Pregàries setmana 12 (del 25 al 29 de novembre)

dilluns 25

La història dels Supertramp engendra en nosaltres un sospita: sóc qui he de ser en realitat o bé m’he convertit en un producte social previsible i controlat? Tots intentem ser més o menys coherents amb la nostra vida. Per això cerquem “lògiques”, sistemes, pautes, fites o estils de vida que ens hi ajudin. Abans, la inserció de la persona en l’entramat social es donava per l’adoctrinament que es rebia a casa, a l’escola o a l’església. Totes elles són institucions posades en crisi per la modernitat i s’hi afegeix encara un altre element socialitzador molt potent: els mitjans de comunicació. Tot i que hem de conviure els uns amb els altres, la cançó ens mena a cercar una altra lògica, la lògica interna que doni resposta al meu propi ser en el món, encara que això comporti una certa conflictivitat o ser incomprès.

Eloi Aran


dimarts 26

Els Taurons de Miami, equip de futbol americà es troben en últim descans de la final de la Super Bowl i van perdent. Llavors l’entrenador, el senyor D’Amato, els parla de la diferència entre donar-ho tot i jugar a mitges, i entre anar al teu o ser un veritable equip …

Perquè viure consisteix a donar el màxim en el dia a dia, “lluitar” per les polzades que tinguem davant. Aprofitar les coses bones que la vida ens posa davant i afrontar, amb d’altres, els desafiaments i complicacions que ens sorgeixin.

Volem lluitar per les polzades que se’ns posin al davant? ¿Què faràs?

«He comès tots els errors que un home de mitjana edat pot cometre, he malgastat tots els meus diners, he trobat a la meva vida a tot el que m’ha estimat, i darrerament ni tan sols suporto la cara que veig al mirall, quan et fas major en la vida hi ha coses que se’n van, això és part de la vida, però només aprens això quan comences a perdre aquestes coses ».

«Un diumenge qualsevol», d’Oliver Stone 

dimecres 27




Cercar forma part de la nostra vida, és una disposició necessària. Cerco allò que necessito, allò que m’agrada, allò que em diverteix, que em distreu, que em forma, allò que penso que pot fer-me feliç i realitzar el meu projecte de vida. Hi ha períodes en la vida, però, on la recerca és més evident o més conscient. Una recerca que m’inquieta, que m’anima, que em fa  qüestionar coses i em fa avançar. Altres vegades la meva vida sembla una mica vegetativa, em deixo portar, poso el pilot automàtic i em conformo o m’adapto. I ara? En quin moment estic?

dijous 28

L’actitud davant la vida, davant els problemes, davant la tempesta … marca una gran diferència. El més freqüent és quedar protestant quan les coses no surten com un voldria. Asseure a criticar. Exigir que altres facin. Analitzar des de la teoria. Protestar sense moure un dit. Tot canvia quan un decideix posar-se mans a l’obra. Llavors, no hi ha arbre, per gran que sigui, que no es pugui moure. 

divendres 29

No t’ha passat mai que un cert paissatge, un objecte, una olor o una cançó et porten el record d’una persona estimada? Això és el que explica el cantant Sting en aquesta cançó: el camp de blat daurat li recorda el cabell daurat de l’estimada del protagonista de la cançó.

Hi ha gent que escull com ser recordada, i aquest és el cas de Jesús de Natzaret que, en el darrer sopar amb els seus amics, els va donar dues pistes per tal que el poguèssin trobar sempre: el servei als altres (el lavatori de peus) i trobar-se per celebrar l’eucaristia (el pa i el vi).

La imatge empreda per Sting també val per recordar la presència de Crist en el món per als cristians. El camp de blat apareix diverses vegades al llarg de la Bíblia i, especialment, en les paràboles de Jesús (El bon sembrador, la paràbola del blat i el jull…). Passejar per un camp de blat pot ser també una molt bona manera de fer pregària i obrir-se a l’Evangeli.

Eloi Aran

Pregàries setmana 11 (del 18 al 22 de novembre)

dilluns 18

Avui algunes frases que ens poden ajudar a entendre el valor de l'amistat:

- Un amic és aquell que et dóna la llibertat de ser tu mateix

- La veritable amistat arriba quan el silenci entre dos transcorre de forma amena. Erasme de Rotterdam
- M'agraden els amics que tenen pensaments diferents perquè et fan veure el problemes des de tots els àngles. Nelson Mandela
- Un amic és el que sabent tot de tu, segueix sent el teu amic.
- Els amics són aquells que t'aixequen quan els altres encara no s'han adonat que has caigut.

dimarts 19

Tirar floretes

Són paraules o expressions boniques que fem servir per animar o per expressar el que sentim. A tots ens agrada que ens animin. A qui no li agrada que li diguin que és el millor jugador de futbol o que es la més simpàtica? A tots. Però si volem que ens tirin floretes ens les hem de merèixer, perquè si no seria una mentida bonica, però mentida, al cap i a la fi.

Jesús també deia coses boniques, però calia ser-ne mereixedors. Un dia deia a la gent:

—Feliços els que saben que necessiten Déu perquè Déu, que és més generós que ningú, els donarà el cel; feliços els que estan tristos, perquè Déu, que és alegre, els consolarà; feliços els que sempre estan disposats a fer el bé, perquè Déu, que és més bo que ningú, els donarà el que desitgen; feliços els que porten pau arreu, perquè Déu els dirà fills seus, ja que són com Ell.

I així, deia moltes coses boniques a la gent, i a nosaltres. Però per guanyar-nos aquest reconeixement hem de transmetre joia, hem de cercar la pau i el bé i eixugar les llàgrimes dels qui pateixen. No és tan difícil, perquè Déu ens hi ajuda.

dimecres 20

“Invictus” és un poema del poeta anglès William Ernest Henley. Apareix en la pel·lícula Invictus, sobre el canvi a Sud-àfrica arran de l’accés de Nelson Mandela al poder, amb la fi de la violència racial que es produeix. Ens recorda que no som espectadors, sinó protagonistes de la nostra història, responsables del nostre destí, i que ningú pot viure per nosaltres. La vida és una i ha de ser viscuda amb intensitat i sentit. 

dijous 21

El proïsme no és una cosa que ja existeix. El proïsme és quelcom que un es fa. Proïsme no és qui ja té amb mi relacions de sang, ètnia, negocis o d’afinitat…

Proïsme em faig jo quan, davant d’un ésser humà, fins i tot davant d’algú que m’és estrany o per qui sento hostilitat, decideixo fer un pas endavant per apropar-me, per aproximar-me a ell.

divendres 22

 La cançó del grup britànic Coldplay anomenada “Paradise”, del seu disc “Mylo xyloto” ens relata la història d’una noia que no està gens feliç amb el seu món degut a que no és com ella sempre l’havia imaginat. Per això, decideix, cada nit, mentre somia, imaginar-se el paradís. Aquest lloc, per a la noia, és un lloc ideal, un lloc en el qual tothom vol estar, on ella realment podria ser feliç, on hi ha confiança, amor, llibertat, amistat i tot el que ella sempre ha volgut.  D'alguna manera està fent la seva recerca espiritual.

Pergàries setmana 10 (del 11 al 15 de novembre)

dilluns 11




Vine, treu el cap, deixa’t sorprendre pel Déu que descobrim en Jesús. Amb Jesús passa que, quan el coneixes, et captiva, i llavors sents una cosa que no saps com definir: atracció?, emoció?, amor?. Potser una mica de tot. Aquest sentiment t’activa, et posa en marxa per seguir les seves passes i deixar que l’Evangeli t’il·lumini. És el propi Senyor qui ens convida a conèixer  aquest evangeli, amb paraules ben senzilles: “Veniu i el veureu”

dimarts 12

Cada dia tenim l’oportunitat de triar. Se’ns posen per davant un munt de disjuntives per triar a cada pas que donem. Des de la nimietat ( o no) de decidir quina roba ens posarem, fins la transcendència de continuar amb la persona que hem escollit per a compartir vida ( ja sigui en parella, en comunitat, en família…).

Cada matí triem, de forma inconscient, renovar el nostre compromís amb la Vida. Això és el que defineix el tipus de persones que decidim ser. Encara que molts cops sigui arriscat, encara que sigui amb por. “ Obre les defenses, no tinguis por de caure… no hi ha res més meravellós que néixer i renéixer un altre cop”

dimecres 13

S´ha de creure. És possible. Més enllà de les nostres forces i els nostres límits. Més enllà de les nostres derrotes, malgrat se’ns hagin trencat les ales. Més enllà de la fragilitat que ens fa dubtar. Més enllà d’enfadar-nos amb el món, amb nosaltres mateixos, amb els altres, o amb Déu…S’ha de creure. Creure i plantar cara als nostres fantasmes amb decisió, valentia i creativitat. Tal vegada també tu tens les teves pròpies ferides i inseguretats? Potser també tu et sents abatut, trencat, enfurismat, incapaç i tancat en la foscor de fora o del teu interior? No et rendeixis!!!

dijous 14

L’amistat té els seus moments per a compartir l’alegria i la tristesa, l’esforç i l’èxit, el sentit de les coses i la negra nit. “ En aquests temps són necessaris amics forts de Déu”. És veritat, en els temps de nit, de desamor i de dubtes. En els temps de flaqueses i pors. En aquests temps d’avui…necessitem un cor cimentat en Déu, i el Déu que puja a Jerusalem ens necessita a nosaltres.

divendres 15

Després dels fracassos comercials dels seus anteriors àlbums i singles, Black Eyed Peas s'havia enfonsat en una depressió i van estar apunt de deixar la indústria musical. Al Nadal de 2001, Will.i.am va crear uns acords de guitarra que li agradaven molt. Recordant les seves emocions reprimides després del 11-S (11 de setembre de 2001, atemptats terroristes a les Torres Bessones i al Pentàgon), Will.i.am va escriure gran part de la cançó. En aquest himne pacifista, Black Eyed Peas parla sobre diversos problemes al món. Es debaten moltes qüestions, no solament el terrorisme, també es parla sobre el govern d'EUA, el racisme, la guerra, la intolerància i la cobdícia. Alguns veuen aquesta cançó com un himne contra la guerra contra el terror. El missatge que transmetia aquesta cançó estava creat perquè el poble reflexionés sobre l'atemptat terrorista del 11 de setembre i sobre la invasió a l'Iraq que es produiria poc després. A més, hi ha diverses referències a Déu (Pare, Pare, Pare ajuda'ns. Guia'ns des de dalt), l'Evangeli (Pots dur a la pràctica el que reses? Posaries l'altra galta? (Lc 6,29)) i fins tot la pregària (Pren el control de la teva ment i medita. Deixa que la teva ànima descobreixi l'amor.), així com a no ser passius i conèixer la veritat del que succeix al món (La veritat és un secret, està oculta. Si no coneixes la veritat no coneixes l'amor.) que fa ressonar les paraules de Jesús: "Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures" (Jn 8, 32).

Pregarock

Pregàries setmana 9 (del 4 al 8 de novembre)

dilluns 4

Facebook i/o Instagram provoca una major probabilitat de caure en una depressió. L’explicació semblava senzilla: a les xarxes és més fàcil trobar triomfs que fracassos. La majoria dels usuaris presumeix públicament dels seus èxits, però costa trobar estats en els quals es comparteixi la faceta més dura de la vida. Així el pobre ingenu que estigui passant per una mala ratxa, en veure que els seus contactes no fan més que publicar les seves “glòries”, acaba enfonsant-se més en la seva desolació.

No només al Facebook, en tots els àmbits de relació ens és més fàcil exposar els nostres èxits que les caigudes i desencerts.  “ hem de celebrar els nostres fracassos”. Quan compartim aquests fracassos, aquestes derrotes i caigudes amb algú que ens acull,  sorgeix un corrent de comunió especial, ens sentim més autèntics i vivim aquest fracàs com una part de la vida que és difícil i preciosa, que repta i recompensa, que colpeja i abraça. Així podríem posar un sincer “ me gusta” a aquests moments difícils que també ens construeixen.

dimarts 5

La rutina ens deixa atordits. Sembla que sempre repetim els mateixos moviments, no sortim d'allà. I ens fa l'efecte que estem donant voltes en un món ben petit. Però l'important no és la quantitat, sinó la qualitat. La direcció de la vida, quina és?

D'escales mecàniques, n'hi ha que pugen, i n'hi ha que baixen. Si volem enlairar la gent i acostar-los a Déu, no importa que rere l'últim graó ens enfonsem de nou a donar la volta, com els graons mecanitzats i les seves baranes, que no paren en aquest cercle virtuós: tot el circuit per més tancat i petit que sembli n'acompanyarà molts cap a dalt, a la llarga, i aquest n'és l'objectiu.

Avui que recomenço la mateixa rutina, Jesús, ajuda'm a elevar els qui m'envolten, com escales mecàniques per als altres.

Joan Morera

dimecres 6

Jesús els va proposar aquesta paràbola: Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"?

»Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

dijous 7

Pare Palau 




Avui és un dia gran a l'escola. No estariem aquí sinó fós perquè el Pare Palau va creure en la necessitat de posar un centre formatiu pel més necessitats en aquesta Vila també per altra banda tant necessitada tot just fa 150 anys.

Destaquem avui, el dia que dediquem a honrar la seva memòria,  la seva faceta més rebel davant de les injustícies del seu temps; i com l'opció de fer carrera religiosa era un risc que ell va assumir:

«Cuando hice mi profesión religiosa la revolución tenía ya en sus manos la tea incendiaria para abrasar todos los establecimientos religiosos... No ignoraba yo el peligro apremiante a que me exponía, ni las reglas de previsión para sustraerme a él. Me comprometí, sin embargo, con votos solemnes a un estado, cuyas reglas creía poder practicar hasta la muerte, independiente de todo humano acontecimiento» (Vida Solitaria).


Divendres 8

Exercici de relaxació: