Aquest és un dels grans temes del irlandesos U2, els quals s’han caracteritzat entre d’altres coses per no defugir el tema religiós de forma explícita en algunes de les seves cançons. En aquesta cançó es planteja el tema de la recerca espiritual. Aquesta es realitza en diferents àmbits, des de la ciutat a les relacions se parella passant per la creença en Jesucrist. Si hi ha alguna cosa que el protagonista sap del cert és que el Regne vindrà, que aquest portarà a la comunió i que Crist porta al seu damunt la creu de les seves vergonyes, o el que tradicionalment s’anomena pecat.
Un tret característic de la recerca espiritual és que aquesta no s’acaba mai. Passa com amb la utopia o l’endinsament en el Misteri, quan més avances cap a ella més distància hi trobes i més perdut estàs. Per això no li escau a l’home amb el seu propi esforç aconseguir allò que no pot abastar, només és un regal que s’ofereix per la fe, tot i que l’home té la necessitat imperant de cercar-lo.
dimarts 1

Avui volem recordar santa Teresa de l’Infant Jesús, Carmelita, amb aquelles paraules seves que parlaven de l’oració:
“Que n’és, doncs, de gran, el poder de la pregària! Per a mi, la pregària és un impuls del cor, és una senzilla mirada dirigida al cel, és un crit d’agraïment i d’amor, tant enmig de la prova com enmig de la joia. En fi, és una cosa gran, sobrenatural, que m’eixampla l’ànima i m’uneix a Jesús”.
Ens sentim amics de Santa Teresina. Com ella, escoltem la SEVA veu en la pregària.
dimecres 2

Qui es vol quedar ancorat en un instant? Qui no aspira a anar omplint la pròpia vida de relats, trobades, passions, gestos, lliçons, idees i sentiments? Aquest és el món nostre de joventuts eternes. No va malament recordar de quan en quan que la vida no és una cosa estàtica ni està feta de moments congelats.
Que cada dia és únic, i en cadascun d’ells anem construint una història irrepetible i anem recorrent un camí per al qual no hi ha marxa enrere. Que viure ( i creure) és créixer, sempre, fins el darrer dia. Que la vida no es va consumint, ben al contrari: es va construint. I el temps que passa no és temps que vas descomptant, sinó un relat que vas creant.
dijous 3
GOLIAT
Encara que era més petit, David es va enfrontar a Goliat sense por Perquè sabia que Déu estava amb ell. Senyor, de vegades tenim por. Però no n’hem de tenir, perquè Tu estàs amb nosaltres. Només hem de demanar-te ajuda, i tu seràs allà on et necessitem perquè ens estimes. I així, per gros que sigui no hi haurà cap problema que ens faci tremolar.
divendres 4
Crist no té mans
Ser enviat en missió comporta, en certa manera, esdevenir "un altre Crist" per al món d'avui. Per això aquesta pregària és una invitació a que la nostra vida pugui ser transparència d'Aquell de qui es vol donar testimoni.
Crist no té mans; només té les nostres mans per allargar-les a aquell qui ho necessita.
Crist no té peus; només té els nostres peus per caminar amb aquell qui camina sol.
Crist no té llavis; només té els nostres llavis per consolar a aquell qui està trist.
Crist no té ajuda; només té la nostra ajuda per ser portadors del seu missatge.
Nosaltres som el darrer missatge de Déu escrit en fets i paraules.
Nosaltres som la única Bíblia que la gent pot llegir encara.
(Anònim s.XIV)
