Pregàries setmana 23 (Del 28 de febrer al 3 de març)

dimarts 28 

El passat diumenge 26 de febrer vam celebrar l'aniversari de la mort de la Germana Teresa.
Teresa Mira va ser germana carmelita Missionera Teresiana desde 1915 fins la seva mort, el 26 de febrer . Va néixer a Alguenya Alacant.  El seu itinerari apostòlic va ser breu, com la seva vida, però intens en l'exercici de la caritat.

La germana era més de fets que no pas de paraules i no ens va deixar gaire cosa escrita.  Aquestes dues fases són seves i com a record a la seva perona avui les podem agafar com guia.

" Hagamos el bien y no miremos a quien"

"Debemos dar ejemplo de amor y perdón"

dimecres 1 

Dimecres de cendra

Com molt bé sabeu, Dimecres de Cendra és el primer dia de Quaresma, és a dir, se’ns recorda dues coses bàsicament; la primera, que no som eterns i per tant, que la nostra vida és limitada, té data de caducitat. En segon lloc, que som molt poca cosa davant la immensitat de Déu, sovint ens equivoquem i per això, volem el perdó d’aquell a qui hem ofès.

Quan ens imposen la cendra, se’ns diu: : “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli.” La nostra vida ha de permetre’ns canviar quan el rumb no és l’adequat, quan l’azimut i l’orientació no s’ajusten al que Jesús ens manifesta. Amb el Dimecres de Cendra s’inicia aquest camí de conversió.

Amic Jesús,

ajuda’ns a seguir les teves passes amb decisió. Concedeix-nos el coratge per reconèixer aquells moments on les meves accions i pensaments m’allunyen del teu costat i fan mal. Vetlla amb mi Senyor.

dijous 2

Són moltes les vegades que ens deixem portar per les aparences i englobem a tot un col·lectiu dins del mateix paquet. Mirem aquest vídeo i reflexionem uns instants.

divendres 3

Primera setmana de Quaresma: fem camí cap a la Pasqua.

Busca un lloc recollit i silenciós. Llegeix aquesta pregària lentament, paraula a paraula, fes-la teva afegint tot allò que vagi sorgint del teu interior.

Jesús, ajuda’m a ser pacient.

Ajuda’m a fer les coses amb calma, sense presses. Acceptant les meves limitacions i treballant per a millorar-ne els resultats.

Jesús ajuda’m a ....

Te’n dono gràcies i em comprometo a fer-ho.

HUMILITAT

Pregàries setmana 22 (Del 20 al 24 de febrer)

dilluns 20

Pregària sobre la importància de cadascú.

Si la pedra digués , “una pedra no pot construir una casa”, no hi hauria casa .

Si la gota digués, “ una gota no pot formar un riu”, no hi hauria oceà .

Si la llavor digués , “una llavor no pot sembrar un camp”,no hi hauria collita .

Si tu i jo diguéssim, “ un gest d’amor no pot canviar la humanitat”, mai hi hauria justícia, ni pau, ni dignitat,ni felicitat de cap tipus sobre la terra.

Pensa que tu , junt amb els teus dons,pots fer canviar el món sencer. Només cal que estiguis disposat a fer-ho .

Senyor, ajuda’m a saber aprofitar els dons que m’has regalat .

dimarts 21

Reflexió sobre l'amistat

L'amistat és un donar sense esperar recompensa, una paraula d'alè que sempre estimula un compartir sense límits. Trobar en un altre ser admiració, afecte i respecte.
Amic és aquell que en els moments més difícils et diu "pots comptar amb mi, no et preocupis".
"Els amics mai especulen sobre les teves intencions. Mai necessiten una raó per a quedar amb tu. Els amics nomes esperen que siguis tu, i s'alegren per això."
Tot món vol tenir un amic, pocs es prenen la molèstia de ser un.

dimecres 22

El llop conviurà amb l'anyell,

la pantera jaurà amb el cabrit;

menjaran junts el vedell i el lleó,

i un nen petit els guiarà.

La vaca i l'óssa pasturaran juntes,

jauran plegades les seves cries.

El lleó menjarà palla com el bou,

l'infant de llet jugarà

vora el cau de l'escurçó,

el nen ficarà la mà

a l'amagatall de la serp.

Ningú no serà dolent ni farà mal

en tota la muntanya santa,

perquè el país serà ple

del coneixement del Senyor,

com l'aigua cobreix la conca del mar.

(Is 11, 6-9)

dijous 23

Mireu aquest video d'un anunci de la televisió danesa. Feu-ne una reflexió a continuació.

divendres 24

... prepara't per la festa!

No importa la condició social per anar de festa, ni els protocols. No importa si tens la roba foradada, el que importa és la teva actitut, el saber estar a l'espera de la festa, tenir el cor i el bon humor a punt...

