Vine, treu el cap, deixa’t sorprendre pel Déu que descobrim en Jesús. Amb Jesús passa que, quan el coneixes, et captiva, i llavors sents una cosa que no saps com definir: atracció?, emoció?, amor?. Potser una mica de tot. Aquest sentiment t’activa, et posa en marxa per seguir les seves passes i deixar que l’Evangeli t’il·lumini. És el propi Senyor qui ens convida a conèixer aquest evangeli, amb paraules ben senzilles: “Veniu i el veureu”
dimarts 12
Cada dia tenim l’oportunitat de triar. Se’ns posen per davant un munt de disjuntives per triar a cada pas que donem. Des de la nimietat ( o no) de decidir quina roba ens posarem, fins la transcendència de continuar amb la persona que hem escollit per a compartir vida ( ja sigui en parella, en comunitat, en família…).
Cada matí triem, de forma inconscient, renovar el nostre compromís amb la Vida. Això és el que defineix el tipus de persones que decidim ser. Encara que molts cops sigui arriscat, encara que sigui amb por. “ Obre les defenses, no tinguis por de caure… no hi ha res més meravellós que néixer i renéixer un altre cop”
dimecres 13
S´ha de creure. És possible. Més enllà de les nostres forces i els nostres límits. Més enllà de les nostres derrotes, malgrat se’ns hagin trencat les ales. Més enllà de la fragilitat que ens fa dubtar. Més enllà d’enfadar-nos amb el món, amb nosaltres mateixos, amb els altres, o amb Déu…S’ha de creure. Creure i plantar cara als nostres fantasmes amb decisió, valentia i creativitat. Tal vegada també tu tens les teves pròpies ferides i inseguretats? Potser també tu et sents abatut, trencat, enfurismat, incapaç i tancat en la foscor de fora o del teu interior? No et rendeixis!!!
dijous 14
L’amistat té els seus moments per a compartir l’alegria i la tristesa, l’esforç i l’èxit, el sentit de les coses i la negra nit. “ En aquests temps són necessaris amics forts de Déu”. És veritat, en els temps de nit, de desamor i de dubtes. En els temps de flaqueses i pors. En aquests temps d’avui…necessitem un cor cimentat en Déu, i el Déu que puja a Jerusalem ens necessita a nosaltres.
divendres 15
Després dels fracassos comercials dels seus anteriors àlbums i singles, Black Eyed Peas s'havia enfonsat en una depressió i van estar apunt de deixar la indústria musical. Al Nadal de 2001, Will.i.am va crear uns acords de guitarra que li agradaven molt. Recordant les seves emocions reprimides després del 11-S (11 de setembre de 2001, atemptats terroristes a les Torres Bessones i al Pentàgon), Will.i.am va escriure gran part de la cançó. En aquest himne pacifista, Black Eyed Peas parla sobre diversos problemes al món. Es debaten moltes qüestions, no solament el terrorisme, també es parla sobre el govern d'EUA, el racisme, la guerra, la intolerància i la cobdícia. Alguns veuen aquesta cançó com un himne contra la guerra contra el terror. El missatge que transmetia aquesta cançó estava creat perquè el poble reflexionés sobre l'atemptat terrorista del 11 de setembre i sobre la invasió a l'Iraq que es produiria poc després. A més, hi ha diverses referències a Déu (Pare, Pare, Pare ajuda'ns. Guia'ns des de dalt), l'Evangeli (Pots dur a la pràctica el que reses? Posaries l'altra galta? (Lc 6,29)) i fins tot la pregària (Pren el control de la teva ment i medita. Deixa que la teva ànima descobreixi l'amor.), així com a no ser passius i conèixer la veritat del que succeix al món (La veritat és un secret, està oculta. Si no coneixes la veritat no coneixes l'amor.) que fa ressonar les paraules de Jesús: "Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures" (Jn 8, 32).
Pregarock
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada