La senyora mandra
Cada dia la Senyora Mandra m'acompanya a tots els llocs on vaig.
A l'hora de llevar-me, em fa romandre en el llit; comença la feina de tot el dia i no em mouria d'una cadira. La mare em diu: nena, para la taula! Però jo agafo un conte i em poso a llegir.
A la Senyora Mandra li agrada la comoditat.
Quants cops no faig les coses que hauria de fer?
Quants cops dono excuses per no fer les coses?
Avui, al despertar-me de nou, he notat que tot era monotonia.
Per què fer el que em doni la gana?
Per què fer la mandra? No trobava el sentit a les coses.
Perquè, sense adonar-me'n, la Senyora Mandra , m'havia fet tancar les portes a la meva amiga: L'ALEGRIA.
dimarts 19
Correr es mi destino
"Clandestino" és una cançó de Manu Chao feta el 1998 que dóna nom a l'àlbum del qual forma part. En aquesta cançó es veu reflectida la condició dels immigrants. Les persones que emigren del seu país per anar cap a Europa, es troben en una situació de desigualtat i marginació social. Es mostra un missatge pessimista i trist que prové de les injustícies que hi ha cap als immigrants. També reflexa la reacció dels estats europeus en contra d'aquest fet migratori.
dimecres 20
La meva àvia era la noia que feia "més goig" del seu poble, i no era pas esquifida, més aviat el contrari. Els cànons de bellesa passen, són relatius. Abans importava ser ben pàl·lid, ara preferim estar morenets, a no ser que siguis de tendència "gòtica", etc. La Bellesa pot ser objectiva? Sí, però hi ha un altre tipus de bellesa, la bellesa moral, la bellesa de les accions i del viure, que necessita d'uns ulls més atents.
L'evangeli en va ple de gent que és marginada pel seu aspecte, mancança o malaltia, d'aquí tantes guaricions i miracles. Però també es donen miracles en persones que viuen automarginades i tristes que troben l'autoacceptació al conèixer l'amor de Jesús. Un d'ells és Zaqueu, un home de petita estatura capaç de fer el ridícul als ulls d'altres per canviar el seu cor "S" a "XL" (llegiu: Lluc 19, 1-9)
dijous 21
Déu al nostre costat (traducció d'una lletra de Bob Dylan)
Oh, el meu nom no vol dir res, / l'edat que tinc, menys.
La terra on vaig nèixer / se'n diu el Midwest:
allà jo vaig crèixer / i vaig aprendre-hi les lleis.
I aquesta terra on visc / té Déu al seu costat.
Oh, el llibre d'Història / ho diu molt clar:
els genets atacaren, / els indis van caure;
els genets atacaren, / els indis van morir.
Oh, el país era molt jove / amb Déu al seu costat.
Oh, la guerra amb Espanya / va tenir el seu moment.
La de Secesió / va durar molt poc.
I em van fer aprendre / els noms dels herois,
Amb el revòlver al puny / i Déu al seu costat.
La primera gran guerra / vingué i se n'anà.
Les raons per matar-se / mai no les he sabut,
peró m'han fet acceptar-ho / acceptar-ho amb orgull,
car els morts mai no es compten/quan Déu és al teu costat.
Quan la darrera guerra / arribà a la fi
perdonàrem els nazis / i ens hi férem amics.
Encara que cremaren sis millions / fregits als seus forns,
Els alemanys també tenen ara/ a Déu del seu costat.
He aprés a odiar els russos / dés que jo sóc al món.
I si ve una altra guerra / els haurem de matar.
Témer i evitar-los, / córrer i amagar-se
i acceptar-ho amb coratge / i Déu al meu costat.
Peró ara tenim armes / d'acció química.
Si ens les fan prémer, / prémer-les haurem:
Apretar el botó / i matar tot el món.
I no facis preguntes / si Déu és al teu costat.
Durant hores ombrives / he estat pensant sobre això:
que Jesucrist / fou traït per un bes.
però no puc pensar per tu / pensar i decidir:
si Judes també tingué / Déu al seu costat.
Així que ara mentre marxo / cansat com un dimoni,
la confusió que sento / cap llengua la pot explicar.
Les paraules m'omplen el cap/ i cauen a terra:
Si Déu és amb nosaltres / pararà la propera guerra.
divendres 22
En relació a la lletra d'ahir de Bob Dylan:
La cançó de Bob Dylan és una crítica a tots aquells que, més que fer la voluntat de Déu, usen el seu nom per imposar la seva voluntat amb violència. Si Déu és Déu, com diu Bob Dylan, no hi haurà més combats. En un moment de la cançó l’autor parla de Judes, aquell apòstol que va traïr a Jesús lliurant-lo a la passió amb un bes, tota una perversió de l’acte d’amor i estima que representa (Lc 22,48). Molt sovint la nostra relació amb Déu és tan traïdora com el bes de Judes que cita la cançó; diem que l’estimem participant en ritus religiosos mentre demanem el nostre propi benefici.
Tots els grans imperis han volgut comptar amb un gran relat que posés a Déu al seu costat, sovint divinitzant al mateix líder. En època de Jesús l’emperador romà era considerat un déu, però la dinàmica de Déu és una altra ben oposada a l’exercici del poder o la violència i, més que fer-se present des del centre de l’imperi, Roma, Déu opta per encarnar-se i posar-se al servei dels més petits en una de les seves perifèries: Galilea.
Eloi Aran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada