Pregàries setmana 8 (del 30 d'octubre al 3 de novembre)

dilluns 30

No rendir-se i tornar a començar

La cançó de Dani Martín “Cero” ens anima a mirar cap endavant després d’haver comès un error i preparar-nos per començar una nova etapa de la nostra vida.
En aquest cas l’autor ens parlar d’amor però també ho podem aplicar en altres àmbits com per exemple quan comencem un nou curs, un nou camí...Quan comencem un nou curs o una nova etapa en la qual no estem acostumats a vegades les coses no surten com nosaltres volem; i com diu la cançó no ens hem de rendir, hem de continuar esforçant-nos i lluitant pel que volem. La cançó ens anima a mirar cap endavant i solucionar les coses, a veure el que hem fet malament per desprès poder rectificar i corregir el nostre error, i si en algun cas es necessari, tornar a començar des de zero.


dimarts 31

Com cada any arriba la festa de Tots Sants. La dediquem a tots els sants independentment que tinguin o no un altre dia especialment dedicat, i a totes les persones justes que ja no són entre nosaltres i es troben amb Déu Pare.

Demà és 1 de novembre. Aquesta celebració va associada al dia dels difunts, que s’escau l’endemà, de manera que existeix el costum d’anar ja el dia de Tots Sants a visitar els cementiris.

Preguem per tots els sants de la nostra família que ens han dibuixat el camí que ens porta a conèixer Jesús.

Et donem gràcies, Senyor, perquè ens has donat la llibertat interior. Cada dia “votem” i escollim què fem: coses bones o dolentes.

També celebrarem la castanyada i menjarem panellets amb la família i els amics.    Que no falti l’alegria!

dijous 2

Jesús també fou un insubmís i no violent. Acusat de tot, culpable de res, se’l van endur empresonat, fou torturat i executat mentre ell perdonava als seus botxins.

En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. Quan arribaren a l'indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. Jesús deia:

--Pare, perdona'ls, que no saben el que fan.

Després es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. (Lc 23, 34)

divendres 3

ESFORÇ AMB SENTIT



Una ostra va dir a la seva veïna: "Sento com un gran dolor dintre meu. És com un pes que porto a dins i que m'està deixant totalment esgotada". I l'altra, com alegrant-se del mal de la seva companya, li va contestar: "Gràcies al cel i al mar, jo no sento cap dolor. Estic molt bé, i em noto ben sana per dintre i per fora".
En aquell moment passava per allí un pacífic cranc que va escoltar la conversa de les dues ostres. I li va dir a la que se sentia sana per dintre i per fora: "Sí, certament. Tu estàs bé, i et notes sana per dintre i per fora. Però el dolor que la teva companya porta dins seu, dintre de poc serà una perla d'una extraordinària bellesa".
Les coses que valen la pena a vegades suposen esforç. Però no per això s'ha de renunciar a elles. El fruit que després aconseguim ens omple d'alegria.

Pregàries setmana 7 (del 23 al 27 d'octubre)

dilluns 23

... Déu sota l’asfalt.

Presses, fums, sobredosis d'informació, atabalament de veus, cacofonia, agressions visuals, ritme de semàfors, retícula de carrers, retícula de finestres, retícula d'horaris, problemes de veïns, la feina, la ràdio de fons en tot moment, la tele, els anuncis, el supermercat, l'ascensor cansat d'escoltar xerrades sobre un temps exterior que ell mai veu, passadissos de metro inacabables, pidolaires bruts a les cantonades, conversació supèrflua de café, les darreres modes de vestits, músiques i tabacs... heus aquí el marc de fons per cercar Déu. La ciutat és el nou claustre i la nova capella del monjo de l'asfalt. Estàs disposat a cercar Déu entre el formigó?.

dimarts 24

Millor en equip

“Mejores son dos que uno: porque tienen mejor paga de su trabajo. Porque si cayere, el uno levantará a su compañero: pero ¡ay del solo! Que cuando cayere no habrá segundo que lo levante. Y si alguno prevaleciere contra uno, dos resistirán; y cordón de tres dobleces no se rompe pronto”
Proverbios, 4,9-12

COMENTARI
Aquest text bíblic ens vol fer veure que si treballem en equip ens serà molt més fàcil aconseguir el nostre objectiu, ja que, si no ens en sortim amb alguna cosa, el nostre entorn ens podrà ajudar i, entre tots, assolirem les nostres metes. Tot i que de vegades és més còmode anar per lliure i no tenir en compte els altres, normalment necessitem la seva col•laboració per tirar endavant i continuar el nostre “camí”.

