Pregàries setmana 23 (del 25 de febrer al 1 de març)

dilluns 25

El llop conviurà amb l'anyell,

la pantera jaurà amb el cabrit;

menjaran junts el vedell i el lleó,

i un nen petit els guiarà.

La vaca i l'óssa pasturaran juntes,

jauran plegades les seves cries.

El lleó menjarà palla com el bou,

l'infant de llet jugarà

vora el cau de l'escurçó,

el nen ficarà la mà

a l'amagatall de la serp.

Ningú no serà dolent ni farà mal

en tota la muntanya santa,

perquè el país serà ple

del coneixement del Senyor,

com l'aigua cobreix la conca del mar.

(Is 11, 6-9)

dimarts 26

TERESA MIRA
Continuem amb el repàs per les figures Carmelites més importants . Avui una de ben lligada a la congregació: La Germana Teresa Mira. Avui celebrem l'aniversari de la seva mort  El seu itinerari apostòlic va ser breu, com la seva vida, però intens en l'exercici de la caritat.

Ella és un dels testimonis més recents de llibertat interior. Teresa concep la llibertat com una vida plena d'amor i pau en Jesús. Viu immersa en dos grans horitzons: l'amor infinit a Déu i el seu il.limitat desig de fer el bé per agrair-li a Ell. "Hagamos el bien a todos" és el seu lema i la màxima expressió de la seva llibertat.

dimecres 27

La cançó parteix de la imatge d’una espelma entotsolada que es va consumint en mig d’un pastís, quina gran imatge! La nostra vida pot ser talment aquest pastís il·luminat, símbol de celebració i festa, però això té un preu: deixar que la vela cremi, deixar que el pastís es comparteixi... i és que “tot allò que no es dóna es perd”!
Diu Amaral que vol trobar el seu lloc en el món, gaudir i palpar la vida. Aquest lloc és la pròpia donació, fer de la vida una festa compartida, deixar-se gastar.

dijous 28

Estimeu.

Estimeu a fons i de veritat. “Fins que faci mal”... com deia alguna santa benemèrita del nostre temps.

I Jesús no es queda curt: Als enemic, als qui us odien, als qui diuen mal, als qui us calumnien. Estimeu. Cap altra  actitud que no sigui la de l’amor. Posar en marxa l’energia de l’amor. La que ens portarà a actuar i dur a terme diferents realitzacions davant diferents situacions. Diferents. Mai la de col.laborar amb el mal, retornant-lo i engrandint-lo.

Possiblement, estimar els enemics i els qui ens volen mal sigui de les coses més difícils que algú ens pugui demanar. I Jesús ens ho demana. No des d’una exigència ètica, ni d’un ideal de conducta. Ens ho demana des de la seva experiència i coneixença de Déu.

Estimeu.

divendres 1

Dinàmica: Llegim el text de gastar la vida. Després deixem un moment per a que cadascú dibuixi en un full un pastís amb una espelma encesa i escrigui o dibuixi què representa per a ell aquest pastís i aquesta espelma, què és per a ell “fer festa”?, a qui il·lumina?, quines coses apaguen la seva llum?, etc

Gastar la vida (Lluís Espinal)

Senyor Jesucrist, ens fa por gastar la vida.
Però la vida Tu ens l'has donada per gastar-la;
no la podem economitzar amb estèril egoisme.
Gastar la vida és treballar pels altres encara que no paguin;
fer un favor a qui no el tornarà;
gastar la vida és llençar-se, fins i tot al fracàs, sense falses prudències;
és cremar les naus en bé del proïsme.

Som com torxes que només tenim sentit quan cremem;
només aleshores serem llum.

Deslliura'ns de la prudència covard,
aquella que ens fa evitar el sacrifici i buscar la seguretat.

Gastar la vida no es fa amb falsa teatralitat.
La vida es dóna senzillament, sense publicitat, com la mare que alleta el nadó.

El futur és un enigma, el nostre camí s'endinsa en la boira;
però volem seguir donant-nos,
perquè Tu estàs esperant dins la nit, amb mil ulls vessant llàgrimes.

Pregària setmana 22 (del 18 al 22 de febrer)

dilluns 18

La senyora mandra

Cada dia la Senyora Mandra m'acompanya a tots els llocs on vaig.

A l'hora de llevar-me, em fa romandre en el llit; comença la feina de tot el dia i no em mouria d'una cadira. La mare em diu: nena, para la taula! Però jo agafo un conte i em poso a llegir.

A la Senyora Mandra li agrada la comoditat.

Quants cops no faig les coses que hauria de fer?

Quants cops dono excuses per no fer les coses?

Avui, al despertar-me de nou, he notat que tot era monoto­nia.

Per què fer el que em doni la gana?

Per què fer la mandra? No trobava el sentit a les coses.

