L’ALEGRIA DE PERDONAR
Senyor,
ajuda’ns a demanar perdó.
Fes que sapiguem reconèixer
quan ens hem equivocat.
Ajuda’ns a saber dir:
"Perdona’m", "Em sap greu",
"No ho tornaré a fer".
Fes que sapiguem dir-ho
de veritat, de tot cor,
amb ganes de ser més bons
i de no fer mal a ningú,
tal com Jesús ens va ensenyar.
Ajuda’ns a acceptar
que els altres ens perdonin
i a fer les paus amb alegria;
amb l’alegria de saber-nos perdonats!
dimarts 14
No estàs sol
Aquesta cançó ens parla de soledat i tristesa, de moments en què tots ens hi podem trobar en els quals es pensa que res no té sortida, que un s’ enfonsarà en la misèria i es quedarà completament sol i que ningú l’ajudarà. Tot i així, a la cançó, mai no es deixa de creure que realment si que hi ha algú, un “àngel” que t’ajuda, algú en qui podem confiar, que sempre estarà al nostre costat en els bons i els mals moments, algú que ens ajuda dirigir-nos cap al nostre camí i superar les nostres pors.
Aquest “àngel” es pot interpretar com un amor, un amic, una mare...O també com algú del qual no som conscients de la seva existència però sense que ho sapiguem ens guia personalment amb els problemes i dificultats que se’ns puguin plantejar.
dimecres 15
Agafem aquests dies frases de l’Evangeli en què Jesús es dirigeix al Pare, i aquestes mateixes frases poden servir per a la nostra pregària personal, segons la nostra situació i moment vital. Frases repetides conscientment, i, com ja hem dit més d’un cop, sense presses ni urgències, però sí amb convicció. I no com un simple exercici mental, sinó procurant que tota la meva persona, tot el meu cos, intervingui en la invocació. Dirigint-me al Pare amb Jesús i com Jesús, sabent que l’Esperit em mou a la pregària i m’ajuda a triar la frase que més em convé.
“T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos”. (Mt 11, 25)
Jesús alçà els ulls i digué: “Pare, et dono gràcies perquè m'has escoltat”. (Jn 11, 41)
“Pare sant, guarda'ls en el teu nom, el nom que m'has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres”. (Jn 17, 11)
“No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne”. (Jn 17, 15)
“Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat”. (Jn 17, 21)
Faig silenci en el meu interior...
...sento que estic en la presència del Pare i demano a l’Esperit que m’ajudi en l’elecció de les paraules que vull invocar.
Vaig repetint alguna de les frases, conscientment; puc fer-ho al ritme de la meva respiració, de manera que tota la meva persona, tot el meu cos, intervingui en la pregària. I el meu interior es va omplint dels sentiments que m’evoca la frase que vaig invocant …
Agafem aquests propers dos dies frases de l’Evangeli en què Jesús es dirigeix al Pare, i aquestes mateixes frases poden servir per a la nostra pregària personal, segons la nostra situació i moment vital. Frases repetides conscientment, i, com ja hem dit més d’un cop, sense presses ni urgències, però sí amb convicció. I no com un simple exercici mental, sinó procurant que tota la meva persona, tot el meu cos, intervingui en la invocació. Dirigint-me al Pare amb Jesús i com Jesús, sabent que l’Esperit em mou a la pregària i m’ajuda a triar la frase que més em convé.
“Pare meu, si és possible, que aquesta copa s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols”. (Mt 26, 39)
“Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat.”. (Mt 26, 42)
Jesús deia: “Pare, perdona'ls, que no saben el que fan”. (Lc 23, 34)
(I no oblidis la pregària del Pare nostre…) (Lc 11, 2-4)
Faig silenci en el meu interior...
...sento que estic en la presència del Pare i demano a l’Esperit que m’ajudi en l’elecció de les paraules que vull invocar.
Vaig repetint alguna de les frases, conscientment; puc fer-ho al ritme de la meva respiració, de manera que tota la meva persona, tot el meu cos, intervingui en la pregària. I el meu interior es va omplint dels sentiments que m’evoca la frase que vaig invocant …
divendres 17
Els dos amics indis
Una vegada, per allà les prades de l’Amèrica, es van trobar dos vailets indis i van començar a parlar.
S’explicaven moltes i moltes coses de la seva vida i cada vegada estaven més contents.
Però vet aquí que, un dia, els seus respectius pares, Gran Búfal i Cara Vermella, van adonar-se que els seus fills es trobaven i s’ho passaven bé. Ells, però, estaven molt barallats des de feia temps i, fins i tot, havien lluitat moltes vegades per causa de la seva enemistat.
Els pares van prohibir els infants de trobar-se i els van fer quedar sempre al seu poblat.
Els dos vailets cada vegada s’anaven entristint més i més, no se sabien divertir, ploraven i, fins i tot, no menjaven... havien perdut el més gran que tenien i no era cap cosa que es pogués comprar ni canviar-se, sinó que era el seu amic, l’AMIC.
Al cap d’un temps, els seus pares van reaccionar i els van preguntar per què estaven així. Ells respongueren: amb les vostres guerres i amb els vostres orgulls ens heu tret el millor que teníem: el nostre amic.
Diuen que els dos indis, Gran Búfal i Cara Vermella, van convocar una reunió i, després de dos dies d’estar tancats a la tenda dels consells -col·locada a una distància mitjana entre les dues tribus-, convocaren llurs tribus i tots fumaren la pipa de la pau.
Aquells dos pobles encara avui viuen en pau, gràcies a l’amistat dels dos vailets indis. Jo no sé si això és veritat o no, però sí que sé que nosaltres ho podem fer possible amb els companys de les colònies, perquè volem aconseguir una tribu d’amics.
Déu ve a jugar a colònies - J.A. Rodríguez i J. Peñafiel
Contes i textos per a la pregària i reflexió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada