Pregàries setmana 37 (del 3 al 7 de juny)

dilluns 3

Avui comencem el darrer mes d’escola. Queden ja poques setmanes i és hora de donar gràcies per tot el que aquest curs ens ha fet madurar com a persones , pels professors que ens han ajudat a aconseguir-ho, per la família , que sempre ha estat al nostre costat i pels companys i els nous amics que hem fet, i també a Déu que ens ha fet veure que no estem sols .

dimarts 4

La justícia és molt més que allò que sentim dir moltes vegades “a ell li dius que sí i a mi no, és injust!” La justícia l’hauríem d’entendre com el reconeixement i la creació de totes les condicions que permetin a qualsevol persona el ple exercici dels seus drets. Si vivim aquest valor, estarem col·laborant a que en el món hi hagi pau, solidaritat, tolerància ... una sèrie de valors que no els podríem viure si no fos per la justícia. Una de les grans dificultats que té la justícia és la desigualtat. Hem de procurar fer camí junts, exercint la igualtat, que ens ajudarà a què tots i puguem participar del camí i de la justícia.

dimecres 5

Ens calen miralls

Sempre impressiona el fet que, del nostre entorn més proper, la realitat que ens costa més de veure és a nosaltres mateixos, i això que és el que tenim més a prop. De fet, potser és precisament per això. Ens és molt més fàcil veure objectivament els altres que veure’ns a nosaltres mateixos.

Per veure’ns amb una certa objectivitat, ens calen miralls, en definitiva, necessitem realitats que ens retornin la nostra pròpia imatge reflectida . Una de les que ens la retorna són els defectes dels altres. Diuen que quan els defectes dels altres ens molesten de manera especial és perquè hi veiem reflectits els nostres propis defectes . Asseguren que si ens molesten en els altres és perquè ens molesten en nosaltres mateixos.

Tot encaixa perfectament amb aquella dita de Jesús a l’evangeli sobre el fet que som capaços de veure la palla a l’ull del nostre germà i no ho som de veure la biga en el nostre propi ull .

dijous 6

Un costum més

Tenim el vici d’acostumar-nos a tot. Ja no ens indignen els barris de misèria, no és notícia l’apartheid ni els milions de morts de fam,cada any.

Ens hi acostumem. Llimem les arestes de la realitat, perquè  no ens fereixi, i ens l’empassem tranquil·lament.

Ens desintegrem. No és tan sols el temps que se’ns en va, és la mateixa qualitat de les coses,que es rovella. Tot allò que és més explosiu esdevé rutina i conformisme .

Senyor, tenim el costum d’acostumar-nos a tot. Fins i tot el més feridor, se’ns arriba a oxidar. Voldríem veure les coses sempre com si fos la primera vegada. Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme.

Ensenya’ns a recordar que Tu, has trencat sempre les coordenades del previsible, i sobretot que no ens acostumem a veure cap injustícia sense que la ira i l’actuació se’ns engeguin.

divendres 7

Sagrat cor de Jesús
Tot i que el dia del Sagrat Cor enguany cau el 28 de juny, celebrem avui el dia dedicat al Sagrat Cor, símbol de l’amor infinit de Jesús per la humanitat, amb tots els companys, professors, germanes i resta de treballadors de l'escola.

Però sabem el que és i el que significa?

El Sagrat Cor de Jesús és una de les tres festes de durant l'any, a la litúrgia de l'Església Catòlica, que se celebra el segon divendres després de la festa de Corpus Christi. D'altra banda, aquest devoció també es conrea per l'Església Catòlica en tots els primers divendres de cada mes. Es tracta de la veneració del Cor de Jesús, el més íntim del seu amor.

 En general són conegudes com les 12 Promeses del Sagrat Cor, el més important dels quals és la 12a, anomenada la Gran Promesa:

Jo et prometo, en l'excés de misericòrdia del meu Cor, que El meu amor totpoderós concedirà a tots aquells que combreguin els primers divendres de nou mesos seguits, la gràcia de la penitència final, no moriran en La Meva desgràcia ni sense la recepció dels Sagraments, El meu Diví Cor serà el teu refugi en aquest últim moment de la salvació

Santa Teresa d'Àvila és una de les moltes santes i sants que van recomanar aquesta devoció, i d'aquí la nostra vinculació amb el Sagrat Cor.

“Et donem gràcies, Senyor, per la teva immensa bondat i el teu amor per la humanitat”