Pregària setmana 26 (Del 29 de març al 1 d'abril)

29 de març, dimarts

TEMPS DE PASQUA, TEMPS D’ESPERANÇA

Jesús, a vegades l’esperança és l’únic que tenim, ajuda’ns a reconèixer-la dins nostre.

Si nosaltres o algú del nostre entorn està malalt, fes que prenguem la medicació, que llegim paraules boniques, que escoltem música que ens agradi, que continuem relacionant-nos amb la gent i no ens tanquem en nosaltres mateixos... Potser així l’esperança brotarà en el nostre interior i ens ajudarà a viure dia a dia.

Si tenim algun problema que se’ns converteix en un túnel fosc i interminable, fes que ens adonem que tots els túnels tenen una entrada i una sortida i que l’esperança pot ser el motor que ens faci avançar.

Jesús, procuraré no perdre mai l’esperança i miraré el futur sempre amb il·lusió. Gràcies.

La "mona" de Pasqua.

 Un costum pasqual de la nostra terra. Tan arrelat que allarga en un dia la festa de PASQUA. Les famílies es troben per  "menjar la mona". El mot "mona" ve del llatí "munus" (obsequi, regal).

Ja ens hem menjat la MONA DE PASQUA QUE ELS PADRINS ENS HAN REGALAT, recordant  la resurrecció de Crist i la nostra resurrecció a la vida nova de fills de Déu que vàrem rebre en ser batejats. Però encara ens queden trossets de les figuretes i dels ous, que hem guardat per anar menjant a poc a poc.

Així serà com recordar cada vegada una mica de la Pasqua, de la trobada familiar, dels padrins,...

Ajuda’ns JESÚS, A SABER COMPARTIR,  CONSERVAR, REVIURE,…TAMBÉ L’ALEGRIA DE LA TEVA RESURRECCIÓ I A SABER TROBAR PER A TOT ARREU EL BON GUST DEL TEU AMOR!!!!

30 de març, dimecres

Calar foc

"He vingut a calar foc":

a encendre les consciències adormides, a airejar els caps saturats,

a aixecar els ànims dels caiguts, a donar força als desanimats.

Per això he vingut i per això us envio:

a alenar, a estimular, a animar als trepitjats,

a reconfortar els esforçats, a enfortir el ble que fumeja,

a calar foc, diu el Senyor.

"He vingut a calar foc":

el meu foc, foc que crema sense consumir-se,

foc que il·lumina tota persona, foc que crema els cors,

foc que és llum en la foscor, foc que brilla en la tenebra.

Per això he vingut, i per això us envio: a cremar, a incendiar,

a ser llum, a brillar, a il·luminar, a calar foc, diu el Senyor.

31 de març, dijous

Pregària de Pasqua

La nit de la creu s'ha il.luminat per sempre, Jesús, germà, amic, Senyor.

La nostra feble història de dones i homes sovint desconcertats,
s'ha omplert de llum.

Ens has estimat, Jesús, fins a morir en una mort indigna;

però aquest amor teu, ple, total, definitiu,
ha obert les portes de la vida per sempre.

A tot arreu, Jesús, en tantes persones i en tants fets,

hi podem descobrir la força lluminosa de la teva vida.

I per això ara, en celebrar la teva resurrecció,
refermem la nostra fe en tu:

tu ets el Fill de Déu, tu ets l'enviat del Pare per salvar-nos,

tu ens omples del teu mateix Esperit, a nosaltres,
i a tots els homes i dones del món sencer.

És Pasqua, Jesús, germà, amic, Senyor.

És Pasqua, i la teva vida és vida per a tota la humanitat.

1 d'abril, divendres

Pregària per demanar l'Esperit
Com un ventada impetuosa, Pare, el teu Esperit, l'Esperit Sant,

va transformar aquells seguidors de Jesús
que no sabien què fer després de la seva mort

i no havien entès la força de la seva resurrecció.

El teu Esperit, Pare, els va omplir per dintre, els va fer homes nous,

testimonis d'una vida transformada, comunitat de Jesús, Església viva.

Pare, envia'ns l'Esperit Sant,
perquè siguem fills teus i continuï per mitjà nostre
la novetat de Jesús, l'esperança de Jesús;
perquè siguem creadors, a tot arreu, de la teva mateixa vida.

Pregària setmana 25 (Del 14 al 18 de març)

14 de març, dilluns

La Quaresma és escoltar la paraula poderosa,
perquè el teu cor fereixi i sacsegi,
i un cop renovellat, l'Esperit habiti en ell.

La Quaresma és suplicar pel foc i per l'aigua,
per apagar la set i contra el fred viu,
que el foc es converteixi en flama airosa
i l'aigua sia un inesgotable riu.

La Quaresma és sortir a buscar el germà
i posar-te a servir-lo tot seguit,
descobrir, amb amor, els seus neguits,

potser són els neguits de Jesucrist.

15 de març, dimarts

Els esdeveniments que escapen al meu control em descol•loquen. Per exemple, arran del trencament d’una amistat, l’altra persona es va negar a qualsevol aproximació, i la meva reacció va ser exigir impacientment la reconciliació quan a vegades el que cal és acceptar la pèrdua per molt dolorosa que sigui. No ho podem tenir tot “sota control”.

En l’amistat amb Déu, com en qualsevol amistat, el central és la confiança mútua. Com vaig dir fa poc a un company, “En Déu hi confio, és en les altres persones que costa confiar!”. Però tanmateix també amb Ell hi intervé també la confiança, confiar que malgrat el límits i el pecat propi i dels altres, estic convidat a cooperar amb el Déu que vol “fer noves totes les coses” (Ap 21,5). Estic aprenent no nomes a oferir-li la meva pròpia creativitat i responsabilitat, sinó a oferir-li lliurement, sense voler controlar-lo. No és fàcil!

Com fer-ho?  Hi ha una expressió que diu “Deixar a Déu ser Déu”. Podem oferir-nos lliurement a nosaltres mateixos però sense importar-nos els resultats. Per exemple, en un treball de servei, no puc saber si la persona a la qual estic servint traurà de mi algun profit. Però puc confiar que Déu d’alguna manera misteriosa, situarà la meva acció en un patró més ampli i significatiu. A poc a poc estic descobrint que la meva història i la de Jesús s’entrellacen, com fils d’aquells que fan servir els joves per fer-se polseres de colors. Els fils de l’alegria i el patiment són com fils cridaners que contribueixen a construir el relat de la nostra relació amb Déu.

16 de març, dimecres

Et demano perdó

Tot el que devia haver pensat i no he pensat; 

tot el que havia d'haver dit i no he dit;

tot el que havia d'haver fet i no he fet;

tot el que no devia haver pensat 

i no  obstant  això he pensat; 

tot el que no havia d'haver dit i                                                                                    no obstant això he dit;

tot el que no havia d'haver fet 

 i no obstant això he fet;

per pensaments, paraules i obres,                                                                

et demano perdó.

17 de març, dijous

Ensenya'ns a patir amb Jesús

Senyor, encara que ens rebel·lem,
Encara que maleïm la nostra sort,
el dolor és aquí enganxat a la nostra carn.
Que difícil creure que, els qui hem estat creats
per viure i ser feliços,
ens vegem torturats sense remei,
per la malaltia que es clava en els nostres ossos,
per germans de carn i sang
que torturen, maltracten i maten els seus germans,
carn de la seva carn i os dels seus ossos.
Senyor, dóna'ns fortalesa per afrontar el dolor
que no podem desterrar de les nostres vides;
generositat sense límit per a ser bàlsam
en les ferides dels més colpits pel sofriment.
Per molt que el dolor colli,
que no dubtem que tu hi ets,
encara que et facis impalpable i invisible,
i que el nostre patiment és fecund,
quan patim pels altres, com Jesús.

18 de març, divendres

ALEGREM-NOS

Amb Jesús que entra a Jerusalem.
Amb Jesús que anuncia la Bona Nova de Déu.
Amb Jesús que renta els peus als seus deixebles.
Amb Jesús que ens dóna el seu Cos i la seva Sang.
Amb Jesús que viu l'angoixa de Getsemaní.
Amb Jesús que mor a la creu amb un amor infinit.
Amb Jesús que compartirem l'esperança vora el sepulcre.

Amb Jesús ...

CELEBRAREM L'ALEGRIA INESGOTABLE DE

L'esperança en la RESURRECCIÓ!

Gaudiu de les vacances i de la vida amb passió, un somriure i sense perdre l'esperança!

Pregària setmana 24 (Del 7 al 11 de març)

7 de març, dilluns

Fem camí cap a la Pasqua.

Tranquil·litza el teu esperit, respira profundament i deixa anar l’aire lentament i conscient. Repeteix les paraules d’aquesta pregària que més et ressonin, afegeix tot allò que t’inspirin.

Jesús, ajuda’m a no barallar-me.

Ajuda’m a no voler tenir sempre la raó. A escoltar les raons dels altres i a saber acceptar que molt sovint m’equivoco i que sempre puc rectificar. Només em cal una mica d’humilitat.

Jesús ajuda’m a .....

T’ho demano i te’n dono gràcies.

8 de març, dimarts

Déu s’ha oblidat de les ofenses

i ha estès un vel sobre el pecat,

com el pastor que sempre espera

l’anyell perdut del seu ramat.

9 de març, dimecres

Reflexionem un moment sobre el que fem ,qui pot dir que mai no ha fet una cosa de la que no s'ha arrepentit desprès però no ha tingut el valor de demanar perdo? Demanar perdono es una cosa de la que ens haguem de avergonyir, a tots ens agrada que si algú ens fa una cosa que no ens agrada ens demani perdo i oi
que es veritat que quan ho fa ens sentim millor? A cas ens riem d'ell perquè ens hagi demanat perdo? Doncs el mateix amb nosaltres, ningú es riurà si l'hi demanen perdo, fins i tot ens ho pot agrair que ho hagem fet.

La quaresma es un moment de reflexió i de recapacitar del que hem fet malament per tant si tens alguna cosa a dir a alguna persona amb la que t'has barallat no dubtis en fer-ho tant per a tu com per a ell, tots dos en sortireu beneficiats, ja que el mal estar amb un altre no es agradable per a ningun dels implicats.

10 de març, dijous

Pren-te temps per fer alegres els altres, és la joia de l’home.

Pren-te temps per escoltar, aprendràs dels altres

Pren-te temps per comprendre, és la font de la fraternitat.

Pren-te temps per descansar, és una ajuda pel cos i l’ànima.

Pren-te temps per créixer, arribaràs a ser persona.

Pren-te temps per ajudar els altres, és la font de la convivència.

Pren-te temps per donar gràcies a Déu, s’ho mereix.

11 de març, divendres

PARÀBOLA DEL GRA DE MOSTASSA (Mt. 13, 31-32)

Els proposà encara una altra paràbola:

-Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.

Estimat Jesús, tinc ganes de ser gran, però de vegades em costa molt i això ja no m'agrada tant.

Gràcies perquè encara que els altres perdin la paciència Tu no.