Pregàries setmana 2 (del 20 al 24 de setembre)

dilluns

És només un fragment. D’una de les cançons probablement més difícils (i magistral) de Queen. I ara, gaudeix d’una multitud d’estudiants cantant. Passant-ho bé. Però, no t’enganyis. Intueix també darrere l’esforç, l’aprenentatge. El temps que segur que s’han dedicat a aprendre a cantar junts. Hi ha els diferents talents posats en joc. El piano, les guitarres. Aquest director de cor probablement sap liderar. Això és una comunitat. I una comunitat, fent junts coses que mereixin la pena, IL·LUMINA EL MÓN!

dimarts 

Créixer és aprendre a viure, aprendre a descobrir que la vida ha de ser experimentada, viscuda, pensada, resada … I això va molt més enllà dels llibres, de les teories, o de les paraules buides. L’amor, que és només una idea, no és amor. Solament quan estimis algú, més que a tu mateix; només quan et decideixis a arriscar; només quan et llencis a l’arena que és la vida, podràs comprendre-ho. Tu mous xaval!

(L’indomable Will Hunting, Gus Van Sant, 1999)

dimecres

DESCONNECTA un moment !
No et pensis que només existeixen els jocs,
les notícies i les distraccions que surten en
aquesta fantàstica tauleta...

TALLA un moment,
I CONNECTA’T amb la vida real !

Potser Jesús et podria dir:
OBRE bé els ulls i les orelles !

QUÈ VEUS I ESCOLTES en la vida real de les persones?

dijous

Aprenem moltes coses cada dia, i si som capaços de fer una ullada, de rellegir el que ha esdevingut i d’agafar-ne les regnes, és possible que puguem avançar amb seguretat i el cor fort cap a un horitzó evangèlic. I és que la vida, amb les seves històries, encerts i fracassos, amb les memòries i els anhels, amb tot aquell que es creua en el nostre camí, és una bona mestra, si som capaços de prestar atenció a tot allò que ens passa cada dia.

Així és com treballa Déu. Fixant-se en els últims, acompanyant en el dolor, sense imposar la seva autoritat. Com un germà que no n’entén de normes quan pateix el germà, que sap entendre’ns abans que articulem una sola paraula i ens eixuga les llàgrimes una vegada i una altra.

divendres

Hi ha dies que tot sembla resplendir. D’altres, en canvi, ens cau tot el món a sobre. Hi a dies que la fe camina sense cap dubte. En canvi n’hi ha d’altres on s’aprimen les certeses i es multipliquen les preguntes. Hi ha matins que em menjo el món, i d’altres que el món se’m menja sencer. Hi ha èpoques que, en fi, estic encantat amb mi mateix. En canvi, en altres ocasions no em suporto. És la vida, suposo. La successió de moments, d’humors, d’amors, de pors i certeses. L’alternança d’esperança i desesperació. La lluita per mantenir les conviccions, sobre tot quan semblen ser menys fermes.

 La recerca de Déu que, a vegades parla clar i d’altres calla molt. El desig de trobar-se amb els altres per sentir el seu embolcall i d’altres moments la vida també ens fa sentir la gèlida angoixa de la soledat.