dilluns
TEMPS DE PASQUA. ELL ESTÀ ALLÍ!
dimarts
Pregària de Pasqua
La nit de la creu s'ha il.luminat per sempre, Jesús, germà, amic, Senyor.
La nostra feble història de dones i homes sovint desconcertats,
s'ha omplert de llum.
s'ha omplert de llum.
Ens has estimat, Jesús, fins a morir en una mort indigna;
però aquest amor teu, ple, total, definitiu,
ha obert les portes de la vida per sempre.
ha obert les portes de la vida per sempre.
A tot arreu, Jesús, en tantes persones i en tants fets,
hi podem descobrir la força lluminosa de la teva vida.
I per això ara, en celebrar la teva resurrecció,
refermem la nostra fe en tu:
refermem la nostra fe en tu:
tu ets el Fill de Déu, tu ets l'enviat del Pare per salvar-nos,
tu ens omples del teu mateix Esperit, a nosaltres,
i a tots els homes i dones del món sencer.
i a tots els homes i dones del món sencer.
És Pasqua, Jesús, germà, amic, Senyor.
És Pasqua, i la teva vida és vida per a tota la humanitat.
dimecres
CAMINAR!
Caminar siempre caminar,
Senderos hechos en el alba,
Mil horizontes desear,
Y querer siempre de verdad,
Lo que he vivido sin nostalgia,
Con la sonrisa despertar.
Senderos hechos en el alba,
Mil horizontes desear,
Y querer siempre de verdad,
Lo que he vivido sin nostalgia,
Con la sonrisa despertar.
Yo he de mirar sin esperar
Volver a ver el medio el mar,
Lo que he vivido en otro instante,
Pues la luz que brilla allá en el
Horizonte, seguramente nos dará,
Razón de nuevo para el hombre.
Volver a ver el medio el mar,
Lo que he vivido en otro instante,
Pues la luz que brilla allá en el
Horizonte, seguramente nos dará,
Razón de nuevo para el hombre.
Y soñar, siempre soñar, y no perder
Lo que te abraza, cada segundo dibujar.
Desear, siempre desear, el cielo abierto
Que nos habla, de la pasión de nuestro mar.
Lo que te abraza, cada segundo dibujar.
Desear, siempre desear, el cielo abierto
Que nos habla, de la pasión de nuestro mar.
Yo he de mirar sin esperar,
Volver a ver el medio el mar,
Lo que he vivido en otro instante,
Pues la luz que brilla allá en el
Horizonte, seguramente nos dará,
Volver a ver el medio el mar,
Lo que he vivido en otro instante,
Pues la luz que brilla allá en el
Horizonte, seguramente nos dará,
Razón de nuevo para el hombre.
dijous
El respirador
Després de millorar la situació d'un home de 93 anys a Itàlia, a l'hospital, se li va demanar que pagués el preu del respirador per un dia i el vell va plorar. El metge li va aconsellar que no plorés per la factura, que li havia salvat la vida.
El que va dir el vell va fer plorar a tots els doctors.
El vell va dir: "no ploro pels diners que he de pagar. Puc pagar tot això."
Ploro perquè he estat respirant l'aire de Déu durant 93 anys, però mai vaig pagar per respirar-lo.
Es necessita 500 euros per utilitzar el respirador a l'hospital durant un dia. Saps quant li dec a Déu? Mai he agraït a Déu per això abans
Les paraules del vell mereixen la nostra reflexió.
Quan respirem lliurement sense dolor ni malaltia, ningú es pren l'aire de debò. Només quan arribem a l'hospital, podem saber que fins i tot respirar oxigen amb respirador artificial costa diners!
Donem gràcies a Déu pel temps que hem passat tota la nostra vida respirant lliurement ..!
Ensenya'ns Senyor a valorar allò que és essencial i invisible als ulls.
divendres
Mt 14, 29-31
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà: Senyor, salva'm!
A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: Home de poca fe! Per què has dubtat?
¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada