Pregàries setmana 25 (del 22 al 26 de març)

dilluns

QUARESMA

A la Quaresma, estem més atents a «dir paraules d’alè, que reconforten, que enforteixen, que consolen, que estimulen», en lloc de «paraules que humilien, que entristeixen, que irriten, que menyspreen».

 A vegades, per a donar esperança, n’hi ha prou amb ser «una persona amable, que deixa de banda les seves ansietats i urgències per prestar atenció, per regalar un somriure, per dir una paraula que estimuli, per possibilitar un espai d’escolta enmig de tanta indiferència»

En el recolliment i el silenci de la pregària, se’ns dona l’esperança com a inspiració i llum interior, que il·lumina els desafiaments i les decisions de la nostra missió: per això és fonamental recollir-se en la pregària i trobar, en la intimitat, el Pare de la tendresa.

Papa Francesc

dimarts

Pare Nostre,

que no coneixes els impossibles, avui, et volem oferir una pregària per tots els malalts del covid-19,

que volen ben aviat la seva curació.

Et demano que estiguis al costat de tots aquells que pateixen la malaltia,

talment com ho està tot el personal sanitari: metges, infermeres, auxiliars…

Que siguis tu, qui trencant les cadenes del patiment que lliguen les mans dels nostres germans malalts,

els alliberis i que puguin tornar sans i estalvis a les seves llars.

T'ho demanem Senyor

Elsa Serrano Garres

Anna Rovirosa Naudó

dimecres

En aquesta cançó es parla de la importància d’un germà. Destaca la fidelitat que es tenen entre ells i el suport que es donen l’un a l’altre.
 El camí amb els germans es fa més fàcil, que sempre et poden ajudar a triar el bon camí o simplement acompanyar-te en el dolent. Amb un germà sabràs que mai estaràs sol, que sempre tindràs amb qui confiar i a qui demanar ajuda quan la necessites. 

Els dotze apòstols representen les dotze diferents tribus d’Israel.
Jesús va agafar una persona de cada tribu, que cadascu representava cada tribu en una sola unitat. Les dotze persones unides amb Jesús poden fer més que Ell sol, perquè s’entenen com germans i junts formen una família.

dijous

Joan 19, 25 Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:

--Dona, aquí tens el teu fill.

27 Després digué al deixeble:

--Aquí tens la teva mare.

I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.

La mirada de Jesús es va creuar amb la de la seva mare, Maria. Tota la història viscuda a Nazaret, la seva discreció i el seguiment durant els anys de la vida pública, tot hi era en aquelles dues mirades que es trobaven. Va ser tan intensa l’ajuda que va rebre de la seva Mare que va parlar a Joan perquè trobés llar a casa seva. Dels ulls al cor, del cor a la proposta acollidora. Mirem amb sensibilitat, des de dintre dels nostres millors sentiments que ens ajudin a cercar solucions per a la gent. Moltes persones avui necessiten sobretot una mirada humana respectuosa i d’estimació.

divendres

Jesús ens mou a pregar per als que pateixen.

Després de la seva arribada triomfal a Jerusalem, Jesús sabia que s’acostava la seva hora i es va reunir amb els seus amics i van fer un sopar de comiat. Ell els deia que sempre estaria amb ells i que no els deixaria mai. Encara avui roman amb nosaltres, guiant els nostres passos i conduint-nos cap el Pare.

Veure en la cara d’aquesta imatge el sofriment que devia patir Jesús clavat a la creu, ens fa pensar en la necessitat de pregar per tots els que pateixen actualment víctimes, com Ell, de les injustícies,  de l’esclavitud i les guerres.

Que, com Jesús, tots ells trobin la força del Pare en els seus cors i s’adonin que els està esperant, que no els ha abandonat i no els abandonarà mai.

Déu ens estima, som els seus fills.

Déu, Pare, et demanem per la Pau al món, per la justícia del homes i per l’amor a tota la creació. Que la mort de Jesús i el seu retorn ens il·luminin.

"La resurrecció és el fonament de la fe i de l'esperança cristiana"

Papa Francesc