Perquè, sense adonar-me'n, la Senyora Mandra, m'havia fet tancar les portes a la meva amiga: L'ALEGRIA.

dimarts 19

Correr es mi destino

"Clandestino" és una cançó de Manu Chao feta el 1998 que dóna nom a l'àlbum del qual forma part. En aquesta cançó es veu reflectida la condició dels immigrants. Les persones que emigren del seu país per anar cap a Europa, es troben en una situació de desigualtat i marginació social. Es mostra un missatge pessimista i trist que prové de les injustícies que hi ha cap als immigrants. També reflexa la reacció dels estats europeus en contra d'aquest fet migratori.

dimecres 20

La meva àvia era la noia que feia "més goig" del seu poble, i no era pas esquifida, més aviat el contrari. Els cànons de bellesa passen, són relatius. Abans importava ser ben pàl·lid, ara preferim estar morenets, a no ser que siguis de tendència "gòtica", etc. La Bellesa pot ser objectiva? Sí, però hi ha un altre tipus de bellesa, la bellesa moral, la bellesa de les accions i del viure, que necessita d'uns ulls més atents.

L'evangeli en va ple de gent que és marginada pel seu aspecte, mancança o malaltia, d'aquí tantes guaricions i miracles. Però també es donen miracles en persones que viuen automarginades i tristes que troben l'autoacceptació al conèixer l'amor de Jesús. Un d'ells és Zaqueu, un home de petita estatura capaç de fer el ridícul als ulls d'altres per canviar el seu cor "S" a "XL" (llegiu: Lluc 19, 1-9)

dijous 21

Déu al nostre costat (traducció d'una lletra de Bob Dylan)

Oh, el meu nom no vol dir res, / l'edat que tinc, menys.

La terra on vaig nèixer / se'n diu el Midwest:

allà jo vaig crèixer / i vaig aprendre-hi les lleis.

I aquesta terra on visc / té Déu al seu costat.

Oh, el llibre d'Història / ho diu molt clar:

els genets atacaren, / els indis van caure;

els genets atacaren, / els indis van morir.

Oh, el país era molt jove / amb Déu al seu costat.

Oh, la guerra amb Espanya / va tenir el seu moment.

La de Secesió / va durar molt poc.

I em van fer aprendre / els noms dels herois,

Amb el revòlver al puny / i Déu al seu costat.

La primera gran guerra / vingué i se n'anà.

Les raons per matar-se / mai no les he sabut,

peró m'han fet acceptar-ho / acceptar-ho amb orgull,

car els morts mai no es compten/quan Déu és al teu costat.

Quan la darrera guerra / arribà a la fi

perdonàrem els nazis / i ens hi férem amics.

Encara que cremaren sis millions / fregits als seus forns,

Els alemanys també tenen ara/ a Déu del seu costat.

He aprés a odiar els russos / dés que jo sóc al món.

I si ve una altra guerra / els haurem de matar.

Témer i evitar-los, / córrer i amagar-se

i acceptar-ho amb coratge / i Déu al meu costat.

Peró ara tenim armes / d'acció química.

Si ens les fan prémer, / prémer-les haurem:

Apretar el botó / i matar tot el món.

I no facis preguntes / si Déu és al teu costat.

Durant hores ombrives / he estat pensant sobre això:

que Jesucrist / fou traït per un bes.

però no puc pensar per tu / pensar i decidir:

si Judes també tingué / Déu al seu costat.

Així que ara mentre marxo / cansat com un dimoni,

la confusió que sento / cap llengua la pot explicar.

Les paraules m'omplen el cap/ i cauen a terra:

Si Déu és amb nosaltres / pararà la propera guerra.

divendres 22
En relació a la lletra d'ahir de Bob Dylan:

La cançó de Bob Dylan és una crítica a tots aquells que, més que fer la voluntat de Déu, usen el seu nom per imposar la seva voluntat amb violència. Si Déu és Déu, com diu Bob Dylan, no hi haurà més combats. En un moment de la cançó l’autor parla de Judes, aquell apòstol que va traïr a Jesús lliurant-lo a la passió amb un bes, tota una perversió de l’acte d’amor i estima que representa (Lc 22,48). Molt sovint la nostra relació amb Déu és tan traïdora com el bes de Judes que cita la cançó; diem que l’estimem participant en ritus religiosos mentre demanem el nostre propi benefici.

Tots els grans imperis han volgut comptar amb un gran relat que posés a Déu al seu costat, sovint divinitzant al mateix líder. En època de Jesús l’emperador romà era considerat un déu, però la dinàmica de Déu és una altra ben oposada a l’exercici del poder o la violència i, més que fer-se present des del centre de l’imperi, Roma, Déu opta per encarnar-se i posar-se al servei dels més petits en una de les seves perifèries: Galilea.

Eloi Aran

Pregària setmana 21 (del 11 al 15 de febrer)

dilluns 11

És per tu (fragment)

Lax'n'Busto - Morfina

És per tu que em sento fort,

és per tu, que m'has triat tal com sóc,

que he après que, en el fons, la tendresa és la gran fortalesa,

m'has ensenyat que no hi ha millors raons que les del cor.

És per tu, que has arribat

al moment precís, ni massa aviat ni massa tard.