dimecres 25

A vegades passa que els esquemes i projectes que ens fem es desmonten davant el vent de l'Esperit com un castell de cartes. Però d'aquestes cendres, com un au Fènix, resorgeix una altra persona feta a major imatge i semblança de Déu. No són moments fàcils, les antigues cartes volen tenir un paper en aquesta nova construcció, i cal fer un cert esforç de confiança, d'apostar per la novetat. A voltes la trobada amb algú (la parella, una amistat...) o l'Altre (Jesús i l'evangeli) provoquen aquest trencament, aquesta crida a la contrucció de quelcom nou sense por.

dijous 26

Mt 22, 18-21

Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
Li responen: Del Cèsar.
Jesús els diu: Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

divendres 27


Aquesta cançó de Pau Vallvé es titula Protagonistes. Som protagonistes de les nostres pròpies vides, però també hem de saber que a la vegada som els "extres" de la vida dels altres. És a dir que la nostra seqüència vital l'hem de fer desde un protagonisme compartit amb tot aquell que ens envolta. Només així farem una pel·licula digne d'un Òscar!

Pregària setmana 6 (del 16 al 20 d'octubre)

dilluns 16

Ahir va ser SANTA TERESA DE JESÚS i una bona manera de recordar aquesta figura clau dins la nostra congregació és recordar una de les seves grans metàfores: comparar la nostra ànima com un gran castell, on només és possible entrar amb l'oració.

“.… considerar nuestra alma como un castillo todo de un diamante o muy claro cristal adonde hay muchos aposentos, así como en el cielo hay muchas moradas…y en el centro y mitad de todas éstas tiene la más principal, que es adonde pasan las cosas de mucho secreto entre Dios y el alma… la puerta para entrar en este castillo es la oración y consideración, no digo más mental que vocal; que como sea oración, ha de ser con consideración; porque no advierte con quien habla y lo que pide y quien es quien pide y a quien, no la llamo yo oración, aunque mucho menee los labios…”

Seriem capaços per uns instants de desconectar-nos d'allò terrenal (internet, mòbil, televisió) i conectar-nos mentalment i no vocalment amb nosaltres mateixos i a amb Déu com feia la Santa?

Heu entrar mai dins del vostre castell de diamants?


dimarts 17
LLEGIM AQUEST  text lentament, quasi paraula per paraula, mirant d'entendre bé el què dèiem:

Que la nostra mirada sigui sempre neta i clara.
Que els nostres llavis només sàpiguen encoratjar.
Que la nostra actitud sigui ben ferma i valenta.
Que les nostres mans siguin generoses per a donar.
Que el nostre cor estigui obert per estimar tothom.
Que els nostres passos ens portin allà on puguem servir i donar alegria.
Que la nostra vida sigui radiant i generosa.
Que el nostre cor tingui sempre la pau del Senyor.

Convertim aquestes paraules en pregària per al Senyor.


dimecres 18

El perdó

Demanar perdó acostuma a ser difícil ja que ens costa reconèixer els nostres errors i quan ens fem grans molts cops en el seu lloc s’instal·la l’orgull o la covardia. El perdó és la manera de reconciliar qualsevol relació i és necessari per a la convivència. Perdonar i ser perdonat és clau per al benestar, no perdonar encara produeix més dolor. No fa que s’oblidi el mal, però ajuda a acceptar que el dolor i els errors formen part de la vida, que equivocar-se és humà.

dijous 19

Mt 9, 35-38

Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles: La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.

divendres 20

Aquest proper diumenge és el DOMUND. A l'escola durant tota la setmana hem recaptat dineres per aquesta gran missió internacional de la nostra església.

Mirem-nos d'aprop el lema d'enguany...

DOMUND 2017

“SÉ VALIENTE, LA MISIÓN TE ESPERA”

“Sé valiente”. El papa Francisco invita continuamente a tener el valor de retomar la audacia del Evangelio. Coraje y valentía para salir de nosotros mismos, para resistir la tentación de la incredulidad, para gastarnos por los demás y por el Reino, para soñar con llegar al más apartado rincón de la Tierra. Es la hora de tener valor para tomar parte en la actividad misionera de la Iglesia.