Pregàries setmana 21 (Del 13 al 17 de febrer)

dilluns 13

L’ALEGRIA DE PERDONAR

Senyor,

ajuda’ns a demanar perdó.

Fes que sapiguem reconèixer

quan ens hem equivocat.

Ajuda’ns a saber dir:

"Perdona’m", "Em sap greu",

"No ho tornaré a fer".

Fes que sapiguem dir-ho

 de veritat, de tot cor,

amb ganes de ser més bons

i de no fer mal a ningú,

tal com Jesús ens va ensenyar.

Ajuda’ns a acceptar

que els altres ens perdonin

i a fer les paus amb alegria;

amb l’alegria de saber-nos perdonats!

dimarts 14

No estàs sol

Aquesta cançó ens parla de soledat i tristesa, de moments en què tots ens hi podem trobar en els quals es pensa que res no té sortida, que un s’ enfonsarà en la misèria i es quedarà completament sol i que ningú l’ajudarà. Tot i així, a la cançó, mai no es deixa de creure que realment si que hi ha algú, un “àngel” que t’ajuda, algú en qui podem confiar, que sempre estarà al nostre costat en els bons i els mals moments, algú que ens ajuda dirigir-nos cap al nostre camí i superar les nostres pors.
Aquest “àngel” es pot interpretar com un amor, un amic, una mare...O també com algú del qual no som conscients de la seva existència però sense que ho sapiguem ens guia personalment amb els problemes i dificultats que se’ns puguin plantejar.

dimecres 15

Agafem aquests  dies frases de l’Evangeli en què Jesús es dirigeix al Pare, i aquestes mateixes frases poden servir per a la nostra pregària personal, segons la nostra situació i moment vital. Frases repetides conscientment, i, com ja hem dit més d’un cop, sense presses ni urgències, però sí amb convicció. I no com un simple exercici mental, sinó procurant que tota la meva persona, tot el meu cos, intervingui en la invocació. Dirigint-me al Pare amb Jesús i com Jesús, sabent que l’Esperit em mou a la pregària i m’ajuda a triar la frase que més em convé.

“T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos”. (Mt 11, 25)

Jesús alçà els ulls i digué: “Pare, et dono gràcies perquè m'has escoltat”. (Jn 11, 41)

“Pare sant, guarda'ls en el teu nom, el nom que m'has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres”. (Jn 17, 11)

“No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne”. (Jn 17, 15)

“Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat”. (Jn 17, 21)

Faig silenci en el meu interior...
...sento que estic en la presència del Pare i demano a l’Esperit que m’ajudi en l’elecció de les paraules que vull invocar. 

Vaig repetint alguna de les frases, conscientment; puc fer-ho al ritme de la meva respiració, de manera que tota la meva persona, tot el meu cos, intervingui en la pregària. I el meu interior es va omplint dels sentiments que m’evoca la frase que vaig invocant …

dijous 16

Agafem aquests propers dos dies frases de l’Evangeli en què Jesús es dirigeix al Pare, i aquestes mateixes frases poden servir per a la nostra pregària personal, segons la nostra situació i moment vital. Frases repetides conscientment, i, com ja hem dit més d’un cop, sense presses ni urgències, però sí amb convicció. I no com un simple exercici mental, sinó procurant que tota la meva persona, tot el meu cos, intervingui en la invocació. Dirigint-me al Pare amb Jesús i com Jesús, sabent que l’Esperit em mou a la pregària i m’ajuda a triar la frase que més em convé.

“Pare meu, si és possible, que aquesta copa s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols”. (Mt 26, 39)

 “Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat.”. (Mt 26, 42)

 Jesús deia: “Pare, perdona'ls, que no saben el que fan”. (Lc 23, 34)

(I no oblidis la pregària del Pare nostre…) (Lc 11, 2-4)

Faig silenci en el meu interior...
...sento que estic en la presència del Pare i demano a l’Esperit que m’ajudi en l’elecció de les paraules que vull invocar. 

Vaig repetint alguna de les frases, conscientment; puc fer-ho al ritme de la meva respiració, de manera que tota la meva persona, tot el meu cos, intervingui en la pregària. I el meu interior es va omplint dels sentiments que m’evoca la frase que vaig invocant …

divendres 17

Els dos amics indis

Una vegada, per allà les prades de l’Amèrica, es van trobar dos vailets indis i van començar a parlar.

S’explicaven moltes i moltes coses de la seva vida i cada vegada estaven més contents.

Però vet aquí que, un dia, els seus respectius pares, Gran Búfal i Cara Vermella, van adonar-se que els seus fills es trobaven i s’ho passaven bé. Ells, però, estaven molt barallats des de feia temps i, fins i tot, havien lluitat moltes vegades per causa de la seva enemistat.

Els pares van prohibir els infants de trobar-se i els van fer quedar sempre al seu poblat.

Els dos vailets cada vegada s’anaven entristint més i més, no se sabien divertir, ploraven i, fins i tot, no menjaven... havien perdut el més gran que tenien i no era cap cosa que es pogués comprar ni canviar-se, sinó que era el seu amic, l’AMIC.

Al cap d’un temps, els seus pares van reaccionar i els van preguntar per què estaven així. Ells respongueren: amb les vostres guerres i amb els vostres orgulls ens heu tret el millor que teníem: el nostre amic.

Diuen que els dos indis, Gran Búfal i Cara Vermella, van convocar una reunió i, després de dos dies d’estar tancats a la tenda dels consells -col·locada a una distància mitjana entre les dues tribus-, convocaren llurs tribus i tots fumaren la pipa de la pau.

Aquells dos pobles encara avui viuen en pau, gràcies a l’amistat dels dos vailets indis. Jo no sé si això és veritat o no, però sí que sé que nosaltres ho podem fer possible amb els companys de les colònies, perquè volem aconseguir una tribu d’amics.

Déu ve a jugar a colònies - J.A. Rodríguez i J. Peñafiel

Contes i textos per a la pregària i reflexió

Pregàries setmana 20 (Del 6 al 10 de febrer)

dilluns 6

Aquest mes hi ha organitzat diversos actes per donar resposta a l'anomenada "crisi migratòria" que viu la Mediterrània. Diverses organitzacions i entitats volen canviar la situació de les persones refugiades i tenir la possibilitat de poder-los acollir.

Entre les diverses activitats s'ha tornat a gravar el clàssic Mediterráneo de Joan Manuel Serrat per ajudar a moure consciències i promocionar un concert per recaptar fons.

dimarts 7

Tal com us van dir els tutors el passat divendres, aquest mes i el vinent farem una recapta de diners per col·laborar en la Campanya de la fam de Mans Unides . Aquí teniu un vídeo on ens expliquen quina és el seu projecte.

No us oblideu de portar l'euro per l'esmorzar solidari. Teniu temps fins aquest divendres!

dimecres 8

D’ençà que t’he trobat

Escolta, Déu meu.

Ells em van dir que tu 

no existies pas 

i com un beneit m’ho vaig creure. 

L’altra tarda, des del fons d’un forat d’obús

vaig veure el teu cel...

Tot de cop vaig comprendre 

que m’havien dit una mentida.

Si m’hagués entretingut més 

a mirar les coses que has fet

hauria vist ben clar que 

aquella gent refusava d’anomenar a un gat, gat.

Jo em pregunto, Déu, 

si consentiries a agafar-me la mà.

I, tanmateix, endevino que tu ho comprendràs.

És curiós que m’hagi estat necessari de venir

a aquest lloc infernal

abans de tenir temps de veure el teu rostre.

Jo t’estimo terriblement:

vet aquí el que vull que sàpigues.

Hi haurà aviat un combat horrible. 

Qui sap? Potser arribi a casa teva aquest vespre mateix...

No hem estat camarades fins avui i em pregunto, Déu meu,

si m’esperaràs a la porta. Tu, mira, estic plorant.

Jo, vessar llàgrimes.

Ah! si t’hagués conegut més aviat...

Bé, anem, cal que me’n vagi.

És curiós, d’ençà que t’he trobat ja no tinc por de morir.

A reveure!

Text trobat damunt del cos d’un soldat americà en el desembarcament 

a Àfrica del Nord durant la Segona Guerra Mundial.

Contes i textos per a la pregària i reflexió

dijous 9

La Pau del pescador

Un home ric i emprenedor es va horroritzar quan va veure un pescador tranquil·lament assegut al costat de la seva barca contemplant el mar i fumant la seva pipa després d’haver venut el peix. 

- Per què no has sortit a pescar? -li va preguntar l’home emprenedor. 

- Perquè ja he pescat prou per avui -va respondre el tranquil pescador. 

- Per què no pesques més del que necessites? -va insistir l’industrial. 

- I què faria amb això? -preguntà el pescador. 

- Guanyaries més diners -fou la resposta- i podries posar un motor nou i més potent a la teva barca. I podries anar a aigües més profundes i pescar més peixos. Guanyaries prou per comprar unes xarxes de niló, amb les quals trau- ries més peixos i més diners. Aviat guanyaries per tenir dues barques. I fins i tot una flota de vaixells. Aleshores series ric i poderós com jo. 

- I què faria aleshores? -va preguntar altra vegada el pescador. 

- Podries seure i gaudir de la vida -va respondre-li l’home emprenedor. 

- I què creus que estic fent en aquest precís moment? -va respondre amb un somriure el pescador. 

Parábolas en son de paz - Herminio Otero

Contes i textos per a la pregària i reflexió

divendres 10

Mireu el vídeo i comenteu-lo a continuació. Quina reflexió en podem treure?