobrirem una mica mirant els seus ulls), els diners que tenen...

Contem els cors que hi ha a l’entorn de la velleta. Per què hi ha tanta diferència de cors entre els dos?

Aquella velleta va tirar una sola moneda, que gairebé no va fer ni soroll en caure dins de la safata... Davant de la mirada de Jesús, qui va tirar més? Per què? 

Si dónes la teva joguina preferida a un amic o amiga, per què dones més que si l’hi regales una altra joguina que no t’agrada tant?

Com estaria per dintre Jesús, veient l’un i l’altra?

Sabríeu explicar ara què significa la frase del quadre?

dimarts

dimecres

Retrat d’un líder atípic

"Va néixer en un poblet, fill d'una dona del camp.

Va créixer en un altre poblet on va treballar de fuster fins que va tenir 30 anys.

Després, i durant tres anys, va ser predicador ambulant.

Mai no va escriure cap llibre.

Mai no va tenir un càrrec públic.

Mai no va tenir família o casa.

Mai no va anar a la universitat.

Mai no va viatjar a més de tres-cents quilòmetres del seu lloc de naixement.

Mai no va fer res del que s'associa amb la grandesa.

No tenia més credencials que ell mateix.

Només tenia trenta-tres anys quan l'opinió pública es va tornar en contra seu.

Els seus amics l'abandonaren.

Va ser entregat als seus enemics,  i en van fer mofa en un judici.

Va ser crucificat entre dos lladres.

Mentre agonitzava preguntant a Déu per què l'havia abandonat,

els botxins es van jugar els seus vestits, l'única possessió que tenia.

Quan va morir fou enterrat en una tomba prestada per un amic.

Han passat vint segles, i avui és la figura central del nostre món,

factor decisiu del progrés de la humanitat.

Cap dels exèrcits que van marxar,

cap de les armades que van navegar,

cap dels parlaments que es van reunir,

cap dels reis que van regnar,ni tots ells junts,

no han canviat tant la vida de l'home a la terra com aquesta Vida solitària." 

anònim

dijous

Què diu Jesús quan mira el món? Diu que veu el món al revés, diu les benaurances. Ei Jesús, jo també vull veure el món com Tu encara que m'atraganti !!.

En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel! Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! Feliços els humils: ells posseiran la terra! Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! Feliços els compassius: Déu se'n compadirà! Feliços els nets de cor: ells veuran Déu! Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel! Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit. (Mt 5, 1-11)

divendres

Palestina, l'escenari de bona part de la Bíblia i terra de Jesús, és un indret força àrid i la pluja és viscuda com un do del cel. Els antics profetes (com en el text d'Isaïes que teniu abaix), quan volien parlar de la força de Déu en cadascú usaven la imatge de la pluja, comparant-la amb una Paraula regalada-revelada que ens davalla del cel, ens alimenta i ens fa créixer. Un amic em deia que a missa s'hi ha d'anar amb gana i set, perquè així s'activa el desig de ser omplert i satisfet, que això del dejuni espiritual té la seva gràcia. Sovint, com també passa en aquesta cançó, s'associa la pluja amb el desig de ser omplerts, de trobar allò que ens manca en el fons de l'ànima. Avui en dia, de tantes aigües de consum que ens ofereixen, ens oblidem de la set d'aigua viva fins que la nostra pregària esdevé una paradoxa: "Dóna'm un vas de set, que em moro d'aigua!"

PREGARIA.CAT