dimarts 13
Aquesta cançó explica la història de l'avortament no desitjat que va patir la cantant del grup Mai Meneses. Parla de de tot allò que li podria haver donat, que podrien haver compartit juntes, de tot l’afecte que li podria haver regalat... i de que mai l’oblidarà i que la guardarà sempre en el seu cor.
No podem escollir el destí de les persones, ni el podem canviar, per molt que l’estimem. Hem d’afrontar el present i no quedar-nos atrapats en el passat. La pèrdua d’un ésser estimat és una experiència difícil de superar, però hem d’aprendre a viure amb el record d’aquest. Tard o d’hora tots tenim un final, el nostre camí pot ser més llarg o més curt, per tant hem de disfrutar del nostre pas per la vida, omplir la nostre ànima de vivències que ens facin créixer com a persones.
Us en recordeu de la sensació que vau experimentar al perdre algú estimat?
Penseu en el vostre final?
Creieu que podem parlar de final en clau cristiana?
dimecres 14
DIMECRES DE CENDRA
Com molt bé sabeu, Dimecres de Cendra és el primer dia de Quaresma, és a dir, se’ns recorda dues coses bàsicament; la primera, que no som eterns i per tant, que la nostra vida és limitada, té data de caducitat. En segon lloc, que som molt poca cosa davant la immensitat de Déu, sovint ens equivoquem i per això, volem el perdó d’aquell a qui hem ofès.
Quan ens imposen la cendra, se’ns diu: : “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli.” La nostra vida ha de permetre’ns canviar quan el rumb no és l’adequat, quan l’azimut i l’orientació no s’ajusten al que Jesús ens manifesta. Amb el Dimecres de Cendra s’inicia aquest camí de conversió.
dijous 15
La Quaresma per a mi...
Ami
per mi,
la Quaresma no és un temps trist,
sinó de retornar al camí de la Pau amb alegria,
de, com el fill pròdig, tornar a la calorosa abraçada del Pare
que tot ho excusa.
De posar-se en mans de Jesús,
de seguir les seves petjades a la sorra,
de prendre's més moments per pregar.
divendres 16
La Quaresma per a mi...
És un temps de recolliment,
però també de mirar al teu voltant i escoltar.
D'aprofundiment de la Fe,
de despertar les inquietuds,
de buscar respostes,
i a voltes noves preguntes.
De defugir les falses imatges de Déu:
el Déu-llei, el Déu-policia, el Déu-soluciona-La-Vida,
el Déu-ciència, el Déu-que-Té-La-Culpa-De-Tot, ...
de no conformar-se amb el que ja saps,
o el que t'és més fàcil de creure.
De donar-se més al germà que ens necessita.
De revisar tot allò superflu,
que ens lliga a la terra i ens deslliga de la felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada