dimarts 26 Naixement Gna. Teresa Mira Garcia Nace en Algueña, Alicante - España el 26 de septiembre de 1895. Hija de José y de Teresa. Es la segunda de nueve hermanos. La vida de familia la forma en las virtudes humanas de fraternidad y donación a los otros. Teresa Mira, vivió como Carmelita Misionera Teresiana desde 1915 hasta su muerte, el 26 de febrero de 1941. Su itinerario apostólico fue breve,como su vida, pero intenso en el ejercicio de la caridad. Oremos: Oh Dios, que te complaces en los humildes y sencillos de corazón, glorifica a tu sierva Teresa que hizo ideal de su vida amarte sin ostentación y darse por tu amor a cuantos la trataban, y concédenos que sepamos servirte y amarte como ella, sin reservas, y ahora la gracia que te pedimos por su intercesión. Por Jesucristo Nuestro Señor. Amén dimecres 27 La pregària que agrada a Déu és aquella que passa de la trobada personal amb Ell a una vida consagrada al servei dels altres. L’oració expressa obertura, confiança i sentit de la necessitat de Déu. El que se sent autosuficient no prega, sinó que es complau en ell mateix. L’oració autèntica demana transparència, coherència i autenticitat. Papa Francesc dijous 28 Avui busca un racó tranquil, que t'ajudi a no distreure't. Tanca els ulls i agafa aire pel nas en una inspiració profunda i suau. Deixa'l anar també pel nas, lentament, sense presses. Fes-ho dues o tres vegades, i quan et sentis assossegat comença la teva pregària.
Jesús, ajuda'm a ser generós, a compartir amb els altres allò que sento tan meu. A acceptar també el compartir les coses dels altres, a no depreciar-les per ser diferents o més senzilles que les meves.
Ajuda'm a ...
Te'n dono gràcies.
divendres 29
t’hi va la vida
Hi ha un salm (nº 103) en la línia de la filosofia del "Carpe Diem" que ens recorda que ens fa adonar d'allà que és important i d'allò que no ho és: La vida de l'home dura com l'herba, La seva florida és com la dels camps; desapareix quan hi passa una ventada, I ni es coneix el lloc on era. Però l'amor de Déu pels homes És de sempre i dura sempre; La seva bondat s'estén als fills dels fills..."
dilluns 18 Afrontem la segona setmana. Un cop ja estem tots presentats ja ens podem posar a treballar de veritat.
La feina és un bé com ho és el menjar, l’aigua... i també és un dret de tots. L’escola és necessària per a realitzar-nos com a persones en societat.
Jesús, ajuda’ns a saber valorar des del primer dia l’oportunitat que l’escola representa en la nostra formació con a persones.
Ens comprometem a esforçar-nos per superar els entrebancs, a tenir constància i voluntat en el treball de cada dia, a respectar els mestres i companys, ...
Volem ser uns bons alumnes !
dimarts 19
res no ens separarà de l’amor de Déu
Els Celtas Cortos han descobert un estil de vida autèntic, una aventura plena d'il·lusions, de lluita, de ganes de millorar-se i cambiar coses... i això els fa cantar que "No nos podrán parar". Anant un xic més enllà, amb el pas dels temps, hom pot mirar enrera i, a part de constatar un camí fet, trobar que hi ha hagut Algú altre acompanyant i animant aquest procés. És a dir, repassant la nostra història trobem que, en alguns moments especials com ara uns camps de treball o unes trobades amb uns bons amics, podem dir aquella frase de "aquí ha habido duende" o similar. Quan això s'esdeveneix un es sent, en certa manera, com "sostingut" i "mimat". És a partir d'aquesta experiència, gratuïta i sorpenent, que podem dir que ens sentim fonamentats en una certesa personal inquebrantable. Els primers cristians van formular aquesta certesa en passatges com aquest que tens a continuació. En aquest text la sentència "No nos podrán parar" queda expressada amb el "Res ens podrà separar de l'Amor de Déu". dimecres 20 Seguint amb el fil de la pregària del dia anterior... Què direm, doncs, davant d'això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? Qui s'alçarà per acusar els elegits de Déu, si Déu mateix els fa justos? Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu i intercedeix per nosaltres? Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? Tal com diu l'Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. N'estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.
(Romans 8, 31-39) dijous 21
Ja fa molts dies que ja hem tornt de vacances amb la família i hem passat estones de tot. Divertides i enriolades, molt acompanyades, una mica avorrides, serioses o amb males cares, interessants, diferents, ... totes elles ens han portat a unes experiències i a uns sentiments que hem anat vivint potser sense massa reflexió.
Avui podríem fer una parada i pensar: Com em trobo avui? Tinc alguna cosa per a agrair-li a Déu? Ho faig. Tinc alguna cosa per a lamentar? Demano perdó.
divendres 22 Ser Feliç
Pots tenir defectes, estar ansiós i viure irritat algunes vegades, però no t'oblidis que la teva vida és la major empresa del món.
Només tu pots evitar que ella vagi en decadència.
Hi ha molts que t'aprecien, t'admiren i t'estimen.
