Pregàries setmana 2 (del 21 al 25 de setembre)

dilluns 21

• Quines coses se't fan costa amunt i són per a tu una muntanya?
• T'ha passat mai que deixes una cosa per fer i, al cap del temps, el que era una petita tasca passa a ser un problema i finalment ha acabat esdevenint una molèstia?
• Quins són els teus tres reptes més importants per aquest curs? i quins diries que són els teus tres reptes més importants per als propers 10 anys?
• Quin paisatge t'espera després de la muntanya del curs?
• Fas el camí en solitari perquè a vegades "la gent et molesta" o cerques companys de camí encara que sigui un destorb?
• Creus que la teva parella fa camí amb tu, la trobaràs pel camí o bé t'espera al final del camí?
• Sovint es parla dels reptes personals però... creus que la gent espera de tu que prenguis reptes col·lectius o socials? Quins?

dimarts 22

Millor en equip

“Mejores son dos que uno: porque tienen mejor paga de su trabajo. Porque si cayere, el uno levantará a su compañero: pero ¡ay del solo! Que cuando cayere no habrá segundo que lo levante. Y si alguno prevaleciere contra uno, dos resistirán; y cordón de tres dobleces no se rompe pronto”
Proverbios, 4,9-12

COMENTARI
Aquest text bíblic ens vol fer veure que si treballem en equip ens serà molt més fàcil aconseguir el nostre objectiu, ja que, si no ens en sortim amb alguna cosa, el nostre entorn ens podrà ajudar i, entre tots, assolirem les nostres metes. Tot i que de vegades és més còmode anar per lliure i no tenir en compte els altres, normalment necessitem la seva col•laboració per tirar endavant i continuar el nostre “camí”.

dimecres 23

Pensa en les persones de la teva família. D'un en un. Recorda moments feliços que t'apropin a cadascun d'ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda't de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.

Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.

dijous 24

Aquest estiu ens ha deixat Pau Donés, el cantant de Jarabe de palo, després de patir un càncer aquests últims anys.  Mesos abans ens va publicar  aquesta cançó. Una manera de testament vital, una crida a l'alegria i l'agraïment per tot el que ha viscut i el que li ha donat la vida, Especialment un agraiment a la seva filla 

Ell mateix ens deia: “Eso que tú me das es la manera que tengo de agradeceros la generosidad que habéis demostrado conmigo, y que siempre ha sido mucha más de la que realmente me he merecido”.

Siguem agraïts amb tot allò que ens dona la vida en el nostre dia a dia!

divendres 25

Demà farà 125 anys que va néixer la gna. Teresa Mira. Germana venerables de la nosera congregació.

Quedem-nos avui amb una de les seves reflexions per tancar aquesta segona setmana de curs:

«El Señor nos ha dejado con vida no para que nos quedemos quietos, sino para que hagamos el bien a todos los que lo necesitan».

Teresa, cmt