Pregàries setmana 22 (Del 22 al 26 de febrer)

22 de febrer, dilluns

Quan amb una persona som capaços de caminar una bona estona sense dir-nos res, queda clar que realment és amiga. En canvi, si sentim la necessitat de no quedar malament o de que no pensi que ens importa poc, i per això no deixem de donar-li conversa i xerrar per xerrar... aleshores l'amistat, o és molt incipient, o encara no ha arribat. Molts cops el silenci manifesta la confiança o la comoditat de que ens trobem bé al costat d'una persona. Per què vols que pensi que ets "interessant", que ets un ésser simpàtic?

Avui has anat pel carrer en presència de Déu, i no li deies res ni li demanaves res. Sense paraules, sense pregar, sense dir res, ni gràcies, ni perdó, ni hola, ni ajudem... era estar-hi. El soroll era infernal. A aquell ja quotidià de la ciutat calia afegir-li cada tres o quatre carrers el de les obres. Però dintre teu, el silenci era no infernal sinó "celestial".

23 de febrer, dimarts

Reflexió sobre l'amistat

L'amistat és un donar sense esperar recompensa, una paraula d'alè que sempre estimula un compartir sense límits. Trobar en un altre ser admiració, afecte i respecte.
Amic és aquell que en els moments més difícils et diu "pots comptar amb mi, no et preocupis".
"Els amics mai especulen sobre les teves intencions. Mai necessiten una raó per a quedar amb tu. Els amics nomes esperen que siguis tu, i s'alegren per això."
Tot món vol tenir un amic, pocs es prenen la molèstia de ser un.

24 de febrer, dimecres

Aquesta és la història d’un vailet que tenia molt mal caràcter. El seu pare li va donar un saquet de claus i li va dir que cada cop que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta. El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes setmanes, a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava cada cop menys claus darrera de la porta. Va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta. Va arribar el dia que va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d’informar el seu pare, aquest li va suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter. Els dies passaren i el vailet va poder anunciar al seu pare que ja no quedaven més claus per retirar... El seu pare el prengué de la mà i el portà fins a la porta. Li digué: «has treballat molt dur, fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència, deixes cicatrius exactament com les que veus aquí.»

Tu pots insultar algú i retirar el que has dit, però de la manera com li ho diguis li pots fer molt de mal, i la cicatriu romandrà per sempre. Una ofensa verbal és tan feridora com una ofensa física. Els amics són veritablement una joia rara. Et fan riure i t’animen a que tinguis èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules d’elogi i sempre volen obrir-nos llurs cors.

Tenir un amic o una amiga és un gran tresor. No el malbaratis.

25 de febrer, dijous

    Jesús no ho va tenir precisament fàcil. Ser jove i cristià avui no és fàcil. Ell va pregar i va saber ser conseqüent. Nosaltres aquesta quaresma volem renovar-nos en la pregària, en la responsabilitat, en la mútua comunicació, en les utopies que porten a fer realitat una nova forma de viure en la justícia per a tothom. És a dir, entrem en un combat espiritual ja que trobarem inèrcies, resistències i enganys de tota mena. Però val la pena.

26 de febrer, divendres

Gna. Teresa Mira

75è Aniversari de la seva mort

Teresa Mira va obrir el seu cor a Déu i als germans. Va viure aquest lliurament tan generosament que de seguida va donar fruits de vida nova en el escabrós moment històric que li va tocar viure i avui segueix transmetent esperança a les persones que amb fe s'acosten a Déu per presentar les seves necessitats.El 26 de febrer de 1941, als seus 46 anys, la H. Teresa Mira va passar a gaudir de l'AMOR en plenitud. Ella que ho va viure i va vessar amb generositat entre els que la van conèixer, ens ha deixat la seva Testimoni de vida entregada als altres i la certesa que només l'AMOR dóna sentit a la nostra vida.Teresa va passar pel nostre món sembrant el bé amb el somriure als llavis i el cor obert a tothom.La senzillesa i l'amor fet servei va ser la característica del seu camí de santedat, virtuts que brillen en ella amb tal claredat que és impossible parlar d'ella sense fer referència a la seva senzillesa ia la seva gran cor. I Teresa cuidava la seva vocació religiosa com un do de Déu. 
Cada any, en celebrar l'aniversari de la seva Pasqua volem rememorar el seu pas entre nosaltres, amb tot el que significa d'afecte i transcendència. Imitar la seva caritat sense límits (1Cor, 13) a favor dels germans més necessitats, la seva fe en Déu donant credibilitat als que l'envoltaven - "Senyor en tot i per tot el teu santa voluntat" - i la seva esperança en el Déu que tant estimava "... Déu ens ajudarà, no us preocupeu que no passarà res." Desprenia i s'encomanava fortalesa en el Senyor.Ella ens va deixar un testimoni de fidelitat en l'entrega incondicional, en la senzillesa i en la grandesa de cor.

Seguim l’exemple de la Germana Teresa Mira, siguem també nosaltres, conscients de les nostres debilitats i busquem moments d’oració i recolliment. Segur que aquesta intimitat amb Déu, a través de l’oració, ens ajudarà com a Teresa, a ser millors en les nostres vides. No ens cansem d’intentar-ho i diguem com ella “Tu et cansaràs, jo no”!