M'agradaria que recordessis que ser feliç, no és tenir un cel sense tempestes, un camí sense accidents, treballs sense cansament, relacions sense decepcions.
Ser feliç és trobar força al perdó, esperança en les batalles, seguretat a la llotja de la por, amor en els desencontres.
Ser feliç no és només valoritzar el somriure, sinó també reflexionar sobre la tristesa.
No és just commemorar l'èxit, sinó aprendre lliçons en els fracassos.
No és just tenir alegria amb els aplaudiments, sinó tenir alegria en l'anonimat.
Ser feliç és reconèixer que val la pena viure la vida, malgrat tots els desafiaments, incomprensions, i períodes de crisi.
Ser feliç no és una fatalitat del destí, sinó una conquesta per a qui sap viatjar cap a dins del seu propi ésser.
Mai desisteixis ....
Mai desisteixis de les persones que estimes.
Mai desisteixis de ser feliç, ja que la vida és un espectacle imperdible!.
dimarts 12 Benvinguts de nou a tots al blog de pregàries matinals!
Per aquest curs el lematorna a ser: “Jesús en línia... Clica dins teu”.
La interioritat és una aspecte desconegut fruit del nostre dia a dia
d’estrès i de les ambicioses metes personals i col·lectives que ens anem
marcant.
Necessitem trobar un canal que ens permeti saber qui som realment.
Mirar-nos cap endins.
El proper divendres a tutoria farem una activitat que ens permetrà conèixe'ns i fer silenci per saber
créixer interiorment.
Molts bon curs a tots!
dimecres 13 Com sabeu tots, aquest agost ha sigut dramàtic pels atacs terroristes que hem patit de ben a prop. Dediquem aquest segon dia de classe a fer una estona d'oració per les víctimes d'aquest conflicte. Una pregària per Barcelona
Pels morts, en primer lloc.
Per les seves històries truncades,
per ser víctimes d'una violència terrorista absurda.
Per tot el dolor que aquestes morts sobtades deixen enrere.
Per les altres víctimes, ferits de diferent consideració,
que hauran de bregar com les seqüeles de l'horror experimentat
en aquests minuts de pànic i mort.
Pels familiars i amics que es veuen enfrontats a afrontar
les conseqüències d'aquest terrorisme salvatge.
Pels fanàtics que creuen que la violència aconsegueix alguna cosa,
perquè obrin els ulls, el cor i l'entranya
a una lògica que no es basa en l'odi o la destrucció.
Pels qui han d'intentar que això no passi:
autoritats, forces de seguretat, i tants d'altres.
Que segueixin fent la seva feina amb convicció, amb paciència,
amb generositat i amb perseverança,
encara que de vegades l'agressor aconsegueixi colpejar.
Per la gent de pau que, davant d'això,
seran assenyalades injustament,
per entrar en una etiqueta, una categoria
o una adscripció religiosa.
Per la pau.
Que es converteixi en clam,
en camí i en resultat
dijous 14
Pregària d'inici de curs
Aquí ens tens Senyor; reprenent un nou curs, un nou projecte, un nou grup... Les vacances, potser ens queden lluny, i hem tornat al ritme de les classes, la feina, la rutina... Però ara ens posem davant teu, amb un farcell carregat de projectes i d'il·lusions; tenim molts motius per estar contents i engrescats! Molts nous reptes per afrontar! I moltes inquietuds que ara volem oferir-te.
T'encomanem a Tu aquest nou curs. Sabem que hi seràs present i que faràs camí amb nosaltres. Volem que ens ajudis a saber compartir-lo amb els companys del grup, perquè ens sigui més enriquidor i ens sentim més acompanyats, més comunitat.
Ens agradaria que fos un curs on la pregària i la vivència hi siguin molt presents. On la pregària ens ajudi a millorar el nostre dia a dia, i on la nostra quotidianitat senti la necessitat de buscar el repòs en la pregària. Pregària i Vida. Escoltar i Actuar.
Sabem que no serà sempre fàcil. El cansament, el desànim, la mandra, els nervis... la por... potser que ens facin perdre de vista aquests nous horitzons, que avui ens proposem. Potser que no s'esdevinguin com avui ens agradaria. Et demanem que també en aquests moments sapiguem trobar-t'hi. Que busquem la força en la pregària, i que el grup sàpiga ser receptiu i acollidor si a algú no li van les coses com voldria. Que en tot el que fem, puguis servir-te de nosaltres per manifestar-te al món.
divendres 15
... som un iogurt amb data de caducitat
Som un iogurt amb data de caducitat. La mort a tots ens agermana, "és el misteri que ens fa a tots iguals". Això no ens ha de desanimar, disposem d'un temps i està a les nostres mans prendre una opció o deixar-ho còrrer. Viure la vida o deixar que aquesta ens visqui i prou, heus ací el dilema. És el mateix dilema que planteja el mag Gandalf a Frodo en la primera part de "El Senyor dels Anells": "(No podem decidir l'època en la que ens ha tocat viure), L'únic que podem decidir és què fer amb el temps que se'ns ha concedit"(Gandalf el Gris)