“La misión te espera”. Hasta el último confín, sin límites ni fronteras. Todos estamos llamados a la misión. El anuncio del Evangelio se ha transformado en una necesidad del creyente: es como la respiración. La mayoría de los bautizados viven la misión en el lugar donde habitan, algunos son enviados por la Iglesia a otros ámbitos geográficos; pero todos sienten la necesidad de transformar su existencia en un compromiso misionero.

Pregàries setmana 5 (Del 9 al 11 d'octubre)

dilluns 9

Posem-nos aquesta cançó al començar el dia. Fem-la  servir com un "Oferiment del dia". Prenem-nos la vida com un gran repte. Preguem amb la nostra agenda al davant i pensem en la gent que ens trobarem durant el dia, en les tasques a fer, en els nous camins per tombar...

dimarts 10

Un floc de neu no pesa res, però molts de junts poden trencar branques d'arbre. Els petits, lleugers i humils també poden canviar el món.

Senyor, ja sé que encara sóc molt jove i que poca cosa puc fer contra les injustícies del món; però m'agradaria ser el teu llapis i ajudar-te a escriure i dibuixar un món millor.

dimecres 11

Mt 18, 21-22

Aleshores Pere preguntà a Jesús: Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

Pregàries setmana 4 (Del 2 al 6 d'octubre)

dilluns 2

Ahir va ser Santa Teresa de Lisieux doctora de l'església i patrona de les missions.

Aquestes són paraules del propi Joan Pau II fent referència a la Santa:

«Creo que los jóvenes pueden encontrar efectivamente en ella una auténtica inspiradora para guiarles en la fe y en la vida eclesial, en una época en la que el camino puede estar lleno de pruebas y dudas», explicó el Santo Padre al recibir en audiencia a los peregrinos que habían venido a Roma para participar en la proclamación de la tercer mujer como doctora de la Iglesia universal «Teresa experimentó diferentes pruebas, pero recibió la fuerza para permanecer fiel y confiada».

dimarts 3

Siempre estoy soñando

Fito & Fitipaldis - Lo más lejos, a tu lado

Mientras me aguanten los huesos yo quiero seguir cantando

quiero estar estar cerca de tí, lo mas lejos.... a tu lado

Tu mirada en un balcón; tú te asomas yo te canto

He "pintaó" mi corazón con el rojo de tus labios

Sé que no puedo dormir porque siempre estoy soñando

En invierno con el sol...

...con las nubes en verano

Aquest fragment de cançó ens parla d'algú que no es vol separar d'una persona estimada. Jesús, en una de les seves paràboles, ens diu que per més que volguem, no ens podrem allunyar d'Ell, que Ell ens cuidarà, ens guiarà i ens consolarà quan ho necessitem... conèixes la paràbola de la que et parlem? Demà resolem em misteri...



dimecres 4

La paràbola del pastor (Joan 10)

Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler.

El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i

elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.

Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.

Per això Jesús continuà:

-Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.

Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.

Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

dijous 5

Pregària soldat americà Text trobat damunt del cos mort d’un soldat americà, víctima en el desembrac de l’Àfrica del Nord durant la segona guerra mundial.

Escolta, Déu meu, m'han dit que Tu no existeixes,

i com un poca-solta n'he fet cas.

Ahir vespre, dintre el cor d'un obús, vaig veure el teu firmament...

De sobte, vaig descobrir que m'havien enganyat.

Si hagués dedicat temps a contemplar les coses que Tu has fet,

hauria observat que aquesta gent refusa d'anomenar el que és pa, pa.

Jo em pregunto, Déu, si Tu consentiries d'allargar-me la mà per una

encaixada.

Això no obstant, tinc la impressió que em comprendràs.

No deixa de ser curiós que m'hagi calgut venir en aquest lloc infernal

abans de tenir temps de veure el teu rostre.

T'estimo amb totes les meves forces, heus aquí el que jo vull que sàpigues.

D'aquí a pocs moments tindrà lloc un terrible combat.

Qui ho sap? Pot succeir que arribi a casa teva aquest mateix vespre...

No hem pas estat companys fins ara.

I jo em pregunto, Déu meu, si em deus esperar a la porta.

Mira per on, ara resulta que ploro, jo, a llàgrima viva.

Ah! Si t'hagués conegut més aviat...

És curiós, després d'haver-te trobat, he perdut la por a morir.

A reveure!

divendres 6



DOMUND 2017 (per veure a tutoria)