Quan et tinc al costat, em sento com si fos a casa,

la meva llar és allà on tu hi deixes l'equipatge,

sense tu és que estic perdut...

És per tu que la lluita té sentit, l'amor és la força

que ha triat ésser el meu destí.

Obres camins que només cal seguir

per trobar-me amb mi mateix

i sentir que em dónes coses que no em dóna ningú més

dimarts 12

Pare nostre que esteu en el Cel, que ens heu creat a nosaltres i a tot el que ens envolta, que sou el nostre Pare i que tot el que heu creat ho heu creat per a tots. Que voleu que els vostres fills visquem compartint el que és vostre com a germans que som. Que voleu que construïm una Terra nova de germanor, una nova pàtria de vida en amor, justícia i llibertat, i no un infern d'injustícia, d'odi, de violència i de mort. Mireu-nos amb amor i doneu-nos la pau.

dimecres 13

“Vosotros sois la sal de este mundo. Pero si la sal deja de ser salada, ¿cómo seguirá salando? Ya no sirve para nada, así que se la arroja a la calle y la gente la pisotea.

 “Vosotros sois la luz de este mundo. Si  una ciudad situada en lo alto de un monte no puede ocultarse;  y una lámparat no se enciende para taparla con alguna vasija,o sino que se la pone en alto para que alumbre a todos los que están en la casa.  Del mismo modo, procurad que vuestra luz brille delante de la gente, para que, viendo el bien que hacéis, alaben todos a vuestro Padre que está en el cielo.

(Mt 5, 13-16)

dijous 14

“Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.”

Bernard Shaw (Dublín, 1856-1950, dramaturg, crític literari i activista polític)

divendres 15

WE ARE NEVER EVER GETTING BACK TOGETHER / Mai tornarem a estar junts

Reflexió

La cançó ens convida a reflexionar sobre com l’amor ens canvia la vida. Tot i que passis un mal moment has de ser fort i aprendre a canviar, per poder tirar endavant i sentir-te millor amb tu mateix. També ens expressa que moltes vegades els canvis no són tan dolents com semblen i podem aprendre d’ells. I finalment, creiem que un altre dels missatges que aporta és que tot i haver passat un mal moment a la vida, no ho hem de deixar tot perdut, ja que sempre podem tornar a començar des de zero.

Pregàries setmana 20 (del 5 al 8 de febrer)

dimarts 5

Dissabte va ser la Candelera és una festa que commemora la presentació de l'Infant Jesús al temple de Jerusalem 40 dies després de Nadal, el dia 2 de febrer.
Per celebrar-ho a missa es reparteix candeles destinades a orientar -nos pel camí de la vida.

Jesús, tu ets la llum de la nostra vida.

Sempre que em sento enfadat, cansat o trist i prego, dins el meu cor s'encén una llumeta que m'il·lumina i m'escalfa.

Gràcies per estar sempre a prop meu, esperant-me i amb ganes d'ajudar-me i orientar-me.

dimecres 6

Pregària sobre la importància de cadascú.

Si la pedra digués , “una pedra no pot construir una casa”, no hi hauria casa .

Si la gota digués, “ una gota no pot formar un riu”, no hi hauria oceà .

Si la llavor digués , “una llavor no pot sembrar un camp”,no hi hauria collita .

Si tu i jo diguéssim, “ un gest d’amor no pot canviar la humanitat”, mai hi hauria justícia, ni pau, ni dignitat,ni felicitat de cap tipus sobre la terra.

Pensa que tu , junt amb els teus dons,pots fer canviar el món sencer. Només cal que estiguis disposat a fer-ho.

Senyor, ajuda’m a saber aprofitar els dons que m’has regalat .

dijous 7

Amor vs. Riquesa

Ser humil és un dels valors més important a la vida. Moltes persones que no tenen gaires recursos, són exemples de que amb poca cosa pots ser feliç. I hi ha d’altres que de tanta riquesa que tenen, s’obliden de que en un principi ells també eren “gent del carrer” amb pocs recursos, s’obliden de que tothom és igual, tots som persones, i que el que realment importa no és tenir molta riquesa material sinó tenir riquesa del cor. El que de veritat costa a la vida és arribar a trobar aquest amor i aquest equilibri, ja que encara que ara els diners son una cosa que té molta importància, l’amor i felicitat en tenen molta més. Com diu una frase de la cançó Tengo de Macaco “No es más rico el que más lleva, sino el que algo tiene y lo conserva”. Per tant, això vol dir que qui sap apreciar les petites coses, gestos, paraules… Pot arribar a ser més ric que algú que nomes es preocupa dels diners.


divendres 8

Sóc ben poca cosa

Sóc ben poca cosa, Senyor.
Aquí em teniu, però,
disposat a deixar-me estimar
i guiar pel vostre amor.
Que no em deixi mai dur
només per la meva "raó",
o pels meus sentiments...
Que sigui la teva voluntat,
la teva Paraula i el teu actuar
els que guiïn pas a pas
el meu viure dia a dia,
i esdevingui per als altres
instrument del vostre amor.